Darrer afegit : 5 de juliol de 2012.
0 | | | | | | | | | ... |
Nom amb què fou coneguda l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited.
Societat obrera creada a Barcelona poc després de la Revolució de Setembre (1868), aplegant els tres rams de la indústria tèxtil: filadors, teixidors i jornalers. Adherida al Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, era, de molt, el més important dels sindicats del seu temps, amb força organitzada als principals centres fabrils de Catalunya: Barcelona, Sallent de Llobregat, Vilanova i (...)
Una de les llibertats públiques reconegudes a nombroses constitucions, consistent en la possibilitat de poder constituir associacions de tipus divers (polítiques, sindicals, científiques, culturals, religioses, recreatives...). Les constitucions en solen regular les condicions.
Conjunt de llibertats establertes als països democràtics que permeten als ciutadans la participació en les tasques polítiques. Comprèn, entre altres, la llibertat de pensament, d’expressió, de reunió i d’associació, de treball, de comunicació (premsa, ràdio i televisió, principalment) i d’ensenyament.
Conjunt dels drets reconeguts a tota persona com a fonamentals i inviolables en la constitució.
Quan la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d’un lloc o d’uns quants.
Associació obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiració de Joan Muns, amb la finalitat d’ocupar-se de la previsió social dels treballadors tèxtils. Espartero en decretà la dissolució (1841), ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any. Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué (1842) la societat, (...)
Associació d’ajuda mútua. Fou el primer tipus d’organització obrera. Les societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència i provenien, a vegades, d’antigues formes de protecció dels artesans per oficis; ajudaven el treballador en cas de malaltia o d’atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes, que permertiuen crear caixes de (...)
Associació fundada el 1861, a Barcelona, amb el propòsit de servir culturalment als obrers. Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes, però a partir de la revolució de setembre d’aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals. Igualment com la secció espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop (...)
Setmanari subtitulat de educación y moral, creat i dirigit per Narcís Monturiol a Barcelona pel novembre del 1847 i que sortí fins al març del 1848. Es presentà com a òrgan del "partit socialista espanyol" i fou la primera expressió pública del grup cabetià català, amb el mateix Monturiol, Josep Anselm Clavé, el metge Joan Rovira, Francesc Sunyer i Capdevila i el militar Francisco José Orellana. El (...)
0 | | | | | | | | | ... |