CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Setmana d'acció contra el TTIP del 8 al 15 d'Octubre de 2016 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12062 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12062 2016-08-24T21:46:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Economia Ecologisme Internacionalisme Antiglobalització Moviments Socials <p>Les organitzacions de la societat civil, sindicals, camperoles i polítiques, joves, homes i dones de tot el món convoquem una tardor en resistència per exigir la suspensió dels mal anomenats acords de lliure comerç i inversions, com l'acord entre la Unió Europea i Canadà, el CETA, o el ja conegut TTIP, que es negocia amb EUA. Estem convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot54" rel="tag">Ecologisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot69" rel="tag">Antiglobalització</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH86/arton12062-c2358.jpg" width='150' height='86' /> <div class='rss_texte'><p>Les organitzacions de la societat civil, sindicals, camperoles i polítiques, joves, homes i dones de tot el món convoquem una tardor en resistència per exigir la suspensió dels mal anomenats acords de lliure comerç i inversions, com l'acord entre la Unió Europea i Canadà, el CETA, o el ja conegut TTIP, que es negocia amb EUA. Estem convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global que, a dia d'avui, únicament afavoreix la concentració del poder en mans d'unes poques multinacionals.[1] La tardor en resistència global crida a la mobilització popular enfront dels tractats de lliure comerç i per la fi de la impunitat de les multinacionals.</p> <p>A Europa i a Canadà, aquest any posem l'accent principalment en el CETA, el cavall de Troia del TTIP, que s'ha negociat en secret durant més de cinc anys i pretén ser ratificat a finals de 2016. Tant la Comissió Europea com alguns Estats membres estan empenyent fort perquè el tractat es tanqui el més aviat possible. El govern en funcions de Mariano Rajoy ha ofert el seu suport incondicional a la signatura del CETA, malgrat no tenir cap estudi d'impacte que asseguri un benefici per a la nostra economia, societat o medi ambient.[2]</p> <p>No obstant això, com més es coneix el CETA major és l'oposició pública i d'alguns sectors concrets econòmics i socials, com l'agrícola, petites empreses o associacions de jutges, que han denunciat la il·legalitat d'incloure tribunals privats per als inversors, com el ICS[3]. A més, ja són varis els Estats que per diferents motius han expressat la seva opinió contra aquest tractat.[4]</p> <p>Malgrat aquesta creixent oposició, la Comissió Europea pretén concloure aquest any la signatura del CETA gràcies al suport d'altres Estats membres, entre ells l'Estat espanyol.</p> <p>Donada l'extrema gravetat de les seves conseqüències, ningú pot mantenir-se al marge, ja que afectarà a totes les persones arrabassant-los la seva sobirania com a poble. Aquesta tardor anem a visibilizar les veus de milions de persones que exigim la suspensió del CETA, així com d'altres tractats que amenacen l'equilibri ecosistèmic i climàtic del planeta i aprofundeixen en la bretxa de la desigualtat global, tals com el TTIP, el TISA o el TPP.[5]</p> <p>Aquesta tardor ens mobilitzarem en els cinc continents. És una tardor de resistència amb propostes d'un altre model econòmic que posen la vida per davant de qualsevol altra decisió.</p> <p>La setmana d'acció a l'Estat espanyol tindrà lloc del 8 al 15 d'octubre en diferents llocs sobre els quals s'informarà a través de la web: <a href="http://www.noalttip.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.noalttip.org</a> així com del twitter: @noalttip</p> <p>Notes:</p> <p>[1]: Desmantellant el poder corporatiu: <a href="http://omal.info/img/pdf/desmantelando_el_poder_corporativo.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://omal.info/img/pdf/desmantelando_el_poder_corporativo.pdf</a></p> <p>[2] Noves filtracions. Espanya demana aplicar ràpid el TTIP de la UE amb Canadà malgrat les reserves d'altres socis europeus: <a href="http://www.noalttip.org/nuevas-filtraciones-espana-pide-aplicar-rapido-el-ttip-de-la-ue-con-canada-pese-a-las-reservas-de-otros-socios-europeos/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.noalttip.org/nuevas-filtraciones-espana-pide-aplicar-rapido-el-ttip-de-la-ue-con-canada-pese-a-las-reservas-de-otros-socios-europeos/</a></p> <p>[3] Jutges per a la Democràcia sobre el TTIP i la creació d'un tribunal especial: <a href="http://www.noalttip.org/jueces-para-la-democracia-sobre-el-ttip-y-la-creacion-de-un-tribunal-especial/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.noalttip.org/jueces-para-la-democracia-sobre-el-ttip-y-la-creacion-de-un-tribunal-especial/</a>; <a href="http://www.noalttip.org/la-mayor-asociacion-de-jueces-en-alemania-se-opone-al-isds/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.noalttip.org/la-mayor-asociacion-de-jueces-en-alemania-se-opone-al-isds/</a></p> <p>[4] L'acord entre la UE i Canadà segueix avanci a esquena de l'opinió pública: <a href="http://www.noalttip.org/el-acuerdo-entre-la-ue-y-canada-sigue-adelante-a-espaldas-de-la-opinion-publica/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.noalttip.org/el-acuerdo-entre-la-ue-y-canada-sigue-adelante-a-espaldas-de-la-opinion-publica/</a></p> <p>[5] Més info: <a href="http://www.noalttip.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>www.noalttip.org</a></p> <p><strong>Campaña NO al TTIP</strong><br class='autobr' /> <a href="http://www.noalttip.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.noalttip.org/</a><br class='autobr' /> <a href="https://www.facebook.com/noalttip" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/noalttip</a></p></div> Jornades anticlericals a Berga el 26 i 27 d'agost http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12073 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12073 2016-08-22T22:59:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Berguedà Cultura alternativa / Contracultura Laïcitat agenda agenda_destacat <p>Som els amics de Godzilla. Jornades anticlericals el 26 i 27 d'agost a Berga<br class='autobr' /> Mori la por, la culpa, la caritat i l'obediència.<br class='autobr' /> Visqui el plaer, la llibertat i la solidaritat entre iguals.<br class='autobr' /> Divendres 26 d'agost, 21h a l'Ateneu Columna terra i Llibertat, projecció del documental 'Rocío', de fernando Ruíz Vergara.<br class='autobr' /> Dissabte 27 d'agost, 19h davant del Mercat Municipal de Berga (c/Marcel·lí Massana, antica c7 Mossèn Huch), poesia amb Enric Cassasses, Núria Martínez, filosofia, Roger Pelàez vídeo, (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot43" rel="tag">Berguedà</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot93" rel="tag">Laïcitat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12073-ab272.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Som els amics de Godzilla. Jornades anticlericals el 26 i 27 d'agost a Berga</strong></p> <p>Mori la por, la culpa, la caritat i l'obediència.<br class='autobr' /> Visqui el plaer, la llibertat i la solidaritat entre iguals.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Divendres 26 d'agost, 21h a l'Ateneu Columna terra i Llibertat, projecció del documental 'Rocío', de fernando Ruíz Vergara.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Dissabte 27 d'agost, 19h davant del Mercat Municipal de Berga (c/Marcel·lí Massana, antica c7 Mossèn Huch), poesia amb Enric Cassasses, Núria Martínez, filosofia, Roger Pelàez vídeo, presentació #QueraltSol2016, teatre La novia de Jeday, sopar-concert amb Pariéndola (flamenc).</p> <p><strong>Organitza: Ateneu Columna Terra i Llibertat</strong></p> <p><a data-flickr-embed="true" href="https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/29088078241/in/dateposted-public/" title="Jornades anticlericals a Berga"><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L354xH500/29088078241_6590-fcb65.jpg" width='354' height='500' alt="Jornades anticlericals a Berga" /></a></p> <script async src="//embedr.flickr.com/assets/client-code.js" charset="utf-8"></script></div> Acte d'homenatge al lluitador anarquista Josep Lluís Facerias, el 30 d'agost a Barcelona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12072 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12072 2016-08-22T22:44:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Memòria històrica Barcelonès agenda agenda_destacat Cultura alternativa / Contracultura <p>Acte de record al lluitador Facerias i la guerrilla anarquista<br class='autobr' /> Dimarts 30 d'agost a partir de les 19h a la Plaça de les Madres de Mayo, Barcelona (Metro L4 Llucmajor, Bus 11, 32, 50, 51)<br class='autobr' /> Ofrena floral, parlaments, poesia amb Bio-lentxs, actuacions de Les Carpantes (subversió flamenca i Las amigas de Yoli (cançó llatinoamericana rap poesia), projecció de "Mort d'un anarquista. Facerias, vides (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L108xH150/arton12072-4c57f.jpg" width='108' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Acte de record al lluitador Facerias i la guerrilla anarquista</p> <p>Dimarts 30 d'agost a partir de les 19h a la Plaça de les Madres de Mayo, Barcelona</strong> (Metro L4 Llucmajor, Bus 11, 32, 50, 51)</p> <p>Ofrena floral, parlaments, poesia amb Bio-lentxs, actuacions de Les Carpantes (subversió flamenca i Las amigas de Yoli (cançó llatinoamericana rap poesia), projecció de "Mort d'un anarquista. Facerias, vides marcades"</p> <p><a data-flickr-embed="true" href="https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/29132620526/in/dateposted-public/" title="Homenatge Facerias 2016 Bcn"><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L358xH500/29132620526_a73b-2be96.jpg" width='358' height='500' alt="Homenatge Facerias 2016 Bcn" /></a></p> <script async src="//embedr.flickr.com/assets/client-code.js" charset="utf-8"></script></div> La CGT porta al jutjat la retallada de sou als treballadors del Sociosanitari Francolí http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12071 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12071 2016-08-21T13:23:42Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Sanitat Tarragona Salut Retallades <p>La Secció Sindical de la CGT a l'hospital Joan XXIII i el Sociosanitari Francolí va presentar dijous al matí una denúncia al jutjat Social de Tarragona, contra l'empresa pública sanitària GiPSS, que gestiona el centre hospitalari de cures pal·liatives i de llarga estança. La demanda l'ha presentada per la retallada salarial que han sofert 60 professionals del centre. Segons Agustí Aragonès, portaveu del sindicat, la companyia ha incomplert el conveni laboral signat el 2015, on quedava palès que, si (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot34" rel="tag">Sanitat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot8" rel="tag">Tarragona</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot88" rel="tag">Salut</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot96" rel="tag">Retallades</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH86/arton12071-96a8e.jpg" width='150' height='86' /> <div class='rss_texte'><p>La Secció Sindical de la CGT a l'hospital Joan XXIII i el Sociosanitari Francolí va presentar dijous al matí una denúncia al jutjat Social de Tarragona, contra l'empresa pública sanitària GiPSS, que gestiona el centre hospitalari de cures pal·liatives i de llarga estança. La demanda l'ha presentada per la retallada salarial que han sofert 60 professionals del centre. Segons Agustí Aragonès, portaveu del sindicat, la companyia ha incomplert el conveni laboral signat el 2015, on quedava palès que, si s'efectuava una reducció de salaris, es faria en els dos mesos posteriors a la signatura del text, i que, a més a més, es realitzaria en les DPO, les pagues extres per motius de competitivitat –que no es paguen des de l'any 2013. Finalment la reducció ha sigut sobre el salari base. A part, la CGT denuncia que la baixada que s'ha efectuat aquest últim mes de juliol no s'ha consensuat amb el comitè d'empresa. El sindicat demana a la denúncia, que encara ha de ser admesa a tràmit, que es cancel·li la reducció dels salaris i que a part, es retorni als treballadors tots els diners que hauran deixat de rebre el temps que pugui durar el contenciós.</p> <p><strong>El GiPSS va enviar un comunicat que la metgessa d'un sindicat desmunta.</strong><br class='autobr' /> El GiPSS, va respondre aquest dijous en un comunicat, a la crida d'auxili que tres sindicats van fer dimecres. L'empresa assegura que «en cap cas se li ha rebaixat el sou a cap treballador» i que respon a l'aplicació d'un Decret Llei de la Generalitat de l'any 2010, «un cop descomptat el 5% de dita quantitat». La negació de la rebaixa de sou enfada al sindicat de Metges de Catalunya, la metgessa Tani Francesch, que treballa en el Sociosanitari, i porta més de 30 anys de carrera, ho explicava al Diari Més, «és un joc de paraules. Com poden dir que no és una retallada? Que li expliquin a qui li treuen 90 euros cada mes si això no és una baixada de sou!». Amb tot el GiPSS confirma que un 50% dels 207 professionals, preocupats per la minva de la seva nòmina, es van dirigir a la direcció de Recursos Humans amb la finalitat de concertar una reunió. «Se'ls va atendre personalment», diu la companyia.</p> <p>Respecte al tancament de llits, el GiPPS confirma la xifra –39– però al·lega que es realitza cada mes d'agost «per realitzar tasques de manteniment de les habitacions». Un fet que la metgessa posa en dubte, «diuen que fan manteniment però no és cert. Les tenen tancades. Si realment les arreglessin, estarien impecables. A més que el personal que tenim de manteniment està de vacances, només queda un operari. Però això es senzill, quan arribi el mes de setembre i es tornin a reobrir les habitacions veurem si estan repintades i impol·lutes tal i com diuen». El que veritablement enfada al personal mèdic del centre és que el GiPSS assegura en el comunicat que es tanquen «ja que hi ha una baixada de l'activitat», tot i que els professionals diuen que és el contrari, «a l'estiu, les persones grans són les que més pateixen amb la calor, se'ls hi agreugen les malalties que pateixen», deia Francesch.</p> <p>Sobre els 42 pacients que segons els sindicats esperaven dimarts per entrar al Sociosanitari, l'empresa diu que només són onze: vuit per a geriatria i tres per a cures pal·liatives. No és això el que diuen els informes interns als quals la metgessa Francesch té accés per a la seva tasca, «torno a afirmar que aquest dimarts 16 d'agost eren 42 pacients els que estaven esperant per entrar. 27 estan ingressats a l'hospital Joan XXIII, 4 són d'Oncología de Reus, i 11 es troben en els seus domicilis», apuntava. Però la professional sanitària, que ha començat la batalla contra les retallades cansada de veure com es deteriorava el servei a passes de gegant, explica que la llista és realment més elevada encara, «nosaltres en el nostre comunicat no vam voler sumar a les 10 persones que esperen una plaça per descans familiar. Aquesta és una sol·licitud que es gestiona a través d'un programa de la conselleria de Sanitat i de Serveis Socials, per les quals els cuidadors, quan tenen molta càrrega, poden demanar un descans màxim d'un mes. Aquests pacients òbviament són els últims en ser agafats, primer són els pacients urgents».</p> <p><strong>Secció Sindical de la CGT a l'hospital Joan XXIII i el Sociosanitari Francolí</strong></p></div> Amor, anarquia i unes excel·lents memòries de Doris Ensinger http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12067 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12067 2016-08-18T23:11:15Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Cultura alternativa / Contracultura Memòria històrica <p>Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp.<br class='autobr' /> Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d'escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d'historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va ser una època certament esbojarrada, en què algunes festes no devien projectar una bona imatge de mi davant el venerable anarquista i la seva companya alemanya. Amb els anys, les coses es (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH114/arton12067-c4617.jpg" width='150' height='114' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Doris Ensinger, <i>Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo</i>, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp.</strong></p> <p>Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d'escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d'historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va ser una època certament esbojarrada, en què algunes festes no devien projectar una bona imatge de mi davant el venerable anarquista i la seva companya alemanya. Amb els anys, les coses es devien relaxar una mica, i en alguna ocasió encara havia compartit trajecte de Ferrocarrils Catalans amb la Doris, ella professora a l'EUTI de l'Autònoma, i jo, aleshores estudiant de nocturn. En aquella època, ni tan sols tenia una idea clara sobre la transcendència de l'anarquisme, ni consciència del frau de la Transició, ni tan sols tenia informació d'afers de la infàmia de maniobres matusseres com el cas Scala.</p> <p>Molts anys després, quan començava a indagar sobre el món llibertari, vaig començar a prendre consciència de la importància del meu antic veí. Amb motiu d'alguna presentació, sopar o acte públic a la FELLA havíem enraonat, sentia que havia desaprofitat l'ocasió per poder gaudir del coneixement dels meus il·lustres veïns. Aquesta és una sensació que tinc sovint, d'arribar massa tard als llocs i haver-me perdut testimonis transcendents.</p> <p><strong>Luis Andrés Edo és un dels pensadors més interessants de l'anarquisme contemporani.</strong></p> <p>La lectura, aquests darrers dies, de les memòries escrites per la Doris m'han ajudat a aclarir les idees, a posar una mica més d'ordre al meu desconeixement. Malgrat la vintena d'anys que he dedicat a estudiar el moviment llibertari, mai no arribaré al nivell d'estudiosos i activistes com Peirats o el mateix Edo. Tanmateix, una de les dificultats que implica sempre tractar un tema tan esmunyedís com és l'anarquisme és que aquest posseeix una dimensió emocional que inhabilita qualsevol intent d'aproximació asèptica, acadèmica, desapassionada. Albert Schweiter explicava que a mesura que adquirim coneixements les coses no es fan més comprensibles, sinó més misterioses, i en el cas de l'anarquisme són ben bé així.</p> <p> Luis Andrés Edo, del qual he anat llegint amb els anys alguns dels seus escrits, és un dels pensadors més interessants de l'anarquisme contemporani. Tanmateix, la seva modèstia, afegit a la fragmentació interna del moviment, ha evitat el reconeixement que es mereix la seva figura. Ensinger, en aquest volum de memòries tracta d'oferir-nos una interpretació més humana que intel·lectual, i això, més que un defecte, esdevé una virtut. Ensinger, a més, a diferència d'aquestes figures desdibuixades que apareixen acompanyant a personatges singulars, és una persona extraordinàriament intel·ligent i culta, que ha publicat unes memòries parlant del seu company de tres dècades, encara que ens ofereix, sobretot, una visió dels darrers setanta anys d'història europea des d'una perspectiva profunda, i que va molt més enllà d'Edo i l'anarquisme barceloní de les darreres dècades.</p> <p>De fet, la lectura d'aquests darrers llibres m'ha fet confirmar els meus pronòstics que Ensinger tenia una història apassionant d'explicar, des de la perspectiva d'una dona europea que neix en el darrer any de la segona guerra mundial en una Alemanya. Es narren aspectes significatius del patiment dels europeus en els primers anys de postguerra, la divisió alemanya, la insuficient desnazificació al llarg de la reconstrucció, la persistència de l'autoritarisme al més pur estil “la cinta blanca” a un sistema educatiu d'inspiració prussiana, el terrible defecte de molts alemanys del respecte gairebé religiós a l'estat i l'autoritat, encara que també la reacció alliberadora de les generacions joves que durant la dècada de 1960 es revolten contra aquestes actituds encara profundes en l'inconscient col·lectiu del seu país. De fet, els primers capítols esdevenen un inventari de tots els factors i fets que van comportar l'emergència dels moviments alternatius i contraculturals que impregnaren la seva generació, i que sovint se simplifiquen en l'esdeveniment dels diversos “maigs” del 68. També apareix la formació humanística i acadèmica com a traductora, la seva descoberta jurídica sobre els drets humans o el seu interès pels moviments d'emancipació social i política de la dècada de 1970.</p> <p><strong>L'aparell de l'estat no dubta a fer servir la violència, la guerra bruta o les clavegueres de l'estat per evitar l'articulació de la dissidència</strong></p> <p>A partir d'una segona part, Ensinger ens parla de la seva experiència a l'estat espanyol a les acaballes de la dictadura, els seus contactes amb els moviments alternatius (sobretot el llibertari) i l'observació dels canvis que s'esdevenen en la societat del nostre país. Uns canvis socials que contrasten amb les deficiències de la Transició, quan l'estat profund, quan l'intacte aparell repressor actua amb virulència per evitar precisament una democràcia completa i una justícia social que pogués qüestionar l'ordre resultat de la guerra civil i la correlació de forces entre els vencedors i els vençuts de 1939. Un aparell que no dubta a fer servir la violència, la guerra bruta o les clavegueres de l'estat per evitar l'articulació de la dissidència. I, com resulta obvi, la capital de la dissidència és Barcelona, on arriba cap a finals dels setanta quan sembla que els franquistes, després d'una superficial reconversió, semblen tenir prou controlada la població, amb l'excepció de l'independentisme basc, i per descomptat, de la CNT i el moviment llibertari. És quan apareix Luis Andrés Edo, una de les figures carismàtiques de l'anarquisme, i contra qui l'estat fa servir el pes de la seva repressió, especialment a partir del muntatge policial del cas Scala. L'estat pretén esterilitzar l'oposició, i posar fora de combat els opositors, i fins a cert punt se'n surt a còpia del 23 F, i finalment, del llarg període socialista, en què la monarquia autoritària s'acaba consolidant entremig del bandejament i criminalització de l'anarquisme.</p> <p>Tanmateix, la CNT també resta molt afeblida de dècades de repressió, exili, divisions internes, i certa tendència al sectarisme i batalles estèrils per l'ortodòxia. Apareix en el text de la traductora alemanya una disbauixa d'escissions, disputes irracionals, baralles i distanciaments, mentre potser Ensinger enceta una rica i fèrtil vida acadèmica a la Universitat Autònoma, estableix importants contactes europeus i esdevé precursora dels programes Erasmus que contribueixen a dibuixar generacions de consciència més europea i creativa (una tasca acadèmica que, tanmateix, i com explicita en unes planes genials, comença a ésser sabotejada a partir de l'aplicació del neoliberalisme universitari amagat sota la façana del procés de Bolonya). Mentrestant, segueix el relat de la vida en comú amb Edo, les seves relacions personals amb figures intel·lectuals rellevants, l'elaboració de pensament crític, i l'inexorable deteriorament de la seva salut, accelerat per dècades de maltractes, tortures i confinaments a les sòrdides presons espanyoles, veritables Guantánamos durant el franquisme i els primers anys de la suposada democràcia.</p> <p>Les darreres planes, l'autora fa una anàlisi interessant sobre els darrers anys que hem viscut, amb algunes referències sobre el moviment del 15-M i les perspectives incertes del present. Tanmateix, la lectura completa de les memòries esdevenen un retaule prou lúcid de tres quarts de segle, un exercici de memòria que en realitat ajuda a bastir un sòlid relat històric.</p> <p><i>* Article de l'historiador i escriptor Xavier Díez publicat al seu blog<br class='autobr' /> <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/?p=269599" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/?p=269599</a></i></p></div> Denuncien tancament de llits, rebaixes de sou i manca de personal al Sociosanitari Francolí de Tarragona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12068 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12068 2016-08-18T22:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Tarragona Sanitat Salut Retallades <p>Els treballadors pensen portar als jutjats les reduccions de salari i reclamen una auditoria de gestió de l'empresa<br class='autobr' /> Representants dels sindicats Metges de Catalunya, SATSE i CGT han denunciat aquest dimecres les mancances de gestió de l'Hospital Sociosanitari Francolí, a la ciutat Tarragona. Els treballadors d'aquest centre d'atenció sanitària, social i domiciliària asseguren que la direcció ha acordat tancar 39 dels 159 llits del centre durant l'estiu per evitar contractar personal substitut durant (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot8" rel="tag">Tarragona</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot34" rel="tag">Sanitat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot88" rel="tag">Salut</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot96" rel="tag">Retallades</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH81/arton12068-d8e5a.jpg" width='150' height='81' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Els treballadors pensen portar als jutjats les reduccions de salari i reclamen una auditoria de gestió de l'empresa</strong></p> <p>Representants dels sindicats Metges de Catalunya, SATSE i CGT han denunciat aquest dimecres les mancances de gestió de l'Hospital Sociosanitari Francolí, a la ciutat Tarragona. Els treballadors d'aquest centre d'atenció sanitària, social i domiciliària asseguren que la direcció ha acordat tancar 39 dels 159 llits del centre durant l'estiu per evitar contractar personal substitut durant les vacances. Tani Francesch, del Sindicat de Metges, ha afirmat que, aquest dimarts, hi havia 42 pacients en llista d'espera per ingressar al centre, que depèn de GiPSS -empresa pública adscrita al CatSalut-. Molts d'aquests pacients, assegura, són gent depenent i d'edat avançada que s'ha d'esperar a l'àrea d'Urgències o a planta del Joan XXIII. D'altra banda, el col·lectiu denuncia que, al juliol, una seixantena dels 200 treballadors del Sociosanitari van patir una retallada de sou i que ningú els n'ha donat explicacions. Davant d'aquesta situació, els sindicats volen portar als jutjats les reduccions de salari, exigeixen una auditoria de gestió de l'empresa i no descarten iniciar mobilitzacions al setembre.</p> <p>El malestar de la plantilla d'aquest centre hospitalari ubicat al Parc Sanitari de l'Hospital Joan XXIII va en augment. El detonant va ser el nomenament d'un nou gerent al mes de maig, el quart en només tres anys. El nou responsable, denuncien els treballadors, va crear dos nous càrrecs directius a mitjans de juny sense que se seguís «un procés de selecció de transparent» i, per contra, va suprimir una plaça de metge.</p> <p>Arran d'aquests fets, els facultatius i els delegats sindicats van sol·licitar una reunió urgent amb el gerent i, a dia d'avui, diuen, encara esperen resposta. A més, la nova directora de Persones i Organització, afirmen, va acordar aplicar retallades al 29% del personal de GiPPS, «en base a un decret del govern Rajoy i del conveni SISCAT». Uns ajustos afegits als que van començar a patir el 2013 corresponents a la Direcció per Objectius (DPO).</p> <p>Segons la presidenta del comitè i delegada de Metges de Catalunya, Tani Francesch, «amb el gerent de vacances i amb la directora de personal de baixa», ningú no els ha donat cap explicació. Per aquest motiu, volen portar als jutjats les últimes retallades, que afecten a una seixantena de persones. A més, denuncien que aquestes mesures no s'han aplicat a cap altre centre de Catalunya i critiquen que, sanitàriament, «Tarragona és la demarcació més discriminada».</p> <p><strong>Mancança de llits i de personal</strong></p> <p>La representant del sindicat mèdic ha afirmat que, en els darrers cinc anys, la demanda d'atenció pal·liativa s'ha triplicat, però que el personal no s'ha incrementat al mateix nivell. «No hi ha dret que la pitjor retallada sanitària la pateixin els avis malalts, els més febles. Si ens retallen el pressupost, el personal, si no mantenim les instal·lacions i tanquem llits sociosanitaris, retallem l'assistència sociosanitària d'aquests pacients», ha reblat.</p> <p>El col·lectiu de treballadors denuncia que, aquest estiu, s'han tancat un total de 39 llits al Sociosanitari Francolí «per estalviar-se contractar personal». En canvi, diuen, hi ha 42 persones en llista d'espera, la majoria dels quals estan esperant a l'Hospital Joan XXIII. «El pacient que no pot ingressar, en ocasions és terminal i mor a Urgències; o bé es queda esperant en un llit de Joan XXIII o se li dóna l'alta en condicions justetes i, aleshores, se n'ha de fer càrrec una atenció primària que està desbordada i acaba tornant a Urgències. Són pacients de 80, 90 o 95 anys, molt dependents o crònics. Caldria potenciar la medicina geriàtrica perquè això evitaria el pelegrinatge sanitari i suposaria un estalvi econòmic», ha apuntat Francesch.</p> <p>El personal del centre denuncia que no es cobreixen persones de baixa o de vacances. «Fem la nostra feina i la dels que falten. Un divendres de juliol, un metge va haver d'assumir la feina de quatre perquè no hi eren», ha denunciat la portaveu de Metges de Catalunya. A més, el metge que fa el cribratge de pacients a Urgències de Joan XXIII és qui s'ha de fer càrrec dels pacients del Sociosanitari durant les nits i els caps de setmana. Les mancances, però, són a tots nivells. Segons Ramon Yui, delegat del sindicat SATSE d'infermeria, en el torn de nit només hi ha un infermer i un auxiliar, mentre que durant el dia són un total de set professionals. Yui sosté que el Sociosanitari tampoc no disposa de zeladors.</p> <p>A l'altra cara de la moneda, diuen, el centre va gastar 60.000 euros en propaganda, premsa i publicitat, segons l'auditoria del 2015. Per tot plegat, Francesch ha reclamat al director del CatSalut, David Elvira, i al conseller de Salut, Antoni Comín, una auditoria de gestió de l'empresa GiPPS. «Volem saber com, qui i en què s'han gastat els diners; volem transparència i que, si les coses s'han gestionat malament, s'identifiquin els culpables», ha subratllat.</p> <p><strong>Mobilitzacions a la vista</strong></p> <p>Agustí Aragonés, delegat sindical de la CGT a l'Hospital Joan XXIII, ha reclamat que es compleixi l'acord de Govern adoptat l'any 2010 pel qual l'ICS havia d'absorbir l'empresa GiPPS. A més, ha denunciat duplicitats en serveis com ara l'empresa de manteniment o de bugaderia, que al Sociosanitari presten «empreses vinculades a la Xarxa Sanitària de Santa Tecla» i al Joan XXIII són unes altres. Aragonés ha advertit que, si no s'atenen les reivindicacions dels treballadors, a mitjans de setembre es començaran a mobilitzar. No descarten concentracions periòdiques al centre o, fins i tot, una vaga.</p> <p><i>* Article publicat a delCamp.cat<br class='autobr' /> <a href="http://delcamp.cat/tarragonadiari/noticia/3238/denuncien-tancament-de-llits-rebaixes-de-sou-i-manca-de-personal-al-sociosanitari-francoli" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://delcamp.cat/tarragonadiari/noticia/3238/denuncien-tancament-de-llits-rebaixes-de-sou-i-manca-de-personal-al-sociosanitari-francoli</a></i></p></div> Silenci, impunitat i fosses comunes http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12066 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12066 2016-08-16T13:18:11Z text/html ca Coordinació del Catalunya Memòria històrica Drets humans Justícia <p>Venim d'un silenci. Vivim un silenci.<br class='autobr' /> Els primers 30 anys de la meva vida vaig associar la paraula “desaparegut” a “desaparecido” i, d'aquí, a les Madres de la Plaza de Mayo. Aquelles dones amb un mocador blanc al cap plantant cara a les baionetes dels milicos argentins. Ben cert que escoltava a la meva avia quan deia “Matava molt el Franco, eh? Molt!”. Aquesta afirmació sortia de tant en tant a les converses de sobretaula quan anava a veure els avis i, periòdicament, es dedicaven a remunerar la (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot129" rel="tag">Drets humans</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L100xH150/arton12066-0ed76.jpg" width='100' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Venim d'un silenci. Vivim un silenci.</p> <p>Els primers 30 anys de la meva vida vaig associar la paraula “desaparegut” a “desaparecido” i, d'aquí, a les Madres de la Plaza de Mayo. Aquelles dones amb un mocador blanc al cap plantant cara a les baionetes dels milicos argentins. Ben cert que escoltava a la meva avia quan deia “Matava molt el Franco, eh? Molt!”. Aquesta afirmació sortia de tant en tant a les converses de sobretaula quan anava a veure els avis i, periòdicament, es dedicaven a remunerar la revolució, la guerra i la repressió de la seva joventut. I jo, com molts i moltes de la meva generació, escoltava amb cert interès les històries d'aquest passat no tant llunyà. En imaginar la repressió, pensava en afusellaments com el d'en Companys o Peiró i en consells de guerra. No en passaven pel cap, ni per un moment, els més d'un centenar de milers de cossos enterrats en cunetes, antics pous, dispersos per fosses comunes clandestines per tot l'Estat. Simplement no existien. Eren silenci. “Desaparecido” continuava sent una paraula llatinoamericana.</p> <p>Fa uns 14 o 15 anys primer al Bierzo, després a la resta de Castella i Lleó i més tard a Andalusia van començar a sortir a la llum fosses comunes. S'hi amuntegaven ossos i més ossos de persones assassinades el 1936, durant els primers mesos de l'alçament feixista. Com va començar tot plegat? En certa mesura per casualitat, arran de la construcció d'una autovia i que un arqueòleg, Luis Vidal, va parlar amb els veïns/es de Priaranza del Duero quan les excavadores vna deixar al descobert una fossa plena d'esquelets. Els anys posteriors va tenir lloc una espècie de “revolta de la memòria”. Arreu es van començar a exhumar fosses comunes. Ho fèiem des d'associacions i col·lectius civils. Era una espècie de moviment social on, els arqueòlegs i arqueòlogues, fèiem bàsicament el paper d'acompanyants. Aportàvem els nostres coneixements tècnics a les tasques d'exhumació d'una fossa. Era una feina prou important, doncs es tractava de poder demostrar com s'havia produït l'enterrament, si de cop o de manera gradual, a quin cos es vinculaven els diferents objectes (ulleres, llàpissos, restes de vestimenta…) i intentar detallar les circumstàncies de la mort de les persones inhumades. Aquest darrer aspecte era molt rellevant: no només consistia en dir si els havien disparat, sinó de poder argumentar que la mort no va ser en combat. Per això la trajectòria de la bala, per exemple, podria ser determinant. En síntesis, no només recuperàvem cossos. També volíem treure a la llum la repressió. Un autèntic terrorisme d'estat que havia suposat un dels fonaments del règim feixista que va perdurar 40 anys. Llum i taquígrafs sobre un silenci imposat.</p> <p>Els anys posteriors es va començar a parlar sovint de memòria històrica. L'esquerra institucional va utilitzar part d'aquest moviment per accedir al poder i distingir-se d'una dreta de la que, potser en matèria econòmica, no eren tant diferents. Van legislar la memòria i, fent-ho, la van reconduir. Aquells anys un arqueòleg forense argentí em comentava, sorprès, que a Catalunya i a l'Estat espanyol les fosses comunes eren principalment un tema de memòria, d'història. Ell em deia que a Argentina, a més de memòria i història, eren una qüestió judicial. Es tractava de crims i, com a tal, calia resoldre'ls també jurídicament. D'aquí, suposo, allò de “verdad, justícia y reparación”. Jo li vaig respondre que molts dels col·lectius que promovíem les exhumacions ja ho intentàvem que no només fossin actes de recuperació de la memòria dels perdedors. Que posàvem sistemàticament denúncies. Que de vegades apareixia algun pèrit judicial o un guàrdia civil a veure els esquelets. I que el jutge (o la jutgessa) sempre i sistemàticament arxivava la denúncia. Sempre.</p> <p>Durant el segon tripartit a Catalunya, de la mà del conseller Saura d'ICV, es va aprovar una llei de fosses: <a href="http://www.parlament.cat/document/nom/TL092.pdf" class='spip_out' rel='external'>la llei 10/2009 Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes</a>. Aparentment es tractava d'un avenç facilitat per un govern progressista. Es senyalitzaven fosses i s'establia un procediment, força complex, per a l'exhumació d'algunes d'elles. La realitat, no obstant, és que la llei de fosses catalana més aviat ha refermat la impunitat dels crims del franquisme. Sibil·linament, si voleu, però ho ha fet. Miro de donar alguns arguments.</p> <p>En primer lloc, considera totes les fosses amb cossos al mateix nivell. M'explico. A tota guerra hi ha morts, sinó no seria una guerra. Però per a la gent que vam començar a exhumar fosses comunes com un acte de lluita política, no eren el mateix les fosses amb morts en combat que les que contenen persones executades com a part d'un programa d'aniquilació de l'oposició política. El segon cas és un crim de lesa humanitat i així ho estableix la legislació internacional. Assimilant un tipus d'enterraments amb els altres, assimilant la recollida de cossos d'un camp de batalla al fet de destapar un crim silenciat per l'Estat, es neutralitza la capacitat que pot tenir l'exhumació d'una fossa comuna per destapar aquesta vessant de la repressió sistemàtica que va promoure el franquisme des del seu inici.</p> <p>En segon lloc, la llei tendeix a vincular les fosses comunes (ja hem vist que totes indistintament) a la història. La seva gestió s'inscriu dins de les polítiques de recerca històrica i de patrimoni. No seré jo qui negui la importància de conèixer la història i explicar-la. En absolut. Però també és ben cert que les exhumacions de les fosses comunes vinculades a la repressió haurien de fer-se també amb vistes de poder qualificar també jurídicament els fets que les van motivar. A Argentina, a Bòsnia o a Timor, per esmentar alguns exemples, és això el que permet parlar d'arqueologia i antropologia forense. A banda de recuperar cossos, a banda de parlar d'història, es tracta de poder identificar situacions criminals, assignar responsabilitats i, arribat el cas, reparar les víctimes.</p> <p>Finalment, la llei atorga un paper central en les exhumacions als i les familiars. Evidentment, un fill o filla, a banda del dret, possiblement tingui la necessitat de saber on és el seu pare o mare. De saber que si no va tornar no fou perquè s'oblidés de la família un cop a França sinó perquè jau sota terra, amb un tret al cap, no gaire lluny de la que era casa seva. Però la memòria i el reconeixement de la repressió no pot ser només privat. Durant el franquisme i el parlamentarisme posterior el reconeixement de la part més salvatge de la repressió feixista, les “sacas” i els “paseos”, s'han mantingut principalment en un àmbit privat. Cada família sabia dels seus morts, però poc sovint totes i tots sabíem dels morts de totes i tots. La lluita contra la impunitat hauria de ser una tasca col·lectiva però la llei catalana en gran mesura la “privatitza”, la situa a l'àmbit de les famílies. Per tant, com durant els darrers quasi 80 anys, continua sent un tema allunyat del debat públic i col·lectiu. El silenci, continua.</p> <p>Si fos viva, la meva àvia continuaria recordant la seva joventut. De com amb els seus companys van confiscar la Casa Alegre de Sagrera el juliol del 1936. Seguiria dient que en Franco va matar molt. Al seu costat el meu avi, silenciós, assentiria amb el cap. I jo la seguiria escoltant. Semblaria que el rellotge s'hauria aturat, malgrat el joc que l'esquerra progressista i institucional ha fet amb la memòria històrica. Tot i aquesta esquerra, la impunitat segueix guanyant. Bé, potser més aviat, gràcies a ella.</p> <p>Mentrestant, la polèmica de les estàtues del Born ens té ben distrets. D'això i de moltes altres misèries que, en aquest cas, passen a la ciutat de Barcelona.</p> <p><i>* Article d'Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya<br class='autobr' /> <a href="https://lasaldelaterra.wordpress.com/2016/08/16/silenci-impunitat-i-fosses-comunes/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://lasaldelaterra.wordpress.com/2016/08/16/silenci-impunitat-i-fosses-comunes/</a></i></p></div> Telefónica: Una història de poder http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12064 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12064 2016-08-16T13:13:43Z text/html ca Coordinació del Catalunya Economia Transports i Comunicacions <p>La multinacional de telecomunicacions no ha tingut escrúpols per situar-se en el lloc idoni per assegurar el predomini dels seus interessos econòmics<br class='autobr' /> Telefónica sempre ha estat a prop del poder. Va ser fundada el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, com a concessionària del monopoli telefònic a Espanya. De fet era una filial de la nord-americana ITT (International Telephone and Telegraph), una empresa creada pels germans Behn a partir de l'obtenció del control de les empreses telefòniques (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH110/arton12064-6e6c4.png" width='150' height='110' /> <div class='rss_texte'><p><strong>La multinacional de telecomunicacions no ha tingut escrúpols per situar-se en el lloc idoni per assegurar el predomini dels seus interessos econòmics</strong></p> <p>Telefónica sempre ha estat a prop del poder. Va ser fundada el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, com a concessionària del monopoli telefònic a Espanya. De fet era una filial de la nord-americana ITT (International Telephone and Telegraph), una empresa creada pels germans Behn a partir de l'obtenció del control de les empreses telefòniques de Cuba i Puerto Rico. La ITT aglutinava un conglomerat d'empreses que sumaven serveis telefònics i fabricació de components i equips. La seva història ha estat sempre controvertida per la implicació en diversos afers polítics antidemocràtics. Estan documentats fets com el seu suport a Hitler, al cop d'estat brasiler de 1964 i al xilè de 1973, sempre per garantir el predomini dels seus interessos econòmics. No és estrany que s'entengués tant bé amb les dictadures de primo de Rivera i Franco. De mica en mica, el grup es va anar diluint per vendes i fusions i actualment la ITT Corporation és fonamentalment una empresa proveïdora de productes d'electrònica militar.</p> <p>El 1944, any que tocava renovar la concessió, es va produir l'entrada de l'Estat espanyol al capital de l'empresa, i es va generar una típica aliança entre el poder polític i la multinacional ITT. El grup no tan sols tenia el monopoli del servei telefònic sinó que a través d'Standard Eléctrica controlava la major part de la indústria d'equipament telefònic. Eren temps on aconseguir un telèfon domèstic suposava una llarga espera i on l'empresa actuava amb tot el poder monopolista que li concedia l'Estat.</p> <p>A partir de meitat de la dècada dels 80 les coses van canviar. ITT va anar perdent pes en la companyia i es va trencar l'aliança amb Standard Eléctrica. De fet, Telefónica va anar externalitzant de forma sistemàtica proveïdors i serveis fins arribar a la situació actual, on una bona part de la seva operativa és realitzada per subcontractes, sovint en condicions laborals inacceptables, com va posar de manifest la vaga dels treballadors d'instal·lacions i manteniment.</p> <p><strong>L'expansió fora d'Europa</strong></p> <p>El 1990 comença la conversió de la companyia en multinacional, en adjudicar-se la privatització de la telefonia argentina. La història posterior de Telefónica ha estat lligada als processos privatitzadors impulsats per les polítiques neoliberals (sempre sota decisions polítiques) i que l'han convertit en un dels grans grups telefònics de Llatinoamèrica. En canvi, les aventures europees no han estat tan eixerides: ha acabat venent la seva partcipació a Telecom Italia, està en un conflictiu procés de sortida del Regne Unit i, de fet, l'única gran participació europea actual es troba a Alemanya. Potser les normes més rígides de competència europees no li van bé al seu model de negoci.</p> <p>El 1995 s'inicia el procés de privatització total de Telefónica. Els dos principals socis de l'empresa són encara actualment dos grups bancaris espanyols: el BBVA i La Caixa, amb presència al seu consell d'administració. Encara que el seu capital està molt repartit, una bona part està en mans dels grans fons d'inversió (Black Rock, JP Morgan Chase, Société Générale, Norges Bank, etc).</p> <p>Però mai no ha deixat de tenir bons contactes polítics. El seu president en la fase de privatització va ser Juan Vilallonga, amic d'escola d'Aznar i per tant un home ben relacionat amb la Moncloa del PP. Vilallonga va dimitir per diversos escàndols i negocis fracassats (especialment Terra, que va enxampar molts petits inversors). El seu successor ha estat César Alierta, fill d'un alcalde franquista de Saragossa i també estretament relacionat amb el PP. Alierta és expresident d'Altadis (Tabacalera) on va ser processat per una operació de borsa amb accions de la pròpia empresa i absolt simplement perquè en el moment del judici el delicte havia prescrit.</p> <p>Malgrat que a finals de la dècada dels 90 la telefonia es va liberalitzar i el monopoli es va eliminar, l'empresa ha aconseguit mantenir una elevada quota de poder i un fort volum de negoci, lligat tant al seu imperi exterior com al control que té sobre les xarxes bàsiques de telefonia després de 70 anys de monopoli.</p> <p><strong>Més enllà del negoci</strong></p> <p>Les seves actituds obstruccionistes de la competència han estat objecte de nombroses multes per part de les autoritats pertinents, però no sembla que aquestes siguin suficients ni controlin prou una empresa que és líder d'un oligopoli compartit amb altres dues empreses (Orange i Vodafone). Segurament per això Espanya segueix sent un dels països amb els preus més cars d'Europa en serveis telefònics. Només cal veure què ha passat amb la factura d'internet quan l'empresa ha substituït el vell distema d'ADSL pel cable.</p> <p>Ara que el negoci de la telefonia mòbil sembla haver exhaurit el periode de màxim creixement, l'empresa ha concentrat totes les seves forces en el control de les plataformes digitals, per convertir-se en líder en l'oferta de continguts d'oci a través de la plataforma Imagenio. I ja prepara noves àrees de negoci basades en totes les possibilitats que ofereix la tecnologia digital.</p> <p>El poder de Telefónica no es pot mesurar només en termes de mercat telefònic. La seva influència als mitjans de comunicació, el seu paper d'empresa motora en les tecnologies de la informació i els seus contactes polítics (a part dels esmentats, en el seu consell d'administració, hi figuren exministres i alts càrrecs de Brasil, Xina, i recentment s'ha apuntat el fixatge de l'exministra socialista Trinidad Jiménez amb un càrrec “tècnic”), li donen una capacitat d'influència més enllà del seu negoci bàsic. Els “afers immobiliaris” de l'empresa a Barcelona en són una bona mostra.</p> <p>* <i>Albert Recio és Professor d'economia aplicada de la UAB. Article publicat a Carrer, revista de la FAVB.</i></p></div> Carta d'un treballador del Metro a la presidenta de TMB http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12065 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12065 2016-08-15T15:07:50Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Anunci Portada Barcelonès Mobilitzacions laborals Transports i Comunicacions <p>Hi ha persones a les que se'ls hi perdonen determinades afirmacions per la seva ingenuïtat, però aquest no és el seu cas.<br class='autobr' /> Com pot dir que s'han fet públics els salaris dels directius perquè vostès han obert les finestres? Hem de recordar que si s'han fet públics és perquè diversos mitjans van denunciar la falta de transparència (o la opacitat) en aquesta empresa, TMB, i els hi van donar la raó? I que, tot i això, han intentat allargar-ho el màxim possible i presentar-ho de manera irregular, no com diu la (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12065-30538.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p>Hi ha persones a les que se'ls hi perdonen determinades afirmacions per la seva ingenuïtat, però aquest no és el seu cas.</p> <p>Com pot dir que s'han fet públics els salaris dels directius perquè vostès han obert les finestres? Hem de recordar que si s'han fet públics és perquè diversos mitjans van denunciar la falta de transparència (o la opacitat) en aquesta empresa, TMB, i els hi van donar la raó? I que, tot i això, han intentat allargar-ho el màxim possible i presentar-ho de manera irregular, no com diu la resolució?</p> <p>També hem de recordar que un sindicat, CGT, porta més de 20 anys lluitant, denunciant, demanant que es fessin públiques aquestes condicions, salarials i no salarials? Hem de recordar que al febrer de 2015 va sortir una sentència que declarava nul·les les clàusules que permetien ‘ocultar' aquestes condicions i que TMB va recórrer la citada sentència? Hem de recordar que al setembre de 2015 (amb vostès al capdavant de TMB) va sortir el recurs que confirmava la sentència i que devien donar publicitat a les condicions salarials i altres d'aquestes persones ocultes per aquesta opacitat? Hem de recordar que a l'octubre d'aquell mateix any, i amb el recurs ja dictat, vostès van contractar a un altre directiu obviant la sentència/recurs i mantenint dita opacitat?</p> <p>Hem de recordar que al març de 2016 van acordar jurídicament que complirien la citada sentència/recurs i en lloc d'això el que van fer va ser signar més contractes opacs, tornant a deixar en l'oblit les resolucions judicials? Hem de recordar que aquesta opacitat va ser posada en marxa per direccions del PSC i d'Iniciativa i fortament reforçada i augmentada en els dos tripartits que governaren a l'ajuntament? Hem de recordar que les direccions de TMB segueixen estant dominades pel PSC i Iniciativa, i que s'estan sustentant des de l'actual Govern Municipal?</p> <p>Esperàvem una nova política per part de vostès, però el poder està clar que és el poder, i mantenir condicions de privilegi, tot i que sigui incomplint resolucions judicials i administratives, és tota una temptació en la que és difícil no caure-hi.</p> <p>Si us plau, no ens prenguin el pèl, ni a nosaltres, ni als ciutadans, ni als votants. Com a treballador del Metro només puc dir-li, Presidenta de l'empresa en la què treballo des de fa 25 anys, que sento vergonya de que vostè ocupi el càrrec per la seva falta d'encert, per la seva inoperància i per la seva escassa visió de la situació.</p> <p><i>*Carta publicada a la secció "Carta de los lectores" de "el Periódico de Catalunya".</i></p> <p><i>*Aquesta és una traducció al català de l'original<br class='autobr' /> <a href="http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/carta-trabajador-del-metro-presidenta-tmb-82389" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/carta-trabajador-del-metro-presidenta-tmb-82389</a></i></p> <p><i>* Àngel González afiliat a CGT i Secretari General del sindicat de Transports de CGT Barcelona.</i></p> <p>15 d'agost de 2016</p></div> La militarització dels pressupostos del 2016 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12063 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12063 2016-08-10T20:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Economia Antimilitarisme Objecció fiscal <p>Com en anys anteriors, aquest any hem analitzat els Pressupostos Generals de l'Estat aprovats pel Parlament poc abans de la dissolució del mateix i el final de la X legislatura, per detectar la despesa militar que amaga.<br class='autobr' /> Les xifres són escandaloses i parlen per si soles, a pesar que el tema no forma part de la “agenda” política ni “mediática” gràcies al consens des de dalt imposat per les elits més promilitars del país, que en això han aconseguit una evident “pau social”: dels 5.787,89 milions d'euros (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot48" rel="tag">Antimilitarisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot52" rel="tag">Objecció fiscal</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton12063-e9b55.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p>Com en anys anteriors, aquest any hem analitzat els Pressupostos Generals de l'Estat aprovats pel Parlament poc abans de la dissolució del mateix i el final de la X legislatura, per detectar la despesa militar que amaga.</p> <p>Les xifres són escandaloses i parlen per si soles, a pesar que el tema no forma part de la “agenda” política ni “mediática” gràcies al consens des de dalt imposat per les elits més promilitars del país, que en això han aconseguit una evident “pau social”: dels 5.787,89 milions d'euros que el Govern reconeix com a despesa de defensa, passem, segons els nostres càlculs, a una despesa militar previsible durant 2016 d'almenys (sempre fem estimacions a la baixa i seguim el criteri comptable de l'OTAN) de 30.928,86 la milions d'euros, la qual cosa equival al fet que el 81'29% de la despesa militar es troba oculta i disfressada en altres partides presupotàries o es pensa aconseguir mitjançant crèdits extrapresspostaris.</p> <p>Tenim per això més de 25.372,72 milions de € de despesa militar oculta. Quin un altre ministeri compta amb tan desmesurat privilegi? Cap que sapiguem.</p> <p><strong>Dotze ministeris comprometen despesa militar</strong></p> <p>Però les curiositats no acabe aquí: són 12 dels 13 el ministeris del govern de Rajoy els que, en major o menor mesura participen de la despesa militar espanyola. Alguns amb un gran protagonisme, com és el cas del propi Ministeri de Defensa que dirigeix Pedro Morenés; o el Ministeri deEconomía, responsable de l'ocultació directa de 102,56 milions, més l'emissió del deute (12.236,81 milions de €) i dels crèdits extraordinaris (1.427,22 milions de € ) que serveixen per finançar la despesa militar anual, així com les partides destinades al pagament de les classes passives militars, despesa militar indubtable segons l'OTAN; o el d'Indústria que financia crèdits extraordinaris a interès zero per a la indústria militar amb una partida que el 2016 arribarà als 1.606,50 milions d'euros, més els altres 500,4 milions de € que oculta directament com a ajuda a la indústria militar. Igual passa amb el Ministeri de l'Interior, que finança més de 2.658 el milions de €.</p> <p>Uns altres tenen una participació intermèdia i creixent, com és el cas dels Ministeri d'Exteriors, que oculta directament 201,17 milions de € en suport a la política militar, la qual cosa va des de pagaments a l'OTAN a altres quantioses partides de suport al militarisme; o el del Ministeri d'Hisenda, que amaga 39,49 milions de € però controla a més les empreses militars estatals de venda d'armes per mitjà del SEPI.</p> <p>I uns altres amb partides molt més baixes però igualment de difícil justificació, com és el cas de pagar obres en el patrimoni militar per programes de cultura, vaixells medicamentalitzats per a les operacions d'ingerència militar per part de l'Institut Social de la Marina o vaixells militars de recolzament en l'operació Atalanta des del Ministeri d'Agricultura.</p> <p>No volem deixar de mencionar altres petites mossegades a la despesa pública que són la despesa militar pròpia de la Casa Reial, així com del Congrés i Senat (viatges principalment a reunions de l'OTAN i altres organismes de defensa).</p> <p><strong>L'estructura política de la despesamilitar espanyola</strong></p> <p>Ens hem obstinat en caracterizar la presa de decisions i el “pes polític” dels ministeris en la despesa militar espanyola i, per tant, també en la política militar i militarista espanyola. Per a això hem revisat no solament la “despesa” que controlen o autoritzen, sinó també les competències que sobre polítiques militars assumeixen. D'això hem trobat que l'estructura de la despesa militar espanyola té tres grans capes superposades: una primera, el que anomenm cercle militar, en el qual trobem als Ministeris de Defensa, Interior i Presidència (pel CNI) i que controlen la gens menyspreable xifra de 13.535 milions de €, incloses les classes passives militars i els organismes autònoms militars, el finançament de les forces armades i del Ministeri de Defensa, la Guàrdia Civil (cos militar tant pels seus estatuts com en la criteriología de l'OTAN) i l'espionatge espanyol.</p> <p>Un segon cercle, aquest en realitat un gran i opac financiador de la despesa militar, el composa el que hem anomenat cercle financer-militar, composat pel Ministeri d'Economia, el d'Indústria i el d'Hisenda, que a més controlen l'emissió i assumpció de deute militar, els crèdits extrapressupostaris. Aquest cercle assumeix una despesa militar de 15.783 milions de €.</p> <p>Finalment, i aconseguint la “quadratura” del cercle, apareix un cercle internacional,<br class='autobr' /> encarregat de les dos grans línies d'acció de la política militar espanyola (vendre armes i enviar forces armades a l'exterior), en el qual participen d'una banda el Ministeri d'Afers Exteriors, la Casa Reial (que són els principals comercials de la nostra indústria de l'armament, sisena mundial) i el destinat a “operacions militars en l'exterior”, la qual cosa suposa altres 1.236 milions de € de despesa militar.</p> <p><strong>Desmesurada despesa militar</strong></p> <p>La despesa militar espanyola suposa, si els comptes no ens fallen, un 2,71% del PIB, mentre que el Ministeri de Defensa, amb la gens dissimulada intenció d'aconseguir majors ingressos, afirma que és de menys del 0,9%, al nivell de Luxemburg. <br class='autobr' /> Sumada, la despesa militar equival al pressupost conjunt dels ministeris de Presidència, Exteriors i Cooperació, Justicia, Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Sanitat, Serveis Socials i Igualtat,</p> <p>Hisenda i la immensa majoria del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Una dimensió aclaparant que equival a més del 7,14% de la despesa total dels PGE.</p> <p>Tal despesa suposa gens menys que uns 84,5 milions de € diaris, emprats per a:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Mantenir una força militar aclaparadorament desproporcionada d'uns 206.000 efectius, entre els 121.848 militars i els 84.000 guàrdies civils, així com prop de 400.00 beneficiaris de prestacions socials militars i 2.201.000 persones de classes passives militars.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Participar dels mecanismes de defensa de l'OTAN i en diversitat d'operacions militars en l'exterior (més de 80 des de Felipe González a l'actualitat).</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Adquirir material bèl·lic sofisticat i d'agressió (no només armes defensives).</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Privilegiar un pol militar-industrial altament subvencionat i que només beneficia als seus amos i l'exportació d'armes i conflictes (Espanya és la sisena exportadora d'armes del món).</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Militaritzar la societat i justificar la volta de rosca autoritària i militarista que mai ha<br class='autobr' /> deixat de considerar-nos un “enemic intern” i que en cas d'una significativa alteració social o política està preparada per defensar a l'elit.</p> <p>Una despesa que, per poder mantenir els seus objectius necessita que seguim sent menors d'edat en matèria de defensa, que no estiguem assabentats del que es cou, que no ens resistim.</p> <p>Per això el pressupost militar s'encarrega de disfressar l'enorme despesa militar espanyola i el seu significat. Per això la despesa militar necessita ser opaca i el més incomprensible possible.</p> <p>Per això el nostre deure ha de seguir sent desentranyar i denunciar l'engany i proposar la resistència al mateix.</p> <p><strong>Col·lectiu Utopia Contagiosa</strong><br class='autobr' /> <a href="http://www.utopiacontagiosa.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.utopiacontagiosa.org/</a></p></div>