CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 CGT presenta una queixa al Síndic de Greuges per l'article masclista del director del Diari de Tarragona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12040 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12040 2016-07-26T01:09:07Z text/html ca Coordinació del Catalunya Baix Camp / Priorat Ensenyament Gènere Ensenyament <p>Des de la Federació Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT i la Secció sindical de CGT Ensenyament "Deixem de ser una illa" hem presentat una queixa al Síndic de Greuges amb motiu de l'article publicat el passat 21 de juliol per Josep Ramon Correal, director del Diari de Tarragona, en aquest diari, sota el títol de "Sí és sí, o no".<br class='autobr' /> Animem a altres col·lectius i organitzacions a fer arribar al Síndic escrits de queixa sobre el tema.<br class='autobr' /> >>> En document adjunt teniu la Instància entrada a l'oficina del (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot15" rel="tag">Baix Camp / Priorat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot37" rel="tag">Gènere</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH68/arton12040-b0002.jpg" width='150' height='68' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Des de la Federació Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT i la Secció sindical de CGT Ensenyament "Deixem de ser una illa" hem presentat una queixa al Síndic de Greuges amb motiu de l'article publicat el passat 21 de juliol per Josep Ramon Correal, director del Diari de Tarragona, en aquest diari, sota el títol de "Sí és sí, o no".</strong></p> <p>Animem a altres col·lectius i organitzacions a fer arribar al Síndic escrits de queixa sobre el tema.</p> <p><i>>>> En document adjunt teniu la Instància entrada a l'oficina del Síndic.</i></p> <p><strong>QUEIXA ADREÇADA AL SÍNDIC DE GREUGES AMB MOTIU DE L'ARTICLE DE CONTINGUT MASCLISTA QUE VA PUBLICAR JOSEP RAMON CORREAL, DIRECTOR DEL DIARI DE TARRAGONA EL DIA 21 DE JULIOL DE 2016 EN AQUESTA MATEIXA PUBLICACIÓ</strong></p> <p>El dia 21 de juliol, Josep Ramon Correal, director del Diari de Tarragona, publicava el següent article d'opinió:</p> <p><i> <strong>Sí és sí, o no</strong> <br class='autobr' /> Hi ha una màxima del donjoanisme que afirma que si una senyora diu que no, és que potser sí; si diu que potser sí, és que sí, i si diu que sí, no és una senyora. Ara, una campanya de l'Ajuntament de Tarragona vol desmentir aquest principi i ha llançat l'eslògan: “Només el sí és sí”. Un estudi entre el jovent tarragoní ha determinat que tres de cada deu joves enquestats confessa haver presenciat situacions en les quals un noi prova d'encalçar una noia. La campanya vol que el civisme i el respecte imperin en l'oci nocturn. El problema rau notablement en el fet que l'oci nocturn sol estar ben regat d'alcohol, un desinhibidor capaç de fer moltes maleses. D'altra banda, la perícia de la conquesta amorosa requesta molta perseverança. Si donem per bona la sentència que només el “sí és sí”, posarem en perill el futur de la raça humana. En l'amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no. Sempre amb senyoriu, això sí.</i></p> <p>El text l'escriu com a reacció a la campanya “RespectaM” que ha endegat l'Ajuntament de Tarragona per tal de fer prevenció de conductes sexistes en l'oci de la ciutat, especialment en contextos festius i nocturns. Concretament, els objectius principals inclouen ajudar a reconèixer els abusos sexuals de baixa intensitat, prevenir l'assetjament i apoderar les dones i el seu entorn a què denunciïn i sancionin aquest tipus de conductes sexistes.</p> <p>Que aquest tipus d'agressions són habituals és una realitat i per aquest motiu molts municipis han iniciat campanyes que van en la mateixa línia. D'aquesta situació se'n feia ressò el diari que Correal dirigeix el dia 19 de juliol amb la publicació de l'article Tres de cada diez jóvenes han sido testigos de acoso sexual a una amiga (<a href="http://www.diaridetarragona.com/tarragona/66605/tres-de-cada-diez-jovenes-han-sido-testigos-de-acoso-sexual-a-una-amiga" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.diaridetarragona.com/tarragona/66605/tres-de-cada-diez-jovenes-han-sido-testigos-de-acoso-sexual-a-una-amiga</a>) i que ell mateix esmenta en la seva opinió. D'altra banda, segons les dades del Ministeri de l'Interior, a l'estat espanyol es produeix una violació cada 7 hores.</p> <p><strong>Des de la CGT Baix Camp-Priorat i la Secció sindical d'Ensenyament de CGT “Deixem de ser una illa” volem denunciar l'alt contingut masclista de l'article i el seu paper en el foment de conductes assetjadores que podrien vulnerar la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes i també el codi deontològic periodístic.</strong></p> <p>El caire masclista de Correal ja s'havia detectat en publicacions anteriors on titulava: "Esperança, ara sí que estem sortint de la crisi, les dones tornen a criar" (<a href="http://www.diaridetarragona.com/opinio/el-blog-del-director/34738/esperanca" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.diaridetarragona.com/opinio/el-blog-del-director/34738/esperanca</a>), o "En comptes de lleis de l'avortament caldria fer-ne per ajudar les dones a no haver d'acudir-hi" (<a href="http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=15718" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=15718</a>). I després de la publicació de "Sí és sí, o no" (<a href="http://www.diaridetarragona.com/opinio/el-blog-del-director/66612/si-es-si-o-no" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.diaridetarragona.com/opinio/el-blog-del-director/66612/si-es-si-o-no</a>), encara es reafirmava quan va ser entrevistat a Rac 1, pronunciant “quan una dona diu no, no me la crec” (<a href="http://www.rac1.org/versio/blog/correal-quan-una-dona-diu-no-no-me-la-crec/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.rac1.org/versio/blog/correal-quan-una-dona-diu-no-no-me-la-crec/</a>). Que el director d'un diari receptor de diners públics utilitzi el mitjà de comunicació que dirigeix per difondre idees masclistes i legitimi aquests comportaments és especialment greu. Cal tenir en compte que aquesta publicació també arriba als centres educatius del Camp de Tarragona i textos d'aquest tipus dificulten la tasca de conscienciació en termes d'igualtat de gènere i coeducació que es treballen en l'àmbit de l'ensenyament. Considerem que missatges d'aquest tipus no poden estar avalats per la defensa de la llibertat d'expressió, especialment quan el contingut afecta les relacions humanes posant en qüestió la veracitat de les afirmacions o negacions de les dones. I encara menys poden ésser pronunciats pel director d'un mitjà periodístic d'important abast dins el territori.</p> <p>En l'article article, que motiva aquesta queixa, hi apareixen assercions que fan apologia del masclisme i fomenten les agressions per raó de sexe. Alguns exemples serien:<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> “si una senyora diu que no, és que potser sí; si diu que potser sí, és que sí, i si diu que sí, no és una senyora”, que impliquen una categorització d'allò bo i allò dolent (ser senyora o no ser-ho) i posen en dubte la credibilitat d'una dona quan s'expressa. Per tant, masclisme en la negació del valor de la paraula perquè està emesa per una dona.<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> “El problema rau notablement en el fet que l'oci nocturn sol estar ben regat d'alcohol, un desinhibidor capaç de fer moltes maleses”, de la frase se'n desprèn la justificació de les conductes masclistes per consum d'alcohol i foment de les agressions per l'ús del terme “malesa” que es percep més com a entremaliadura i li resta el contingut violent.<br class='autobr' /> -“la perícia de la conquesta amorosa requesta molta perseverança”, Correal defineix la insistència com a positiva quan és clarament una de les expressions de violència que fins i tot s'ha detectat dintre dels protocols de detecció d'abusos sexuals.<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> “Si donem per bona la sentència que només el “sí és sí”, posarem en perill el futur de la raça humana”, qüestiona la frase de la campanya “RespectaM” i relaciona les relacions consentides amb el risc de continuïtat de la raça humana, legitimant així el qüestionament de la paraula de les dones. <br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> “En l'amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no. Sempre amb senyoriu, això sí”, relega les relacions a l'àmbit del mercat, amb el missatge implícit de definir la dona com a producte que està a la venda i donant validesa al fet d'insistir per aconseguir el producte.</p> <p>D'altra banda, Josep Ramon Correal escriu un text posterior que anomena “No és no”, que ell defineix com a rectificació i en canvi, en el seu contingut banalitza les conductes agressives. Actua com una persona aïllada del món que necessita que algú l'assessori sobre la situació actual sobre aquest tema. La seva defensa en el fet que la resta de la gent és susceptible i també en la contemporaneïtat dels fets, expressant que en temps passats el seu article hagués estat legítim.</p> <p>Des de la CGT Baix Camp-Priorat i la secció sindical d'Ensenyament de CGT “Deixem de ser una illa” demanem a la Sindicatura de Greuges que revisi el contingut i n'estudiï la possible vulneració de la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes i també el codi deontològic periodístic. A més a més demanem que valori l'agreujant que el text estigui escrit i publicat pel director del Diari de Tarragona, tenint en compte la difusió d'aquest mitjà. En cas que es pugui constatar aquesta vulneració demanem al Síndic que mentrestant no hi hagi el cessament o la dimissió de Josep Ramon Correal:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Insti la Generalitat de Catalunya a retirar les inversions en publicitat institucional al Diari de Tarragona que el 2015 va representar la quantitat de 239.000€ (dades extretes de l'article d'investigació diari Crític publicat recentment: <a href="http://www.elcritic.cat/investigacio/el-grup-godo-va-acaparar-el-20-de-la-publicitat-institucional-de-la-generalitat-el-2015-mes-de-62-milions-10727" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.elcritic.cat/investigacio/el-grup-godo-va-acaparar-el-20-de-la-publicitat-institucional-de-la-generalitat-el-2015-mes-de-62-milions-10727</a>).</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Insti la Generalitat de Catalunya a retirar la inversió de 20.600€ en subscripcions al Diari de Tarragona.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Instar el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya a retirar la subvenció de 16.102,01€ al Diari de Tarragona per la secció de religió dels dissabtes, segons les dades publicades a El Triangle (<a href="http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2016/05/governacio-subvenciona-la-religio-als-diaris-42911.php" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2016/05/governacio-subvenciona-la-religio-als-diaris-42911.php</a>).</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Insti l'Ajuntament de Tarragona i qualsevol altre organisme públic a retirar les inversions publicitàries al Diari de Tarragona així com qualsevol altre tipus de relació, sigui en format subscripció o subvenció.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Insti els centres educatius a retirar aquesta publicació en favor d'alguna altra amb contingut i tractament coeducador.</p> <p>Reus, a 25 de juliol de 2016</p> <p><strong>Federació Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT<br class='autobr' /> Secció Sindical d'Ensenyament de CGT "Deixem de ser una illa"</strong></p></div> Autogovern econòmic en l'autonomia democràtica. L'exemple de Bakur (Kurdistan turc) http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12034 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12034 2016-07-25T23:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Internacionalisme Alliberament Nacional Gènere Ecologisme <p>El desenvolupament «apoista» (1) del moviment kurd, que actualment implica molts actors i organitzacions amb capacitats militars i polítiques, ha gravitat més enllà de la idea de fundar un Estat.<br class='autobr' /> Amb la captura del líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öcalan, Apo, i el seu consegüent empresonament a Imrali, seguit de l'anomenat canvi de paradigma amb les tesis que ell va desenvolupar des de la presó, el moviment kurd va començar a defensar un model d'organització anomenat (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot139" rel="tag">Alliberament Nacional</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot37" rel="tag">Gènere</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot54" rel="tag">Ecologisme</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH101/arton12034-bbffd.jpg" width='150' height='101' /> <div class='rss_texte'><p>El desenvolupament «apoista» (1) del moviment kurd, que actualment implica molts actors i organitzacions amb capacitats militars i polítiques, ha gravitat més enllà de la idea de fundar un Estat.</p> <p>Amb la captura del líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öcalan, Apo, i el seu consegüent empresonament a Imrali, seguit de l'anomenat canvi de paradigma amb les tesis que ell va desenvolupar des de la presó, el moviment kurd va començar a defensar un model d'organització anomenat Confederalisme Democràtic i Autonomia Democràtica per a les quatre parts de Kurdistan.(2)</p> <p>El moviment considera l'Autonomia Democràtica com un procés actiu consistent en mecanimes de baix a dalt i, doncs, socials d'autogovern al voltant d'un context de democràcia radical. Durant el període de dos anys de relativament poc conflicte entre la declaració de Newroz de 2013 i la intensificació que es va produir el juliol de 2015, la qüestió de com implementar l'Autonomia Democràtica s'ha debatut en diverses plataformes kurdes i s'han pres decisions per a implementacions concretes. A través d'aquest procés, la situació de facto a Rojava ha facilitat l'extensió de l'Autonomia Democràtica com una experiència unificada, tot implicant-hi tres cantons, particularment a Cizre. Per aquesta raó, examinar de prop i avaluar el projecte ideològic-polític i les experiències de construcció —tot reconeixent la voluntat kurda per a l'autogovern i les declaracions per a l'autonomia—, sembla vital per a les discussions sobre la pau i el procés de resolució així com per al nostre futur col·lectiu.</p> <p>Aquest article pretén analitzar la dimensió econòmica de l'Autonomia Democràtica, la creació de la qual es projecta perquè passi conjuntament amb la política, l'autodefensa, la diplomàcia, la cultura, l'ecologia i l'emancipació col·lectiva, i aporta al lector els arguments i les experiències en el camp econòmic.</p> <p><strong>Economia comunal democràtica, ecològica i emancipadora de la dona</strong></p> <p>L'aproximació a l'economia del moviment kurd, anomenada «societat econòmica» en els textos d'Abdullah Öcalan, «economia comuna» per al PKK, «economia democràtica» per al DTK [Democratic Society Congress, Turkish: Demokratik Toplum Kongresi] i «economia social» per al Centre de Rojava per a la millora i l'extensió de l'Economia, es basteix sobre els tres pilars de democràcia, ecologia i emancipació femenina. Aquests principis assenyalen els límits de l'economia comunal en l'autonomia democràtica. L'economia comunal o social ha de ser construïda pels consells, les comunes i les cooperatives.</p> <p>L'economia comunal és una economia democràtica: emfasitza que tots els individus en la societat necessiten tenir una veu en els processos de producció, consum i distribució, ja que el subjecte dels processos de decisió de l'economia comunal és la societat mateixa. En els consells que seran organitzats pels veïns en els pobles, districtes, ciutats i regions —així com per certes organitzacions de dones, joves, etc.— cada individu serà integrat en el procés de presa de decisions i contribuirà a les discussions sobre què s'ha de produir i/o com distribuir els productes en els processos de planificació democràtica. D'aquesta manera, els recursos seran gestionats col·lectivament i la societat autoadministrarà totes les activitats econòmiques i això permetrà el funcionament democràtic de l'economia comunal.</p> <p>L'economia comunal és una economia emancipadora de la dona: el sistema capitalista ha marginat les dones dels processos de presa de decisions econòmiques i ha fet invisible el treball de les dones. Per a Öcalan aquesta situació és una precondició del sistema capitalista i fa de les dones «les reines de les primeres matèries»; ell diu que «per treure lucre de l'activitat econòmica de les dones en termes de necessitats bàsiques i valor d'ús, aquestes activitats s'han hagut de confiscar a les dones». D'acord amb això, el fet que «la realitat de la dona es prestava sense economia», significa la més trencadora i extensa contradicció social. Per aquesta raó s'argumenta que la reorganització de l'economia ha de ser feta amb les ments i les mans de les dones. El moviment clama que una economia que sigui difosa per dones prioritzarà necessitats bàsiques i valors d'ús i, per tant, no traurà beneficis i, en canvi, serà ecològica.</p> <p>Les dones crearien representació igualitària i autoorganització (3) en l'economia comunal —junt amb altres camps d'autonomia democràtica— a través de l'afirmació dels seus drets amb consciència i pràctica organitzada. Elles crearien els seus propis espais econòmics, comunes i cooperatives.</p> <p>L'economia comunal és una economia ecològica: a partir de les observacions de la història de Mesopotàmia, el moviment kurd constata que la major destrucció va arribar a través de la industrialització cap a les comunitats agrícoles i en els pobles, que són una precondició de l'existència social. Per aquesta raó, la formació d'ecosocietats, o comunes, és una dels més grans reptes de l'autonomia democràtica. Pel que fa a Murray Bookchin, (4) Öcalan remarca que les ecosocietats haurien de ser creades, també, a la ciutat. Les activitats econòmiques de cada ciutat han de ser organitzades com a «unitats» en funció de les característiques naturals de cada una, a través de motivacions sense ànim de lucre i l'alleujament de la desocupació urbana i de la pobresa. La població pot ser distribuïda en funció d'aquestes unitats —incorporant-hi dades de composició social i habilitats.(5) La producció industrial no es rebutja, però els límits de la indústria són definits per l'ecologia i les necessitats bàsiques. La producció industrial no pot depassar aquests límits. La indústria que emergeix d'aquest acord és l'ecoindústria. L'autonomia democràtica escull com a bases, doncs, l'economia ecològica i les comunitats.</p> <p>L'economia comunal es presenta com a tercera via alternativa al liberalisme econòmic i la planificació centralizada. (6) L'economia comunal es localitza com una economia col·lectivitzada compartida i basada en la solidaritat i és vista com l'economia més pròxima als acords realitzats per les societats del Kurdistan. En l'economia comunal, les necessitats socials i els valors d'ús es prioritzen per damunt de les necessitats individuals. El moviment vol socialitzar la producció en l'economia comunal, a través de les comunes i les cooperatives, elimina la relació salarial a través de treball col·lectiu i crea mercats basats en la solidaritat per millorar l'autogovern de l'economia. En resum, un ordre econòmic a favor de la natura, les dones i la justícia social.</p> <p><strong>Autogovern econòmic a Bakur</strong></p> <p>Hi ha dues limitacions a l'hora d'avaluar les aplicacions pràctiques de l'autonomia democràtica i l'autogovern econòmic, ambdues àmpliament explicades en termes democràtics. Primerament, les activitats no han aconseguit un nivell suficient de maduració, i, segonament, jo trobo no ètic fer judicis detallats sobre què ha estat passant. Per tant, aquest apartat té la intenció de ser un inventari d'activitats que s'han realitzat en línies generals.</p> <p>El DTK va iniciar una sèrie de conferències (Democratic Economy Conference, Turkish: Demokratik Ekonomi Konferansı) seguint un nombre de tallers econòmics i una discussió seriosa, organitzada a partir del tema que ja es va decidir en una trobada de 2014. Aquestes conferències es van fer a Van entre el 8 i 9 de novembre del 2014 amb l'eslògan «Let us communize our land, water and energy» and «Let us build a democratic and free life».(7), (8)</p> <p>En aquesta conferència, la regió de Van va ser escollida com a àrea pilot. Dues raons importants per decidir-ho van ser que la comunitat nomàdica, coneguda com Kocer, tingués una presència notable en l'àrea, i que la població estigués relacionada amb l'agricultura i la cria de bestiar.</p> <p>La comissió econòmica de Van va començar el seu treball plantant milers d'arbres fruiters i va fer esforços per expandir horts urbans en els 300.000 m2 de límits metropolitans. Es van formar comunes de mel en quatre poblacions i el passat octubre s'hi van plantar quatre tones d'alls. Tots aquests projectes es van liderar a través de la cooperació entre el DTK, actors municipals a nivell de districte i municipals i la KJA (associació de Dones Kurdes Lliures; Kowara Jinen Azad). Pobladors sense terres i/o aturats de l'àrea van participar en el procés de producció i van compartir els productes o els ingressos comercials. Al centre de Van, les dones es van ajuntar a la Cooperativa d'Horts de Dones (Turkish: Bostanci Kadınlar Kooperatifi, BİKAD-Koop) i van fer melmelada de maduixes que van fer créixer en els seus camps. Avui elles produeixen diverses melmelades, així com cogombres, pasta de tomàquet, tomàquets enllaunats i altres productes embotellats. Una altra comunitat de dones que es va formar a la mateixa cooperativa va generar ingressos fent fideus, pa, pastissos i raviolis en un taller de pastissos.</p> <p>També, a Van, es va obrir un mercat cooperatiu de consum anomenat Medya Cooperativa. En canvi, és difícil dir si aquesta cooperativa ha estat reeixida a aconseguir el seu objectiu de brindar productes dels pobles petits als consumidors de la ciutat.</p> <p>La Cooperativa de Dones de Baglar ha estat activa durant molts anys en aquest municipi de Diyarbakır i ha crescut amb la cooperació de la comissió econòmica de la KJA i la municipalitat. Han canviat de nom i es diuen Cooperativa d'Amed i fan la producció en un taller tèxtil amb dones que han estat víctimes de violència —17 d'elles en el moment que escric això. Al taller hi fan vestits regionals així com robes casuals amb la visió d'una dissenyadora. En el curt termini, les dones volen obrir una botiga i vendre productes amb la marca «Eko-jin», i integrar aquesta botiga amb la seva cooperativa existent mentre obren un taller per a més dones. Aquesta cooperativa incorpora una dona nova cada vegada que augmenta 1.000 lires els seus ingressos, sembla prometedora. Vaig tenir l'oportunitat d'observar-la de prop i una bona pràctica que vaig veure va ser que cap de les dones va eludir a les altres en les seves reunions setmanals. Elles creuen que fent-ho així eviten rancúnies i mitiguen tendències competitives i penso que hi han reeixit. Quan els vaig preguntar quin és el significat del nom Eko-jin, han apuntat que no hauria de ser entès com una marca —11 cooperatives de dones i comunes han pres una decisió conjunta sobre aquest nom. Les dones diuen que tots els productes de les cooperatives i de lescomunes es venen amb aquest nom i així poden mostrar la seva presència al mercat. El primer objectiu és incrementar el nombre de comunes i cooperatives de manera que s'arribi a un nivell en què puguin comerciar productes entre elles. Recentment, es va obrir un mercat on es venen els productes Eko-jin. Les dones van dir que han discutit cada detall a fons —des de les vendes de la botiga fins als penja-robes— i que aportaran productes als consumidors sense intermediaris. Preparant-se per a la Conferència Econòmica de Dones del 8 de març, les dones van creure que podien organitzar les àrees de l'autogovern econòmic amb la seva voluntat, ira i joia, i que elles poden procedir a organitzar-se, que elles poden tombar un capitalisme que està cobert per una ment patriarcal. El més important és que elles lluiten activament per a això.</p> <p>Un projecte important que està planificat per ser desenvolupat per a una economia comunal a Diyarbakır és l'agricultura comunal. La comissió d'agricultura està composta per cinc persones, que han dit que encara són al començament dels seus estadis de treball, però que han superat el més dur pas de persuadir la gent. A causa de l'emergència per les condicions de la guerra, els pobladors són pessimistes en relació a la producció. La comissió va dur a terme un treball preliminar al camp dins del districte de Kocaköy i va investigar el seu passat productiu —en altres paraules: van buscar en la naturalesa els productes que hi creixien tot fent entrevistes en profunditat. Van trobar que el conjunt de producció agricultura havia minvat i que uns pocs productes (com blat i ordi) s'han convertit en predominants. Les llavors s'han mantingut en cistelles un cop recollides i la comissió diu que incrementaran la producció amb el suport de la municipalitat. La comissió va expressar el seu desig de fer una planificació participativa —han observat desigualtats en la propietat de la terra— perquè els pagesos que vulguin que les seves terres siguin comunals entrin a la comuna. Si el comunal de les terres és de dimensions desiguals, el problema de com seran distribuïts els ingressos roman com un tema important encara a debatre.</p> <p>El moviment kurd sovint apunta que l'aproximació a l'economia comunal no es basa en l'etnicitat o en l'economia kurda, sinó que és una economia social que reconeix la pluralitat social i afirma que la comuna de dones de Mersin és un cas que ho demostra. Aquesta comuna va ser creada per les dones a iniciativa del KJA i va començar sense diners.9 Quan vaig preguntar a les dones turques i kurdes sobre què les uneix, van dir que totes eren dones que treballaven en projectes verds. Es van reunir amb dones camperoles a Mersin i van preguntar pels productes dels beneficis i una d'elles va donar un hivernacle de menta. Una altra dona va donar pebrots que quedaven a la seva terra després de la collita i llavors van fer els seus primers ingressos assecant la menta i conservant en vinagre els pebrots. Les dones, que han produït pasta de tomàquet amb donacions de tomàquets, diuen que han expandit el seu rang de producció des del passat estiu i que constantment discuteixen què és el proper a produir. Creuen que les camperoles les van ajudar per un sentiment de solidaritat femenina. Elles han començat recentment a fer bosses de feltre i encara que diuen que les seves úniques eines són la seva falta de necessitats i d'expectatives, les dones clamen que ara fins i tot estan rebent comandes i que aquesta primavera la comuna creixerà amb les seves esperances de dones treballadores. La comuna de dones de Mersin també ven els seus productes amb el nom Eko-jin (Mersin).</p> <p>Una iniciativa addicional en el terreny econòmic és la cooperativa d'investigació KED. La cooperativa que planteja començar les seves activitats en les pròximes setmanes amb una reunió del consell, és un inici en molts sentits. KED significa tasca en kurd. Mentre el model d'organització de KED és encara un tema de debat, l'objectiu de la cooperativa és recollir dades socioeconòmiques al Kurdistan, ajuntar inventaris i arribar a ser un espai de col·laboració acadèmica. La constitució del comitè d'investigació requereix als seus membres que siguin graduades universitàries. Tot i que les representants de KED amb què he parlat manifesten que el principi més important és trencar la jerarquia per edat i coneixement que pot observar-se en la comunitat acadèmica, a KED s'ha discutit també en el context d'una acadèmia o un institut. És una cooperativa ambiciosa però encara no està feta.</p> <p>A més, de Batman a Mardin, Urfa a Siirt, i, també, en moltes altres regions, hi ha projectes similars en marxa. És difícil escriure sobre ells, fins i tot portar-ne el compte, perquè no estan controlats de forma centralitzada ni estan governats. La municipalitat, DTK i KJA han organitzat diverses reunions per fer resums a nivell local i la iniciativa s'ha deixat als actors locals. En molts llocs, les comissions econòmiques creades pels consells locals són actives i, per tant, el projecte és molt expansiu. No és clar si tot això es convertirà en una alternativa al capitalisme, hi ha incomptables factors interns i externs que ho determinaran. En canvi, és clar que una economia més humana i comunitària està en construcció!</p> <p><strong>Com a conclusió…</strong></p> <p>Els debats al voltant de l'economia comunal poden fer substancials contribucions teòriques als debats sobre les economies alternatives que s'oposen al capitalisme. El seu vessant pràctic s'ha anat expandint i madurant. Tot i així, hi ha importants debilitats teòriques en l'economia comunal. La dinàmica fundacional de l'economia, espacialment prioritza l'agricultura i les comunitats rurals i no pot encara proveir solucions als problemes urbans. En altres paraules, els mecanismes que per connectar la bretxa urbana-rural o el binomi productor-consumidor encara no han estat elaborats. També, l'estatus de propietat privada a la terra no està vist com una situació que hagi de canviar, per la tant l'estructura de propietat desigual i el seu impacte en processos de producció i distribució no es pot comptabilitzar. A més a més, el moviment afronta un obstacle teòric a l'hora de definir l'agent revolucionari com la societat en si mateixa, ja que significa acceptar la societat com un cos homogeni i per tant remoure l'estratificació de classes.</p> <p>Els passats dos anys d'experimentació —així com els episodis previs que el moviment kurd ha viscut— mostren que la conseqüència més important és que el procés de producció alternativa pot ser creat tant com mercats per florents comunes i cooperatives.</p> <p>Si han de dependre dels preus i de les regulacions de les companyies monopolístiques en condicions de l'anomenat mercat lliure, les cooperatives sovint no tenen oportunitat de competir-hi. Els productes de les comunes i de les cooperatives són sovint fets a un major cost que els preus de mercat. Hi influeixen un bon nombre de raons, com l'absència de producció massiva, la inhabilitat de negociar els preus de les matèries primeres i l'absència d'explotació laboral. Per tant, els productes obtinguts mitjançant el procés col·lectiu són sempre venuts a través de xarxes de mercat solidari. En canvi, és difícil, per a una economia comunal expansiva, basar-se només en aquestes xarxes solidàries. En addició a la seva falta de competitivitat en el mercat, hi ha una sèrie de problemes en relació al transport sense intermediaris dels productes des dels poblats cap als consumidors a les ciutats. Per tant, el problema del mercat és un dels més difícils de resoldre. Com fer-ho per crear un mercat alternatiu? Com el productor es trobarà amb el consumidor?</p> <p>Com es van a organitzar aquestes xarxes està entre les qüestions que poden ser redreçades per una experimentació simultània i per un debat teòric. Una altra dimensió del mercat alternatiu des de la perspectiva de les dones és com feminitzar les xarxes comercials i la informació, que actualment són monopolitzades pels homes. La producció de les dones és apropiada pels homes, que controlen el procés comercial, i d'aquesta manera les dones no poden redreçar el seu paper en el sistema capitalista patriarcal i així hi són invisibles.</p> <p>En canvi, en el context de la guerra, les discussions en relació a la construcció de l'economia comunal —i sobre el que cal per assegurar-ne la durabilitat davant del capitalisme global i les finances—, han estat superficials i amb un èmfasi constant en el localisme. El capitalisme es pot localitzar quan es globalitza i pot determinar totes les relacions a nivell local. Veient que aquest és el cas, sembla necessari per a les comunes i les cooperatives fer vincles entre comunitats que produeixen amb filosofies i mètodes similars per crear una xarxa reforçada mútuament. En canvi, la gent de Bakur que lluita per crear una nova vida, no és conscient d'aquestes xarxes ni té la capacitat o l'energia d'establir-ne connexions. En aquest sentit necessiten un suport seriós. Cal dir, doncs, que les comunes necessiten tots els mitjans de solidaritat, i aquesta no és només la seva necessitat, sinó que és la necessitat de tots aquells que creuen en la possibilitat d'un altre món. Esperem que florirà la solidaritat…</p> <p><strong>Notes</strong></p> <p>1. Els participants del moviment kurd es diuen a si mateixos apoist, i la seva filosofia com una filosofia «Lideratge/Apoist». Apoist en la línia ideològica d'Abdullah Öcalan.</p> <p>2. El Kurdistan va ser trossejat entre quatre estats nació: Iran (Rojhilat), Iraq (Başûr), Síria (Rojava) i Turquia (Bakur), uns límits que van esdevenir clars després de la Primera Guerra Mundial.</p> <p>3. L'autoorganització es refereix a la manera d'organització en què les dones són les úniques que decideixen i executen.</p> <p>4. Murray Bookchin, Kentsiz Kentleşme, Sümer Yayıncılık, 2014. [Murray Bookchin, Urbanization Without Cities: The Rise & Decline of Citizenship. Montreal, 1996.]</p> <p>5. Öcalan, A. Özgürlük Sosyolojisi.</p> <p>6. Ahmed Yusuf, “Rojava Deneyimi Bağlamında Sosyal Ekonomiyi Düşünmek: Temeller ve İlkeler” İsyandan İnşaya Kürdistan Özgürlük Hareketi içinde. J. Jongerden, A.H. Akkaya ve B. Şimşek (hazırlayan), Metis, 2015.</p> <p>7. La primera Conferència Econòmica va ser organitzada a Rojava amb els mateixos eslògans els dies 16-17 d'octubre de 2015.</p> <p>8. Demokratik Ekonomi Konferansı'nın sonuç metni ve kararları açıklandı: <a href="http://siyasihaber2.org/demokratik-ekonomi-konferansinin-sonuc-metni-ve-kararlari-aciklandi" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://siyasihaber2.org/demokratik-ekonomi-konferansinin-sonuc-metni-ve-kararlari-aciklandi</a> (Erişim 08.02.2016) Vegeu la traducció a l'anglès: Democratic Economy Conference in Wan, aquí: <a href="https://cooperativeeconomy.info/economy-bakur/democratic-economy-conference-in-wan/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://cooperativeeconomy.info/economy-bakur/democratic-economy-conference-in-wan/</a>.</p> <p>* <i>Un article d'Azize Aslan, publicat per primera vegada en àrab per Birikim el maig de 2016, extret del web de la Cooperativa Integral Catalana</i><br class='autobr' /> <a href="http://cooperativa.cat/autogovern-economic-en-lautonomia-democratica-lexemple-de-bakur-kurdistan-turc/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://cooperativa.cat/autogovern-economic-en-lautonomia-democratica-lexemple-de-bakur-kurdistan-turc/</a></p></div> Sobre el dispositiu de prevenció d'incendis dels serveis d'espais naturals de la Diputació de Barcelona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12039 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12039 2016-07-22T20:59:53Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Administració Pública Barcelonès Mobilitzacions laborals Comunicats <p>SOBRE EL DISPOSITIU DE PREVENCIÓ D'INCENDIS DELS SERVEIS D'ESPAIS NATURALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA<br class='autobr' /> El dispositiu de prevenció d'incendis de la Gerència dels Serveis d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona es ve realitzant des de fa anys a tota la província. Aquest dispositiu de vigilància està format per guaites en llocs amb bona visualització del territori, per a detectar les columnes de fum de possibles incendis, connectats amb dispositius de radiofreqüència amb un punt de control, (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH150/arton12039-d4a82.jpg" width='150' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><b>SOBRE EL DISPOSITIU DE PREVENCIÓ D'INCENDIS DELS SERVEIS D'ESPAIS NATURALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA</b></p> <p>El dispositiu de prevenció d'incendis de la Gerència dels Serveis d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona es ve realitzant des de fa anys a tota la província. Aquest dispositiu de vigilància està format per guaites en llocs amb bona visualització del territori, per a detectar les columnes de fum de possibles incendis, connectats amb dispositius de radiofreqüència amb un punt de control, vigilants que fan rutes mòbils amb vehicles pels municipis de la província i, fins l'any passat, vehicles d'intervenció immediata amb un kit d'extinció d'incendis, per a intervenir en els incendis mentre s'espera l'arribada de bombers.</p> <p>En els últims anys s'ha reorganitzat el servei de prevenció d'incendis forestals, havent-se degradat el servei que presta la Diputació sobretot en els Parcs gestionats per la pròpia Diputació. Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona volem denunciar públicament els següents fets:</p> <p>1) El personal contractat està treballant en el dispositiu de vigilància, en alguns casos des de fa més de 10 anys, amb contractes interins, havent de fer de nou el procés selectiu cada dos anys. Aquests llocs de treball són estructurals, i considerem que els treballadors i treballadores que les ocupen haurien de ser fixes discontínues.</p> <p>2) Al llarg dels últims anys s'ha anat reduint el número de punts de guaita i els efectius de la campanya. En el cas particular, per exemple, del Parc de la Serralada de Marina, s'ha suprimit la torre situada al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, que és la torre de vigilància de l'àrea metropolitana de Barcelona que més incendis ha detectat històricament en tot el dispositiu de prevenció dels mateixos. Aquest fet ha obligat al Consorci del Parc de Collserola a assumir el seu funcionament. També s'han reduït els temps de vigilància, finalitzant l'1 de setembre. Pel que fa als Parcs del Garraf, Serralada de Marina, Foix i Olèrdola, els períodes de risc d'incendis són majors.</p> <p>3) S'han suprimit els vehicles d'intervenció immediata tot-terreny amb un equip d'extinció d'incendis lleuger. En parcs grans com el del Garraf hi ha punts en els quals el temps d'arribada des d'un parc de bombers pot ser de 30 a 45 minuts. Els vehicles d'intervenció es trobaven dins del Parc precisament per a intervenir mentre no arriben els bombers. Malgrat estar dotada en 125.000 euros en els pressupostos com a partida per a fer front a aquest servei, no s'ha disposat de la mateixa. Per tant, aquests diners no s'han utilitzat per a la finalitat pels quals inicialment s'havien previst.</p> <p>4) El dispositiu de vigilància de guaites i vigilants en vehicle als Parcs gestionats per la Diputació de Barcelona no està en comunicació amb el personal que treballa als mateixos Parcs: guardes, personal de manteniment, i tècnics i tècniques. Les emissores tenen una altra freqüència i, per tant, no hi ha la comunicació directa entre el dispositiu de prevenció d'incendis de la Diputació i el personal que treballa al Parc. Aquesta disfunció pot posar en perill la seguretat del personal que hi treballa, així com restar eficàcia a tot el dispositiu de prevenció d'incendis, atès que es perd la comunicació entre el personal que treballa al Parc i els guaites.</p> <p>5) L'11 de febrer d'enguany, la Diputació de Barcelona va fer una proposta de nova organització i d'adequació de la Gerència de Serveis d'Espais Naturals de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. La cap del Servei de Relacions Col•lectives i Suport Jurídic de la Diputació envià a la Junta de Personal (l'òrgan unitari de representació del personal funcionari) l'informe relatiu a la reorganització d'aquesta Gerència per a que la Junta, d'acord amb l'article 66.3 lletra a) del nostre Acord sobre condicions de treball, emetés informe sobre el canvi organitzatiu previst. Amb els vots, entre d'altres, de les delegades de la CGT, la Junta de Personal va emetre un informe negatiu, amb data del 19 de febrer, en considerar que no quedava justificat el canvi d'organització proposat per la Diputació.</p> <p>En relació a aquest últim punt, cal dir que després de no admetre cap de les al•legacions que va fer la Junta de Personal, la Diputació de Barcelona aprovà i començà a tirar endavant igualment l'esmentat canvi d'organització de la Gerència. Ara bé, resulta que en data 12 d'abril d'enguany es va comunicar la revocació parcial d'aquesta modificació orgànica (que havia estat aprovada mitjançant el decret núm. 1384/16 de 2 de març de 2016) pel que fa a les accions organitzatives “que afecten l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals”, tot desfent-se d'aquesta manera els canvis organitzatius implementats pocs mesos abans. També el cap de Secció de Restauració i Millora Forestal va deixar aquesta Secció per a anar a treballar fora de la Diputació, i el cap de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals va deixar el seu càrrec. Tot plegat abans de començar la campanya d'enguany.</p> <p>A tot aquest desgavell en la campanya de prevenció d'incendis s'uneix la precarietat laboral de les 122 treballadores i treballadors contractats com a personal d'informació als Parcs durant l'estiu. Un personal contractat amb convenis entre Diputació i ajuntaments, o bé amb convenis amb empreses externes (és a dir, privatitzant parcialment el servei), amb condicions laborals variables depenent de l'ajuntament contractant, malgrat que tot aquest personal realitza la mateixa feina. També denunciem la contractació de falsos autònoms per a fer feines estructurals del servei de Parcs, així com l'excés de càrrecs de comandament sense unes atribucions clares, la desorganització i falta de procediments de treball, la manca de personal com a biòlegs (només hi ha 3 biòlegs en plantilla per a gestionar els 10 Parcs de la Xarxa), o la intenció manifestada per la Diputació de privatitzar les feines de manteniment dels Parcs.</p> <p>22 de juliol de 2016<br class='autobr' /> <b>Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona</b></p></div> L'Ajuntament d'Igualada recorre la sentència que tomba l'acomiadament del president del comitè del SMMI http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12038 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12038 2016-07-22T15:48:33Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals L'Anoia Administració Pública Justícia <p>Mentre no es resolgui el recurs, el treballador de l'empresa de neteja d'Igualada cobrarà les mensualitats sense anar al seu lloc de feina. Pedro González, el president del comitè de SMMI, pertany a la CGT i el sindicat sempre ha denunciat que es tractava d'un acomiadament per reprimir l'activitat sindical d'aquest treballador.<br class='autobr' /> L'empresa Societat Municipal Mediambiental d'Igualada (SMMI) ha recorregut la sentència que considera improcedent l'acomiadament del president del comitè d'empresa, Pedro (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot41" rel="tag">L'Anoia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12038-ddb13.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p>Mentre no es resolgui el recurs, el treballador de l'empresa de neteja d'Igualada cobrarà les mensualitats sense anar al seu lloc de feina. Pedro González, el president del comitè de SMMI, pertany a la CGT i el sindicat sempre ha denunciat que es tractava d'un acomiadament per reprimir l'activitat sindical d'aquest treballador.</p> <p>L'empresa Societat Municipal Mediambiental d'Igualada (SMMI) ha recorregut la sentència que considera improcedent l'acomiadament del president del comitè d'empresa, Pedro González, el passat 15 de gener. I això significa que, fins que no surti la nova resolució, aquest treballador cobrarà les mensualitats sense anar al seu lloc de feina.</p> <p>SMMI és una societat mixta formada per l'Ajuntament i l'empresa FCC que s'ocupa de la neteja viària de la ciutat. Fins que va ser acomiadat, Pedro González era president del comitè en representació de la CGT, el sindicat majoritari a l'empresa.</p> <p><strong>La sentència</strong></p> <p>Fa pocs dies el jutge Emilio Garcia, del jutjat social número 10 de Barcelona, va dictaminar que l'acomiadament de Pedro González era improcedent. A més, la sentència també condemna l'empresa, “a readmetre'l amb les mateixes condicions que tenia abans de l'acomiadament o a indemnitzar-lo amb una quantitat de 38.386,39 euros”, segon prefereixi el treballador. A banda, la sentència estableix que l'empresa haurà de pagar al treballador tots els salaris que no ha percebut des que el van acomiadar.</p> <p>Pedro González va ser acomiadat el passat 15 de gener per “causes disciplinàries”, segons la direcció de l'empresa, però la CGT va denunciar des del primer moment que el motiu real de fer fora aquest treballador era que havia “destacat en els darrers anys en la defensa dels treballadors de SMMI” i per tant considera que es tracta d'un cas de “repressió política” i d'un acomiadament “injust”. A més, el sindicat remarca que l'acomiadament es va fer en un context de conflicte laboral que va estar a punt de desembocar en una vaga indefinida.</p> <p>En el arguments de la sentència, el jutge desmunta la majoria de raons que l'empresa va presentar per justificar l'acomiadament. Tot i això, considera que l'acomiadament és improcedent i no pas nul, perquè no considera que es tracti d'una “represàlia per l'activitat sindical o la discriminació”.</p> <p><i>* Notícia extreta de Xarxa Penedès</i><br class='autobr' /> <a href="http://xarxapenedes.cat/lajuntament-recorre-la-sentencia-que-improcedent-lacomiadament-del-president-del-comite-de-smmi/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://xarxapenedes.cat/lajuntament-recorre-la-sentencia-que-improcedent-lacomiadament-del-president-del-comite-de-smmi/</a></p></div> Entrevista a Pau Martínez Muñoz, autora del llibre 'Mateo Santos. Cine y anarquismo. República, guerra y exilio mexicano' http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12028 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12028 2016-07-22T15:38:29Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Cultura alternativa / Contracultura Memòria històrica <p>“Mateo Santos va propagar el cinema als locals obrers”<br class='autobr' /> “Era autor de nombrosos articles així com de dos documentals sobre la Guerra Civil”<br class='autobr' /> Pau Martínez Muñoz és llicenciada en Història de l'Art i doctora en Comunicació Audiovisual. El 2006 va rebre el premi Cinema Rescat d'Investigació Cinematogràfica. Ha publicat articles relacionats amb la filmografia anarquista i ha participat en diversos congressos de l'Associació Espanyola d'Historiadors de Cinema, de la qual és membre.<br class='autobr' /> Qui és Mateo Santos? La (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH131/arton12028-067e8.png" width='150' height='131' /> <div class='rss_texte'><p><strong>“Mateo Santos va propagar el cinema als locals obrers”</p> <p>“Era autor de nombrosos articles així com de dos documentals sobre la Guerra Civil”</strong></p> <p><i>Pau Martínez Muñoz és llicenciada en Història de l'Art i doctora en Comunicació Audiovisual. El 2006 va rebre el premi Cinema Rescat d'Investigació Cinematogràfica. Ha publicat articles relacionats amb la filmografia anarquista i ha participat en diversos congressos de l'Associació Espanyola d'Historiadors de Cinema, de la qual és membre.</i></p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Qui és Mateo Santos?</strong><br class='autobr' /> La primera vegada que vaig sentir parlar de Mateo Santos (1890-1964) va ser citat pel professor Alejandro Montiel, que més tard es va convertir en el director de la meva tesi doctoral sobre cinema anarquista. No es coneixia res sobre ell a excepció que era periodista i havia dirigit la revista Popular Film, era autor de nombrosos articles així com de dos documentals sobre la Guerra Civil, però havia desaparegut a Mèxic; semblava que allà se'l va engolir la terra.<br class='autobr' /> En defensar la meva tesi vaig marxar a Mèxic per tal d'esbrinar més coses sobre ell i descobrir com havia continuat la seva vida professional després de sortir dels camps de presoners francesos i fer el salt a l'Atlàntic, una dècada després de finalitzar la guerra. Em va interessar molt la seva figura com a intel·lectual llibertari que va propagar el cinema als locals obrers mitjançant xerrades i projeccions. Santos també va crear una Associació Espanyola de Cinema (ACE) amb la intenció de reproduir els postulats del “Cinéma du Peuple” francès i va intentar crear una escola cinematogràfica a Barcelona amb una mentalitat oberta i moderna.<br class='autobr' /> Em va semblar que la figura de Mateo Santos era absolutament desconeguda i reunia prou elements significatius per a donar-la a conèixer.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Quina formació va tenir i quina ideologia defensava?</strong><br class='autobr' /> Santos va tenir una formació autodidacta, va començar a publicar poemes de molt jove en Vida Manchega (1912-1920 Ciudad Real), una revista editada a la seva terra d'origen i al Eco artístico (1909-1923), una altra revista d'espectacles editada a Madrid. Després, ja instal·lat a la capital va a col·laborar amb La Tribuna de Madrid (1915-1922), i va entrar en contacte amb el periodisme professional a través de Enrique López Alarcón. Més tard, marxà a Barcelona i formà part del grup de Los Miserables amb Àngel Samblancat com a director d'aquest diari. A la ciutat comtal s'especialitza en el periodisme cultural i alterna la crítica teatral amb incursions en el món del cinema. També comença l'escriptura de novel·les curtes, peces dramàtiques i assajos. Però va ser amb la creació del setmanari Popular Film (1926-1937) on desenvolupa una visió sobre el cinema que pren com a model el film soviètic per a defensar el protagonisme de les classes populars. Des d'un posicionament anarquista critica obertament les polítiques culturals dels diferents governs i escriu articles amb els quals polemitza sobre els temes d'actualitat.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong> Parlan'ns del conegut “Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona”</strong><br class='autobr' /> Immediatament després de ser sufocat el cop militar a Barcelona, la CNT-FAI va crear una Oficina de Propaganda i Informació capitanejada pel periodista Jacinto Toryho, qui va crear una Secció de Cinema i va posar a Mateo Santos com a director d'aquesta secció. Mentre Toryho organitzà els primers equips de reporters per filmar al front d'Aragó, Santos va muntar i escriure el comentaris de Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona. Aquest documental es va fer reunint el material que havia estat filmat per alguns aficionats de manera improvisada, gent que havia sortit als carrers de Barcelona entre el 19 i el 24 de juliol de 1936 capturant amb una càmera el que veien al seu pas. A aquestes imatges documentals es fan afegir algunes altres ficcionalitzades per donar-li més dramatisme a la cinta.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Quina repercussió va tenir aquest reportatge? </strong> <br class='autobr' /> Abans que Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona arribés a les pantalles dels cinemes espanyols, alguns fragments es van difondre inserits en noticiaris i documentals estrangers. Una còpia del film va arribar a Alemanya i un altre a Veneçuela, països des d'on es va manipular per difondre els continguts més virulents de la pel·lícula fora del seu context original. Es van utilitzar per a fer una campanya de contrapropaganda a la República oferint una imatge de caos i de sovietització que no es corresponia amb la realitat.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Comenta'ns l'altre reportatge seu “Barcelona trabaja para el frente” </strong> <br class='autobr' /> Aquest documental va ser un encàrrec del Comitè Central de Abastos, realitzat l'estiu de 1936 amb la intenció de mostrar la bona organització revolucionària del sindicat anarquista. Aquest Comitè s'encarregava de la distribució d'aliments als diferents mercats de Barcelona, als hospitals i al front de guerra. Les imatges fan un recorregut per diferents indústries agroalimentàries dirigides per comitès obrers de la CNT i al final apareix la seqüència més xocant amb els menjadors de l'hotel Ritz de Barcelona col·lectivitzats pels treballadors. <br class='autobr' /> Però aquesta pel·lícula no es va estrenar mai ja que es va considerar inoportú exhibir abundància de menjar en un moment que ja havien començat a distribuir-se cartilles de racionament entre la població.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>I la seva producció bibliogràfica durant la Guerra Civil? </strong> <br class='autobr' /> Durant la guerra, Santos no va deixar d'escriure articles publicats a diversos mitjans llibertaris com Amanecer, Mañana, Tiempos Nuevos, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad. A més, la Conselleria d'Informació i Propaganda del Consell d'Aragó li va editar dos títols, Aguafuertes de la Guerra Civil i Un ensayo de Teatro Experimental, el 1937. El mateix any va escriure l'opuscle El cine bajo la svástica, on denuncia el cinema de propaganda feixista i nazi.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Què se'n va fer de Mateo Santos després de la guerra? </strong> <br class='autobr' /> Després de la guerra, Santos va passar pels camps de presoners francesos d'Argelès-sur-Mer i Le Barcarès fins agost de 1939. Després es va establir a Bordeus, anys més tard a Toulouse i finalment va marxar a Mèxic el 1949, on va viure al Districte Federal fins la seva mort l'any 1964.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Quina és la importància i la vigència de Mateo Santos en l'actualitat?</strong><br class='autobr' /> Més que tota la seva obra periodística o com a narrador i assagista, que és absolutament desconeguda pel gran públic; la transcendència de Mateo Santos ha arribat a través de les dues pel·lícules que es conserven, Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona i Barcelona trabaja para el frente. Aquests són els primers documents visuals sobre la Guerra Civil que resten com a testimoni de la història amb la propaganda i la defensa dels ideals anarquistes. En aquestes pel·lícules apareix el germen del relat romàntic que varen construir els llibertaris sobre la guerra, una visió apassionada sobre els esdeveniments que els va tocar viure.</p> <p>* <i>Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 183 de la revista Catalunya. </i></p></div> Treballadora del Servei d'Atenció a Domicili obté via judicial millora laboral i a les persones usuàries http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12037 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12037 2016-07-22T11:55:19Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Vallès Occidental Mobilitzacions laborals Neteja <p>La secció sindical de CGT a CLECE reclama que la millora s'apliqui a tota la plantilla del SAD a Sabadell.<br class='autobr' /> El passat mes de juny, Rosa Salido, afiliada a CGT i anteriorment delegada al Comitè d'Empresa, va aconseguir que se li reconegués en sentència ferma que els serveis que presta d'atenció a domicili es computin en una hora sencera (60 minuts) i no com es fixa en el conveni de concessió del servei entre l'empresa i l'ajuntament (57 minuts per a cada hora de servei).<br class='autobr' /> Aquest canvi es va introduir a (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot12" rel="tag">Vallès Occidental</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot33" rel="tag">Neteja</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L136xH136/arton12037-52c4b.jpg" width='136' height='136' /> <div class='rss_texte'><p><b>La secció sindical de CGT a CLECE reclama que la millora s'apliqui a tota la plantilla del SAD a Sabadell.</b></p> <p>El passat mes de juny, Rosa Salido, afiliada a CGT i anteriorment delegada al Comitè d'Empresa, va aconseguir que se li reconegués en sentència ferma que els serveis que presta d'atenció a domicili es computin en una hora sencera (60 minuts) i no com es fixa en el conveni de concessió del servei entre l'empresa i l'ajuntament (57 minuts per a cada hora de servei).</p> <p>Aquest canvi es va introduir a petició de l'empresa concessionària durant la legislatura anterior (amb govern del PSC). Amb el canvi, els serveis a les persones usuàries sortien lleument perjudicades, però en el cas de les treballadores els efectes eren més que notables, com la lluita perseverant de la treballadora ha deixat clar en seu judicial. La diferència de 3 minuts en cada hora de servei, al llarg d'una jornada setmanal de 37 hores, generalment es convertien en 2 o 3 serveis més a la setmana, que l'empresa CLECE a més a més feia servir per cobrir serveis fora de la jornada habitual de la treballadora.</p> <p>Arran de la sentència del jutjat núm. 1 de Sabadell, de data 6 de juny, CLECE ja està aplicant la sentència des d'aquest mes de juliol a la treballadora que va posar la demanda judicial. Des de la secció sindical de CGT a CLECE reclamem que s'apliqui la sentència al conjunt de la plantilla de manera immediata. Des de la regidoria d'Acció Social de l'Ajuntament de Sabadell se'ns va dir que aquesta qüestió dels 57 minuts per hora de servei es modificarà en la revisió del plec de clàusules socials que està en marxa de cara al gener de 2017 (tornant a fixar el servei en 60 minuts), però entenem que la sentència judicial s'ha de tenir en compte i reclamem que la modificació del conveni de la concessió entre Ajuntament i l'empresa CLECE es faci de manera immediata.</p> <p>D'altra banda, des de la secció sindical de CGT a CLECE i des del sindicat d'oficis varis de CGT de Sabadell volem recordar que de resultes de la seva acció sindical en defensa dels drets laborals la companya Rosa Salido ha hagut de patir diferents represàlies per part de CLECE. La represàlia més gran ha estat una sanció d'un mes de suspensió de sou i feina que es va aconseguir aturar temporalment. Des de CGT confiem que l'empresa CLECE desistirà definitivament de dur a terme la sanció a la companya i l'emplacem a revisar la seva política de Recursos Humans actual, que manté unes quantes treballadores del SAD amb expedients de sanció.</p> <p><b>Secció Sindical de CGT a CLECE</b></p></div> Federal Mogul (antiga Jurid Iberica) del Prat de Llobregat segueix sumant sentències estimatòries en les morts per amiant http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12036 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12036 2016-07-22T11:20:43Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Salut Laboral Salut Baix Llobregat Justícia <p>La secció sindical de CGT de Federal Mogul porta anys de denúncia i lluita per visibilitzar aquest veritable “genocidi laboral”, a través de la mobilització social i sindical.<br class='autobr' /> El Tribunal Suprem ha sentenciat per setena vegada que a l'empresa Jurid Iberica SA (posteriorment denominada Honeywell Friction SA i actualment Federal Mogul) de El Prat de Llobregat es va incomplir la normativa en prevenció de riscos per exposició a l'amiant. Reiterades sentències del Tribunal Suprem, el Tribunal Superior (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot81" rel="tag">Salut Laboral</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot88" rel="tag">Salut</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot25" rel="tag">Baix Llobregat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12036-5b8b1.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p><b>La secció sindical de CGT de Federal Mogul porta anys de denúncia i lluita per visibilitzar aquest veritable “genocidi laboral”, a través de la mobilització social i sindical.</b></p> <p>El Tribunal Suprem ha sentenciat per setena vegada que a l'empresa Jurid Iberica SA (posteriorment denominada Honeywell Friction SA i actualment Federal Mogul) de El Prat de Llobregat es va incomplir la normativa en prevenció de riscos per exposició a l'amiant.</p> <p>Reiterades sentències del Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de Jutjats Socials han reafirmat que els treballadors de l'empresa van estar exposats durant dècades a l'amiant sense cap protecció, sense mascaretes, sense la roba adequada i amb una ventilació deficient, entre moltes altres greus infraccions. Aquestes il·legalitats van causar greus malalties pulmonars als treballadors afectats, patint alguns invalideses absolutes, i en altres casos causant la mort.</p> <p>En aquest darrer cas, la Sala Social del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per l'empresa contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la va condemnar a abonar el recàrrec imposat a la pensió de viduïtat de la dona d'un extreballador mort per asbestosi com a conseqüència de l'exposició a l'amiant.</p> <p>Es tracta de la setena resolució judicial que condemna en ferm a l'actual Federeal Mogul per les malalties i morts d'extreballadors exposats a l'amiant a les fàbriques d'El Prat de Llobregat i de la zona Franca de Barcelona, de l'esmentada multinacional que fabrica components d'automòbil i en el seu temps produïa peces per a frens que duien amiant en la seva composició.</p> <p>El Suprem confirma plenament la sentència dictada abans pel TSJC que condemnava Honeywell Fricción a abonar el recàrrec del 50% sobre la prestació de viduïtat que percep la dona d'un extreballador mort a conseqüència d'una asbestosi d'origen professional.<br class='autobr' /> cal.</p> <p>Des de CGT de Catalunya denunciem una vegada més els multimilionaris beneficis de grans empreses capitalistes a costa de la vida de milers i milers de treballadors afectats per l'amiant. I fem una crida a continuar la lluita per la denúncia social i sindical dels efectes de l'amiant des de les empreses, els barris i municipis.</p> <p>Continuarem en la lluita de denúncia i sensibilització de la problemàtica de l'amiant.</p> <p><b>O els seus beneficis o la nostra salut!<br class='autobr' /> No ens faran callar! L'amiant mata!</b></p> <p>Juliol de 2016<br class='autobr' /> <b>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT</b></p></div> Colin Ward: l'anarquia ja és aquí, només cal fer-la créixer… http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12029 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12029 2016-07-17T20:02:16Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Cultura alternativa / Contracultura Memòria històrica <p>Colin Ward va ser un dels més destacats anarquistes britànics de la segona meitat del segle XX. Va viure del 14 d'agost de 1924 a l'11 de febrer de 2010, i per tant la seva vida plena es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial i en un context que inclogué l'arribada del neoliberalisme tatcherià. Tot i ser considerat un dels anarquistes més influents de la Gran Bretanya, als Països Catalans és un autor molt desconegut i la part més ortodoxa del moviment llibertari no acceptà les seves (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH90/arton12029-46137.jpg" width='150' height='90' /> <div class='rss_texte'><p>Colin Ward va ser un dels més destacats anarquistes britànics de la segona meitat del segle XX. Va viure del 14 d'agost de 1924 a l'11 de febrer de 2010, i per tant la seva vida plena es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial i en un context que inclogué l'arribada del neoliberalisme tatcherià. Tot i ser considerat un dels anarquistes més influents de la Gran Bretanya, als Països Catalans és un autor molt desconegut i la part més ortodoxa del moviment llibertari no acceptà les seves propostes teòriques i l'acusà repetidament d'antianarquista. La seva obra inclou prop de trenta llibres, entre els quals destaca 'The Child in the City' (1978), una obra molt influent en col·lectius de mestres i sectors socials amb preocupacions per l'urbanisme social i la planificació urbana tant de Liverpool com d'Amèrica Llatina. En català no hi ha cap obra seva traduïda i en castellà disposem del text «La libertad de circular después de la era del motor», inclòs en el llibre col·lectiu 'Contra el automóvil', de Virus Editorial, i 'Anarquía en acción. La práctica de la libertad', la darrera edició del qual va ser publicada per Enclave de Libros.</p> <p>La seva vinculació amb les idees llibertàries parteix de la seva participació en la Segona Guerra Mundial com a membre de l'Exèrcit britànic. Segons ell mateix, van ser determinants les seves lectures d'Emma Goldman i Alexander Berkman, i les d'Arthur Koestler i George Orwell. La seva tasca en el moviment anarquista va desenvolupar-se en diverses vessants, però les que li aportaren més visibilització va ser la seva tasca editorial i la seva feina com a urbanista i pedagog, que en moltes ocasions va barrejar. Ward va ser editor del periòdic 'Freedom' de 1947 a 1960 i fundador i editor de la revista mensual 'Anarchy' de 1961 a 1970. Alhora, com a arquitecte, va treballar entre els anys 1952 i 1961.</p> <p>Colin Ward ha estat considerat un anarquista pragmàtic i la seva amplíssima producció teòrica és, segons ell mateix, només «una nota a peu de pàgina» a 'El suport mutu', de Kropotkin. La seva és una defensa de l'«anarquia nostra de cada dia», d'allò que d'anarquista ja té la societat en què vivim, fugint d'idealitzacions impossibles de realitzar o sempre tan llunyanes que l'únic que aporten és decepció a qui s'hi apropa. Segons ell, l'anarquisme és una teoria sobre l'organització de la societat que tenim, ja que «un objectiu que sigui infinitament distant no és un objectiu sinó un engany».</p> <p><strong>Algunes de les idees de Ward</strong></p> <p>Segons Colin Ward, «L'Estat no és quelcom que pugui ser destruït per una revolució, sinó una condició, una certa relació entre els éssers humans, una forma del comportament humà; el destruïm contractant noves relacions, comportant-nos de forma diferent». Per tant, cal llegir i aprendre de la societat que ja tenim per construir-ne una altra, perquè “les alternatives es troben en el subsòl de la dominació sociopolítica i totes les persones el tenen a l'abast de la mà».</p> <p>Colin Ward defineix l'anarquia com l'absència de govern i autoritat, però mai d'organització, i pensa que són els governats qui mantenen els governs com a conseqüència de creure en el principi d'autoritat, en la jerarquia i en el poder, alhora que obliden que la tendència natural i espontània dels éssers humans és l'associació per tal d'aconseguir el benefici mutu dels associats, sense cap intervenció del govern. L'ordre espontani és una de les idees força de les seves teories. Es tracta, però, d'un ordre espontani explicat a partir d'exemples reals i històrics, com són el començament de la Revolució francesa o la Comuna de París de 1871, però també, per exemple, el Pioneer Health Centre de Peckham, al sud de Londres, a mitjan segle XX. Es tracta d'una experiència organitzada per diversos biòlegs i metges que enlloc d'estudiar la malaltia van decidir estudiar la naturalesa de la salut i el comportament sa. Per a això, van crear un club social amb membres de famílies que compartien diverses comoditats a canvi d'exàmens mèdics periòdics. No hi havia regles, lleis ni dirigents i, tot i que en un primer moment el caos va ser absolut, amb infants que feien la vida impossible a la resta de persones com a conseqüència de la falta total de regles, en vuit mesos tot va canviar i els infants van trobar un altre ordre construït a partir del pacte i de l'acord, no de l'autoritat, van desaparèixer les corredisses constants i els crits, i aquests van ser substituïts per l'harmonia i el respecte. Aquesta defensa de l'ordre espontani és fa davant els mals de la jerarquització, que Ward ataca davant del que anomena «lideratges naturals» que tota comunitat desenvolupa sense necessitats de perpetuïtat ni d'estructures que defensin la impossibilitat de canvi quan un líder arriba a exercir com a tal.</p> <p>Seguint les teories de Proudhon, Ward també posa el federalisme en el centre de l'organització social humana. La descentralització és part constituent de l'anarquisme i Ward la situa en l'àmbit de qualsevol estructura social, ja que segons ell, «la societat no necessita necessàriament una organització que funcioni com a corretja de transmissió, sinó milers o milions de persones que reuneixin grups que mantinguin contactes informals entre ells […]. L'activitat local i allò immediat constitueixen el ressort primari per a qualsevol organització social, d'aquí es vincularien en una trama sense centre i sense òrgan executiu, donant lloc a noves cèl·lules a mesura que creixen les originals».</p> <p><i>* Article de Jordi Martí Font, activista social i afiliat a CGT Tarragona, publicat al núm. 183 de la revista Catalunya.</i></p></div> La revitalització dels sindicats i el ‘model organitzatiu' http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12030 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12030 2016-07-17T20:01:54Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals <p>El declivi de la influència dels sindicats i el deteriorament de les condicions laborals ha empès a una reformulació estratègica anomenada model organitzatiu. Es basa en un augment de la combativitat i en l'acció de base.<br class='autobr' /> La reconversió industrial que va seguir la crisi dels anys setanta és el punt de partida d'un procés de declivi sindical a escala mundial. Aquest procés implica la pèrdua d'afiliació i de la influència econòmica, social i política de les organitzacions dels treballadors. Hi ha força (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12030-b299e.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p>El declivi de la influència dels sindicats i el deteriorament de les condicions laborals ha empès a una reformulació estratègica anomenada model organitzatiu. Es basa en un augment de la combativitat i en l'acció de base.</p> <p>La reconversió industrial que va seguir la crisi dels anys setanta és el punt de partida d'un procés de declivi sindical a escala mundial. Aquest procés implica la pèrdua d'afiliació i de la influència econòmica, social i política de les organitzacions dels treballadors. Hi ha força consens sobre les raons fonamentals del deteriorament del poder sindical. La transformació i l'atomització del teixit industrial i les retallades en serveis públics han restat molts afiliats. D'altra banda, les relacions laborals que fa uns anys es consideraven atípiques –subcontractes, externalització de serveis, falsos autònoms, teletreballadors, jornades parcials– són cada vegada més comunes i generen situacions difícils d'organitzar sindicalment.</p> <p>Tampoc podem obviar els canvis culturals que tendeixen a accentuar l'individualisme, fet que comporta la ruptura de les identitats obreres i comunitàries. Aquesta realitat, unida als nous estils i actituds en la gestió empresarial, contribueixen a erosionar la base social dels sindicats. A més, la debilitat d'aquestes organitzacions s'accentua arran del procés de globalització econòmica, que dificulta la regulació interna d'uns estats atrapats en l'espiral de competir per reduir costos. En conseqüència, els governs de tot signe polític viren cap a posicions neoliberals, afavoreixen els interessos del capital i subordinen els drets de la ciutadania a la marxa de l'economia: caracteritzen els sindicats com a part del problema i no de la solució.</p> <p><strong>Panorama de feblesa a l'Estat espanyol</strong></p> <p>La pèrdua d'afiliació és una tendència internacional. En el cas espanyol, el percentatge d'assalariats afiliats als sindicats és estable des de l'inici del període democràtic: se situa en una forquilla que va entre el 15 i el 20%. A falta d'estadístiques oficials des de l'any 2010, és molt possible que aquest percentatge hagi baixat arran de la destrucció de llocs de treball i l'augment de la precarietat. També per la desafecció cap als principals sindicats, que han optat per la concertació política durant la crisi i han estat implicats en diversos escàndols de corrupció.</p> <p>Des de fa dècades, els grans sindicats espanyols han compensat els efectes de la baixa afiliació a través de la seva participació institucional i de la seva capacitat per a la mobilització. Els últims anys, aquests mecanismes s'han debilitat i marquen el camí cap a un declivi més acusat. Els sindicats van apostar per reforçar el seu poder institucional a través de la representació electoral dels treballadors i, en fer-ho, van descuidar la importància fonamental de l'afiliació. Exercir el poder institucional és més còmode i econòmicament rendible, però també implica dependència d'una font externa atorgada i controlada pel govern, que la utilitza a la seva voluntat. I aquesta voluntat és, actualment, reduir la influència de les organitzacions sindicals. L'excessiva confiança dipositada en el poder institucional ha estat un error estratègic, ja que la desmobilització i la crisi d'afiliació deixen les organitzacions sense recursos autònoms per apoderar-se.</p> <p><strong>El revulsiu ve dels EUA</strong></p> <p>En altres marcs de relacions laborals, com l'anglosaxó, el nombre d'afiliats és una variable vital per a l'activitat sindical. Als Estats Units, les maniobres antisindicals van aconseguir que, a principis dels anys 90, l'afiliació en el sector privat fos residual. A finals d'aquesta dècada, les organitzacions sindicals nord-americanes van respondre amb el desenvolupament del model organitzatiu, que aposta pel reclutament massiu a través de l'acció col·lectiva als centres de treball i els espais comunitaris. Aquest acostament a la seva base social es complementa amb una obertura total de l'organització a la participació. Aquest renovat caràcter democràtic facilita que els afiliats esdevinguin militants actius.</p> <p>El nou enfocament utilitza un seguit de tècniques i tàctiques deliberades, tant per al reclutament com per al conflicte. Es busca implicar els treballadors i altres actors de la comunitat. El model organitzatiu també implica un canvi en els processos interns i les tàctiques externes del sindicat i combina accions creatives i més agressives per assolir la màxima eficàcia. Sembla que aquest augment de la combativitat era previsible, ja que els sindicats han d'actuar en un mitjà cada vegada més hostil.</p> <p>El sindicat nord-americà de serveis SEIU va ser pioner en el desenvolupament d'aquesta estratègia. Sota el lideratge de John Sweeney, aquesta organització va destinar una tercera part dels seus recursos financers i humans a l'organització de campanyes de reclutament i mobilitzacions de base. Ho va fer col·laborant de manera estreta amb altres moviments socials, de consumidors, ciutadans i religiosos. El SEIU va dur a terme campanyes reeixides entre el personal de seguretat i neteja d'un barri o a residències d'ancians. Va organitzar la solidaritat local a llocs on la dispersió d'empreses i de llocs de treball no fomenta les vies d'afiliació tradicionals. Altres sindicats com HERE –orientat als empleats de l'hostaleria i de restaurants– o UNITE –del sector tèxtil– van seguir el seu exemple i han generat noves esperances pel deteriorat moviment sindical nord-americà.</p> <p><strong>El ‘model organitzatiu' arriba a Europa</strong></p> <p>Pocs anys abans del canvi de segle, diversos sindicats europeus van començar a interessar-se per aquesta nova estratègia. Va penetrar fortament al Regne Unit, on es van començar a desenvolupar seminaris i acadèmies que formen en el desenvolupament de campanyes d'afiliació partint d'una base territorial. Aquestes campanyes impliquen un estudi minuciós de les empreses del sector i dels seus problemes laborals, amb activitats d'informació, coordinació i formació. L'etapa final és la mobilització, preparada detalladament, per afrontar conflictes. El marc sempre és ampli: la pressió no es dirigeix només a l'empresa, sinó també als clients, els proveïdors i tota la comunitat local.</p> <p>L'ús de la creativitat en les accions i les comunicacions, així com l'aliança amb sectors amplis i organitzacions, és una part intrínseca d'aquestes campanyes. Per exemple, l'any 2006, el sindicat alemany Ver.di va col·laborar estretament amb ATTAC per pressionar públicament la cadena de supermercats LIDL. Paral·lelament a la denúncia de les polítiques laborals internes de l'empresa, s'apuntava que aquesta col·labora en l'explotació de treballadors a països en vies de desenvolupament a través dels proveïdors.</p> <p>Actualment, hi ha un consens gairebé universal: el futur del sindicalisme implica organitzar els treballadors de manera massiva. L'apoderament intern i autònom de les organitzacions sindicals, aconseguit a través del reclutament, és el primer pas per aconseguir millorar les seves posicions d'influència en un entorn desfavorable. Malgrat estar llastrades per una enorme força inercial i pel conservadorisme, han de poder abordar canvis profunds i emprendre noves estratègies si volen ser actors rellevants del sistema social en el futur.</p> <p>El model organitzatiu constitueix un referent i ha suposat un cert impuls revitalitzador en entorns pràcticament abocats a l'extinció dels sindicats. Un dels seus èxits principals ha estat demostrar que la innovació estratègica no solament és possible, sinó que és vital. Amb un impacte nul, encara, en el nostre marc de relacions laborals, no crec que aquest model constitueixi l'estratègia en la qual hem de basar el futur. Sí que pot ser útil, però, en sectors d'alta precarietat i escassa presència sindical. Els reptes de les organitzacions de treballadors han de preocupar la majoria social, ja que està demostrat que, en el marc de les democràcies modernes, un sindicalisme fort constitueix una de les eines més eficaces per al desenvolupament de drets socials. I, també, per a la redistribució de la riquesa.</p> <p><i>* Article publicat a la Directa</i></p></div> VAM CONSTRUIR UN NOU MÓN I HO TORNAREM A FER http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12035 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12035 2016-07-17T17:45:45Z text/html ca Secretariat Permanent CGT Catalunya agenda Anunci Portada agenda_destacat Comunicats Anarquisme annonce <p>Comunicat de la CGT de Catalunya amb motiu del 19 de Juliol<br class='autobr' /> Les militants de la Confederació General del Treball no vivim del passat. Vivim en el present i ens nodrim de les lluites del present. Però tampoc no ens resignem a oblidar d'on venim. I, sobretot, a recordar allò que hem estat capaces de realitzar al llarg de la història els treballadors i les treballadores organitzades en les files de l'anarcosindicalisme. Avui fa 80 anys que a Barcelona i a moltes altres poblacions de Catalunya el (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique161" rel="directory">Tots els articles</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot70" rel="tag">annonce</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12035-e883b.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Comunicat de la CGT de Catalunya amb motiu del 19 de Juliol</strong></p> <p>Les militants de la Confederació General del Treball no vivim del passat. Vivim en el present i ens nodrim de les lluites del present. Però tampoc no ens resignem a oblidar d'on venim. I, sobretot, a recordar allò que hem estat capaces de realitzar al llarg de la història els treballadors i les treballadores organitzades en les files de l'anarcosindicalisme. Avui fa 80 anys que a Barcelona i a moltes altres poblacions de Catalunya el poble va aturar el feixisme. I ho va fer sense demanar permís a ningú: fent sonar les sirenes de les fàbriques, proclamant la vaga general, alçant barricades als carrers i a les places per combatre i derrotar l'alçament militar amb les armes a la mà.</p> <p>Els nostres pares i mares, avis i àvies, besavis i besàvies (reals o simbòliques), no només van aturar el feixisme aquell 19 de juliol de 1936. Van decidir també, i sobretot, deixar de ser esclaus i esclaves del capital, començar a construir una societat lliure d'explotació i d'opressió. Havien passat la seva vida resistint cada dia a la misèria, al tracte inhumà a les fàbriques i als centres de treball, a les imposicions del capellà, del cacic, del patró, de tots els poders... I mentre ho feien havien creat ateneus, escoles, cooperatives, tota una xarxa d'espais de sociabilitat propis per construir una cultura diferent a la cultura burgesa dominant, havien estructurat sindicats com espais d'organització i de lluita per resistir i arrabassar-li drets al capital, havien organitzat grups de defensa i havien prefigurat el món nou que duien tots i totes als seus cors.</p> <p>Tot plegat ho havien fet per poder fer realitat la revolució social que desitjaven. Perquè tenien clar que durant la seva vida la farien. I aquell 19 de juliol va ser el dia. Aquell dia i les setmanes i mesos posteriors una multitud fins aleshores desposseïda de tot, es va posar en marxa per col·lectivitzar l'economia, posant-la per ella mateixa al servei del poble; per construir una nova educació; per definir una nova societat que intentava superar la submissió de les dones i totes les altres relacions de poder que sempre havien sotmès la gent de les classes populars. I alhora que es construïa aquest nou món, que s'avançava —amb totes les contradiccions que vulgueu— en la realització del comunisme llibertari, es feia la guerra contra el feixisme, aquesta eina de la burgesia per aturar el canvi social. Una guerra que es volia guanyar, ja que la victòria de la revolució portava implícita la derrota dels feixistes.</p> <p>80 anys més tard sabem com va acabar aquell intent. Sabem com ja abans de perdre la guerra es va aturar i revertir la revolució, en aquelles barricades del mes de maig del 1937. Coneixem també les conseqüències de la victòria del feixisme i del règim barbàric i repressor que aquest va generar, i recordem molt bé com, globalment, la burgesia catalana la va aplaudir. Però ara no és moment només de rememorar la història, de caure en la nostàlgia del passat i de quedar-nos quiets examinant les velles glòries de l'anarcosindicalisme. Avui, com ahir, i també com demà, del que es tracta és de reprendre amb noves energies les lluites de qui ens va precedir a inicis del segle XX, de continuar el seu projecte revolucionari. De recuperar la consciència de la força que tenim la classe treballadora organitzada, ja que som nosaltres, i únicament nosaltres, els i les qui fem funcionar el món. Es tracta de seguir teixint i enfortint els espais organitzatius que ens han de permetre canalitzar aquesta força en el combat contra els nostres enemics de classe.</p> <p>Som conscients que la realitat ha canviat radicalment des d'aquella jornada del 19 de juliol de 1936. Que potser el sindicat ja no és l'espai organitzatiu de referència que era aleshores, ni ostenta el grau de centralitat en la vida col·lectiva dels i les treballadores que tenia la CNT a Catalunya als anys 20 i 30. Que les noves formes d'organització del treball, junt a l'acció sindical hegemònica dels darrers 30 anys, han afeblit l'àmbit laboral com a camp de batalla i han fet que aflorin molts altres espais de lluita més enllà del mateix. Espais de lluita que no considerem, però, contradictoris amb el laboral, ja que responen a dinàmiques de resistència a formes de dominació que, si bé van més enllà de la pròpia explotació econòmica, tenen, la majoria d'elles, una estreta relació amb aquesta.</p> <p>Tenim molt clar que és la lògica d'aquesta explotació la que continua configurant gran part de les formes concretes d'opressió a les quals ens veiem sotmesos els treballadors i les treballadores, dins i fora dels centres de treball, durant la jornada laboral i també en la nostra vida quotidiana. No només l'opressió del treball assalariat, de la precarietat i de les feines no remunerades, sinó també la de l'especulació als barris, la del predomini de la propietat i del valor de canvi per sobre els valors d'ús de les coses, la de la mercantilització absoluta de les nostres vides i de tot allò que ens envolta. És per això que considerem que el nostre futur com a organització anarcosindicalista passa per renovar i enfortir novament aquesta il·lusió per canviar el món, per realitzar les nostres vides més enllà del capitalisme, del patriarcat, més enllà de tota relació social de dominació.</p> <p>La lluita de la CGT, arrelada en una constel·lació de lluites diverses, concretes i quotidianes, no és només una lluita de resistència. No és ni ha de ser purament una lluita defensiva. Poc a poc, inexorablement i cada vegada amb més força, hem d'anar construint les eines i promovent iniciatives per avançar, novament, cap a la revolució, cap a la societat autònoma i autogestionària que desitgem. Avançar en aquesta via serà el nostre millor homenatge a aquells i aquelles que ens van precedir en la lluita fa 80 anys.</p> <p>Avui, 19 de juliol de 2016, proclamem públicament de forma clara i ferma que no ens acontentem només contemplant el passat amb nostàlgia, que la nostra comesa és guanyar el futur. Amb força, amb convicció i amb alegria. Seguirem obrint nous fronts de lluita contra el poder, contra el patriarcat i contra el capital. Fins a la victòria definitiva de la classe treballadora.</p> <p>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya</p> <p><span class='spip_document_7229 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/rev_social-4bdf9.jpg' width='500' height='708' alt="" /></span></p></div>