Unipost: tancat per enderrocament
Unipost era la major empresa privada del sector postal a Espanya. Comptava amb 70 centres de treball en tot l'Estat i unes 2.300 persones emprades. No obstant això, el passat 17 de juliol de 2017 va presentar un concurs voluntari de creditors i la seva intenció és el tancament total de l'empresa el 30 d'abril de 2018. CGT ha impugnat col·lectivament l'ERO a la totalitat dels treballadors i treballadores afectades, ja que estima que no concorren les causes legals per al mateix.
Unipost devia a la majoria dels treballadors i treballadores importants quantitats salarials. Segons les informacions que ens proporciona la secció sindical de CGT en aquesta empresa, aquestes quantitats corresponien al 60% de la paga extra d'estiu de l'exercici 2016, així com les pagues extres de nadal 2016, estiu 2017, mitja nòmina de juny de 2017 i mitja nòmina del mes de juliol del mateix any. L'empresa acumulava un deute declarat de gairebé 50 milions d'euros, entre les quals constaven deutes amb Hisenda, Seguretat Social, entitats públiques, bancs i resta de proveïdors, incloses desenes de franquícies que van haver de tirar el tancament.
Al novembre de 2017, sense que s'hagués emès encara l'Administració Concursal un informe sobre la viabilitat de la companyia, es va presentar un ERO a la totalitat de la plantilla que es va tancar sense acord per part de la representació sindical. EL sindicat CGT, amb fort assentament en l'empresa, va presentar al·legacions i es va oposar al mateix. Posteriorment, el 18 de gener de 2018, es va emetre un acte que concedia l'extinció de tots els contractes de la plantilla per fases: una primera fase d'extincions de 442 contractes sense tancament de centre i una segona fase, que sí comportava el tancament de centres de treball, i que suposava l'acomiadament d'altres 359 treballadors.
De fet, l'ERO va començar abans que hi hagués un acte judicial, i l'Administració concursal va sol·licitar la liquidació de Unipost davant els continus fraccionaments de nòmines i l'impagament de la paga extra de nadal de 2017; els deutes seguien acumulant-se malgrat estar en concurs de creditors, deutes que, com s'ha indicat, no només afectaven als treballadors de l'empresa.
Per aquest motiu, els tribunals van concedir un termini de 40 dies perquè Unipost fos comprada o, en cas contrari, entraria en procés de liquidació. El 17 de febrer de 2018 es va esgotar aquest termini sense que aparegués cap comprador, per la qual cosa Unipost, que no va presentar recurs algun en el termini establert, ha entrat en fase de liquidació. Segons informacions traslladades per part de l'Administració Concursal i el propi jutjat, hi ha hagut empreses interessades en aquest procés de compra, però no s'ha fet pública cap oferta finalment.
Sorgeixen dubtes més que raonables si entenem la posició estratègica d'aquesta empresa, que era líder indiscutible dins de les empreses privades del seu sector. Sembla estrany que cap comprador hagi estat interessat a aprofitar la infraestructura de Unipost; també sembla estrany que hagi continuat l'acumulació perllongada del deute encara en procés de concurs de creditors o la falta de recurs algun després de la decisió del tribunal per part de Unipost.
De fet, els problemes legals en els quals s'ha vist embolicat el director general de l'empresa, Pablo Raventós, han afectat directa o indirectament a aquest procés. Aquesta és una qüestió és indiscutible. Unipost va ser investigada, de fet, per la seva possible col·laboració en el referèndum celebrat a Catalunya el passat 1 d'octubre.
El 26 de febrer de 2018 l'Administració Concursal reunió a les Seccions Sindicals de Unipost a Barcelona per comunicar-los que, en els 15 dies fixats legalment, presentaria l'informe de liquidació corresponent i que la data per al tancament definitiu de Unipost seria el proper 30 d'abril de 2018. Això comportaria altres quatre fases més d'extincions fins a la liquidació total de l'empresa.
També es va informar de l'acomiadament de Pablo Raventós, que havia estat director general de Unipost fins a aquest moment. Aquest acomiadament va ser reclamat davant l'Administració Concursal per part de CGT amb anterioritat, ja que Pablo Raventós cobrava uns 35.000 € mensuals (encara amb l'enorme deute que la companyia declarava). Raventós, d'altra banda, va ser detingut quan es va dur a terme el registre de diverses seus de la companyia a la recerca de proves i factures pels serveis que suposadament la Generalitat va contractar per al referèndum de l'1 d'octubre.
A data 3 de març de 2018 encara es devia als treballadors i a les treballadores de Unipost mitja nòmina de gener (a bona part de la plantilla) i la totalitat de la nòmina de febrer (a tota la plantilla).
En el mes de març s'han escomès altres dues fases més de l'ERO, amb 244 i 499 companys i companyes acomiadades, quedant en plantilla a dia d'avui poc més de 500 persones (amb prou feines un 25% de la plantilla existent a principis de la negociació).
Mentrestant, la majoria de clients s'han marxat de la companyia, bé per acords o ben al·legant incompliment dels contractes, quedant molt poc treball en la majoria de les oficines que encara segueixen en peus (amb prou feines 22 de les 81 que van començar).
L'empresa té previst cessar la seva activitat en el mes de maig per complet.
* Article de Julio Fuentes publicat a la revista El Salto
https://www.elsaltodiario.com/alkimia/unipost-cerrado-por-derribo