CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Caravana a Itàlia: Una visió Cegetera http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12911 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12911 2018-08-10T15:43:27Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya <p>Per tercer any seguit CGT participa de manera activa a la caravana Obrint Fronteres. L'any 2015 va néixer la iniciativa de fer visible l'horror que s'estava vivint a Grècia amb el mal anomenat drama dels refugiats per mitjà d'una caravana feminista que va travessar Europa demanant que s'obrissin les fronteres i uns passatges segurs pels que s'estaven ofegant a la Mediterrània. El viatge de l'any passat va ser a les nostres pròpies fronteres a Melilla, un dels punts de la frontera sud de l'estat (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH150/arton12911-211f6.jpg" width='150' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Per tercer any seguit CGT participa de manera activa a la caravana Obrint Fronteres. L'any 2015 va néixer la iniciativa de fer visible l'horror que s'estava vivint a Grècia amb el mal anomenat drama dels refugiats per mitjà d'una caravana feminista que va travessar Europa demanant que s'obrissin les fronteres i uns passatges segurs pels que s'estaven ofegant a la Mediterrània. El viatge de l'any passat va ser a les nostres pròpies fronteres a Melilla, un dels punts de la frontera sud de l'estat espanyol on es posen en evidència les polítiques (pioneres) de control de persones emigrants i els pactes amb països exteriors (en aquest cas el Marroc ). Aquest any la Caravana ha apostat per viatjar a Itàlia on s'ha multiplicat la perillositat per accedir al seu territori després dels acords d'externalització i militarització de les fronteres. En un moment en que el seu actual govern ha apostat per una política migratòria obertament xenòfoba.</p> <p>La Caravana pretén crear xarxes de Solidaritat internacional, denunciar l'Europa fortalesa i la vulneració de drets humans que genera grans desigualtats i patiments a les que es veuen obligades a fugir dels seus països; precisament per les polítiques neocolonials europees que juntament amb les dels EUA són responsables directes del tràfic d'armes, de les guerres a la zona del Pròxim i Mitjà Orient i de l'espoliació dels seus recursos naturals.</p> <p>La mateixa Europa que cada vegada es blinda més, construeix nous murs i retorna en calent als que arriben als nostres territoris, és la que després presumeix de ciutats d'acollida i deixa en mans d'organitzacions i col·lectius la solidaritat cap a les persones que arriben als nostres països.</p> <p>Aquestes polítiques deshumanitzadores recauen doblement a les dones, que a més pateixen abusos sexuals, explotació laboral i són sotmeses a tràfic de blanques, per no parlar de la càrrega d'embarassos i cura de menors, a través dels quals se'ls fa xantatge.</p> <p>Davant d'aquesta situació, al voltant de 300 activistes de tot el territori de l'estat espanyol, entre els que ens trobàvem al voltant de 20 militants de CGT, ens hem embarcat en una caravana feminista cap a Itàlia, més un grup de 20 persones que malgrat les seves dificultats econòmiques i laborals han participat a la caravana exprés del cap de setmana.</p> <p>Iniciem el recorregut a Salt ciutat dormitori de Girona amb un 37% de migració que no pot elegir els seus representants i pateixen polítiques xenòfobes des de l'ajuntament.</p> <p>La nostra primera parada va ser a la frontera franco italiana de Ventimiglia on l'entossudiment dels governs d'ambdós països causa morts en les seves fronteres. Allà vam viure una emocionant i multitudinària manifestació que va travessar tota la ciutat fent-nos sentir fins a l'últim racó, denunciant les polítiques de l'Europa fortalesa.</p> <p>Després de prendre el ferri fins a Sicília arribem al port de Palerm, on ens esperen amb una calorosa i afectuosa rebuda per part de nombroses organitzacions (entre les quals es trobaven els companys i companyes de la Flotilla a Gaza , en una etapa del seu propi viatge), que ens van acompanyar al centre de la ciutat. Allà vam ser rebudes pel seu alcalde, que després d'enfrontar-se a la màfia en els 80 ha tornat a ser protagonista de polítiques migratòries valentes i defensores dels drets humans que l'han portat a declarar a Palerm port obert i respondre amb orgull que a la seva ciutat no hi ha emigrants perquè "tot el que viu a Palerm és palermitano"</p> <p>També vam tenir ocasió de conèixer el projecte de “mort digna “ creat per diverses organitzacions , i vam visitar el cementiri de Rotoli on donen sepultura a les persones emigrants que "moren abans d'haver viscut" i que denuncien que un sistema que ho permet no ens serveix .</p> <p>Seguim a Catània, allà novament vam ser acollides pels col·lectius de la ciutat. I vam visitar el centre d'internament d'immigrants més gran d'Europa: el CARA de Mineo, on vam comprovar en primera persona les dures condicions en què malviuen sense futur ni possibilitats de trobar una sortida a la seva situació. Va ser un acte ple d'emocions, indignació, ràbia i impotència tant per caravanistes com per als que hi deixem amb el compromís de lluitar per enderrocar aquests centres.</p> <p>Ens manifestem també a la localitat de Niscemi, que té una base militar nord-americana situada a una zona protegida, pionera en xarxes de comunicació per satèl·lit per al control militar de l'OTAN de la Mediterrània, anomenada sistema MUOS, les ones electromagnètiques estan provocant malalties i mort per les radiacions, sense esmentar les produïdes pels drons que des d'allí es controlen. La instal·lació de l'estació MUOS a Niscemi va provocar des del seu inici un important moviment popular de protesta, amb mobilitzacions i accions directes contra la base militar.</p> <p>Com a comiat de Sicília vam acudir al Centre d'Acollida Calent de Pozzalo, on demanem de manera simultània amb activistes al port de Catània "obrir fronteres" continuant amb una manifestació per tota la ciutat fins arribar a l'edifici de FRONTEX, que gestiona les deportacions massives de les persones en trànsit.</p> <p>Palermo i Catània ens van donar també l'oportunitat de contactar amb col·lectius llibertaris amb els que compartim informació i contactes per al futur. La última etapa ens va portar a conèixer polítiques migratòries molt diferents en el poble de Riace, Calàbria, poble recuperat gràcies a l'acollida de persones que han anat arribant a les seves costes des de fa 24 anys fugint de les seves pròpies situacions d'emergència; però aquesta increïble experiència es veu amenaçada en no haver trobat la manera de subsistència autònoma al marge de les ajudes de la Unió Europea, que ara estan sent cada vegada més retallades.</p> <p>Aquest viatge ens ha permès conviure i compartir d'una manera molt diferent entre companyes militants de diverses procedències i territoris, creant xarxes sempre benvingudes entre les llibertàries a més de fer possible, com a organització, contactar amb col·lectius de l'estat espanyol diferents als habituals, generant, a més espais de convivència i cohesió que conviden a seguir treballant en aquesta direcció.</p> <p>Així mateix hem tingut l'oportunitat de contactar amb el moviment social italià, i conèixer in situ la situació migratòria a Itàlia, aconseguint en aquelles ciutats per on passàvem l'objectiu de fer-nos ressò de la greu situació que pateixen les persones a la recerca de refugi, amb un important impacte en mitjans de comunicació a nivell local, però també internacional .En aquest sentit els que viatjàvem com a militants de CGT, hem tractat d'introduir la nostra perspectiva, donant la nostra visió sobre consciència de classe, autogestió i autonomia, assemblearisme, suport mutu, internacionalisme i solidaritat sempre que hem tingut oportunitat.</p> <p>Però sempre hi ha coses a millorar, i en aquest sentit s'ha constatat que, tot i l'enfocament feminista inicial, el seu desenvolupament durant la caravana ha tingut moltes mancances, afortunadament, l'esforç de les nostres companyes ha aconseguit el compromís de reprendre-ho i tenir-lo molt més present a partir d'ara.</p> <p>Aquesta experiència ens ha permès reflexionar, debatre i pensar entre les companyes i els companys de CGT sobre el valor i l'interès de la iniciativa, arribant a la conclusió que <strong>la implicació d'una organització anarcosindicalista com és la CGT ha de ser sens dubte incondicional davant d'una de les situacions més dramàtica de vulneració de drets humans a hores d'ara</strong>, conseqüència de les polítiques neoliberals i xenòfobes de la Unió Europea.</p> <p>També vam veure important teixir xarxes efectives de contactes amb organitzacions i col·lectius llibertàries al llarg del recorregut, i en això vam treballar durant tota la caravana. Finalment, <strong>considerem imprescindible continuar treballant com CGT a la consecució dels objectius de la pròpia caravana obrint fronteres</strong>: denunciar les vulneracions de drets humans que generen les polítiques migratòries i de tancaments de fronteres, teixir xarxes de solidaritat i suport entre persones i col·lectius de tot el territori estatal i europeu, i exigir les vies segures en els desplaçaments de les persones que fugen, considerant que <strong>és tasca de cadascuna de nosaltres difondre i conscienciar dins dels nostres territoris i sindicats, tasca a la qual ens hem posat des del primer moment, i per la qual seguirem treballant.</strong></p> <p><strong>ABRIENDO MENTES<br class='autobr' /> ABRIENDO FRONTERAS<br class='autobr' /> OBRIM FRONTERES <br class='autobr' /> MUGAK ZABALDU <br class='autobr' /> ENSORREM FRONTERES <br class='autobr' /> DERRIBANDO FRONTERAS <br class='autobr' /> Caravanistas Cegeteras</strong></p> <p>Juliol 2018</p> <p><span class='spip_document_7979 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH375/foto_caravana-a00f8.jpg' width='500' height='375' alt="" /></span></p></div> Un curs per oblidar http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12909 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12909 2018-08-08T21:15:50Z text/html ca Coordinació del Catalunya Ensenyament Ensenyament <p>«La persecució de docents intenta aconseguir un determinat relat de la situació, fer trontollar l'escola pública i censurar la capacitat de reflexió i anàlisi crítica»<br class='autobr' /> El curs 2017-2018 ha estat fosc o amb molts clarobscurs. No des del punt de vista de les activitats i les relacions educatives i afectives entre alumnat, docents i famílies, però sí en els seus aspectes més institucionals. I diguem-ho clar: aquestes col·lisions i desacords s'han produït tant amb l'estat ­espanyol com amb la Generalitat. A (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH104/arton12909-9a4dc.jpg" width='150' height='104' /> <div class='rss_texte'><p><strong>«La persecució de docents intenta aconseguir un determinat relat de la situació, fer trontollar l'escola pública i censurar la capacitat de reflexió i anàlisi crítica»</strong></p> <p>El curs 2017-2018 ha estat fosc o amb molts clarobscurs. No des del punt de vista de les activitats i les relacions educatives i afectives entre alumnat, docents i famílies, però sí en els seus aspectes més institucionals. I diguem-ho clar: aquestes col·lisions i desacords s'han produït tant amb l'estat ­espanyol com amb la Generalitat. A continuació, les que al meu ­parer han estat més dures i sig­nificatives.</p> <p>1. Les denúncies per adoctrinament. D'una banda, la voluntat de tergiversar els fets de l'1 d'octubre i, de l'altra, la d'evidenciar el discurs de l'adoctrinament independentista de l'alumnat català van confluir per obrir 135 expedients que implicaven 500 docents, segons el delegado del gobierno. D'aquests casos, van arribar als tribunals i als mitjans de comunicació els de la Seu d'Urgell i Sant Andreu de la Barca.</p> <p>En aquest darrer cas, les denúncies procedien de famílies de membres de la Guardia Civil, que acusaven vuit docents de l'Institut El Palau d'haver menyspreat i criticat les seves filles i fills en presència de la resta d'alumnes. Aquestes denúncies no es van vehicular directament al professorat suposadament involucrat, ni a la direcció del centre, ni a la inspecció educativa.</p> <p>La persecució d'aquestes docents en determinats mitjans (donant noms, publicant fotos, especulant amb els seus perfils a les xarxes...), des del PP i Cs i des de les institucions de l'Estat, ha suposat un autèntic malson per a aquestes persones —han demanat trasllat de centre— i ha introduït la idea —molt propera a la llei mordassa— que determinades situacions no es comenten ni es posen a discussió amb l'alumnat, encara que ho demanin. Es tracta, doncs, d'aconseguir un determinat relat de la situació, desmuntar o fer trontollar l'escola pública i censurar la capacitat de reflexió i d'anàlisi crítica que tota educació transformadora ha de comportar.</p> <p>Les respostes de la comunitat educativa han estat concentracions davant les delegaciones del gobierno, un acte a Sant Andreu de la Barca sota el lema Eduquem en llibertat el 3 de juny i una manifestació a Barcelona el 10 de juny, a més de milers de fotografies solidàries publicades a les xarxes acompanyades de la frase «Jo també soc docent d'El Palau».</p> <p>2. L'aplicació de l'article 155. A banda d'usurpar l'autogovern i de destitucions i nomenaments, la mesura més significativa —i, no obstant això, no la més comentada i criticada— ha estat la renovació dels concerts educatius dels centres privats. <br class='autobr' /> És evident que la convulsió política, la repressió i l'aplicació del 155 (dos responsables de la conselleria i pocs mesos de gestió) han complicat molt la tasca de la Generalitat en matèria educativa. Però no és menys cert que, en aquest aspecte, com en d'altres, cal voluntat i criteris per tirar endavant polítiques educatives que s'allunyin dels models neoliberals (emmarcats per la LEC, la LOMCE i el pla Bolonya) i que fomentin un model educatiu fermament ancorat en la xarxa pública amb un projecte clar cap a una educació compensadora, de qualitat i crítica.</p> <p>No obstant això, el que ens trobem no va en aquesta línia. S'han mantingut les mesures neoliberals de principis de la dècada (govern Mas). La desinversió —per què la LEC és d'obligat compliment i desplegament, excepte en la despesa del 6% del PIB a partir de 2018?— afecta greument la qualitat de l'educació pública en temes com substitucions des del primer dia, reforços i desdoblaments, creació de nous centres públics en comptes de barracots, despeses de funcionament dels centres, formació a docents (un 65% menys respecte al 2011), recuperació salarial (de les retallades més dures en comparació amb altres territoris) i de condicions laborals de les treballadores i treballadors (no reducció d'una segona hora lectiva i caràcter lectiu de les dues hores de reducció dels i de les més grans de 55 anys), malgrat signar-les amb alguns sindicats per desconvocar una vaga al curs 2016-2017.</p> <p>3. La selecció a dit del personal docent i la pèrdua de democràcia als centres públics. L'aplicació del decret de plantilles i direccions de la LEC s'ha continuat aprofundint, i el departament ha permès i fomentat el nombre de llocs de treball escollits sota criteris de les direccions dels centres, mitjançant les places amb perfil i les adjudicades per entrevistes que afecten qualsevol lloc de treball dels centres de màxima complexitat, i els de matemàtiques i llengües catalana i castellana de secundària.</p> <p>La línia entre els criteris pedagògics i els criteris personals és molt difusa (com coneixen totes les persones que han estat sotmeses a situacions semblants). Si a això li afegim l'absoluta discrecionalitat que es concedeix a les direccions i el curt espai en els processos —que, a més, coincideixen amb el final de curs i l'inici de les vacances—, ens trobem amb centenars de casos de docents interines afectades per decisions que no són consultades ni discutides en cicles, claustres o consells escolars.</p> <p>L'aplicació, de manera cada vegada més generalitzada, d'aquests criteris de selecció de personal, al gust neoliberal i gerencial, està suposant una greu alteració de la democràcia en els centres públics, no només pel que fa al personal docent, sinó també envers les famílies. Està creant un ambient de treball i de convivència de forta disciplina i manca de crítica i participació voluntària. En definitiva, de clientelisme. Les discrepàncies i les propostes alternatives totalment constructives poden ser motius de no reclamació per al curs següent.</p> <p>4. Concerts educatius (especialment amb centres discriminadors). La renovació dels concerts es va fer en l'etapa del 155; no obstant això, i malgrat algunes promeses, res no sembla indicar que es prenguin mesures, ni tan sols cosmètiques.</p> <p>Fa poc, una denúncia de CGT Ensenyament a la Inspecció de Treball va suposar una sanció de 50.002 € a l'escola Viaró per discriminació per raó de sexe i vulneració del dret a la igualtat de les dones en la contractació del professorat. Els 16 centres vinculats a l'Opus continuen rebent subvencions per valor de 30 milions d'euros.</p> <p><i>* Emili Cortavitarte és militant de CGT Ensenyament. Article publicat al diari Jornada</i><br class='autobr' /> <a href="https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180804/un-curs-oblidar#.W2XL724CEow.twitter" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180804/un-curs-oblidar#.W2XL724CEow.twitter</a></p></div> El Mediterrani, aquest cementiri de l'Europa desenvolupada http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12905 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12905 2018-08-07T23:16:47Z text/html ca Coordinació del Catalunya Internacionalisme Immigració Solidaritat Economia <p>"La paraula clau és la frontera i la por. Occident té por a l'Islam, els homes tenen por de les dones. Contra això es creen dobles barreres: el visat a la frontera que separa els de el sud dels del nord. I, dins del Magrib, l'espai públic, reservat als homes, del privat en el qual es confina a les dones a l'obediència. (...) El transgressor ha de saltar tres obstacles alhora: la frontera del país, la de la seva diversitat cultural i la de classe inferior i reprimida. –Quin és la seva proposta? –És (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12905-08813.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p><i>"La paraula clau és la frontera i la por. Occident té por a l'Islam, els homes tenen por de les dones. Contra això es creen dobles barreres: el visat a la frontera que separa els de el sud dels del nord. I, dins del Magrib, l'espai públic, reservat als homes, del privat en el qual es confina a les dones a l'obediència. (...) El transgressor ha de saltar tres obstacles alhora: la frontera del país, la de la seva diversitat cultural i la de classe inferior i reprimida. –Quin és la seva proposta? –És tan ximple com a simple. En comptes de tancar fronteres, demanar visats, armar-se fins a les dents i donar lloc al naixement de nous feixismes europeus, bastaria amb invertir en educació”.<br class='autobr' /> (Fátima Mernissi – Escriptora marroquina i feminista)</i></p> <p>Milions de persones en totes les àrees del planeta (a la seva zona sud preferentment), planifiquen en entorns familiars reduïts, el seu “viatge” fora del país on han nascut i, en milions de casos, aquest viatge no desitjat, sinó obligat, imposat, és sense tornada i sense arribada a un lloc on poder desenvolupar un mínim projecte de vida digna.</p> <p>Aquest viatge no desitjat ni voluntari, és conseqüència de causes conegudes: les guerres neocolonialistes que els països del Nord ric planifiquen de manera geoestratègica, bé per expropiar directament els seus recursos -quan no ho poden fer a través del mercat lliure-, bé per garantir l'intercanvi de mercaderies i serveis de les grans corporacions transnacionals, és a dir, l'espoli i robatori dels recursos (energètics essencialment) d'aquests països que es converteixen en els primers exportadors de persones, en un mercat tancat i barrat pel món ric i desenvolupat.</p> <p>La sobreexplotació per part de les transnacionals, en qualssevol d'aquests països, amb polítiques extractivistes o simplement, el robatori dels seus recursos de manera violenta, o la imposició d'una determinada agricultura pels qui tenen les patents, comporta sequeres, desertització del territori i enverinament dels aqüífers, fent impossible la vida de les persones autòctones.</p> <p>El mercat d'armes, és part essencial de guerres internes de lluita pel poder entre elits o grups empoderats pels països rics i imperialistes, alhora que interessos geoestratègics fomenten el fraccionament, la divisió i l'odi a l'altre, trencant anys i anys de convivència comunitària de les diferents.</p> <p>Els països rics, Europa, EUA, Xina, Rússia, etc., han conformat al llarg de la història un ordre geoestratègic en totes les seves àrees d'influència, basat en la usurpació directa dels recursos (imperialisme, guerres colonials, guerres de descolonització) i en els nous colonialismes a través de polítiques sustentades en el nou (des)ordre mundial que en nom del lliure comerç i per mitjà d'organismes internacionals com el FMI, el BM, ONU, FAO, OMC, -creats “ad hoc”- impedeixen el desenvolupament lliure i autònom de tres quartes parts dels països que conformen el globus terraqui.<br class='autobr' /> Es fomenta la guerra entre pobres, alhora que es limita o directament s'impedeix el seu accés de circulació i la resta de drets essencials: salut i educació.</p> <p> A més apareixen els nous populismes molt propers al feixisme, fomentant els pitjors sentiments humans entre les poblacions d'aquests països de suposat “acolliment” (xenofòbia, racisme, odi…), els quals s'alimenten en la por al desclassament de les denominades classes mitjanes, la por a les persones pobres i especialment al migrant.</p> <p>Quan les situacions es fan insostenibles, a causa de les migracions forçades de milions i milions de persones del sud cap al nord, els Estats, tots, amb diferències “humanitàries” tipus gestos de “salvament humanitari”, tanquen i blinden les seves fronteres (1) a través de lleis d'estrangeria, on l'únic dret que se'ls reconeix a les persones migrants és el dret a ser explotades o sobreexplotades com a mà d'obra.</p> <p>Sobreexplotació d'aquesta mà d'obra, la qual solament està en funció de les necessitats que tenen els països occidentalitzats, davant les seves societats envellides, amb taxes de natalitat molt baixes i alhora, ser necessàries aquestes no-persones en l'economia més desqüalificada, la de serveis, la de les cures de persones depenents.</p> <p> L'era Trump emergeix el pitjor dels comportaments humans, quan l'interès i el fals proteccionisme del “propi”, regeix la política: són carn humana, bruts, terroristes, drogats… els murs i les expulsions massives, amb violació flagrant de les seves pròpies normes de dret internacional (inclosos els més elementals drets humans), així com centenars de Guantánamo, és tot el que ofereix el món ric als milions de persones provinents d'altres mons no pobres, sinó empobrits i saquejats.</p> <p>La U€, és fonamentalment mercat i, el mateix que va permetre milions i milions de migrants per explotar-los i que contribuïssin al manteniment dels seus estats de benestar, no dubta a aplicar polítiques migratòries excloents, quan no se'ls “necessita”, on els camps de concentració i control, com els CIE en l'Estat espanyol, o els camps de control i selecció fora de l'espai europeu (Líbia, Turquia, l'illa de Lesbos, el Marroc…), o les devolucions en calent, o simplement deixar-los (més aviat assassinar-los) que s'ofeguin en els mars, són les respostes més humanitàries i solidàries que volen fer.</p> <p>El dret a migrar voluntàriament, on cada persona vagi on vulgui i s'estableixi on consideri, que va ser un dret humà fonamental, ha estat retirat del dret internacional.<br class='autobr' /> Les polítiques de refugi i asil, les quals estan legislades internacionalment davant guerres, persecucions, genocidis, discriminacions, fam, etc, s'han convertit en polítiques d'externalització de riscos.</p> <p>En la pràctica aquestes lleis no existeixen i s'inventen “campaments o refugis pastera” fora de les seves fronteres, i s'atorguen milers de milions d'euros a Estats no solament autoritaris sinó dictatorials, com Turquia i el Marroc, perquè siguin aquests Estats els qui controlin el no pas de les no persones i gestionin amb criteris “racionals” a aquestes no persones.</p> <p>L'anterior no deixa de ser una “jaculatòria de súplica”, ben invocada per l'esquerra radical, més conseqüent, bé pel tot l'entramat d'ONG (sense les quals el dolor, el sofriment i el dany encara seria major per a les persones migrants), i fins i tot pel Fòrum de Davos, quan els poderosos i únics responsables d'aquesta barbàrie realitzen declaracions sobre les polítiques migratòries; ara bé, com a solució política sembla que la “jaculatòria” serveix més aviat gens quant al canvi de situació dels milions i milions de persones obligades a desplaçar-se i emprendre un viatge a cap lloc.</p> <p><i>(1) …En la civilització del Cowboy l'estranger sempre és l'enemic perquè el poder i la glòria procedeixen del control de les fronteres… (Fátima Mernissi)</p> <p>* Desiderio Martín és membre del Gabinet d'Estudis Confederal de la CGT. Article publicat a la revista El Salto.<br class='autobr' /> <a href="https://www.elsaltodiario.com/alkimia/el-mediterraneo-ese-cementerio-de-la-europa-desarrollada" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.elsaltodiario.com/alkimia/el-mediterraneo-ese-cementerio-de-la-europa-desarrollada</a></i></p></div> Acomiadar a un treballador és avui un 64% més barat que fa sis anys http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12908 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12908 2018-08-07T23:16:28Z text/html ca Coordinació del Catalunya Crisi Situació econòmica Reforma laboral <p>Acomiadar a un treballador és avui un 64% més barat que fa sis anys<br class='autobr' /> L'avanç de l'ocupació temporal, la congelació dels salaris i la retallada de les condicions econòmiques dels cessaments provoquen una caiguda en picat dels rescabalaments als treballadors<br class='autobr' /> Acomiadar a un treballador costa cada vegada menys diners a Espanya: la reforma laboral que el Govern de Mariano Rajoy va imposar amb la seva majoria absoluta el 2012 i la intensificació de la precarietat, malgrat els nivells de rècord d'algunes (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot53" rel="tag">Reforma laboral</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH78/arton12908-618e0.jpg" width='150' height='78' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Acomiadar a un treballador és avui un 64% més barat que fa sis anys</p> <p>L'avanç de l'ocupació temporal, la congelació dels salaris i la retallada de les condicions econòmiques dels cessaments provoquen una caiguda en picat dels rescabalaments als treballadors</strong></p> <p>Acomiadar a un treballador costa cada vegada menys diners a Espanya: la reforma laboral que el Govern de Mariano Rajoy va imposar amb la seva majoria absoluta el 2012 i la intensificació de la precarietat, malgrat els nivells de rècord d'algunes variables macroeconòmiques, han provocat una caiguda del cost de les indemnitzacions per acomiadament, que en sols sis anys s'han reduït a amb prou feines una tercera part del que suposaven abans d'aquesta mesura.</p> <p>L'Enquesta de Cost Laboral de l'INE (Institut Nacional d'Estadística) revela com entre desembre de 2011, dos mesos abans de la reforma, i el mateix mes de 2017, el cost laboral de les indemnitzacions per acomiadament va caure d'una mitjana de 530,37 euros per treballador a 197,87, un 63,1% menys.</p> <p>Quan finalitza la relació laboral d'un treballador amb una empresa, aquesta ha d'abonar-li la quitança, amb els conceptes retributius com a salari no rebut, hores extra no cobrades, vacances no gaudides, part proporcional de les pagues extraordinàries i dietes i despeses pendents de percebre, entre altres, i la indemnització per acomiadament; tret que es tracti d'una baixa voluntària, òbviament.</p> <p>La indemnització, lliure d'impostos, es calcula amb base en tres factors: el salari (sou base, plusos i gratificacions), l'antiguitat en la plantilla, amb independència que entrés com a eventual o com a indefinit, i el tipus d'acomiadament. Una vegada determinat el salari diari, aquesta xifra es multiplica pels anys que ha treballat, incloent el sobrant de mesos com a decimal (sis = 0,5, vuit = 0,75), i per la quantia que marca la normativa per a cada tipus de cessament.</p> <p><strong>L'abaratiment de la reforma</strong></p> <p>La reforma laboral va tenir efectes determinants sobre aquest últim factor en reduir de 45 a 33 dies de salari per any treballat les indemnitzacions per acomiadament improcedent i rebaixar de 42 a 24 el màxim de mensualitats que podia rebre l'acomiadat, al mateix temps que ampliava les causes en les quals l'empresari pot optar pel cessament objectiu, que retalla el salari per any a 20 dies i el topall de mensualitats a dotze.</p> <p>La primera d'aquestes mesures abaratia la indemnització mínima per cessament improcedent un 26,7%, mentre la segona, cas de tramitar-se com a objectiu, ho feia en un 57,6%. La seva combinació desplomava la màxima un 87,3%: d'1.890 jornades de salari a 240.</p> <p>No obstant això, el Tribunal Suprem va determinar fa dos anys que en calcular el rescabalament havia de diferenciar-se el tram anterior al 12 de febrer de 2012, en el qual s'aplicaven les normes anteriors a la reforma, i el posterior.</p> <p>En l'abaratiment de l'acomiadament ha influït també la congelació ‘de facto' dels salaris, que en aquests sis anys han pujat menys d'un 1% (de 22.775 a 22.806 euros anuals) segons la mateixa Enquesta de Cost Laboral.</p> <p><strong>Cada vegada més eventuals</strong></p> <p>Aquesta caiguda del cost de les indemnitzacions per acomiadament coincideix en el temps amb altres dues tendències que han alterat el mercat laboral.</p> <p>D'una banda, la intensa destrucció d'ocupació, principal però no exclusivament mitjançant EROs, que en els primers cinc anys d'aplicació de la reforma es van portar per davant 235.914 contractes, a més de suspendre 733.747 i reduir la jornada d'altres 228.085, i altres 20.813 l'any passat. Per una altra, la gradual substitució d'aquestes ocupacions per uns altres més precàries: pràcticament dos terços dels llocs de treball assalariats creats en aquest sexenni (495.300 de 772.100) són eventuals, sense indemnització per acomiadament quan finalitzen.</p> <p>L'evolució de l'ocupació assalariada des de l'inici dels anomenats ‘brots verds' deixa patent, més si cap, aquesta tendència precaritzadora. En aquests sis anys es van crear a Espanya dos milions de llocs de treball assalariats (de 13,9 a 15,9 milions repartits pràcticament a parts iguals entre temporals i indefinits, si bé amb un petit avantatge dels segons, que han passat de suposar el 23,1% del total (3,22 milions de 13,92) al 26,7% (4,25 de 15,92) i el ritme de creixement dels quals pràcticament quadruplica al dels indefinits (35,9% per 9%).</p> <p>És a dir, que les empreses imposen la tendència a contractar personal sense dret a indemnització per acomiadament mentre mantenen, amb una lleugera tendència a l'alça, la part fixa de les seves plantilles, les condicions de sortida de les quals es van devaluar fa sis anys.</p> <p><strong>La indústria d'energies fòssils quintuplica les indemnitzacions</strong></p> <p>Per sectors, els costos laborals per acomiadament van caure en aquests sis anys un 52% en la indústria (de 612,57 a 294,33) i més d'un 63% en la construcció (de 689,91 a 152,34) i en els serveis (de 497,19 a 180,72).</p> <p>Els descensos han estat també considerables en els escassos sectors que mantenen elevades indemnitzacions, cas de la banca, en ple procés de reconversió després del rescat i per la transformació digital, que els seus 978,45 euros per treballador són menys d'un 37% dels 2.666 de 2011.</p> <p>En la indústria extractiva, que agrupa a les empreses que treballen amb combustibles fòssils (mineria, gas i petroli), la caiguda de més del 50% dels quatre primers anys del període (de 737 a 309 euros per treballador) s'ha recuperat en els dos últims, en els quals aquest indicador s'ha quintuplicat per aconseguir els 1.578.</p> <p><i>* Article d'Eduardo Bayona publicat al diari Público</i><br class='autobr' /> <a href="https://www.publico.es/economia/nevera-despedir-trabajador-hoy-64-barato-seis-anos.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.publico.es/economia/nevera-despedir-trabajador-hoy-64-barato-seis-anos.html</a></p></div> La població jazidí commemora els 4 anys del genocidi en camps de refugiats on esperen solucions que no arriben http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12907 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12907 2018-08-07T23:08:44Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya <p>Fa 4 anys del genocidi yazidí a Sinjar en mans de l'ISIS, el 3 d'agost de 2014, i milers de persones continuen malvivint en camp de refugiades, la majoria al Kurdistan de Basur (nord de l'Iraq), esperant, - enmig de temperatures superiors als 40 graus i amb poques hores d'electricitat al dia,- la resolució a les peticions d'asil a altres països, tramitades a través de les Nacions Unides, la majoria sense resposta.<br class='autobr' /> Són 74 genocidis els que ha patit aquest poble i l'únic que demanen és seguretat, (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12907-f88d2.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p>Fa 4 anys del genocidi yazidí a Sinjar en mans de l'ISIS, el 3 d'agost de 2014, i milers de persones continuen malvivint en camp de refugiades, la majoria al Kurdistan de Basur (nord de l'Iraq), esperant, - enmig de temperatures superiors als 40 graus i amb poques hores d'electricitat al dia,- la resolució a les peticions d'asil a altres països, tramitades a través de les Nacions Unides, la majoria sense resposta.</p> <p>Són 74 genocidis els que ha patit aquest poble i l'únic que demanen és seguretat, reconeixement i recuperar als familiars que encara continuen desapareguts en mans de l'ISIS. El yazidis són una minoria ètnica-religiosa kurda de l'Orient Mitjà, amb unes creences que provenen del zoroastrisme. Resen tres o quatre vegades al dia orientats al sol -diuen-, tot i que també n'hi ha de no practicants i no creients. Sinjar – al Kurdistan iraquià, ara ocupat per l'Iraq- és la ciutat històrica d'aquest poble, la qual va ser arrasada per l'ISIS el 3 d'agost de 2014.</p> <p>En el camp de refugiats de Chemishko, al Kurdistan, hem participat des de la <i>Brigada 19 de julio</i>, - on hi ha membres de CGT- a la commemoració del quart aniversari del genocidi, en diferents actes des de l'1 al 3 d'agost, on els parlaments de denúncia, la poesia, la música i l'exposició de fotografies i històries de les persones desaparegudes han ocupat l'entrada i el carrer principal del camp. Milers de persones hi han participat portant les fotos dels seus familiars desapareguts i pancartes de denúncia. Ens diuen que volen que el món conegui la seva història.</p> <p>Demanen que les Nacions Unides reconegui el genocidi al poble jazidí, que es trobin solucions per a les persones que viuen en camps de refugiats, que es persegueixi als assassins de l'ISIS i que es rescati a les persones que estan encara segrestades, pel que també demanen responsabilitats al govern del PDK del Govern Regional del Kurdistan (KRG).</p> <p><strong>Un genocidi que va ser també un feminicidi </strong></p> <p>El Salim, un jove del camp, ens explica que aquell 3 d'agost de 2014, "quan vam saber que estava entrant l'ISIS vaig començar a córrer sense poder recollir res. La majoria vam marxar sense tant sols agafar els nostres documents o passaports. Per sort vaig poder salvar els meus fills, però he perdut 34 persones de la meva família". I mostra les fotos de les persones assassinades o desaparegudes a mans de l'ISIS, entre elles les de noies que es van suïcidar per evitar ser venudes com esclaves sexuals-. Perquè el genocidi, -en el que es volia exterminar a tota la població jazidí- va ser també un feminicidi i moltes dones van ser segrestades, violades i venudes com a esclaves sexuals.</p> <p>La incertesa sobre els familiars desapareguts, més de 3.000 actualment, és una càrrega molt gran per les persones que van poder fugir. Shame – nom fals- , una dona que viu al camp de refugiats de Chemishko, explica com va córrer a refugiar-se a la muntanya: «vaig veure morir allà gent de gana i de sed. El meu fill i la meva filla grans van anar a buscar aigua pels germans i mai van tornar, l'ISIS els té segrestats. Encara no en sé res». Un altre fill té greus problemes de salut mental, però l'atenció mèdica al camp és escassa. Es queixa que ningú els escolta ni els ajuda.</p> <p><strong>4 anys vivint en tendes a camps de refugiats </strong></p> <p>Són al voltant de 300.000 les persones jazidís que viuen en camps de refugiats i les condicions de vida en aquests fan l'espera molt més dura. El camp de Chemishko és el més gran del Kurdistan i es troba als afores de la ciutat de Zakho. La majoria, al voltant del 90%, són jazidís i el 10% restant són musulmans, tots de Sinjar. La relació amb el veïnat de la ciutat diuen que és bona, i els han ajudat molt amb menjar, roba, mantes, calçat..., especialment els primers mesos quan es van allotjar en escoles, parcs, etc. fins que no es va construir el camp. Però mentre la solidaritat entre persones funciona, les institucions fallen.</p> <p>Els fons de les Nacions Unides que rep el camp de Chemishko, gestionat pel KRG, han disminuït molt aquest any. Reben 20.000 dinars iraquians mensuals (l'equivalent a 15 euros) en concepte d'ajuda alimentària, una quantia insuficient per menjar adequadament en un país on un quilo de tomàquets val mig euro i una dotzena d'ous, un.</p> <p>Les refugiades de Sinjar tenen permís per treballar en el KRG, però només una minoria ha aconseguit trobar feina i, fins i tot, llogar pisos a les ciutats properes. En una regió amb una forta crisi econòmica, corrupció política i una elevada taxa d'atur, la majoria sobreviuen amb les minses ajudes del camp de refugiats o amb el poc que els poden enviar les seves famílies des de la diàspora. "Si trobem treball és per hores o per dies, res estable" explica Zedan Xelef, professor d'anglès voluntari al camp i artista.</p> <p>"La vida al camp és esgotadora", es queixa la mare del Salim. "Tenim electricitat només tres hores al dia i quatre a la nit". L'aigua, que depèn de sis pous del camp, es talla quan es suspèn el subministrament elèctric. El camp està saturat, i a les noves famílies que es creen amb els matrimonis no se'ls assigna una tenda pròpia.</p> <p><strong>Un futur incert</strong></p> <p>Algunes persones jazidís han arribat a Europa a través de processos d'asil, sobretot a Alemanya, però milers continuen als camps de refugiats sense gaires expectatives. “Ja no sento res, em sento desaparèixer. No crec que pugui marxar d'aquí abans de quatre o cinc anys, amb sort”, ens diu el Xelef, que ha demanat asil a Austràlia.</p> <p>Marxar és per a la majoria de les persones que viuen al camp l'únic futur possible. No volen tornar, ja que afirmen que difícilment es podrà garantir la seguretat del poble jazidí a l'Orient Mitjà, un territori amb molts interessos en disputa, com explica el Xelef: «vaig tornar una vegada a Sinjar, però encara està en ruïnes, sense subministraments bàsics i amb diferents grups armats a la zona», les milícies xiïtes de Hashd al Shaab, els peshmerga del KRG i les milícies autònomes del PKK, i amb amenaces d'atacs per part de Turquia. Tothom amb qui parlem coincideix en què no és un territori segur.</p> <p>I sense gairebé tampoc vies segures d'arribar a Europa, algunes famílies es plantegen el camí arriscat i car de l'emigració il·legal. Ahmad Yasouf, musulmà de Singal diu que "aniríem al Singal d'abans, però és impossible que torni a ser el que era" explica. "No hem pogut entrar al programa de petició d'asil de les Nacions Unides i hem pensat en emigrar il·legalment a través de Grècia, però no tenim diners per pagar-nos el viatge".</p> <p>“Ningú ens demana què necessitem, som invisibles”, afirma la Shame. Són les refugiades que Europa i el món no veu, les que viuen als camps de l'Orient Mitjà, amb familiars desapareguts i assassinats, amb experiències viscudes molt dures, amb seqüeles físiques i mentals. Només busquen seguretat i reparació.</p> <p>Demanen ajuda perquè cadascú pugui fer el que decideixi millor pel seu futur. Moltes han perdut ja l'esperança de que pugui ser en la seva terra i volen arribar a Europa o altres països del món. Altres treballen per reconstruir un Sinjar, no només físicament, sinó a través d'una nova societat, basada en el model del confederalisme democràtic d'Abdullah Öcalan. Per això, moltes de les persones jazidís que hi han tornat, tot i la inseguretat de la zona i la falta de serveis bàsics, s'organitzen a través d'unitats d'autodefensa, consells populars i consells de dones. Un futur incert per a un poble que s'organitza, lluita i que denúncia el genocidi i el silenci internacional.</p> <p><strong>Gemma P.<br class='autobr' /> CGT Ensorrem Fronteres</strong></p> <p><span class='spip_document_7974 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH375/photo6001442718955449970-566f8.jpg' width='500' height='375' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_7975 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH334/img-20180802-wa0008-81093.jpg' width='500' height='334' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_7976 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH334/img-20180802-wa0006-ebeed.jpg' width='500' height='334' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_7977 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH334/img-20180802-wa0002-cc1cf.jpg' width='500' height='334' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_7978 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH282/20180803_103342_1_-5af70.jpg' width='500' height='282' alt="" /></span></p></div> Ha sortit el número 203 de la revista Catalunya (Juliol-Agost 2018) http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12906 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12906 2018-08-02T14:27:42Z text/html ca Coordinació del Catalunya Cultura alternativa / Contracultura Comunicació alternativa annonce <p>Al Catalunya 203, de juliol-agost, hi trobareu, entre d'altres, els següents articles:<br class='autobr' /> Editorial:<br class='autobr' /> Sempre al costat dels repressaliats<br class='autobr' /> Tema del mes:<br class='autobr' /> El rol llibertari en els CDR catalans<br class='autobr' /> Treball-economia:<br class='autobr' /> Els estralls de la reforma laboral<br class='autobr' /> IV AENC, tres anys més de pau social a canvi d'engrunes<br class='autobr' /> Els agents socials, tornen a complir amb la seva “funció constitucional” de garantir la taxa de guany del capital<br class='autobr' /> Cos a terra, que ens disparen pau<br class='autobr' /> Sobre el SAD (Servei d'Atenció Domiciliari) a (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique15" rel="directory"> Catalunya</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot72" rel="tag">Comunicació alternativa</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot70" rel="tag">annonce</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12906-daaa7.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Al Catalunya 203, de juliol-agost, hi trobareu, entre d'altres, els següents articles:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Editorial: </strong></p> <p>Sempre al costat dels repressaliats</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Tema del mes: </strong></p> <p>El rol llibertari en els CDR catalans</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Treball-economia:</strong></p> <p>Els estralls de la reforma laboral</p> <p>IV AENC, tres anys més de pau social a canvi d'engrunes</p> <p>Els agents socials, tornen a complir amb la seva “funció constitucional” de garantir la taxa de guany del capital</p> <p>Cos a terra, que ens disparen pau</p> <p>Sobre el SAD (Servei d'Atenció Domiciliari) a Sabadell</p> <p>Del llit a la trinxera: les malaltes s'organitzen (i obtenen justícia!)</p> <p>Cop als criteris restrictius de les baixes laborals a Catalunya</p> <p>Amazon, treballar al límit per entregar al minut</p> <p>Notícies sindicals</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>La Tramuntana</strong></p> <p>Entrevista a Günter Wallraff, periodista: “Els que diuen que són neutrals sovint són en el bàndol dels poderosos”</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong> Sense fronteres</strong></p> <p>Disset anys sense patró a Zanon</p> <p>I si l'Aquarius ens salvés del naufragi?</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Social: </strong></p> <p>Les ‘mores' de la maduixa contra el racisme i el sexisme</p> <p>La maduixa amarga</p> <p>Del feminisme negre a les Kellys</p> <p>Seguim denunciant qualsevol tipus d'agressió</p> <p>Un documental mostra el ‘Poble Rebel' de Catalunya</p> <p>Condemnes de 20 anys per de les revoltes del Rif</p> <p>Denuncia de la repressió i tortura de l'Estat marroquí a preses de consciència</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Dinamita de cervell:</strong></p> <p>Tant se val que tinguis raó: això no canviarà res</p> <p>L'anarquisme segons la seva relació amb la realitat material</p> <p>El Congrés Obrer de Sants</p> <p>De Maig de 1968 al neoanarquisme antiautoritari</p> <p>La CUP com a fenomen lumpenintel·lectual</p> <p>Classe i Lluita de classes</p> <p>Humor social</p> <p>El documental ‘City for Sale' denuncia els impactes del turisme de masses a Barcelona</p> <p>Llibres: Llibre Negre / El Congrés de Sants de 1918</p> <p>Revistes</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Entrevista contraportada: </strong></p> <p>Ivan Miró: “Cal un marc normatiu que vagi més enllà del cooperativisme”</p> <p>>>> <strong>Podeu veure i descarregar el Catalunya 203 a:</strong></p> <p><a href="http://www.revistacatalunya.cat/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.revistacatalunya.cat/</a></p> <p><a href="http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2018/08/cat203.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2018/08/cat203.pdf</a></p> <p>Més informació:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="http://www.revistacatalunya.cat/" class='spip_out' rel='external'>WEB REVISTA CATALUNYA</a></p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://twitter.com/rcatalunya" class='spip_out' rel='external'>TWITTER REVISTA CATALUNYA</a></p> <p><span class='spip_document_7973 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH710/cat203-2d65e.jpg' width='500' height='710' alt="" /></span></p></div> El dia que 'uberitzin' el teu treball serà massa tard per reaccionar http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12904 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12904 2018-08-02T10:18:05Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Economia <p>La lluita dels taxistes va molt més allà que la simple protecció del seu sector, és una batalla en una guerra contra la precarització i atomització de l'ocupació. La 'uberització' de l'ocupació està aquí, i si creus que a tu no et passarà o que el teu sector és intocable, t'equivoques.<br class='autobr' /> Si alguna cosa ha aconseguit el capitalisme ha estat l'atomització de l'ocupació. La descomposició de la forces sindicals mitjançant el desmantellament de l'estructura dels treballs i dels llocs on es realitzen. Això no és una (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12904-da53c.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><strong>La lluita dels taxistes va molt més allà que la simple protecció del seu sector, és una batalla en una guerra contra la precarització i atomització de l'ocupació. La 'uberització' de l'ocupació està aquí, i si creus que a tu no et passarà o que el teu sector és intocable, t'equivoques.</strong></p> <p>Si alguna cosa ha aconseguit el capitalisme ha estat l'atomització de l'ocupació. La descomposició de la forces sindicals mitjançant el desmantellament de l'estructura dels treballs i dels llocs on es realitzen. Això no és una cosa que s'hagi inventat o hagi arrencat amb les noves tecnologies en l'última dècada. No és una cosa atribuïble a cap aplicació de mòbil o a cap visionari fundador de 'startups' per si sola. És una cosa que ve de molt lluny i que porta dècades en marxa. La proliferació de restaurants de fast food que es proveeixen d'una plantilla d'estudiants que creuen que serà el seu “treball mentre es treuen la carrera”; la subcontractació i deslocalització de la producció fabril a països on no es respecten els drets laborals i sindicals; el parany dels emprenedors com a nova forma d'explotació laboral. Com explica el sociòleg Jorge Moruno, en el seu llibre 'No tengo tiempo' (Akal, 2018), el que va fer el neoliberalisme “va ser desmantellar el teixit social, el poble armat, el contrapoder social, crear un desert social intervingut únicament per les relacions de consum, per la subjectivitat de l'empresa i per patrons de conducta basats en la competitivitat”.</p> <p>Aquesta dispersió dels empleats i desaparició dels llocs físics de producció on la plantilla tenia el temps de conèixer-se i unir-se, les fàbriques, és l'estratègia d'un neoliberalisme que, des de temps de Thatcher, es va adonar que l'única manera que tenia d'avançar en el seu pla era acabar amb la força sindicalista atomitzant cada vegada més l'ocupació. Separant cada vegada més als i les treballadores. Trencant o transformant la relació laboral emprat/empresari. Inventant noves formes d'explotació laboral. I l'última volta de rosca, encara que tampoc sigui res nou, provocar la confrontació interna de la classe obrera. Aconseguir que anomenem “privilegiats” als sectors que simplement han aconseguit mantenir més drets que el nostre. Que no s'han doblegat a la precarització. Que tenen una major força de negociació en tenir la possibilitat de paralitzar una ciutat sencera.</p> <p>El que està passant amb la vaga dels taxis contra Uber i Cabify no és més que una conseqüència d'aquesta lluita. Aquestes empreses turbocapitalistes -per favor us demano que deixeu de anomenar-ho economia col·laborativa- han atomitzat més l'ocupació. Han separat als seus treballadors amb l'excusa que són (falsos) autònoms. Han descompost la relació d'empleat amb la seva empresa. Han precaritzat fins a l'inimaginable el treball de taxista. Han bloquejat, de moment, la possibilitat que aquests conductors, molts d'ells desesperats després d'estar diversos anys en situació de desocupació, es puguin autoorganitzar per demanar una millora laboral, perquè a la mínima queixa o error en el teu treball et “desconnecten”, que és com ara li diuen a l'acomiadament en aquest tipus d'empreses. La transformació és tal que han aconseguit modificar fins i tot el concepte "acomiadament".</p> <p>I no, no és solament en els taxis. No és únicament en el sector de repartidors de menjar o paqueteria. No és ni tan sols un mal d'aquelles ocupacions que es regeixen per una aplicació de telèfon. Aquesta 'uberització' de l'ocupació s'està estenent cada vegada més. L'atomització de l'ocupació, encarnada en la figura del fals autònom que competeix feroçment amb els seus “companys” per obtenir un encàrrec o un “bolo” (en anglès 'gig', d'aquí el terme 'gig economy', molt més correcte per a aquest tipus de treballs que economia col·laborativa) cada vegada més precari, ha arribat a les fàbriques càrniques, als repartidors de premsa, als llocs d'infermeria o al servei de lampistes a domicili en el Regne Unit, als pilots de companyies aèries, a l'ensenyament i a cada vegada més professions on l'empresari és capaç d'abaratir alguna cosa a força de precaritzar una ocupació i provocar la lluita aferrissada per aquestes bitlles.</p> <p>La 'uberització' de l'ocupació està aquí, i si creus que a tu no et passarà o que el teu sector és intocable, t'equivoques. Al que ens enfrontem no és a unes plataformes 'online' que gràcies a la lliure competència han flexibilitzat el mercat laboral dels sectors privilegiats. Ens enfrontem a la modificació de la relació laboral entre treballador i empresari. Entre el capital i la força de treball. La pèrdua de la lluita de classes perquè estarem massa ocupats per sobreviure en una lluita contra els nostres iguals. La 'uberització' de l'ocupació no és més que la pura i antiga superexplotació del capitalisme, tal com va dir l'antropòleg i activista David Graeber en una entrevista. Davant aquestes noves metodologies de superexplotació, hem de pensar i concretar noves formes de lluita que puguin ser articulades per tots els sectors i no solament per aquells que poden paralitzar una ciutat o una estiba.</p> <p>Les noies i nois de Mensakas, una cooperativa de repartiment de menjar que pretén crear treball digne i que va néixer de les i els riders explotats per Deliveroo, han mostrat una via: organització i lluita contra aquesta atomització mitjançant xarxes socials, creació d'un sindicat en un lloc laboral que fins a fa ben poc semblava impossible i la creació d'una alternativa laboral justa i digna per competir amb els turbocapitalistes. Hauríem de prendre nota d'aquest exemple.</p> <p>Les xarxes socials en els dies de la vaga de taxis és una bona mostra d'aquesta confrontació dins de la mateixa classe obrera. Llegeixes missatges on es diu 'privilegiats' a sectors que han defensat els seus drets. On es veu una barbaritat un sou de 2.000 euros mensuals perquè ens hem acostumat a la precarietat. On se segueix comprant el discurs que un conductor de Uber o un repartidor de Glovo són emprenedors que tenen dret a participar en la lliure competència. El panorama és desolador i, mentre seguim actuant així, la 'uberització' de l'economia no deixa d'avançar. Un avanç cada vegada més normalitzat i difícil de revertir. Si no fas res per recolzar aquesta lluita, estiguis d'acord o no amb les reivindicacions dels taxistes, la 'uberització' del treball et tocarà a tu algun dia, però llavors ja serà massa tarda per adonar-te i canviar-ho.</p> <p><i>* Article de Yago Álvarez @EconoCabreado publicat a la revista El Salto</i><br class='autobr' /> <a href="https://www.elsaltodiario.com/falsos-autonomos/huelga-taxis-dia-uber-ubericen-trabajo-tarde-para-reacciona" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.elsaltodiario.com/falsos-autonomos/huelga-taxis-dia-uber-ubericen-trabajo-tarde-para-reacciona</a></p></div> CGT convoca aturades parcials a RENFE i ADIF a partir del 27 de juliol http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12903 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12903 2018-07-25T15:38:22Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Comunicats Transports i Comunicacions <p>CGT INICIA UN PERÍODE D'ATURADES A ADIF i RENFE A PARTIR DEL 27 DE JULIOL amb aturades parcials de 0 a 2 h, de 7 a 9 h i de 16 a 18 h<br class='autobr' /> Inici de les mobilitzacions per rescatar drets “robats”<br class='autobr' /> Ni ADIF, ni RENFE, ni el Ministeri de Foment ofereixen solucions als problemes de les treballadores i treballadors de les empreses ni a l'actual situació del ferrocarril a l'Estat espanyol.<br class='autobr' /> El Ple de les Seccions Sindicals de CGT, en l'àmbit estatal, va aprovar l'inici d'un ambiciós Pla de Treball per rescatar (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH107/arton12903-fcd7c.jpg" width='150' height='107' /> <div class='rss_texte'><p><strong>CGT INICIA UN PERÍODE D'ATURADES A ADIF i RENFE A PARTIR DEL 27 DE JULIOL amb aturades parcials de 0 a 2 h, de 7 a 9 h i de 16 a 18 h</p> <p>Inici de les mobilitzacions per rescatar drets “robats”</strong></p> <p>Ni ADIF, ni RENFE, ni el Ministeri de Foment ofereixen solucions als problemes de les treballadores i treballadors de les empreses ni a l'actual situació del ferrocarril a l'Estat espanyol.</p> <p>El Ple de les Seccions Sindicals de CGT, en l'àmbit estatal, va aprovar l'inici d'un ambiciós Pla de Treball per rescatar drets perduts i resoldre les infinites problemàtiques que ens afligeixen. Aquest Pla s'inicia amb una primera mobilització per al dia 27, amb aturades parcials de 0 a 2 h, de 7 a 9 h i de 16 a 18 h.</p> <p>Mobilitzacions que s'estendran als mesos de setembre, octubre, novembre, desembre…, si les empreses i el ministeri de Foment continuen en la seva actual posició d'intransigència que tant dany està fent al ferrocarril i als/as que treballem en ell.</p> <p>Des de CGT demanem solucions a la constant pèrdua de poder adquisitiu, a la massiva externalització de serveis, a l'absència total d'un Pla de RR.HH. que comporta la perenne falta de personal, a la falta de concreció de les OSP i la inexistència d'un Contracte Programa entre Ministeri i RENFE, a la situació caòtica de Renfe Mercaderies, a l'incompliment dels acords de desconvocatòria de vaga del passat 6/10/2017, a la falta d'impuls en el procés de Jubilació Parcial dins del Grup Renfe, a l'absència d'un Pla de Viabilitat de Renfe Manteniment i Fabricació, a la falta d'una aposta seriosa per crear un Holding d'empreses ADIF-RENFE (Alemanya i França ho tenen) que ens doti de fortalesa de cara a la incoherent liberalització del ferrocarril, al nul avanç en els processos negociadors: Ordenació Professional, Adequació normativa…</p> <p>CGT es manifesta oberta a la negociació contínua per evitar la “confrontació” que suposa la convocatòria d'aturades parcials i totals, però una negociació àgil amb resultats tangibles per als/les treballadors/es i no, per mantenir una Pau Social que extermina els nostres drets i permet l'aposta per un model de ferrocarril pensat per engreixar els comptes de resultats de les grans empreses.</p> <p>Milers de ferroviaris i ferroviàries arrosseguem la mateixa problemàtica durant anys, sense que la negociació dins dels llits naturals hagi donat resultats positius. Pel que CGT i tota la seva afiliació han dit Prou! a la dilació, Prou! a prendre'ns el pèl, Prou! a perdre sempre els/les mateixos/es.</p> <p><strong>SFF-CGT </strong><br class='autobr' /> <a href="http://www.sff-cgt.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.sff-cgt.org/</a><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/sffcgt" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/sffcgt</a></p> <p><span class='spip_document_7972 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH354/vaga_renfe-3bead.jpg' width='500' height='354' alt="" /></span></p></div> CGT participa a les accions de solidaritat amb Qandil (Kurdistan Sud) amb la Brigada 19 de julio http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12902 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12902 2018-07-24T13:16:25Z text/html ca Coordinació del Catalunya Internacionalisme Solidaritat <p>Membres de la CGT hem participat aquests dies de la campanya Serhilda - revolta en kurd- a les muntanyes de Qandil, al Kurdistan sud o Basur (zona ocupada per Iraq), amb la 'Brigada 19 de julio', formada per 12 persones de diferents col·lectius i territoris de l'Estat, que s'ha desplaçat aquest estiu al Kurdistan per conèixer i donar suport al moviment d'alliberament kurd. <br class='autobr' /> La primera acció de la Brigada ha estat donar suport als militants i a la població que resisteix a Qandil als atacs de (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12902-680a1.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p>Membres de la CGT hem participat aquests dies de la campanya Serhilda - revolta en kurd- a les muntanyes de Qandil, al Kurdistan sud o Basur (zona ocupada per Iraq), amb la 'Brigada 19 de julio', formada per 12 persones de diferents col·lectius i territoris de l'Estat, que s'ha desplaçat aquest estiu al Kurdistan per conèixer i donar suport al moviment d'alliberament kurd. </p> <p>La primera acció de la Brigada ha estat donar suport als militants i a la població que resisteix a Qandil als atacs de l'exèrcit turc. Des del mes de març, un cop acabada la invasió d'Afrin, la política expansionista del govern d'Erdogan va portar a intensificar els bombardejos en aquesta zona del nord del Kurdistan iraquià, fronterera amb Turquia, on resisteixen des de fa anys militants del PKK, amb l'argument de voler acabar amb aquest moviment. Part de la població de les muntanyes ha marxat, però altres continuen a les seves cases, units al moviment, per defensar els seus mitjans de vida i el dret a viure a la seva terra. A més, a través de la campanya Serhilda, s'han fet diferents marxes i trobades a Qandil, en les que han participat joves kurds i internacionals, per tal de no deixar sola a la població de la zona i als militants en la defensa del Kurdistan, en un context en que les forces pesmerga de Basur no estan intervenint i que, fins i tot, han posat trabes a les solidàries per arribar a la zona, com va passar amb la Brigada a qui van frenar el pas. </p> <p>Un dels objectius d'anar a Qandil, on finalment es va poder arribar, ha estat, doncs, participar de l'acció d'escuts humans - part de la campanya Serhilda- per estar unides en la resistència i en la lluita per la llibertat, no només del poble kurd, sinó de tots els pobles i classes oprimides del món. Un dels militants, de Rohilat o Kurdistan d'Iran, ens explicava que "cap estat ens farà independents; un Kurdistan independent a Basur - com pretenia el referèndum del 25 de setembre, convocat en un mal moment i sense una estratègia al darrera- , seguiria sent dependent de Turquia i d'EEUU. La veritable independència és la d'una societat on les persones són lliures de decidir i organitzar la seva vida". Aquesta forma de convivència i organització comunitària l'hem pogut, no només veure, sinó també compartir aquests dies, en els moments de tasques quotidianes, de debats, i d'oci també, en que tothom participa i aporta. El tercer dia, ens van reunir i preguntar en què podem millorar. La seva idea és sempre avançar: "està bé saber què fem bé, però sobretot volem les crítiques, perquè ens ajuden a millorar". No tenen por a la crítica, feta des de l'assertivitat i la voluntat transformadora. També veiem la seva disciplina, amb els horaris i les tasques, però sense deixar de tenir moments per riure i relaxar-se. </p> <p>Al llarg d'aquests dies hem visitat la casa de dones de Qandil i hem parlat amb representants de la coordinadora de dones del moviment, que compten amb estructures pròpies i participen en les estructures mixtes. La importància de la dona és una de les bases del moviment i això vol dir, ens expliquen, no només estar al mateix nivell dels homes, sinó encapçalar la lluita. Ho podem veure en la determinació de les guerrilleres que viuen al campament, amb les periodistes que treballen per la televisió exclusivament de dones que, des de fa uns mesos, emet el moviment des de Bèlgica i amb totes les dones amb les que hem parlat aquests dies. "Encara ens cal fer molt més per arribar a cada una de les llars del Kurdistan, però estem treballant molt en formació per a dones i també per a homes", ens expliquen. Per això han desenvolupat una nova concepció de les ciències socials en les que la transformació de la societat i la dona estan el centre, la jyneology. </p> <p>Hem participat, també, de l'activitat del 14 de juliol que vol commemorar l'alçament dels presos kurds a la presó d'Amed de 1982 i mantenir viva la flama de resistència que es va encendre aleshores. I està clar que l'esperit de resistir i, també de vèncer, continua ben viu, perquè malgrat l'atac de països tant potents com la Turquia de l'OTAN i l'Iran tenen clar que poden vèncer, perquè tenen la força de les persones i de les idees. Ens diuen que "Erdogan marxarà i nosaltres seguirem. L'atac d'Erdogan no és només contra el PKK i la població kurda, és contra una revolució que vol una veritable societat democràtica i l'alliberament de tots els pobles del món, que és el que fa por als estats feixistes". Diuen que estan preparats en tot moment, i no obliden els seus morts o màrtirs, - shehids -, i per això el 14 de juliol en el marc de la festivitat de commemoració de l'acte de resistència de 1982 vam visitar el cementiri de shehids i rendir-hi homenatge. I després, de tornada al campament, va ser el moment per les cançons revolucionàries i danses kurdes, perquè, sense perdre la memòria, la lluita continua. </p> <p>Tot i l'amenaça dels bombardejos que han estat gairebé diaris els darrers mesos – també els dies que la brigada ha estat allà n'hi ha hagut prop del campament internacional - i els combats en la zona més pròxima a la a la frontera amb Turquia, sorprèn veure les estones que dediquen a la música, a les danses i als jocs. "És una manera de mantenir la moral alta, però també de com entenem la revolució", ens expliquen. Ens diuen que la Brigada els ha donat molta moral i a nosaltres també compartir tots aquests moments per seguir amb les nostres lluites als nostres pobles, barris, ciutats, des de la visió internacionalista que ens fa més fortes. Per els membres del moviment és molt important la solidaritat i la denúncia de les atrocitats del règim d'Erdogan des d'Europa: “teniu molta feina denunciant, fent boicot al turisme i als productes made in Turquia i manifestant-vos davant els consolats i ambaixades turques”, ens diuen, a més d'estendre la revolució als nostres territoris.</p> <p><strong>Gemma P. (Ensorrem Fronteres-CGT) </strong></p> <p><span class='spip_document_7971 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH282/img-20180717-wa0044-d61b6.jpg' width='500' height='282' alt="" /></span></p></div> Caravana Obrint Fronteres Itàlia 2018 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12901 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12901 2018-07-22T11:53:41Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antifeixisme Drets humans Immigració Internacionalisme Solidaritat <p>Des de fa 3 anys durant el mes de Juliol diverses entitats i individus de diferents territoris de l'Estat Espanyol s'organitzen sota el paraigua de la Caravana Abriendo Fronteras (que a Catalunya actua sota el nom Caravana Obrint Fronteres) per denunciar la mort de tantes i tantes persones durant el procés de migració. <br class='autobr' /> Com anys anteriors el destí és un territori fronterer on el seus governants més enllà de propiciar l'acollida de les persones migrades, viola sistemàticament els drets de cadascun (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique132" rel="directory">Àrea d'Immigració</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot86" rel="tag">Antifeixisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot129" rel="tag">Drets humans</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="local/cache-vignettes/L150xH120/arton12901-681ac.jpg" width='150' height='120' onmouseover="this.src='local/cache-vignettes/L150xH150/artoff12901-11020.jpg'" onmouseout="this.src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH120/arton12901-681ac.jpg'" /> <div class='rss_texte'><p>Des de fa 3 anys durant el mes de Juliol diverses entitats i individus de diferents territoris de l'Estat Espanyol s'organitzen sota el paraigua de la Caravana Abriendo Fronteras (que a Catalunya actua sota el nom Caravana Obrint Fronteres) per denunciar la mort de tantes i tantes persones durant el procés de migració. </p> <p>Com anys anteriors el destí és un territori fronterer on el seus governants més enllà de propiciar l'acollida de les persones migrades, viola sistemàticament els drets de cadascun dels individus que arriba, desentenent-se així de les conseqüències de l'espoli que practica aquest en els països d'origen de les persones migrades.</p> <p>Així doncs, aquest any la caravana tenia per destí Sicília, illa d'arribada on més de 3000 persones durant el 2017 van perdre la vida al mar a través de la ruta Libia-Sicília (<a href="https://www.telesurtv.net/news/Ruta-Libia-Sicilia-la-mas-mortal-para-los-refugiados-20171128-0055.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.telesurtv.net/news/Ruta-Libia-Sicilia-la-mas-mortal-para-los-refugiados-20171128-0055.html</a>), on a més, aquest any les polítiques migratòries italianes s'han endurit des del canvi de govern, amb mesures com no deixar atracar vaixells als ports italians amb persones rescatades a la mar obligant així a altres països que vulguin acollir a les persones rescatades o pressionant a la unió europea per a pagar als països fronterers per crear presons encobertes on redireccionar les persones migrades que legítimament cerquen un futur millor per a ells i les seves famílies.</p> <p>Pel que fa a la organització, durant l'any s'han realitzat diverses assemblees, reunions i xerrades on han participat persones de diferents col·lectius i sensibilitats, i entre aquestes destaquem en Victoriano i en Juanjo en representació del grup de Ensorrem Fronteres de la CGT, que s'han dedicat en cos i anima per tirar endavant la caravana d'enguany. Fruit de diversos debats que es van tenir en el si de la Caravana Obrint Fronteres, que tenien com a objectiu fomentar la participació en aquesta, l'organització va decidir obrir la possibilitat de crear una Caravana més reduïda que compartís el recorregut del primer cap de setmana. S'ha de tenir en compte que la caravana s'allarga durant 9 dies i aquesta modalitat reduïda, amb el nom de caravana exprés, es limitaria a un recorregut de 3 dies, d'aquesta manera es fa més accessible tant en preu com en vacances de les diferents treballadores que per aquests o altres motius no podien fer el recorregut complet. A més en el sentit de no encarir el preu agraïm des d'aquest article al sindicat de Banca de CGT Barcelona per la donació que va fer possible abaratir costos i la seva implicació en procurar la màxima assistència de gent del sindicat a la caravana.</p> <p>Així doncs la caravana exprés va fer la primera part del recorregut amb la caravana "completa" que va fer el següent itinerari: 13 de juliol acte de tret de sortida de la Caravana a Salt (Girona), 14 de juliol manifestació a Ventimiglia (frontera franco-italiana) i de tornada per tal de recordar que els nostres avantpassats també van ser refugiades el 15 de juliol es va fer una aturada a la maternitat d'Elna.</p> <p><strong>Punt de partida: Salt</strong></p> <p>Des de migdia del divendres 13 de juliol van arribant els grups integrants de la caravana des de diferents punts de l'estat – Euskalerria, amb la seva nombrosa participació, Andalusia, Castella, Madrid i el bus mediterrani amb gent de Balears, País Valencià i Catalunya – Total unes 300 persones disposades a portar fins al sud d'Itàlia la denúncia d'una Europa que defensa els seus privilegis obviant el patiment i la mort de milers de persones que intenten arribar-hi junt amb la reivindicació del dret a la lliure mobilitat i una acollida digna .</p> <p>Salt, una població on una de cada tres veïnes és immigrant i on, malgrat les expressions de suport i identificació amb les reivindicacions de la Caravana per part de l'alcalde, hi ha una important presència de la xenòfoba i ultradretana PxC , és l'escenari de la primera manifestació que comença a la factoria cultural Coma Cros i acaba al parc del Rec Monar passant pels carrers més cèntrics del poble que acull amb simpatia les consignes antiracistes.</p> <p>Al parc ens espera un generós sopar preparat per la gent de l'Espai anti – racista de Salt i Girona acull, seguit d'un concert amb diferents grups gironins. Entre sopar i concert anem retrobant la gent de les anteriors caravanes – moltes de CGT - i coneixent les cares noves. Els col·lectius participants i les organitzacions de suport a la Caravana també prenen l'escenari per llegir els seus manifestos.</p> <p>Ja de matinada anem recollint i pujant als autocars i furgonetes. L'endemà ens espera un dels punts calents del recorregut.</p> <p><strong>Ventimiglia: una frontera interior que vol ser inexpugnable</strong></p> <p>Baixem dels autocars amb cara de son i a mida que ens anem movent per la ciutat ens adonem que formem part d'un grup molt més nombrós, format per gent arribada de diferents punts de França i Itàlia. La calor es fa notar però les ganes de muntar una gran mani, encara més.</p> <p>Aquesta ciutat fronterera, o més aviat els seus polítics, es mostren hostils a la presència d'immigrants fins al punt que l'ajuntament fa temps que va emetre un bàndol prohibint al veïnat donar menjar als joves subsaharians que estan vivint al carrer esperant el moment de passar cap a França. I els joves majoritàriament, prefereixen quedar-se als carrers o dormint sota el pont de les vies del tren per tal d'evitar l'assetjament policial que és norma al “Centre d'acollida” situat a 5 kilòmetres de la població. Així i tot, trobem a Ventimiglia i als pobles propers, veïnes que fan tota mena de suport als migrants, ja sigui de manera individual com la Delia, propietària del bar Hobbit , on els menors i les dones embarassades poden menjar de franc i la resta d'immigrants a uns preus molt mòdics; ja sigui de manera col·lectiva com la xarxa convocant de la manifestació, Progetto 20K.</p> <p>La manifestació esdevé la més gran que ha vist Ventimiglia, amb més de 6000 participants que no parem de cridar i cantar – perquè la música no falta - consignes contra la brutalitat de les polítiques migratòries de la Unió europea i les actuacions del govern italià que no fa més que aplicar- les sense pal·liatius. Unes 4 hores de recorregut extens per dins i fora del poble, fins i tot travessant un túnel on la barreja de foscor i el ressò de la música donen més força a les consignes.</p> <p>L'endemà, fullejant la premsa local, veiem que l'evidència d'una manifestació nombrosa i “sense incidents” ha obert una petita bretxa en el discurs oficial. La caravana continua per fer més gran aquesta bretxa. La gent de l'express agafem el camí de tornada.</p> <p><strong>Una aturada a la Maternitat d'Elna</strong></p> <p>De tornada cap a casa, les 18 persones de la caravana express ens aturem a Argelers, un dels pobles on la memòria ens fa patent el nostre passat com a refugiades.</p> <p>Visitem la maternitat que va muntar l'Elisabeh Eidenbenz – amb el suport d'altres dones – per oferir un espai d'acollida i dignitat on les refugiades de la guerra civil espanyola poguessin parir i tenir cura dels seus petits. Ben segur que iniciatives com aquesta s'havien d'enfrontar, com ara, amb la xenofòbia i el rebuig del discurs dominant.</p> <p><strong>Ensorrem Fronteres - CGT</strong></p> <p><span class='spip_document_7970 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH282/img-20180713-wa0050-a6a66.jpg' width='500' height='282' alt="" /></span></p></div>