Els afiliats/des a la CGT, els subscriptors del Catalunya i els lectors del Web de la CGT podeu plantejar tot un seguit de qüestions al Bruno Valtueña, que seran incloses en la entrevista que li farem la propera setmana.

Dediquem bona part del present número al dramàtic tema de la crisi econòmics (i social) que vivim.

En l’apartat de treball-economia parlem principalment de l’actualitat dels darrers ERO’s i, en particular, dels abusos perpretrats contra delegats sindicals o els treballadors, en general.

El dimecres 18 de juny va ser el dia de la vergonya, el dia europeu de la caça de la persona immigrant, el dia que els drets humans van deixar de ser universals. Aquest dia ha estat aprovada la Directiva sobre la detenció i l’expulsió de les persones estrangeres pel parlament Europeu., en el seu redactat aprovat anteriorment pels governs de la Unió Europea.

Dos dies, dos dies!

Com que estem enmig del moment en què passen els fets ens manca perspectiva històrica, però tot i això tenim ben clar que la victòria de les companyes i els companys d’autobusos de Barcelona és i serà un fet que amb els anys s’historiarà. Per contribuir a això hem fet aquest número del “Catalunya”, que és un número de celebració alhora que d’homenatge a una lluita sindical que, tot i que a CGT totes i tots siguem iguals i per tant les nostres lluites són igual de vàlides i dignes, ha estat situada enmig de la visió de la majoria social del país i les treballadores i els treballadors que hi han participat l’han guanyat amb una dignitat i unes formes que només poden rebre lloances. No tot ha funcionat com hagués calgut i també cal millorar en els errors, però el balanç final resulta prou contundent per tenir en compte que aquesta vaga pot representar un veritable punt d’inflexió. [...]

No pagarem la seva ‘crisi’

Durant l’any passat es va posar en marxa una altra Reforma Laboral i de la Seguretat Social, amb la qual se’ns ha imposat la contractació subvencionada, l’acomiadament encara més barat i l’extensió del temps necessari per poder jubilar-nos. [...]

Decreixement

"El periòdic vespertí “Catalunya”, va sortir per primer cop al carrer el 22 de febrer de 1937, com a “òrgan regional” de la CNT de Catalunya amb la lamentable característica (per la tardança) de ser la primera publicació escrita íntegrament en català de la Confederació Nacional del Treball. Fins aleshores, les publicacions llibertàries orgàniques havien estat totes en espanyol.

El marc conflictiu de la guerra civil féu que aquesta primera època no s’allargués mes enllà del 28 de maig del 1938 i hagueren de passar mes de trenta-nou anys perquè aquesta capçalera tornés a veure la llum.[...]"

Construïm futur de lluites i victòries.

"El 19 de gener del 2008, la Confederació General del Treball de Catalunya va celebrar al Centre de Lectura de Reus el Congrés Extraordinari on es va escollir un nou Secretariat Permanent pels propers dos anys. Un Congrés força participatiu amb presència de la gran part de les nostres federacions locals, intercomarcals i dels sindicats de la nostra organització i també, i cal destacar-ho, amb presència de diferents col·lectius i organitzacions socials tant en el mateix Centre de Lectura com en les salutacions que es van llegir, tant del Camp de Tarragona com dels Països Catalans i de la resta del món. [...]"

La CGT: la consolidació d’una alternativa

"Totes les persones que hem triat la Confederació General del Treball de Catalunya com a organització de referència per defensar- nos a la feina i per avanaçar en el canvi social estem molt contents de la feina feta per l’organització quan aquesta actua com un puny, unida, respectant totes es particularitats de cada un dels individus però amb la força que ens dóna la lluita coordinada i directa contra el munt de morralla que l’Estat ens llença a sobre per tal d’entretenir- nos i no deixar-nos avançar en les nostres propostes, sempre molt més interessants que no pas el món que volem defensar perquè el que ells ens proposen és pitjor. I estem contents perquè sabem que l’estructura de què ens hem dotat es defineix i és llibertària i mai no passa per damunt de les persones, dels individus, uns individus que ens reconeixem solidaris. [...]"

En el Catalunya núm. 92, de desembre del 2007, el tema protagonista som les multinacionals, "Les raons de les multinacionals", en el temps de les deslocalitzacions, la flexibilitat, la competència,... . La raó empresarial és única i tramposa; davant la globalització dels mercats i la lliure producció/distribució de mercaderies, s’addueix la “necessitat de guanyar quota en nous mercats”, on la competència cada vegada és més dura i desigual. Per guanyar quota de competitivitat i incrementar el marge de beneficis, la reorganització de les empreses, diuen, està basada “necessàriament i inevitable” en la flexibilitat laboral, la reducció de costos i els augments de productivitat. Nosaltres dediquem el número d’aquest mes a reflexionar sobre l’actuació de les multinacionals.

En el Catalunya núm. 91, de novembre del 2007, el tema protagonista és el tren, "El desgavell del tren", com no podia ser menys en aquests dies. Es fa una mica d’història per a poder comprendre la situació actual i s’estudia l’actualitat: La Llei del Sector Ferroviari, la Llei del Sector Ferroviari a Catalunya, desenvolupament de l’Estatut de Catalunya en matèria ferroviària, el Tren d’Alta Velocitat.

Núm.: 90 · octubre 2007 · Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya