Darrer afegit : 17 d'abril.
0 | | | | | | | | | ... |
Article d’Ermengol Gassiot
En el món del treball és habitual que, quan l’empresa enuncia una mesura, des del sindicalisme (em refereixo al que lluita) ens la mirem, l’analitzem i acabem preguntant-nos “Ho poden fer?”. Sovint truquem a un advocat o advocada o ens adrecem a un company/a que considerem que coneix la normativa laboral per a que ens la contestin. Si la resposta insinua o planteja que algun aspecte de la (...)
“Les empreses propietàries dels mitjans, la majoria d’ells en mans de la banca, imposen un relat teledirigit”
La Directa és un mitjà de comunicació ja de llarga trajectòria, molta gent el coneix i hi està familiaritzada amb el mateix, però potser n’hi ha que no en coneixen els antecedents i el context en el qual va néixer, ens en podries fer cinc cèntims?
Veníem del moviment antiglobalització de (...)
Article d’Iru Moner
Algunes vegades callo, observo i penso que algunes persones creuen que militar és venir a escalfar la cadira un parell d’hores a una assemblea, en un horari que els vagi bé. Fa temps que, amb algunes companyes, ens hem adonat que l’esquerra en general i el moviment llibertari en particular, sofreixen, sota la nostra humil opinió, una greu falta de compromís personal i una pèrdua d’objectius clars, (...)
És secretària de gènere a la CGT i ha viscut la vaga feminista amb la força de tenir clar que el 8 de març havia de ser tota una jornada de lluita, no de dues hores d’aturada com havien plantejat els sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Els carrers es van desbordar, les dones van cridar ben alt i, no absent de crítiques també des de dins del feminisme, el 8M passarà a la història com el dia que termes (...)
Article d’Emili Cortavitarte
Joan Peiró va néixer el 18 de febrer de 1887 a Sants (Barcelona). Va començar a treballar, encara nen, en un forn de vidre de la Bordeta. Posteriorment, i sempre en el mateix sector, va treballar al Poble Nou i a Badalona. En 1907 es va casar amb Mercè Olives, obrera tèxtil, i van tenir cinc fills.
Ell mateix situa la seva iniciació sindical l’any 1906. La dècada següent va assumir importants (...)
Article d’Òscar Murciano, Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya
El que podríem anomenar model sindical de concertació està en una profunda crisi de projecte des de fa temps. Una crisi que té molts factors, amb elements comuns amb la decadència de la socialdemocràcia clàssica a nivell europeu, tot i que no té per què significar un daltabaix imminent d’afiliació en aquests sindicats. Tant el sindicalisme pactista com la socialdemocràcia es basen en la fal·làcia que (...)
Article de Tomás Ibáñez, Catedràtic jubilat de la UAB
Stop repressió!
Aquest matí del dimarts 27 de febrer estava prevista una roda de premsa prèvia a acompanyar a l’Ermengol i a dues companyes més fins a la fiscalia superior de Catalunya per fer front a l’ordre de recerca i captura pels fets relacionats amb l’ocupació del Rectorat de la UAB a l’abril de l’2013. Finalment la roda de premsa no es va fer i l’Ermen i la companya Bàrbara van ser detinguts (...)
Article de Xavier Garcia
Economia col·laboracionista
Amb mirada històrica, Xavier Garcia del Seminari d’Economia Crítica Taifa explica com la col·laboració és un tret fonamental del capitalisme, tal i com va exemplificar l’economista Milton Friedman, però amb l’objetiu de beneficiar la classe capitalista
El capitalisme ha desenvolupat, aparentment, la forma més exhaustiva que s’ha conegut fins ara d’economia col·laborativa. (...)
Article d’Ermengol Gassiot
Ja fa temps que la dignitat rebel viu en un estat permanent de cerca i captura. Des dels empresonaments de les vagues generals, a les reixes contra la música, contra qui defensa la terra i els barris com a lloc per viure i no per especular-hi, …. contra tantes i tants i tantes raons que no caben en un post que vol ser breu.
Algú avui pot pensar que ara m’ha tocat també a mi. Però no és ben bé (...)
Article de Jordi Martí Font
La revolució anarquista de 1936 va fer possible que Catalunya s’atorgués atribucions que sobrepassaven, en molt, les que tenia derivades de l’Estatut de 1932. En ensenyament, aquestes atribucions foren pràcticament totals i l’Estat, tot i que no ho aconseguí, en els anys de revolució i de guerra, intentà en diverses ocasions recuperar el control sobre espais com el de l’educació que, a Catalunya, (...)
0 | | | | | | | | | ... |