CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària. ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif?1555065089 http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 1r de Maig contra la societat de la mentida, construïm la resistència. http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13109 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13109 2019-04-20T09:34:43Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Comunicats Anunci Portada Crisi Mobilitzacions laborals Situació econòmica Anarquisme Solidaritat <p>Ens han imposat la mentida que aquest és el funcionament normal de les coses, que així és la vida i no es pot fer res. Que uns estaran a dalt i que tots els altres hem de treballar per ells, obeir. Que el nostre temps és per ells, que la nostra salut és secundària, que el fet important és que produïm per ells. <br class='autobr' /> Fa deu anys i poc de la gran mentida de la «crisi», que hem pagat amb encara més patiment mentre els rics no paren d'incrementar els seus beneficis. Mentre nosaltres patim, el número d'ultrarics (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton13109-f3c58.jpg?1555753109' width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Ens han imposat la mentida que aquest <strong>és el funcionament normal de les coses</strong>, que així és la vida i no es pot fer res. Que uns estaran a dalt i que tots els altres hem de treballar per ells, obeir. Que el nostre temps és per ells, que la nostra salut és secundària, que el fet important és que produïm per ells.</p> <p>Fa deu anys i poc de la gran mentida de la «<strong>crisi</strong>», que hem pagat amb encara més patiment mentre els rics no paren d'incrementar els seus beneficis. Mentre nosaltres patim, el número d'ultrarics a l'estat espanyol <strong>s'ha duplicat en 8 anys</strong>.</p> <p>Ara ells parlen de recuperació, però tot segueix igual per a la classe treballadora. Cobrem el mateix que fa deu anys, mentre el preu de la vida ha augmentat a tots els nivells, especialment en béns de primera necessitat com és l'habitatge l'aigua o l'electricitat. <strong>El 87% dels nous contractes són temporals</strong>, les hores extres no pagades superen a les pagades, la majoria dels convenis col·lectius semblen una broma de mal gust, joves que porten mitja vida respirant crisi i que a poc a poc perden l'esperança en poder viure la seva pròpia vida de forma digna, ofegats per un atur juvenil del 35% i per uns salaris ridículs que no permeten ni independitzar-se ni res.</p> <p>La mentida es constata amb una bretxa salarial del 15% sobre les dones, amb uns treballs de cures i reproductius invisibilitzats que carreguen majoritàriament en silenci. La vergonyosa llista negra dels assassinats per violència de gènere suma setmana rere setmana, mentre governs de dretes i esquerres treuen feminisme per la boca, i aquí no canvia res de res.</p> <p> La gran mentida és que les empreses fa anys que recullen beneficis, <strong>arribant a doblar-los en els darrers sis anys</strong>. La gran mentida és que el 10% més ric acumula més de la meitat de la riquesa, mentre el 10% més pobre ha de subsistir amb 8000 € a l'any. La vergonya és tenir una taxa de treballadors en risc de pobresa que arriba al 18%. La mentida és desenes de desnonaments setmanals, mentre tenim el parc de pisos buits més gran d'Europa, la majoria en mans d'empreses que només busquen el màxim benefici en el menor temps.</p> <p>La gran mentida és acusar els migrants més desafavorits d'aprofitar-se dels serveis socials escapçats per les retallades, <strong>és tancar fronteres i deixar morir persones al mar</strong>. Persones que fugen de guerres i espoli creat per mantenir l'statu quo del capitalisme global. La vergonya és que un 47% de les persones migrants a Catalunya estiguin en risc de pobresa.</p> <p><strong>La gran mentida és l'existència d'un sindicalisme pactista i corrupte que viu agenollat al govern de torn</strong>. Un sindicalisme de poltrona on les cúpules fan i desfan sense escoltar a les treballadores, que s'ha carregat el prestigi de les agrupacions obreres que tantes millores ens han portat.</p> <p><strong>Per això és hora de revertir la situació</strong>, de teixir llaços entre les oprimides, de començar a caminar plegats en una mateixa direcció per tal d'enfortir un moviment que pugui fer front als continus cops del capitalisme. <strong>Construir un moviment que proposi una alternativa al model productiu</strong>, que aturi la bogeria del creixement continu en un planeta finit. Una proposta econòmica enfocada al benestar de les persones treballadores, i al repartiment equitatiu de la riquesa. Una economia que contempli la conciliació amb la vida personal.</p> <p><strong>Ens diuen que no es pot fer res, però menteixen</strong>. Ho veiem als ulls nerviosos dels directius quan fem una vaga, quan els plantem un piquet a la porta i els demostrem qui mana aquí, ho escoltem a la veu de polítics de merda quan intenten contenir la força de les dones al carrer amb xerrameca buida, ho sabem quan la ràbia de la seva policia ens colpeja per mantenir un sistema de privilegis que no serà etern.</p> <p><strong>Som milions</strong> i aquesta és la veritat que els fa por. Fem allò que temen i organitzem la resposta contra el present i futur de patiment que ens ofereixen. Uneix-te al teu sindicat més proper. Lluitem per una vida digna i lliure. <br class='autobr' /> <strong>Construïm l'alternativa llibertaria</strong>.</p> <p><strong>La mentida és el capitalisme.<br class='autobr' /> Catalunya, abril del 2019.</strong></p> <p><strong>Organitzacions signants:</strong><br class='autobr' /> CNT<br class='autobr' /> CGT<br class='autobr' /> Batzac-Joventuts Llibertàries<br class='autobr' /> Acció Llibertària<br class='autobr' /> Oca Negra<br class='autobr' /> Embat<br class='autobr' /> Heura Negra<br class='autobr' /> Negres Tempestes</p> <p><span class='spip_document_8283 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/cartell-6-1de99.jpg?1555752909' width='500' height='708' alt="" /></span></p></div> Davant la convocatòria de vaga del 16 de maig http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13106 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13106 2019-04-12T15:33:05Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Comunicats Mobilitzacions laborals Ensenyament <p>Comunicat de CGT Ensenyament BCN <br class='autobr' /> CGT Ensenyament decidirem amb el conjunt de les nostres afiliades i afiliats, en una assemblea que tindrà lloc el proper 24 d'abril, si convoquem o no a la vaga d'educació pública del proper 16 de maig. Hem participat de la reunió a la qual s'ha concretat aquesta proposta de vaga, però el poc temps entre aquesta reunió i l'anunci de la vaga, no ens ha permès convocar a la nostra afiliació a una assemblea amb la mínima antelació necessària. <br class='autobr' /> Tot i això, sí que volem (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton13106-d7d79.jpg?1555083315' width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Comunicat de CGT Ensenyament BCN</strong></p> <p>CGT Ensenyament decidirem amb el conjunt de les nostres afiliades i afiliats, en una assemblea que tindrà lloc el proper 24 d'abril, si convoquem o no a la vaga d'educació pública del proper 16 de maig. Hem participat de la reunió a la qual s'ha concretat aquesta proposta de vaga, però el poc temps entre aquesta reunió i l'anunci de la vaga, no ens ha permès convocar a la nostra afiliació a una assemblea amb la mínima antelació necessària.</p> <p>Tot i això, sí que volem expressar algunes consideracions en relació amb la convocatòria de vaga del 16 de maig:</p> <p>Compartim que el moment polític actual suposa una oportunitat per pressionar i poder revertir les retallades que encara patim. La derogació del Decret Wert, que recomana el retorn a l'horari lectiu i la reducció de les ràtios, deixa en evidència al Govern de la Generalitat, que va ser el primer en aplicar retallades a nivell estatal, i està quedant-se l'últim per revertir-les. Si han trobat diners per augmentar la plantilla dels Mossos d'Esquadra, amb la pressió necessària, els han de trobar per revertir les retallades a l'educació pública.</p> <p>Que la resta de sindicats faci ara aquesta convocatòria de vaga ratifica <a href="http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5300#.XLCtJOgzbIX" class='spip_out' rel='external'>allò que des de CGT dèiem</a> abans i després de la vaga que vam fer el passat 29N: que no havíem de supeditar la mobilització a que hi hagués o no aprovació de nous pressupostos, i que amb pressupostos prorrogats també és possible revertir les retallades, si exercim la pressió necessària per fer-ho possible.</p> <p>Des de CGT Ensenyament vam insistir que, amb o sense pressupostos, calia donar continuïtat a la vaga del 29N. I que aquesta continuïtat s'havia de construir des de baix, amb debats i assemblees als centres, per tal de decidir, de la manera més àmplia possible, quan i com convocar noves vagues. Axí, quan aquestes es convoquessin, ja estiguessin treballades i debatudes pel màxim de treballadores i treballadors. Per això, vam impulsar i hem participat activament de l'Assemblea de Treballadores de l'educació pública de les comarques de Barcelona. Que ha estat un espai per coordinar aquestes Assemblees i preparar les noves convocatòries que consideràvem necessàries, com la Setmana de Lluita del 4 al 8 de febrer amb tancades a centres.</p> <p>Si la resta de sindicats (els que van convocar al 29N i els que no) s'haguessin implicat activament, a potenciar i estendre a la resta de territoris els debats i assemblees necessàries per donar continuïtat a les mobilitzacions per revertir les retallades, segurament, ja haguéssim dut a terme prou mobilitzacions contundents com per assolir els nostres objectius. I i/o aquesta convocatòria que ara es planteja, estaria molt més treballada als centres i tindria, per tant, molta més força que en els termes que ara es fa.</p> <p>Des de CGT Ensenyament reiterem la necessitat de <a href="http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5430#.XLCs6OgzbIW" class='spip_out' rel='external'>construir espais assemblearis de debat i decisió de base</a>, als centres i zones. Només si les mobilitzacions les decidim de la forma més àmplia possible, quan les duguem a terme comptaran amb la implicació i participació necessària per revertir totes les retallades i recuperar i millorar les nostres condicions com a treballadores i treballadors. Més enllà de si decidim convocar a la vaga del proper 16 de maig, seguirem treballant per fer-ho possible.</p> <p><strong>CGT Ensenyament Barcelona, 12 d'abril del 2019</strong></p> <dl class='spip_document_8273 spip_documents spip_documents_center'> <dt><a href='http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/comunicat_cgt_vaga16m.pdf' title='PDF - 545.3 kB' type="application/pdf"><img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L52xH52/pdf-39070.png?1555065090' width='52' height='52' alt='' /></a></dt> <dt class='spip_doc_titre' style='width:120px;'><strong>Comunicat de CGT Ensenyament Barcelona </strong></dt> </dl> <p><span class='spip_document_8272 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH250/debat_i_organitzacio_3_-43e82.png?1555083282' width='500' height='250' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_8271 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH500/wnspdfba-815a8.jpg?1555083282' width='500' height='500' alt="" /></span></p></div> Ha sortit el número 208 de la revista Catalunya (Abril 2019) http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13104 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13104 2019-04-12T10:14:12Z text/html ca CGT Catalunya Comunicació Memòria Obrerisme Català Cultura alternativa / Contracultura Anunci Portada <p>Catalunya 208 (abril 2019) <br class='autobr' /> – EDITORIAL: QÜESTIÓ D'ESTAT <br class='autobr' /> – TEMA DEL MES: Orígens del 8 de Març (2 part) <br class='autobr' /> – SINDICAL: Perquè el metro fa vaga? <br class='autobr' /> Eleccions sindicals <br class='autobr' /> L'afectació de l'acció sindical <br class='autobr' /> I l'ANC va tocar el xiulet <br class='autobr' /> Notícies sindicals <br class='autobr' /> – OPINIÓ: Reflexions sobre diversos acords del Congrés de la CGT de Catalunya <br class='autobr' /> La GOLOSS TRUDA al “procés” I <br class='autobr' /> – EL DOCUMENT: Treball de cures, l'omissió que sosté la vida <br class='autobr' /> – L'ENTREVISTA: Anna Gabriel: “Les treballadores necessitem espais propis d'organització, autònoms (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique15" rel="directory"> Catalunya</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot150" rel="tag">Comunicació</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot126" rel="tag">Memòria Obrerisme Català</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton13104-a8755.jpg?1555065090' width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Catalunya 208 (abril 2019)</p> <p>– <strong>EDITORIAL</strong>: QÜESTIÓ D'ESTAT</p> <p>– <strong>TEMA DEL MES</strong>: Orígens del 8 de Març (2 part)</p> <p>– <strong>SINDICAL</strong>: Perquè el metro fa vaga?</p> <p>Eleccions sindicals</p> <p>L'afectació de l'acció sindical</p> <p>I l'ANC va tocar el xiulet</p> <p>Notícies sindicals</p> <p>– <strong>OPINIÓ</strong>: Reflexions sobre diversos acords del Congrés de la CGT de Catalunya</p> <p>La GOLOSS TRUDA al “procés” I</p> <p>– <strong>EL DOCUMENT</strong>: Treball de cures, l'omissió que sosté la vida</p> <p>– <strong>L'ENTREVISTA</strong>: Anna Gabriel: “Les treballadores necessitem espais propis d'organització, autònoms i que no necessitin intermediaris en clau d'interlocució o negociació”</p> <p>– <strong>SOCIAL</strong>: FAcceptarem el “Tú calla”? Revertim la repressió</p> <p>Altsasu o com desmuntar el relat de l'odi</p> <p>La xarxa de l'extrema dreta catalana gravita cap a Vox</p> <p>– <strong>LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES</strong>: Dones llibertàries – La necessitat de treballar plegades com a grups de dones</p> <p>– <strong>INTERNACIONAL</strong>: Comunitats indígenes i camperoles colombianes<br class='autobr' /> bloquegen les principals vies del país per la defensa de la vida</p> <p>Comunicat de suport al professorat del Marroc</p> <p>– <strong>DINAMITA DE CERVELL</strong>: L'escola Freinet de Barcelona durant la guerra civil</p> <p>Melcior Niubó</p> <p>– <strong>AL TINTER</strong>: Vanessa, assessora dietètica, massatge esportiu i acupuntura: “El pacient hauria de ser crític amb el tractament que li ofereixen”</p> <p>>>> <strong>Podeu veure i descarregar el Catalunya 208 a</strong>:</p> <p><a href="http://www.revistacatalunya.cat/" class='spip_out' rel='external'>http://www.revistacatalunya.cat/</a></p> <p><a href="http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2019/04/cat208.pdf" class='spip_out' rel='external'>PDF</a></p> <p>Més informació:</p> <p><img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif?1555065086' width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="http://www.revistacatalunya.cat/" class='spip_out' rel='external'>WEB REVISTA CATALUNYA</a></p> <p><img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif?1555065086' width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href='http://www.cgtcatalunya.cat/@RCatalunya'>TWITTER REVISTA CATALUNYA</a></p> <p><span class='spip_document_8270 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH710/cat208-2-85c9a.jpg?1555065090' width='500' height='710' alt="Catalunya 208" title="Catalunya 208" /></span></p></div> Eleccions, tsunamis, sindicats i lluita. Quatre idees pel futur http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13103 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13103 2019-04-12T09:27:14Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Eleccions Sindicals Anarquisme Administració Pública <p>Un tsunami recorre el mapa sindical de Catalunya. Una organització fins ara petita, la Intersindical CSC (I-CSC), està entrant amb força a moltes eleccions sindicals. Sovint, rebentant resultats. Tenen un missatge clar i senzill, el sindicalisme republicà, que enllaça directament amb el discurs d'una part dels mitjans de comunicació del Principat, del govern de la Generalitat i, en general, del processisme. I darrere, el poderós aparell propagandístic de la ANC. Tot plegat, un tsunami en un entorn, (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot26" rel="tag">Eleccions Sindicals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH82/arton13103-823e0.jpg?1555065090' width='150' height='82' /> <div class='rss_texte'><p>Un tsunami recorre el mapa sindical de Catalunya. Una organització fins ara petita, la Intersindical CSC (I-CSC), està entrant amb força a moltes eleccions sindicals. Sovint, rebentant resultats. Tenen un missatge clar i senzill, el sindicalisme republicà, que enllaça directament amb el discurs d'una part dels mitjans de comunicació del Principat, del govern de la Generalitat i, en general, del processisme. I darrere, el poderós aparell propagandístic de la ANC. Tot plegat, un tsunami en un entorn, el sindical, on fa dècades que les coses es mouen poc i lentament. Però potser el tsunami no és tant tsunami. D'això vull parlar en aquest post. No per criticar la línia sindical de la I-CSC, tot i que qui em coneix sap que no és la meva, sinó per reflexionar sobre nosaltres i sobre el “sindicalisme” actual.</p> <p>Aquest any 2019 les eleccions sindicals estan deparant algunes sorpreses que fa tot just un any i mig ens hauria costat imaginar. Per una banda, la I-CSC entra amb força a molts comitès d'empreses i juntes de personal, guanyant algunes eleccions i fent resultats importants en d'altres. Principalment això passa al sector públic de la Generalitat, ajuntaments, diputacions, consells comarcals…. Però també, tot i que amb molta menys força, en algunes empreses privades. La gent que fa temps que militem sindicalment sabem que fins ara la pràctica sindical de la I-CSC havia sigut quasi nul·la, sovint havia anat de la mà de la “unitat sindical” de CCOO, UGT i USOC (en alguns llocs com a la UB fins i tot del CSIF) i principalment s'havia centrat en acompanyar la recent escenografia republicana del Procés i la Generalitat. I ara a les eleccions sindicals ens estan passant per davant a molts llocs, també en aquells casos on hem fet una feina sindical activa i sostinguda durant els darrers anys i de la que esperàvem veure'n els fruits a les eleccions sindicals. Ens n'hem sorprès i en alguns casos indignat, però potser tot plegat és una conseqüència lògica de com és el sindicalisme hegemònic actual. Comparteixo algunes idees.</p> <p>Primera. Fora de místiques diverses, la classe obrera i el món del treball avui no és revolucionària. Electoralment s'expressa d'una manera que en absolut reflecteix els nostres interessos com a classe. I l'abstenció activa, com a rebuig al sistema de partits i de delegació de l'acció política no és, tampoc, una opció gaire rellevant en termes numèrics. En un nivell micro de cada centre de treball hi trobem treballadors/es que són racistes, misògins, fatxes, que voldrien ser capitalistes o que simplement són profundament individualistes. De la mateixa manera que també n'hi ha que són tot el contrari: solidaris/es, lluitadores, etc.</p> <p>Segona. Anys d'electoralisme han trinxat l'autoorganització popular a molts nivells. En el pla veïnal, ho percebem en la cooptació de moltes associacions de veïns i veïnes per part dels poders municipals. Ho veiem també en el clientelisme d'algunes associacions i, en general, amb una limitada cultura de la participació a molts nivells. De la mateixa manera que estem acostumats/des que els “polítics” ens resolguin els problemes, dins dels centres de treball impera l'hàbit de que els i les delegades ens solucionin les diverses situacions que vagin sortint. Si són “bons” delegats ho faran diligentment i si no ho són, percebrem que hi ha molts problemes que no ens resolen. I ens queixarem, en el millor dels casos.</p> <p>Tercera. En l'àmbit laboral això s'expressa en dues realitats. Una és focalitzar una part de l'activitat sindical en allò que ens marca la llei tot donant gran rellevància (política) als equips jurídics, que són els experts en el coneixement de la llei (però que sovint no tenen massa idea de sindicalisme entès com acció col·lectiva i lluita). La segona és l'especialització en l'acció sindical, que principalment es canalitza a través dels espais institucionals d'activitat sindical: comitès d'empresa, meses paritàries, sectorials, etc., a través dels i les delegades. Per aquesta raó, la confrontació electoral és torna central: qui obté bons resultats en les eleccions disposarà d'un major nombre de delegats i delegades i, per tant, una major capacitat d'imposar el seu criteri en els espais institucionals de les relacions laborals.</p> <p>Quarta. Sabem perfectament que les eleccions s'han tornat en gran mesura en un tema de màrqueting. Qui les guanya o té opcions de guanyar-les ho fa perquè l¡acompanya un bon sistema de publicitat i té un o varis grups mediàtics al darrere que els donen volada. Potser una de les novetats a les eleccions sindicals és que aquesta dinàmica s'està estenent també als centres de treball. Es tracta d'un fet lògic, ja que a la resta de la nostra vida, la que vivim com a veïnes i veïns d'un poble, ciutat i territori, l'hem anat subordinant a situacions d'aquest tipus. En tot cas, que això passi ara en un context de comitès d'empresa no és estrany al sistema de relacions laborals imposat el 1978, sinó un resultat lògic d'aquest.</p> <p>Davant d'això, com ens podem posicionar nosaltres? (per nosaltres no només em refereixo a la CGT, sinó de manera àmplia a aquells i aquelles que pensem que la nostra organització col·lectiva ha de ser autònoma del poder que ens oprimeix i de confrontació per assolir els nostres interessos). Suposo que el desencís i la tristesa per no veure reconegut un treball que pensem que hem fet bé és una primera situació inevitable. Previsiblement aviat ens hi trobarem els i les companyes de secció sindical al lloc on treballo. Però hem de mirar més enllà.</p> <p>Per mi, la primera conclusió és que electoralment mai podrem competir amb qui disposa la capacitat de marcar l'agenda de l'opinió pública a través de mitjans de comunicació. I dic que no podrem competir perquè si la confrontació és en l'àmbit del discurs, de fet gran part de l'espectacle polític actual gira al voltant d'aparences i il·lusions, simplement participem d'aquest joc però des d'una postura d'inferioritat: el nostre discurs sona extraterrestre a una part important dels nostres companys i companyes de feina (i de classe).</p> <p>En conseqüència, la resposta l'hem de construir en un altre espai, en el de recompondre l'acció col·lectiva i la lluita. De forma similar a com ho vam fer els moviments socials alternatius de finals dels 1990's en endavant. És important enfortir els nostres nuclis organitzats als centres de treball, prioritzant el seu creixement al d'uns bons resultats electorals amb llistes de gent agafada únicament per fer la llista. És a dir, l'organització és un aspecte central. Una organització que ha de fonamentar-se en la implicació de qui la conforma i on, precisament, aquesta implicació n'ha de marcar el seu abast i les seves fronteres. De la mateixa manera que això comporta fer saltar pels aires la cultura de la delegació, segurament també ens exigirà, ni que sigui a mig termini, la capacitat i la perspicàcia de saber adaptar els nostres espais organitzatius a realitats diverses i canviants.</p> <p>La reconstrucció de l'acció col·lectiva com a nucli de l'acció sindical passa, necessàriament, per emprendre accions de lluita orientades a l'obtenció de conquestes concretes. Els seus objectius, en cada cas, han de ser clars i els hem de definir nosaltres mateixos/es a partir de la nostra realitat: quins són els problemes que tenim com a treballadors/es (i també com a veïns/es, com a joves, com a dones, com a migrants, etc) i quines accions concretes definim per a resoldre'ls o, com a mínim, millorar la nostra posició. Per fer-ho és necessària la mobilització i l'organització, tant si estem dins dels comitès d'empresa com si no. Alhora, per poder aspirar a tenir força en la mobilització, caldrà que la finalitat de la lluita respongui a necessitats que, col·lectivament, percebem com a tals. En aquest sentit, em temo que les grans proclames ideològiques no seran l'eina principal per aconseguir-lo. Així, en abstracte i sense estar emparades en una situació de lluita que les faci factibles, aquestes grans proclames no deixen de ser un equivalent a les coreografies i il·lusions de la política dominant, amb la diferència que no tenim darrera un gran aparell mediàtic que les pugui vendre al públic. No, la resposta ha de venir per obrir conflictes amb una expectativa de conquerir com a mínim una part dels objectius que ens plantegem. Per això ens cal l'organització i no podrem deixar de banda el saber lligar, en cada cas, les victòries concretes amb la necessària tasca de plantejar una alternativa global a aquest món de merda.</p> <p>Se'ns gira feina. Una feina que, principalment, corre per fora dels espais institucionals i electorals, també del món del treball. Personalment, m'hi sento il·lusionat perquè, com deia un poeta, tot està per fer i tot és possible</p> <p><strong>* Ermengol Gassiot és Secretari General de CGT Catalunya</strong><br class='autobr' /> <a href="https://lasaldelaterra.wordpress.com/2019/04/11/eleccions-tsunamis-sindicats-i-lluita-quatre-idees-pel-futur/" class='spip_out' rel='external'>Eleccions, tsunamis, sindicats i lluita. Quatre idees pel futur</a></p> <p><span class='spip_document_8268 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH1083/marionetes-145b2.jpg?1555065090' width='500' height='1083' alt="" /></span></p></div> Nova edició del Rojinegro Rock el 15 de juny a Cornellà http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13102 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13102 2019-04-09T12:06:34Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya <p>Tal i com es va fer l'any passat, aquest proper mes de juny hi ha previst tornar a realitzar el segon concert del RojiNegro Rock des de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT. El concert serà el dia 15 de juny durant la tarda/nit, just davant d'on tenim la seu. Actuaran els grups Malos Tragos, Susurrah, Deskartats, RadioCrimen i Zerzedilla. <br class='autobr' /> L'entrada és GRATUÏTA!! <br class='autobr' /> Òbviament està tothom convidat a venir, difondre el cartell i fer correr la convocatòria com millor considereu. <br class='autobr' /> Durant els (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L113xH150/arton13102-c03e8.jpg?1555065090' width='113' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Tal i com es va fer l'any passat, aquest proper mes de juny hi ha previst tornar a realitzar el segon concert del <strong>RojiNegro Rock</strong> des de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT. El concert serà el dia 15 de juny durant la tarda/nit, just davant d'on tenim la seu. Actuaran els grups Malos Tragos, Susurrah, Deskartats, RadioCrimen i Zerzedilla.</p> <p><strong>L'entrada és GRATUÏTA!!</strong></p> <p>Òbviament està tothom convidat a venir, difondre el cartell i fer correr la convocatòria com millor considereu.</p> <p>Durant els mesos de maig i juny tenim previst també una serie d'actes i xerrades que s'aniran fent publiques.</p> <p>Us hi esperem!<br class='autobr' /> Salut!</p> <p><strong>Federació Comarcal del BAIX LLOBREGAT de la CGT</strong><br class='autobr' /> Carretera d'Esplugues 46, 08940 Cornellà de Llobregat</p> <p><span class='spip_document_8266 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH669/rojinegro_rock-e8d8c.jpg?1555065090' width='500' height='669' alt="" /></span></p> <dl class='spip_document_8265 spip_documents spip_documents_center'> <dt><a href='http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/rojinegro_rock_2.pdf' title='PDF - 1.8 MB' type="application/pdf"><img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L52xH52/pdf-39070.png?1555065090' width='52' height='52' alt='' /></a></dt> <dt class='spip_doc_titre' style='width:120px;'><strong>Cartell en qualitat del Rojinegro Rock 2019</strong></dt> </dl></div> Els drets digitals de les persones treballadores http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13101 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13101 2019-04-09T11:36:46Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Formació Negociació col·lectiva Formació Seus de la CGT Catalunya <p>El passat divendres dia 5 d'abril va tenir lloc la conferència donada pel Magistrat especialista de l'Ordre Social del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya Carlos Hugo Preciado Domènech. <br class='autobr' /> A la conferència van acudir unes 140 afiliades i afiliats de CGT amb ganes d'aprendre i coneixer les últimes novetats sobre les reformes de la LO3/2018 de desembre del 2018 on es van efectuar canvis llegislatius que afecten els nostres drets dins de l'àmbit laboral en factors com dret de la intimitat, dret de (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique98" rel="directory">Guies Juridico Laborals</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot55" rel="tag">Negociació col·lectiva</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot143" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot124" rel="tag">Seus de la CGT Catalunya</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH93/arton13101-4f64f.png?1555065081' width='150' height='93' /> <div class='rss_texte'><p>El passat divendres dia 5 d'abril va tenir lloc la conferència donada pel Magistrat especialista de l'Ordre Social del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya Carlos Hugo Preciado Domènech.</p> <p>A la conferència van acudir unes 140 afiliades i afiliats de CGT amb ganes d'aprendre i coneixer les últimes novetats sobre les reformes de la LO3/2018 de desembre del 2018 on es van efectuar canvis llegislatius que afecten els nostres drets dins de l'àmbit laboral en factors com dret de la intimitat, dret de desconexió, videovigilància o geolocalització.</p> <p>També es va parlar de com introduir o no aquestes garanties dins de la negociació colectiva i les seves repercusions.</p> <p>Us deixem enllaços a la Conferència en Powerpoint, PDF i enllaç en Word els canvis lesgilatius.</p> <dl class='spip_document_8262 spip_documents spip_documents_center'> <dt><a href='http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/derechos_digitales_trabajadores.pdf' title='PDF - 962.6 kB' type="application/pdf"><img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L52xH52/pdf-39070.png?1555065090' width='52' height='52' alt='' /></a></dt> <dt class='spip_doc_titre' style='width:120px;'><strong>Conferencia Derechos digitales de los trabajadores en PDF</strong></dt> </dl><dl class='spip_document_8263 spip_documents spip_documents_center'> <dt><a href='http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/doc/lopd_tablas.doc' title='Word - 988 kB' type="application/msword"><img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L52xH52/doc-628fe.png?1555065090' width='52' height='52' alt='' /></a></dt> <dt class='spip_doc_titre' style='width:120px;'><strong>Modificaciones de la Ley LO 3/2018</strong></dt> </dl><dl class='spip_document_8264 spip_documents spip_documents_center'> <dt><a href='http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pptx/ponencia_derechos_digitales.pptx' title='Powerpoint - 1.1 MB' type="application/vnd.openxmlformats-officedocument.presentationml.presentation"><img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L52xH52/pptx-cb359.png?1555065090' width='52' height='52' alt='' /></a></dt> <dt class='spip_doc_titre' style='width:120px;'><strong>Conferencia Derechos digitales de los trabajadores en Power Point</strong></dt> </dl></div> La sentència de la vergonya del Tribunal Suprem negant el dret d'indemnització del personal interí en cas d'acomiadament http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13100 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13100 2019-04-05T13:18:45Z text/html ca Coordinació del Catalunya Justícia Administració Pública Comunicats <p>La notícia que el Tribunal Suprem sentenciava que els/les treballadors/es interins/es no tenen dret a indemnització per acomiadament, suposa un pas més (encara si cap) al rumb neoliberal que els tribunals espanyols estan adquirint cada vegada en major mesura. <br class='autobr' /> Si el 2016 el Tribunal de Justícia Europeu va estirar de les orelles a les Administracions Públiques espanyoles en reconèixer que discriminava al personal interí, i reconeixia a aquests/es treballadors/es el dret a percebre la mateixa (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot13" rel="tag">Administració Pública</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L108xH150/arton13100-b1a2c.jpg?1555065090' width='108' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>La notícia que el Tribunal Suprem sentenciava que els/les treballadors/es interins/es no tenen dret a indemnització per acomiadament, suposa un pas més (encara si cap) al rumb neoliberal que els tribunals espanyols estan adquirint cada vegada en major mesura.</p> <p>Si el 2016 el Tribunal de Justícia Europeu va estirar de les orelles a les Administracions Públiques espanyoles en reconèixer que discriminava al personal interí, i reconeixia a aquests/es treballadors/es el dret a percebre la mateixa indemnització d'acomiadament que el personal indefinit, ara el Tribunal Suprem dóna un pas cap endarrere respecte a la Sentència Europea, al més pur estil Chiquito de la Calzada, i al·lega que no cal "atorgar cap indemnització pel cessament regular del contracte d'interinitat”. Vergonyós.</p> <p>Ni dret als 20 dies de l'acomiadament objectiu, ni als 12 dies d'indemnització per a contractes d'obra i serveis. No als 20 dies, perquè la finalització contractual d'un/a interí/a és un fet contemplat en el contracte. Tampoc els 12 dies, perquè el Tribunal entén que aquesta indemnització no té un efecte dissuasiu contra l'abús de la contractació temporal. Vaja, que per a què compensar al treballador/a, si no pararà la contractació temporal. Vergonyós.</p> <p>Això sí, el Tribunal Suprem crida l'atenció per la llarga durada en les interinitats, i al·lega que hi ha sancions més dures que la indemnització de 12 dies contra l'abús de la contractació eventual. Mentrestant, el/la acomiadat/da se`n va amb una mà darrere i una altra davant. Vergonyós.</p> <p>Des de la Federació de Treballadors/es de l'Administració Pública de la CGT (i per extensió, tota la CGT) sempre hem defensat els drets de tots/es els/les treballadors/es, ja sigui el seu contracte indefinit, interí o temporal, i continuarem fent-ho. En l'últim Ple de la Federació, celebrat a mitjan passat mes de març, es va acordar que “la CGT a través dels seus Serveis Jurídics, defensarà els drets de la seva afiliació contractada en frau de llei en els casos de cessament”. I a això ens dedicarem.</p> <p><strong>Secretariat Permanent de la FETAP-CGT</strong></p> <p><a href="http://fetap.cgt.es/la-sentencia-de-la-verguenza" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://fetap.cgt.es/la-sentencia-de-la-verguenza</a></p></div> La CGT exigeix una doble via d'accés per al professorat interí http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13099 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13099 2019-04-03T16:25:10Z text/html ca Coordinació del Catalunya Justícia Ensenyament Ensenyament Comunicats <p>La recent sentència del Tribunal Suprem deixa resolta una qüestió: les persones que treballen per a les administracions públiques amb contracte d'interinitat no tenen dret a indemnització per acomiadament. <br class='autobr' /> L'alta instància judicial assumeix que és legal la discriminació negativa d'unes persones treballadores respecte a unes altres. Si s'assumeix aquesta posició, la conclusió és que s'ha resolt fent miques el principi d'igualtat dels/les Treballadors/es. <br class='autobr' /> L'assumpte de la Igualtat en la indemnització el va (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH146/arton13099-9cc38.jpg?1555065081' width='150' height='146' /> <div class='rss_texte'><p>La recent sentència del Tribunal Suprem deixa resolta una qüestió: les persones que treballen per a les administracions públiques amb contracte d'interinitat no tenen dret a indemnització per acomiadament.</p> <p>L'alta instància judicial assumeix que és legal la discriminació negativa d'unes persones treballadores respecte a unes altres. Si s'assumeix aquesta posició, la conclusió és que s'ha resolt fent miques el principi d'igualtat dels/les Treballadors/es.</p> <p>L'assumpte de la Igualtat en la indemnització el va establir una sentència de l'alt tribunal EUROPEU el 14 de setembre de 2016, que va ser revocada posteriorment en les sentències de 5 de juny i de 21 de novembre de 2018. En aquesta última sentència s'avala la compatibilitat del dret de la Unió Europea amb la normativa espanyola que exclou del pagament d'una indemnització per fi de contracte als funcionaris interins.</p> <p>Estem davant un cop del TS contra els qui laboralment més dur ho tenen, les persones interines. Convé anar aclarint que per a lliurar-se de l'explotació cal anar plantant cara, demostrant que sense la col·laboració dels treballadors no hi ha explotació possible.</p> <p>Els anomenats “sindicats”, acaben mirant des de la barrera, fent comprendre a les persones treballadores tractades injustament que és “legal” i toca conformar-se. La unitat dels treballadors i treballadores enfront d'aquesta arbitrarietat i tremenda INJUSTÍCIA és la que ha de torçar aquesta perversa lògica, establint regles que siguin JUSTES i iguals per a totes les persones.</p> <p>Enfront d'aquesta sentència judicial del TS que nega el dret a la indemnització per acomiadament, CGT continuarà lluitant per les legítimes demandes reclamades pel col·lectiu de docents interins:</p> <p>• Doble via d'accés a la funció pública. Amb una reserva de places d'accés a la Funció Pública per al col·lectiu interí a través d'un concurs de mèrits i una altra reserva de places per a garantir també l'accés mitjançant concurs oposició d'aspirants que manquen d'experiència.</p> <p>• Total equiparació laboral.</p> <p>• Dret a la conciliació de la vida laboral i personal.</p> <p>En la lluita per la defensa de l'escola pública i de les seves treballadores, CGT continuarà reclamant aquestes demandes, posant-se a la disposició del col·lectiu docent interí perquè “els qui estiguin es quedin”.</p> <p><strong>Federació d'Ensenyament de la CGT</strong></p> <p><a href="http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5429" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5429</a></p></div> Commemoració del Centenari de la Vaga de la Canadenca, el dissabte 30 de març a la Plaça de les 3 Xemeneies de Barcelona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13098 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13098 2019-03-27T21:38:00Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Formació Memòria Obrerisme Català Anarquisme Cultura alternativa / Contracultura Memòria històrica Barcelonès agenda agenda_destacat <p>Aquest dissabte el sindicat del Metall de CGT Barcelona i la Fundació Salvador Seguí, organitzen una jornada per commemorar el centenari de la Vaga de la "Canadenca". Una trobada per a unir llaços dins el sindicat i sortir dels nostres locals i deixar-nos veure als barris obrers de Barcelona. <br class='autobr' /> A les 17.00h ens conviden al debat: Els nous reptes del sindicalisme a l'era del capitalisme digital, la temporalitat i les desigualtats. Amb diferents sindicats de barri, d'habitatge i seccions. On està (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot126" rel="tag">Memòria Obrerisme Català</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton13098-254ea.jpg?1555065090' width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Aquest dissabte el sindicat del Metall de CGT Barcelona i la Fundació Salvador Seguí, organitzen una jornada per commemorar el centenari de la Vaga de la "Canadenca". Una trobada per a unir llaços dins el sindicat i sortir dels nostres locals i deixar-nos veure als barris obrers de Barcelona.</p> <p><strong>A les 17.00h</strong> ens conviden al debat: <strong>Els nous reptes del sindicalisme a l'era del capitalisme digital, la temporalitat i les desigualtats</strong>. Amb diferents sindicats de barri, d'habitatge i seccions. On està tothom convidat a participar per intercanviar impressions sobre el sindicalisme avui en dia.</p> <p><strong>A les 18.00h</strong> Visita guiada per l'<strong>exposició "L'any de la Canadenca, de la vaga al locaut</strong>", de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.</p> <p><strong>A les 19.00h</strong> Xerrada. <strong>100 anys després, la vaga de la Canadenca ens assenyala el camí</strong>. Amb Emili Cortavitarte, president de la Fundació Salvador Seguí, Marta Minguella, de CGT Ensenyament i Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT de Catalunya.</p> <p>Per acabar la jornada tindrem l'<strong>actuació del cor DesaCORd i de Juanito Piquete</strong>. Combo de cançons revolucionaries.</p> <p>Durant tot el dia exposicions, taula informativa, i servei de bar.</p> <p>No hi falteu!</p> <p><strong>Dia: Dissabte 30 de març</strong><br class='autobr' /> <strong>Lloc: Plaça de les 3 Xemeneies, Poble Sec, BCN</strong><br class='autobr' /> <strong>Hora: A partir de les 17.00h</strong></p> <p><span class='spip_document_8261 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/img-20190326-wa0037-d25b5.jpg?1555065090' width='500' height='708' alt="" /></span></p></div> Actualitzar l'anarquisme sense adulterar-ho http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13097 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13097 2019-03-25T21:20:43Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Alliberament Nacional <p>Fa ja algun temps vaig escriure que “no hi ha anarquisme més autèntic que el que és capaç de llançar cap a si mateix la més implacable de les mirades crítiques”. Les actituds dogmàtiques són tan alienes al pensament llibertari que lluny de considerar les seves formulacions com a veritats intocables, aquest manifesta més aviat una total obertura a la renovació. L'únic criteri al que ha d'obeir el seu indispensable i permanent posada al dia és el de la solidesa dels arguments en favor de tal o com (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot139" rel="tag">Alliberament Nacional</a> <img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt="" style='float:right' src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH118/arton13097-f0859.jpg?1555065090' width='150' height='118' /> <div class='rss_texte'><p>Fa ja algun temps vaig escriure que “no hi ha anarquisme més autèntic que el que és capaç de llançar cap a si mateix la més implacable de les mirades crítiques”. Les actituds dogmàtiques són tan alienes al pensament llibertari que lluny de considerar les seves formulacions com a veritats intocables, aquest manifesta més aviat una total obertura a la renovació. L'únic criteri al que ha d'obeir el seu indispensable i permanent posada al dia és el de la solidesa dels arguments en favor de tal o com actualització.</p> <p>Per exemple, l'expansiva i accelerada digitalització del món ofereix seriosos arguments per considerar que l'anarquisme ha d'actualitzar les seves concepcions sobre el Poder, així com els seus plantejaments sobre la Llibertat. Però, encara que no anés l'era digital la que exigís aquestes actualitzacions, aquí estan les aportacions de pensadors tals com Michel Foucault per urgir a aquestes revisions sense que ningú hagi d'esquinçar-se les vestidures. No obstant això, aquestes reformulacions, de vegades dràstiques, no impliquen en absolut que l'anarquisme hagi de renunciar a lluitar contra el Poder, ni desistir del seu combat per la llibertat, perquè deixaria ipso facto de ser anarquisme.</p> <p>En aquesta mateixa línia, també existeixen forts arguments per considerar que els canvis esdevinguts en l'àmbit econòmic, polític i tecnològic estan modificant les característiques i les funcions tradicionals de l'Estat. La qual cosa obliga a adequar, correlativament, la comprensió que tenia l'anarquisme clàssic d'aquesta institució, i a tractar l'Estat com un element resultant i no com un factor causal dels mecanismes i dels dispositius de la governabilitat. No obstant això, igual que en el punt anterior, aquesta reformulació no significa, ni remotament, que l'anarquisme hagi de deixar de banda la seva lluita contra l'Estat.</p> <p>També trobem en l'intens conflicte polític que es viu actualment a Catalunya una sèrie de dilemes que semblen obligar al moviment anarquista a repensar seriosament alguns dels seus supòsits. Apartant, per absolutament improcedents, arguments com els quals s'esgrimien en uns altres temps quan es deia que si no recolzaves el règim soviètic, o fins i tot, si no t'abstenies de criticar-ho, estaves alineant-te objectivament amb el bàndol imperialista, encara queda per valorar les raons adduïdes per revisar determinats principis anarquistes que militen contra la implicació llibertària en les lluites per la independència de Catalunya.</p> <p>Tant si els qui animen aquestes lluites es defineixen com a nacionalistes, com si rebutgen aquest terme i es qualifiquen d'independentistes -analitzarem més endavant aquesta distinció- és obvi que l'objecte que tots dos desitgen independitzar és exactament el mateix, i no és un altre que la nació catalana. Per tant, el primer que hem d'examinar és si existeixen seriosos arguments per considerar que després dels canvis experimentats pel concepte de nació, l'anarquisme també ha d'actualitzar les anàlisis que li van portar tradicionalment a qüestionar que la nació pogués constituir la base sobre la qual construir una societat de llibertat entre iguals.</p> <p>Es diu que la nació ja no està llastrada pels components xenòfobs, identitaris i patrioters que li caracteritzaven antany, i ha passat a ser una entitat oberta i inclusiva. No obstant això, resulta que la variació respecte de l'antic concepte de nació és ínfima, perquè excepte postures de tipus nacionalsocialista i similars que defensaven, i que segueixen defensant, una concepció esencialista de la nació, basada en criteris genètics, aquesta ha estat definida habitualment a partir de la història compartida, de la llengua pròpia, de la cultura comuna i, sobretot, sobre la base de la voluntat de pertinença a una entitat col·lectiva que queda definida d'aquesta forma com una nació, i que solament es manté com tal mentre existeix aquesta voluntat. És fins i tot aquesta manifestació de voluntat de pertinença a una mateixa comunitat la que s'ha usat tradicionalment com a criteri últim de l'existència d'una nació.</p> <p>Si el concepte de nació no ha canviat substancialment és perquè ja mancava en el passat (excepte l'excepció a la qual m'he referit) de connotacions identitàries de tipus genètic, per a aquestes connotacions ja existia, lamentablement, el concepte de raça. De fet la nació és una construcció social creada en el procés de formació dels estats moderns, precisament, per ajudar a aquest menester. Resulta doncs, que si no s'ha modificat de forma substancial el concepte de nació tampoc hi ha argument per urgir a una modificació de la postura presa sobre aquest tema per l'anarquisme, tant menys quant que el recurs al concepte de nació segueix tenint, com sempre ha estat, la funció de promoure o de justificar la constitució d'un Estat.</p> <p>A diferència de la idea de nació, el nacionalisme sí que ha estat associat tradicionalment a sentiments identitaris i xenòfobs, de manera que encara que no existeixin raons per modificar la postura anarquista respecte de la nació, potser hagin aparegut nous arguments sobre el nacionalisme que obliguin a reconsiderar el seu radical rebuig. El que ocorre és que en aquest cas ni tan sols hi ha causa perquè, per raons òbvies, ningú, almenys des de posicions que no són reaccionàries, qüestiona avui la contundent crítica al nacionalisme.</p> <p>Aquesta crítica està fins i tot tan àmpliament assumida que determinats sectors com, per exemple, la CUP, es declaren independentistes no nacionalistes, arribant a encunyar conceptes tan escabrosos com el d'independentisme sense fronteres. Una fórmula a la qual, sent indulgents, se li podria donar algun sentit dient que pretén transmetre la idea de crear un país amb una major permeabilitat per acollir a immigrants, però així i tot es tractaria d'un territori emmarcat en unes delimitacions que, en "román paladino", es denominen fronteres per molt permeables que aquestes puguin ser.</p> <p>Ara bé, si, exceptuant la dreta xenòfoba, ningú qüestiona la necessitat d'una fèrria oposició al nacionalisme, cal preguntar-se si, més enllà de les denegacions retòriques, l'independentisme es diferencia del nacionalisme fins al punt de poder sostreure's a semblant rebuig. La qüestió no és menor perquè l'independentisme apel·la a dos principis que, formulats genèricament, estan d'acord amb el que defensa l'anarquisme: el dret a decidir, i la lliure autodeterminació dels individus, els col·lectius i les comunitats, transformada aquesta formulació en clau independentista en l'autodeterminació dels pobles.</p> <p>És obvi que des de l'anarquisme no es pot posar traves als qui vulguin independitzar-se d'un col·lectiu major en el qual estan inclosos, una altra cosa ben diferent és que s'hagi de col·laborar en tal empresa, o abstenir-se de criticar-la, segons sigui el que es pretén independitzar.</p> <p>Formulat genèricament el “dret a decidir” forma part dels principis anarquistes, encara que potser seria bé substituir el concepte de “dret a decidir” pel de “llibertat de decidir”, ja que en parlar de “drets” entrem necessàriament en l'àmbit jurídic, i per tant en un sistema reglat de sancions per dissuadir la transgressió dels drets i per castigar la seva violació, la qual cosa es compagina malament amb el projecte anarquista.</p> <p>En aquest cas el dret a decidir remitent molt precisament al dret que té la població catalana a romandre o a separar-se de la resta dels components de l'Estat espanyol apel·lant al principi de la lliure autodeterminació dels pobles. Si aquest és el context precís en el qual s'insereix el dret a decidir, no és possible obviar el fet que històricament les lluites per l'autodeterminació dels pobles (on, per cert, el terme “poblo” és en realitat sinònim del terme “nació”) han consistit en un enfrontament entre dos nacionalismes, el dominant i el sotmès, que es caracteritzen tots dos per ser necessàriament *interclasistas.</p> <p>Si les insurreccions populars mai són transversals, i sempre troben a les classes dominants formant pinya en un mateix costat de les barricades, resulta, pel contrari, que en els processos d'autodeterminació el component interclasista desdibuixa la separació entre els dos costats d'aquestes barricades i sempre germana als explotats i als explotadors darrere d'un objectiu comú que mai consisteix a abolir les desigualtats socials. Per això els processos d'autodeterminació de les nacions sempre acaben reproduint la societat de classes, tornant a subjugar les classes populars després que aquestes hagin proporcionat la principal carn de canó en aquestes conteses.</p> <p>Per descomptat, això no significa que no calgui lluitar contra els nacionalismes dominants i procurar destruir-los, és clar que hem de fer-ho, però denunciant constantment els nacionalismes que pretenen assentar i barrar el seu propi mas, en lloc de confluir amb ells. L'independentisme té a fi de compte el mateix objectiu que el nacionalisme encara que justifiqui de forma diferent la seva lluita per sostreure una nació a la dominació d'una altra, però això no canvia la naturalesa del seu propòsit, i aquest res té a veure amb les lluites contra la dominació social i l'explotació econòmica. El fet que a més de ser independentista es professin també postures revolucionàries no afecta la naturalesa del primer, que és indefectiblemente nacionalista.</p> <p>Si no hi ha bones raons per involucrar-se des de l'anarquisme en la lluita independentista ni per abstenir-se de criticar els seus pressupostos, potser podríem ser sensibles als avantatges que proporcionaria la fragmentació de l'Estat espanyol i la creació d'un Estat català de grandària molt més reduïda. En efecte, ja que l'anarquisme és enemic irreconciliable de l'Estat, com més diminut sigui l'enemic més fàcil hauria de resultar acabar posteriorment amb ell, i, en qualsevol cas, menor serà el seu potencial opresiu, sense explicar que en ser més proper als seus súbdits també serà més controlable per aquests.</p> <p>Els qui justifiquen la seva participació en la creació d'un nou Estat sobre la base d'aquest tipus de consideracions semblen ignorar per complet que és precisament aquesta major proximitat i menor grandària de les instàncies de govern el que busquen els nous procediments estatals per aconseguir un millor i més ferri domini sobre el que es tracta de governar.</p> <p>Recorrent a arguments més prosaics per justificar la implicació llibertària en el procés independentista s'argumenta que com no tenim gens que perdre, ni amb l'obtenció de la independència, ni amb la proclamació de la república, no hi ha motius, per tant, per no ajudar a aconseguir aquests objectius que servirien, com a mínim, per alterar el panorama habitual. El que ocorre és que és molt fàcil donar-li la volta al plantejament i preguntar si tenim alguna cosa que guanyar amb això, perquè de no ser el cas llavors queda totalment en dubte la raó per la qual hauríem d'ajudar en lloc d'abstenir-nos, excepte si les raons per ajudar gens tinguessin a veure amb l'argument segons el qual gens hem de perdre.</p> <p>És clar que la independència no constitueix, per si, cap aportació apreciable a la causa de la llibertat entre iguals, com tampoc ho fa la república ja que la lluita anarquista no pot remetre a la forma juridicopolítica de la societat que pretenem construir, sinó al model social que propugnem, anticapitalista, i bel·ligerant contra qualsevol forma de dominació.</p> <p><strong>Article de Tomas Ibañez.<br class='autobr' /> Publicat originalment a la revista Al Margen # 105, Valencia Març 2018</strong></p></div>