CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 XIV Ofensiva contra l'oblit el 16, 17 i 18 de juny de 2017 a l'Alt Urgell i Cerdanya http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12400 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12400 2017-05-23T13:56:42Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anarquisme Memòria històrica Cultura alternativa / Contracultura Ponent <p>XIV Ofensiva contra l'oblit [Dins la XX Marxa-Homenatge als Maquis] 16, 17 i 18 de juny de 2017 La Seu d'Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Aransa (Cerdanya) Joan Català – 20 anys Marxa Maquis – Txema Bofill<br class='autobr' /> Divendres, 16 de juny<br class='autobr' /> La Seu d'Urgell Ateneu de l'Alt Urgell C. Capdevila, 6 baixos 19h Presentació de les jornades i de l'Escamot Joan Català. Tot seguit presentació del llibre El Etern descontent, edició en català de l'autobiografia de Joan Català Balanya) a càrrec del Col·lectiu A les (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot42" rel="tag">Ponent</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12400-79b11.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>XIV Ofensiva contra l'oblit<br class='autobr' /> [Dins la XX Marxa-Homenatge als Maquis]<br class='autobr' /> 16, 17 i 18 de juny de 2017<br class='autobr' /> La Seu d'Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Aransa (Cerdanya)<br class='autobr' /> Joan Català – 20 anys Marxa Maquis – Txema Bofill</strong></p> <p><strong>Divendres, 16 de juny</strong></p> <p>La Seu d'Urgell<br class='autobr' /> Ateneu de l'Alt Urgell<br class='autobr' /> C. Capdevila, 6 baixos<br class='autobr' /> 19h Presentació de les jornades i de l'Escamot Joan Català.<br class='autobr' /> Tot seguit presentació del llibre El Etern descontent, edició en català de l'autobiografia de Joan Català Balanya) a càrrec del Col·lectiu A les Trinxeres.<br class='autobr' /> Es podrà veure la exposició Vinyetes resistents: El Maquis al còmic de Paco Collado<br class='autobr' /> Eugènia de Nerellà.</p> <p>Casa de Colònies de Ridolaina<br class='autobr' /> Cal Piltre, s/n<br class='autobr' /> 21h Arribada<br class='autobr' /> 21.30h Sopar<br class='autobr' /> 22.30h Sorteig sorpresa musical de la panera pro Marxa Maquis.</p> <p><strong>Dissabte, 17 de juny</strong></p> <p>8h Esmorzar<br class='autobr' /> 9h Sortida en cotxes<br class='autobr' /> Aransa<br class='autobr' /> 10h Ruta al Estany de la Pera.<br class='autobr' /> 14h Dinar campestre.<br class='autobr' /> 15h Presentació de la Guia de Muntanya: Seguint les passes de la guerrilla editada pel Centre d'Estudis Josep Ester Borràs i la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris.<br class='autobr' /> 17h Arribada a la Casa Colònies.<br class='autobr' /> 19h Homenatge al company Txema Bofill.<br class='autobr' /> 19:30 Presentació dels llibres Oriol Solé Sugranyes, 40 anys després a càrrec del Ricard de Vargas i Golarons ex-membre del MIL i El Etern descontent de Joan Català a càrrec del Pep Cara.<br class='autobr' /> 21h Sopar<br class='autobr' /> 22h Presentació del CD musical recopilatori XX anys Marxa Homenatge als Maquis<br class='autobr' /> 22.30h Concert amb el grup Columna Ascaso</p> <p><strong>Diumenge, 18 de juny</strong></p> <p>9h Esmorzar.<br class='autobr' /> 10h Presentació de l'exposició Vinyetes resistents: El Maquis al còmic de Paco Collado<br class='autobr' /> 11h Presentació del còmic El Pico de los Cuervos. Matar a Franco amb els autors Mikel Begoña e Iñaket<br class='autobr' /> 13h Dinar<br class='autobr' /> 16h Fi Jornades</p> <p><strong>Notes:</strong></p> <p>Places limitades. 84 persones</p> <p>Preu únic: 77 euros (inclou dos nits d'allotjament divendres i dissabte, sopars del divendres i dissabte, esmorzar dissabte i diumenge, dinar de pícnic del dissabte i dinar diumenge). Els menors de 3 anys no paguen. Nens de 3 a 12 anys: 50 euros.</p> <p>Cal fer ingrés al número de compte de Triodos Bank 1491 0001 28 1008504522 (JUD) indicant el nom i els cognoms dels inscrits</p> <p>Per més informació i inscripció: infotrinx@nodo50.org</p> <p>Porteu sac de dormir o llençol superior i tovallola</p> <p><strong>Organitza: Col·lectiu A Les Trinxeres</strong><br class='autobr' /> <a href="http://twitter.com/Alestrinxeres" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://twitter.com/Alestrinxeres</a><br class='autobr' /> <a href="https://www.facebook.com/alestrinx" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/alestrinx</a></p> <p>Col·labora: XX Marxa Homenatge als Maquis, Escamot Joan Català, Centre Estudis Josep Ester Borràs, GAE i UGEL</p> <p><span class='spip_document_7578 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/cartell_makis_2017-3f909.jpg' width='500' height='708' alt="" /></span></p></div> La desindustrialització accelerada http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12451 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12451 2017-05-23T13:47:34Z text/html ca Coordinació del Catalunya Crisi Situació econòmica Economia <p>Dins la sèrie 'La despossessió de la vida quotidiana', l'autora planteja els factors que estan darrere la pèrdua de pes econòmic de la indústria i l'amenaça de l'efecte 'arrossegament' del retrocés del sector.<br class='autobr' /> Quan es fa referència a la crisi econòmica actual i a la seva repercussió sobre el model productiu, es parla principalment de la bombolla immobiliària i la caiguda del sector de la construcció. Però paral·lelament, també s'ha produït un altre fenomen més preocupant i que sembla passar desapercebut als (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12451-57083.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Dins la sèrie 'La despossessió de la vida quotidiana', l'autora planteja els factors que estan darrere la pèrdua de pes econòmic de la indústria i l'amenaça de l'efecte 'arrossegament' del retrocés del sector.</strong></p> <p>Quan es fa referència a la crisi econòmica actual i a la seva repercussió sobre el model productiu, es parla principalment de la bombolla immobiliària i la caiguda del sector de la construcció. Però paral·lelament, també s'ha produït un altre fenomen més preocupant i que sembla passar desapercebut als mitjans de comunicació: l'acceleració del procés de desindustrialització de l'economia espanyola.</p> <p>Per desindustrialització s'entén la pèrdua de pes del sector industrial, tant pel que fa a la producció (PIB) com a l'ocupació total. És un fenomen que resulta difícil de mesurar perquè la frontera entre el que les estadístiques comptabilitzen com a Indústria i el que comptabilitzen com a Serveis és difícil de delimitar, principalment degut als processos d'externalització. Actualment, moltes empreses industrials contracten serveis de neteja, seguretat, o màrqueting, quan abans eren activitats assumides per l'empresa i els seus treballadors.</p> <p>Si bé podem considerar que part de la pèrdua del pes del sector industrial és degut a aquests processos d'externalització (i, per tant, seria simplement un transvasament comptable), el cert és que pocs economistes posen en dubte que als països més desenvolupats (UE, Estats Units, Japó) s'observa una disminució del sector industrial i que és deguda a la competència dels països emergents (exacerbada pels acords de lliure comerç) i als processos de deslocalització d'activitats industrials cap a aquests països.</p> <p>Però, per què resulta preocupant el procés de desindustrialització? Dins del pensament econòmic es considera el sector industrial com un sector clau per al desenvolupament econòmic. Aquesta idea es fonamenta en el fet que el sector industrial és un important generador del progrés tècnic i un rellevant proveïdor i client d'altres sectors econòmics, de manera que una davallada en l'activitat d'aquest sector repercuteix sobre la resta de sectors (el que s'anomena efectes d'arrossegament). També és un sector on la productivitat és més elevada i, per tant, els salaris haurien de ser més elevats (però això no sempre és així perquè el desigual poder de negociació entre el capital i el treball afavoreix que el capital s'apropiï d'aquests guanys de productivitat sense remunerar més al treballador).</p> <p>En un recent estudi de FUNCAS, s'assenyala que l'Estat espanyol és el país de l'OCDE (és a dir, dels països desenvolupats) on el procés de desindustrialització ha estat més acusat. Cal tenir en compte que als anys 80, en el moment d'entrar a la Unió Europea (abans Comunitat Econòmica Europea), el sector industrial representava el 25% de la producció i el 21% de l'ocupació a l'Estat espanyol. Actualment, representa un 12% de la producció i un 10,7% de l'ocupació, uns percentatges per sota de la mitjana de la UE i molt inferiors als d'Alemanya (on la indústria representa el 20,5% de la producció i el 17,4% de l'ocupació). Sembla doncs que la pertinença a la Unió Europea (i a la zona euro) no ha estat tan positiva per al sector industrial com alguns pretenen (veure Informe Taifa núm.10).</p> <p>La crisi ha accelerat el procés de desindustrialització que ja anàvem patint. La producció industrial ha caigut dramàticament entre 2007 i 2014. La producció de manufactures ha caigut un 30%. Aquesta caiguda no troba equivalència a cap altre país europeu, fins i tot a Grècia la caiguda ha estat inferior i a Alemanya la producció industrial ha crescut (un 3%) en aquest mateix període.</p> <p>I, òbviament, aquesta caiguda de la producció ha repercutit en l'ocupació industrial: s'han perdut més de 800.000 llocs de treball (gairebé un de cada tres treballadors industrials s'ha quedat sense feina), sent el país de la UE on més ocupació industrial es perd. Un 30% de les empreses industrials han tancat, també el percentatge més elevat de la UE.</p> <p>Enfront de la desoladora informació que donen les dades estadístiques, el discurs oficial és que, gràcies a les reformes que s'han dut a terme (especialment a la reforma laboral), el sector industrial està millorant substancialment la seva competitivitat exterior. La seqüència lògica seria: reducció de costos laborals (per reducció de salaris), reducció dels preus d'exportació, millora de la competitivitat i augment de les exportacions. Això però no és ben bé així. Malgrat la davallada de salaris, els preus d'exportació no sempre han disminuït i per tant, aquestes retallades salarials han anat a incrementar els beneficis empresarials i no a millorar la competitivitat exterior. L'augment de les exportacions ha estat deguda bàsicament a què era l'única via de supervivència de moltes empreses davant la caiguda del consum intern (provocada justament per la davallada dels salaris i les polítiques d'austeritat).</p> <p>No ens hauria de sorprendre. Històricament així és com es resolen les crisis en el capitalisme: destruint el capital excedent (caiguda de la producció, tancament d'empreses) i recuperant les taxes de guanys, encara que sigui a costa de reduir els salaris i les condicions de vida de la població.</p> <p><i>* Victòria Soldevila és economista i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.<br class='autobr' /> Aquest article extret de la <a href="https://directa.cat/actualitat/desindustrialitzacio-accelerada" class='spip_out' rel='external'>Directa</a> forma part d'una sèrie monogràfica al voltant de l'informe <a href="http://seminaritaifa.org/pdf/Informe_11_ES.pdf" class='spip_out' rel='external'>La despossessió de la vida quotidiana</a>.</i></p></div> Les imputades de 'Som 27 i més' davant l'obertura del judici oral i l'embargament de 511.835,05€ per assegurar les responsabilitats civils http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12458 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12458 2017-05-23T13:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antirepressió Universitats Justícia Ensenyament <p>La passada setmana, el grup d'imputades de Som 27 i més vam tenir constància de l'obertura del judici oral dins del cas, confirmant la continuïtat d'un procés judicial repressiu en què 25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del pas estan sent perseguits pel fet d'haver-se atrevit a reclamar a l'equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre i que suposaven aturar una pujada de taxes que allunya encara més la universitat de les classes populars i dels principis i (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot119" rel="tag">Universitats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH127/arton12458-d4f84.png" width='150' height='127' /> <div class='rss_texte'><p>La passada setmana, el grup d'imputades de Som 27 i més vam tenir constància de l'obertura del judici oral dins del cas, confirmant la continuïtat d'un procés judicial repressiu en què 25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del pas estan sent perseguits pel fet d'haver-se atrevit a reclamar a l'equip de govern de la UAB que complís amb els compromisos aprovats al claustre i que suposaven aturar una pujada de taxes que allunya encara més la universitat de les classes populars i dels principis i valors que haurien de regir les institucions públiques.</p> <p>La fase del procés judicial que ara s'obre afegeix una nova càrrega contra les persones imputades: la petició d'una fiança per la quantitat de 511.835,05 euros, que seran embargats a les acusades per tal d'assegurar que es cobreix la responsabilitat civil. Aquesta quantitat desorbitada de diners no es sustenta en cap justificació, sinó que contradiu absolutament les afirmacions de la UAB, que va xifrar els possibles danys en poc més de 10.000 euros.</p> <p>L'obertura del judici oral no només significa la confirmació del fet que el procés avança a la recerca de castigar penalment a aquelles persones dissidents. Amb la demanda d'una responsabilitat civil que pot ser directament embargada, es vol asfixiar i portar a les persones encausades a una situació límit, en la que veiem com no podem sobreviure ni mantenir una vida digna, doncs un procés judicial ens ofega fins al punt d'impedir que ens desenvolupem en l'àmbit personal i professional de manera natural i dificultant la nostra militància política mitjançant la doctrina de la por.</p> <p>Les imputades de Som 27 i més considerem que la continuïtat d'aquest procés i la petició d'un embargament preventiu de més de mig milió d'euros suposa per les persones encausades una condemna encoberta que no respecta la presumpció d'innocència i que atempta greument contra el dret fonamental de dissidència i protesta.</p> <p>Volem destacar també que, alhora, aquesta persecució judicial està sent emprada pel ministeri fiscal com un procés exemplificant, que vol frenar qualsevol possible dissidència sorgida des de les classes popular fent ús de les amenaces i la repressió penal i econòmica.</p> <p>Davant d'aquesta situació, des del grup de suport a 27 i més, volem demanar un cop més a l'Equip de Govern de la UAB que exigeixi públicament el sobreseïment del cas i que renunciï a la responsabilitat civil inflada per l'anterior Equip de Govern. A la vegada, demanem que es posicioni en contra de les peticions de la fiscalia, que xoquen frontalment amb els principis que haurien de regir una societat democràtica on la llibertat d'expressió sigui una realitat i no només un ideal.</p> <p><strong>Imputades de Som 27 i més</strong></p> <p>Bellaterra, 22 de maig de 2017</p> <p><a href="https://som27imes.wordpress.com/2017/05/22/les-imputades-de-som-27-i-mes-davant-lobertura-del-judici-oral-i-lembargament-de-511-83505e-per-assegurar-les-responsabilitats-civils/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://som27imes.wordpress.com/2017/05/22/les-imputades-de-som-27-i-mes-davant-lobertura-del-judici-oral-i-lembargament-de-511-83505e-per-assegurar-les-responsabilitats-civils/</a></p> <p><a href="https://twitter.com/som27imes" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/som27imes</a></p> <p><a href="https://www.facebook.com/Som-27-i-m%C3%A9s-1115850045107733/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/Som-27-i-m%C3%A9s-1115850045107733/</a></p></div> Entrevista amb l'escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro: 'Ja hi som dins el col·lapse i la crisi mundial és la primera etapa del mateix' http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12438 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12438 2017-05-23T12:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Crisi Situació econòmica Ecologisme Economia <p>L'escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro és autor del llibre aparegut recentment «La izquierda ante el colapso de la civilización industrial» (La Oveja Roja, 2016). Una frase resum la seva visió de la situació actual: «Aquest col·lapse ens pot permetre viure amb menys coses en el plànol material, però de manera més justa i enriquidora a d'altres nivells»<br class='autobr' /> Hola Manuel, podries explicar-nos una mica qui ets i la teva trajectòria política?<br class='autobr' /> Sóc un llicenciat en informàtica que per qüestions del (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot54" rel="tag">Ecologisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12438-1b75d.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><i>L'escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro és autor del llibre aparegut recentment «La izquierda ante el colapso de la civilización industrial» (La Oveja Roja, 2016). Una frase resum la seva visió de la situació actual: «Aquest col·lapse ens pot permetre viure amb menys coses en el plànol material, però de manera més justa i enriquidora a d'altres nivells»</i></p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Hola Manuel, podries explicar-nos una mica qui ets i la teva trajectòria política?</strong></p> <p>Sóc un llicenciat en informàtica que per qüestions del meu activisme (que va començar sota la forma de pur ciberactivisme a Internet, camp en el qual em vaig especialitzar des de començaments dels 90) ha acabat fent divulgació i activisme de la qüestió del col·lapse de la nostra civilització. En política la meva única trajectòria es limita a la creació en 2006 d'un petit “antipartit” polític anomenat Democràcia Directa Digital (D3) que ja pràcticament no en té gaire activitat, i a l'actual activisme que vinc fent des de diverses organitzacions ecosocials i mitjançant el material que vaig publicant aquests últims anys. Així per exemple, vaig participar al Manifest antineokeynesià “Última Llamada”, que va aconseguir certa notorietat a mitjans de 2014.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Parla'ns també del teu llibre "L'esquerra davant el col·lapse de la civilització industrial</strong>".</p> <p>En aquest llibre he intentat reunir les reflexions tant meves com d'altra gent, entorn la falta de resposta de les esquerres davant la situació inèdita dins la qual ens estem endinsant, de col·lapse de la nostra civilització, degut a diversos factors que es realimenten, entre ells especialment el declivi energètic. El llibre pretén, com apunta el seu subtítol, oferir “anotacions per un debat urgent”, és a dir, elements de reflexió estratègica per tal què els partits, sindicats i moviments d'esquerra reaccionin davant del que se'ns ve al damunt.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>També edites una revista, parla'ns d'ella.</strong></p> <p>La “revista 15/15\15 para una nueva civilización” pretén també aportar elements de reflexió i anàlisi sobre el procés de canvi de civilització. És a dir, si parlem que hi som a prop del final de la civilització industrial, volem anar visualitzant com podran ser les civilitzacions que la succeeixin (més simples, més locals, més integrades dins els límits de la biosfera), com podem participar en la seva construcció i també narrar les experiències germinals des de les quals estan naixent aquestes noves civilitzacions entre les esquerdes de l'actual, ja en fase terminal. És una revista que té un doble format: a Internet es pot consultar lliurement al web <a href="http://www.15-15-15.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>www.15-15-15.org</a> i dues vegades l'any traiem recopilacions impreses només per la gent subscrita, que recullen lo millor del que s'ha publicat online, amb una enquadernació artesanal (per predicar amb l'exemple). També és destacable que publica materials en les diverses llengües de la Península Ibèrica, i que inclou traduccions d'autors molt rellevants a nivell internacional.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Pots explicar-nos el concepte de "col·lapse industrial" per als profans?.</strong></p> <p>Bàsicament un col·lapse no és més que un procés de simplificació accelerada, brusca. Vivim dins una societat amb uns nivells tals de complexitat que requereixen fluxos creixents d'energia per mantenir-se. Donat que l'energia disponible a escala mundial caurà de manera inexorable (resumint, perquè no n'hi han prou energies amb la capacitat de suplir a temps i a la mateixa escala el declivi de les energies fòssils), no podrem mantenir aquest altíssim nivell de complexitat, i les nostres societats cauran a un nivell molt més simple en un període breu de temps (en termes històrics). És a dir, “col·lapse” no és sinònim de “apocalipsi”, ni tan sols necessàriament de “catàstrofe”. No serem la primera civilització que col·lapsa, encara que si no sabem gestionar bé aquest col·lapse podem ser la última, perquè podríem acabar no només extingint-nos nosaltres sinó tota la vida sobre el planeta.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Quan creus que passarà? En què et bases per afirmar-ho?</strong></p> <p>No ha de passar: ja està passant. A cada lloc del món i dins cada classe social ens trobem en diferents etapes del col·lapse. La crisi mundial actual és una primera etapa del col·lapse, i de fet aquesta crisi va ser originada per l'arribada al zenit (punt màxim d'extracció anual, a partir del qual comença l'inexorable declivi d'un recurs finit) del petroli brut (cru) l'any 2006, que va provocar la punxada de la bombolla “sub-prime”. Això no s'està explicant i per això la gent es pensa encara que la crisi és temporal i que tindrà “sortida”, quan en realitat és la crisi terminal d'un sistema pel simple esgotament de l'energia que l'alimenta. Aquesta és la base per a tal afirmació, que no és meva, sinó de nombrosos científics que estan analitzant el tema. Per exemple a Catalunya teniu un referent de primer nivell: Antonio Turiel, i els seus companys de l'Oil Crash Observatory.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Fins a quin punt consideres possible / probable el concepte de col·lapse?</strong></p> <p>El col·lapse el dono per segur, perquè som ja instal·lats dins seu i perquè fent comptes no n'hi ha cap manera realista de sostenir l'actual nivell de complexitat de la nostra civilització, ni de res que se li assembli remotament. No només està caient la disponibilitat total d'energia sinó que l'energia que tindrem a partir d'ara costaria més energia obtenir-la, és a dir, és de pitjor qualitat: és el concepte clau de “retorn energètic”, que és l'energia neta que aporta a la societat cada font energètica. I per sota de cert nivell d'energia neta, no es pot mantenir una societat industrialitzada. Només cal esperar que articulem aquest descens per poder desembocar en una societat re-agragritzada que ens permeti almenys tenir aliment i necessitats molt bàsiques cobertes per tota la població, encara que és molt dubtós que ens en sortim, perquè si som ja més de set mil milions d'habitants al planeta és precisament gràcies al petroli i la resta d'energies no renovables. Haurem de viure de manera molt més simple, perquè tothom pugui simplement viure.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Com creus que afectaria al conjunt de la població i particularment al conjunt de la classe treballadora?</strong></p> <p>Ens afectarà a tots els nivells: desapareixeran mitjans de comunicació i serveis socials, es produiran (més) conflictes tant entre països com a nivell intern, hi hauran (més) retallades de llibertats i una clara amenaça feixista... Insisteixo: ja ens està afectant. L'espoli de l'Estat, els tancaments d'empreses, l'acaparament de terres, les patents de llavors, etc. són tots elements que formen part de les etapes inicials del col·lapse de la nostra civilització i de la gestió capitalista del mateix, en una delirant fugida cap endavant mentre les elits es recol·loquen per aconseguir “surar sobre la merda”. En concret per a la classe treballadora crec que significarà ni més ni menys la seva desaparició com a tal: és a dir, si la classe obrera és filla de la Revolució Industrial (abans calia parlar de camperols autosuficients i en tot cas d'un sector d'artesans, és a dir, de gent amb oficis que exercien de manera complementària a les seves feines a la terra), no veig la manera en què la classe treballadora pugui sobreviure com a tal al col·lapse. Sense energia fòssil no tindrem amb prou feines indústries, i haurem de tornar a viure entre el 60 i el 80% de la població del sector primari. La qual cosa no ha de ser necessàriament una tragèdia, compte!, encara que sens dubte serà molt dur, sobretot a nivell cultural, perquè xoca amb totes les expectatives socials generades al llarg dels últims segles. El camí de la industrialització en el qual es van embarcar països com els nostres no tenia cap sortida i caldrà desfer-lo de la manera més humana i justa possible.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Davant el panorama del col·lapse que dibuixes, quines sortides creus que hauríem de prendre les organitzacions polítiques (partits, sindicats, col·lectius, moviments socials) d'esquerra?</strong></p> <p>És el que provo d'apuntar al meu llibre i que molta més gent conscient m'està reclamant. Allò més urgent és entendre la situació en els seus veritables termes, superant les barreres de tot tipus que ens ho impedeixen. Després, una vegada arribem a un diagnòstic comú sobre la situació, caldria començar a parlar de com “gestionar el col·lapse” des d'uns valors d'esquerra. És a dir: si n'hi haurà menys per a tothom, repartim-ho amb justícia i cercant el menor patiment social possible. Si no ho fem des de l'esquerra, ho farà la dreta, i ja veiem el camí que porten (ja ens ho advertia Carl Amery amb aquell llibre que no ha perdut cap mena de vigència: “Auschwitz ¿comienza el siglo XXI? Hitler como precursor”). Haurem de passar pel nostre propi “Període Especial”, com a Cuba, només que serà molt més perllongat i intens i no ens podrem recolzar en el turisme de la resta del món que encara no ha col·lapsat.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Des del teu punt de vista creus que les organitzacions polítiques d'esquerra tenen en compte en les seves pràctiques i programes el possible col·lapse de la civilització industrial?</strong></p> <p>No, en la seva immensa majoria no ho estan tenint en compte. Tant sols cal veure com repeteixen una vegada i una altra el mantra de “sortir de la crisi”, recuperar el creixement, l'ocupació com a única via per satisfer les necessitats socials, defensar l'Estat del Benestar, etc. O sigui, com si estiguéssim en una crisi cíclica i no n'hi hagués un col·lapse de la nostra civilització de fons. Precisament per això des dels sectors activistes del Decreixement, de l'Ecologisme Social i de la divulgació del Peak Oil i del Canvi Climàtic estem reclamant amb urgència que es corregeixi aquest diagnòstic per començar a prendre mesures urgents i començar a parlar-li clar a la gent, que el que tenim davant nostre serà molt dur, però al mateix temps, pot ser una oportunitat per viure d'una manera més justa i no necessàriament dolenta. Com diu Yayo Herrero, la gent no és tonta i ho pot entendre perfectament.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>A nivell individual quan pensem en les sortides personals davant una situació de col·lapse, ens vénen al capdavant preppers, survivalistas i frikis diversos. No obstant això, quines sortides planteges tu a aquest nivell?</strong></p> <p>Les sortides col·lectives les hem apuntat en d'altres publicacions com la “Guía para o descenso enerxético”, que va ser publicada inicialment en gallec amb gran èxit, i recentment ha traduït al català el col·lectiu Argelaguer en Transició (està disponible lliurement en Internet). També a la revista 15/15\15 en parlem amb freqüència d'aquesta qüestió. El meu llibre planteja que és necessari combinar aquestes mesures a nivell de base, amb d'altres a nivell polític, des de les institucions, perquè la situació és de tal gravetat i urgència que no podem permetre'ns renunciar a cap instrument. És el que anomenem “estratègies duals” i que, per cert, costa bastant assumir al moviment llibertari. Però com acostumo a dir, si a la Guerra Civil es va acceptar participar al govern de la República a causa de l'amenaça feixista que calia enfrontar, ara l'aposta no és menor. Parlem de mesures excepcionals per a temps excepcionals.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Afegiries alguna cosa més per als nostres lectors?</strong></p> <p>Simplement que encara que és lògic i molt sa passar per les habituals fases de negació del problema, de depressió i fins i tot d'ira, al final, després d'indagar dins les bases científiques d'aquesta anàlisi i entendre les possibilitats que se'ns tanquen, tot això pot desembocar en una reflexió molt mobilitzadora en contemplar les possibilitats que se'ns obren: el col·lapse de la nostra civilització és l'oportunitat més gran de la nostra història per a un canvi revolucionari que ens permeti viure, amb menys en el plànol material, però de manera més justa i potser més enriquidora a d'altres nivells. Es tracta de convertir-nos ara en moviments, com diu Jorge Riechmann, no només de “emancipació” sinó de “emancipació i supervivència”. Les nostres lluites de sempre cobren ara un altre sentit, més radical, però perfectament integrables en els valors tradicionals de les esquerres tant llibertària com a marxista.</p> <p>* <i>Entrevista realitzada per Xavi Roijals publicada al núm. 191 de la revista Catalunya</i></p> <hr class="spip" /> <p>I cantaven els REM: «It's the end of the world as we know it» No és el final del món, però sí és el final del món tal i com el coneixíem. L'era del petroli barat està a punt d'acabar-se, el petroli va arribar al seu zenit l'any 2006 i ja estem veient les conseqüències: auge i caiguda del fracking com a mètode d'extracció que destrossa els territoris i les aigües, crisi social i guerres als països productors que han vist importants caigudes de la seva producció en els últims anys: Rússia, Síria, Iemen, Venezuela, etc. I crisi global que patim des del 2008, amb la caiguda de les subprime i de la «nostra» bombolla immobiliària.</p> <p>Les nostres vides estan molt més lligades al petroli i als combustibles fòssils del que som conscients. No només pel tema transport propi quotidià (el cotxe). El transport de mercaderies en aquests moments es fa gràcies als combustibles fòssils i és el que fa que podem comprar aliments i mercaderies a preus tant barats. Una disminució dràstica del combustible d'aquests transports ocasionaria previsiblement una brutal pujada dels preus dels aliments i de les mercaderies a banda d'una reducció de l'oferta. Fertilitzants, pesticides (en bona part derivats o molt lligats a la petroquímica), transports, són la sang que alimenta el sector primari industrialitzat, automatitzat, mercantilitzat, que en aquests moments ens alimenta.</p> <p>El problema, tal i com ens diu Manuel a l'entrevista, és que no hi ha en aquests moments cap font d'energia que pugui substituir el petroli. Ni les renovables, que tenen problemes d'emmagatzematge i de que són fonts d'energia que no es poden connectar quan un vol, sinó quan fa sol, vent o onades, ni molt menys la nuclear, que també està a punt d'arribar al zenit de la producció de l'urani si no se n'ha arribat ja, a banda dels problemes coneguts de residus, seguretat, accidents, etc. Si s'esgota la font d'energia que alimenta el sistema industrial (la nostra civilització), el sistema col·lapsa.</p> <p>L'autor del llibre que us hem entrevistat no és cap Zerzan, ni cap Kaczynski. L'autor té les mil i una diferències amb aquests autors: ell parteix d'unes previsions de producció d'energia (particularment de fonts de combustible fòssils) i n'extreu unes conseqüències. I en funció d'aquest escenari de profund canvi sistèmic, d'aquestes prediccions, dibuixa al seu llibre com l'esquerra hauria de modificar els seus esquemes davant d'aquest panorama no apocalíptic però sí de profunds canvis que se'ns ve al damunt. És un enfocament pragmàtic que defensa també la intervenció a les institucions: si en una situació excepcional, aquesta eina ens pot servir per ajudar a la supervivència de milions de persones, no la refusarem per uns plantejaments morals o ideològics X.</p> <p>El que està clar és que som dins d'una època de canvis. Disposem de prou reserves descobertes de combustibles fòssils com per poder superar perfectament el límit de dos graus fixat per l'Acord de París l'any 2015 a partir del qual probablement la situació es surti fora de control amb desgels, pujades del nivell del mar, i etcètera. Malgrat els acords polítics internacionals insuficients, a més de compliment discutible, i amb el sorgiment d'actors polítics nous (com Donald Trump) que neguen evidències inqüestionables (nega l'escalfament global antropogènic i com a conseqüència és poc probable que respecti cap límit d'emissió). Si finalment arribem a aquest límit de dos graus i es desencadena la situació de no retorn, a la situació de col·lapse energètic li hauríem d'afegir la de previsible col·lapse ambiental. Una tempesta perfecta.</p> <p>El futur no està escrit. No sabem què passarà, però tenim raons per sospitar que estem a les portes (si no ja dins, com afirma l'entrevistat) d'una crisi energètica, i per tant, social (i també ambiental) sense precedents. I per tant, cal que les nostres organitzacions tinguin en compte aquests nous escenaris per mirar de navegar aquesta situació des de l'esquerra. Des de la dreta, ja ens avisa l'autor, ja saben com fer-ho i hi han precedents terribles.</p></div> Notes per una psicologia de la catàstrofe http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12457 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12457 2017-05-17T13:40:30Z text/html ca Coordinació del Catalunya Alliberament Nacional Internacionalisme Economia Solidaritat Moviments Socials Crisi Situació econòmica <p>La història és ben coneguda. Les lluites anticolonials van tenir un cert èxit, que van conduir a la creació d'Estats nacionals independents. Però l'èxit va ser també amarg: defensar la nació podia ser una línia de defensa eficaç enfront d'una metròpolis colonitzadora i més forta, ja que permetia a la gent colonitzada «tancar les seves files» per alliberar les seves terres. Però, a partir del moment de la victòria, es va convertir en un nou aparell de dominació, quan l'Estat va haver d'assegurar certa (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot139" rel="tag">Alliberament Nacional</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12457-ab555.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p>La història és ben coneguda. Les lluites anticolonials van tenir un cert èxit, que van conduir a la creació d'Estats nacionals independents. Però l'èxit va ser també amarg: defensar la nació podia ser una línia de defensa eficaç enfront d'una metròpolis colonitzadora i més forta, ja que permetia a la gent colonitzada «tancar les seves files» per alliberar les seves terres. Però, a partir del moment de la victòria, es va convertir en un nou aparell de dominació, quan l'Estat va haver d'assegurar certa disciplina social per poder existir. Fixem-nos una mica en aquest punt. En l'imaginari anticolonial revolucionari, la creació d'un Estat nacional era el que va ser la Revolució de febrer per a la Revolució d'octubre de 1917. És a dir, un preàmbul, una primera fase del procés revolucionari. Però el calendari, malgrat la planificació de les revolucionàries, en tots aquests casos solia tornar-se boig: aquest «octubre» no arribava mai, la revolució s'estancava en el seu «febrer». Els nous Estats nacionals —sense cap excepció— acabaven sempre atrapats en el «realisme» i les jerarquies del mercat capitalista global. Bona lliçó per al nostre present i futur.</p> <p><strong>Renovació del colonialisme</strong></p> <p>L'evolució dels nous Estats independents i de les seves classes polítiques, moltes vegades dictatorials i corruptes, van permetre la renovació del colonialisme. Les desigualtats monstruoses es van mantenir i es van accentuar, amb la complicitat de les noves elits nacionals. L'emancipació cultural i ideològica es va estancar, enfront de l'expansió de l'espectacle globalitzat de la mercaderia, que novament va colonitzar les consciències. Les colonitzades tampoc van imaginar, van elaborar, van desitjar una altra manera de viure, i van acabar desitjant la posició del colon. En l'actualitat, les desigualtats es perceben encara amb més intensitat per la gent dels països de la «perifèria», a causa de la creixent exhibició de riquesa que es produeix a Occident.</p> <p>L'espectacle de la mercaderia i del capital s'estén i s'intensifica en gairebé tots els racons del planeta, embolcallant tant a les metròpolis com a les perifèries. La imatge de la riquesa, i de les increïbles facilitats quotidianes de que es pot disposar, creix davant els ulls de qualsevol persona, estigui on estigui, i aquestes imatges brillen encara més per les que estan més lluny de la seva font. Les noves tecnologies difonen el missatge dels Amos, que la felicitat està a l'abast de totes si tenen diners per aconseguir-la. Si afegim a aquest panorama, la guerres locals que tenen lloc en la perifèria i en els Estats ja «independents» —moltes vegades finançades i fomentades pels antics colons, associats sempre amb cacics locals—; si afegim també la desestabilització geopolítica que s'ha incrementat després de la caiguda del «socialisme real», podem entendre l'evolució lògica i horrible de la història, que no pot ser sinó la migració de milions de proletàries a les metròpolis capitalistes. La perifèria del món capitalista es muda a l'interior del seu centre. El «tercer món» creix ja a l'interior del primer. Mai la misèria i l'exhibició de la riquesa havien estat tan a prop.</p> <p><strong>El capitalisme socialitza el desarrelament</strong></p> <p>Però seria un error pensar que aquest «tercer-món-en-el-interior-del-primer» és format només de migrants i no europees. Amb l'arribada de la «crisi», una part de les poblacions occidentals s'enfonsa. Ho perd tot, no només el seu treball, sinó també la sustentació material bàsica de la vida, la casa, el menjar, la llum i l'aigua. Moltes pensaven que el pitjor era sempre per als estrangers, pels no blancs, pels no europeus. Ara es veuen sotmeses a un desarrelament cada vegada més similar al que són sotmeses les migrants. La despossessió que imposa el capital homogeneïtza les condicions de vida en el si de les classes oprimides multinacionals. La pèrdua de coses bàsiques, com l'habitatge o el menjar, porta també la pèrdua de l'ànim, i fins i tot de la salut, per poder buscar-se la vida de nou —és increïble com la malaltia i la pobresa realitzen atacs coordinats…—; les més atacades per la «crisi» es converteixen en persones cada vegada més estranyes per a la ciutadania a la qual pertanyien. El recorregut és conegut: de l'atur al subsidi. Del subsidi al PIRMI i als menjadors de l'Església. Moltes vegades ni tan sols a ells.</p> <p>Aquests recorreguts, siguin per a estrangers o nacionals, es tracen segons les coordenades que imposen diferents eixos d'opressió i privilegi. No només la classe, sinó també el gènere, l'edat o la «raça» influeixen en les possibilitats d'una caiguda. Així les coses, veiem com la pobresa es viu amb més intensitat en la famílies monoparentals amb una dona al capdavant. O en la gent gran. Dit amb senzillesa, és dolent ser obrer en temps de «crisi». Encara que és bastant pitjor ser obrera o dona migrant.</p> <p>No és només que les teves condicions de vida econòmiques o materials empitjorin radicalment. És que, si ets de les persones més castigades, acabes rebent les mirades de menyspreu o de condescendència dels altres, dels que han escapat del perill i també, bastantes vegades, dels que són en bona part com tu, però compten amb un avantatge que tu no tens: ser homes, per exemple, si ets dona. O ser joves, si ets gran. La diferència se significa de manera que la converteix en avantatge o desavantatge, segons les exigències del vendre i el vendre's als diferents mercats ambulants que componen la quotidianitat actual: des del treball fins a les relacions interpersonals. La vida és escenari d'una competició incessant, d'una carrera sense fi en la qual tots els elements físics, psíquics, socials o estètics d'una persona es calculen com a recursos que poden permetre o no l'èxit —èxit, per cert, sempre provisional i dubtós—. Èxit avui pot ser no enfonsar-se. L'amenaça que la matriu de l'opressió ens recorda a totes és «no oblidin que poden caure i, que si han caigut, poden caure encara més». Amenaça útil, que imposa una por que paralitza fins a conduir a la desesperació i, de vegades, a la depressió o el suïcidi.</p> <p><strong>La pseudodefensa de les que no tenen futur</strong></p> <p>L'actual proximitat entre la pobresa i l'escapar d'ella, entre la pobresa i la classe mitjana, aquesta proximitat que apareix sovint als mateixos barris o en els mateixos cicles socials ha modificat profundament les actituds de les persones cap als problemes aliens. La gent reprodueix la lògica neoliberal en els seus discursos quotidians. La pobresa o la comoditat econòmica/material, l'èxit i el fracàs es consideren resultat de les habilitats individuals o de la seva mancança… Quan algú es troba en una posició molt desfavorida és que «alguna cosa haurà fet malament». Ull: no parlen així solament els políticament conservadors. Entre les progres d'esquerra, fins i tot de l'esquerra més radical, abunden aquests discursos. Per descomptat, totes critiquen l'austeritat, el neoliberalisme o el capital. Però aquestes crítiques, com bé sabem, no solen ser molt eficaces per transformar la realitat social. Llavors, passa una cosa interessant: en general, la culpa de la misèria generalitzada és de les elits. En particular, la culpa és de la vaguetat o la ineficàcia individuals de les persones que ho passen malament. En altres paraules, donada la impotència col·lectiva per fer front als atacs, cadascuna s'adapta com pot, participant —en la majoria dels casos— en el procés de «desolidarització» que està en curs.</p> <p>La desvaloració de la vida en temps de «crisi» no és homogènia. S'han destruït milions de vides, però el capitalisme és suficientment astut com perquè aquesta destrucció no assoleixi quotes que facin realitat la consigna de «som el 99 %». Si arribés el moment en què es formés una majoria social enfadada tan àmplia, l'organització social actual no podria durar molt. Hi ha molta desesperació, però també hi ha moltes que han salvat el cul, i defensaran la «pau social» d'una o una altra manera —encara que apareguin com a simpatitzants en alguna manifestació o alguna xerrada—. Aquesta simpatia ha de posar-se sota escrutini: les progres que defensen des de posicions acomodades a «la gent que ho passa malament» no són més que una pseudo-oposició. Intenten sovint elevar-se a una espècie de portaveus d'una població a la qual no pertanyen. L'activitat política que proposen cerca sempre garanties d'absència de risc. Així que la política per a elles és una bona manera d'augmentar el seu capital social i mirar el seu futur individual amb… optimisme, gràcies, precisament, a la pseudodefensa de les que no tenen futur. L'esquerra institucionalitzada permet molta publicitat personal, molt afegiment de pàgines als currículum vitae, bastants llocs de treball per a les «nostres». La gent posa les seves expectatives en una nova classe de polítiques professionals i elles evidentment no malgasten un fons tan valuós. Parlant en general, les simpatitzants de les classes mitjanes alternatives i progressistes diuen que treballen per les altres, mentre que en el fons treballen per al seu ascens personal: l'activisme sense riscos els ajuda a construir un perfil vendible i replet de sensibilitats socials.</p> <p><strong>«Aparta de mi aquest… malestar»</strong></p> <p>El neocolonialisme de l'Imperi ha barrejat el «centre» amb la perifèria, el primer i el tercer món. El difús de les seves fronteres genera una gran angoixa entre la gent que aconsegueix mantenir fins a cert punt la seva posició com a «ciutadanes normals». L'angoixa enfront del risc d'una caiguda lliure, o enfront del desordre global que pren forma en la difusió de la guerra o en el canvi climàtic, provoca el ressorgiment d'una sèrie de mecanismes de defensa que es conformen entorn d'una eufòria sense justificació i excusa, o a una cerca d'excitacions constants i superficials. «Passar-ho bé» sigui com sigui és el modus vivendi per excel·lència per posar barreres a la catàstrofe que ens envolta. Aquesta eufòria es manifesta mitjançant diferents pràctiques i estils de vida, des de l'esport fins a les drogues, des de les relacions efímers fins a la fe renovada en una vida familiar canònica. El que s'hi amaga, en tots els casos, és la intenció de mostrar que el malestar no domina la vida personal, i que la quotidianitat que vivim segueix tenint sentit. L'obsessió pels somriures i les fotos és indicativa d'una transmutació psíquica generalitzada amb connotacions clíniques. La defensa de certa normalitat personal davant un món hostil i invasor cobra formes desesperades, que freguen una espècie de deliri ordinari.</p> <p><strong>Teràpies individuals per a societats malaltes</strong></p> <p>El «pensament positiu» és una de les ideologies que més travessen la realitat social en els nostres temps. Existeix una obsessió sense precedents pels plantejaments «holístics» i, dins d'ells, per l'actitud psicològica de cadascuna, com a determinant de la salut, del benestar i de la felicitat personal. La idea és que una actitud optimista pot conduir a l'individu a resoldre els seus problemes i sofriments. Atès que és molt més difícil i complicat qüestionar les variables sociomaterials de la vida personal, el que s'examina constantment és si la persona és prou positiva enfront de les seves dificultats. Les jerarquies socials queden en segon pla segons aquests discursos, la qual cosa els fa molt útils per a la seva legitimació. Les veus que els emeten provenen, en general, de les classes mitjanes i de cercles pseudoalternatius, que ni poden ni volen tenir problemes amb les autoritats.</p> <p>Tals discursos estan lligats a la propagació de pràctiques terapèutiques, que operen com un espècie d'ortopèdia o rehabilitació emocional davant la por i la incertesa que comporten la vida de la ciutadania en l'Imperi. Les dificultats materials i la degeneració del teixit relacional fan necessari buscar suport relacional i afectiu, encara que sigui en termes de mercat. Moltes vegades, se li pregunta a algú si la seva terapeuta «és bona» de la mateixa manera en què es pregunta sobre una mercaderia. La teràpia psicològica és el lloguer de la presència i l'escolta de l'altre. Fins i tot algunes experiències comunitàries s'ofereixen sota la forma d'activitats grupals. La societat terapèutica és un dispositiu que intenta aconseguir l'impossible: crear subjectivitats que, encara que experimentin una precarietat experiencial generalitzada, es mantinguin estables. L'objectiu del mercat de les teràpies és sostenir a l'ésser sota la pressió de l'imperatiu de competir sempre, i aguantar la fragmentació del temps/espai quotidià —fragmentació resultat de la mobilització accelerada i constant que imposa l'Imperi—. No es viu i no es treballa en els mateixos llocs i els canvis successius fan difícil unificar el passat, el present i el futur de la vida per donar-li sentit. Les terapeutes proposen la construcció d'un sentit, dins d'una realitat en la qual tots els relats personals i col·lectius tendeixen a tornar-se caòtics i desordenats.</p> <p>Efectivament, el suport terapèutic per aconseguir un pedaç d'eufòria o alleujament és qüestió de posició en les jerarquies socials. I depèn sempre del que puguis gastar. Terapeutes privats, terapeutes públics, activitats de l'oci «que et fan sentir bé», pastilles: opcions que segueixen les jerarquies de l'opressió. En els nodes superiors de la intersecció entre la classe, el gènere o la «raça» hi ha més recursos per oblidar i adaptar-se ràpid. Hi ha menys per les de baix. La fragmentació de l'experiència no es viu de la mateixa manera en tots els punts, i el sofriment s'acumula allí on s'acumula més violència.</p> <p><strong>Incorporar el patiment a la vida</strong></p> <p>En aquest punt, és important aclarir el que no diem: no ens oposem a la teràpia en general, sinó a la ideologia que propaga que el patiment és un accident personal en la trajectòria solitària de l'individu-conqueridor. No es pot negar que hi ha situacions que requereixen cures especials —i està bé buscar-les sense objeccions ideològiques—, però podem criticar com s'expandeix el mercat de la teràpia, i entra en tota fractura relacional i afectiva, per rehabilitar l'Ego competitiu i paranoide de la civilització Occidental, aquí on aquest Ego està caigut. Dit d'una altra manera, la nostra posició és que no hem de superar el patiment per arribar a la «felicitat». És aquesta «felicitat» la que ha de deconstruir-se i criticar-se, per poder incorporar el patiment en la vida, d'una nova manera i des de la seva acceptació, des del reconeixement ple de la nostra fragilitat; arribar a una nova concepció de la felicitat, més enllà de les idees d'èxit i de fracàs.</p> <p>Sigui com sigui, seria un error presentar a les oprimides solament com a meres víctimes de la pressió material i psíquica que imposa el règim neocolonialista. Perquè també és veritat que les plebees hem aconseguit, des de les nostres posicions desfavorides, desenvolupar estratègies de supervivència creatives i dinàmiques. Xarxes alegals de suport mutu en matèria d'alimentació i habitatge, codis per evadir la repressió policial, capacitat per muntar esdeveniments, trobades, festes sense diners i, de vegades, una capacitat extraordinària de mantenir el somriure, malgrat la magnitud de l'opressió que vivim. Sense idealitzar aquestes situacions, ja que moltes vegades també són travessades per jerarquies inivisibles duríssimes, veiem que mostren una capacitat per resistir, estimar i lluitar quan les autoritats volen imposar la sort de l'homo sacer, és a dir, d'un ésser que té el mateix valor que un objecte. El que és important aquí és que aquestes pràctiques deixin de ser tan marginals, i una part de la ciutadania de l'Imperi es familiaritzi amb elles. El que abans era només de les persones migrants, no europees, excloses, ara —i davant la creixent precarització de la vida—, es converteix en un recurs potencial per a totes. Ja no escandalitza robar la llum, ocupar habitatges abandonats, oposar-se a la llei, formar xarxes de cooperació, intercanvi, compartir materials i afectes, sostenir la vida com sigui possible. Veiem també com la gent més oprimida desenvolupa habilitats extraordinàries de supervivència material i psíquica en condicions molt adverses.</p> <p><strong>Lliçons de resiliència</strong></p> <p>Els manters, les treballadores sexuals, les persones en cadires de rodes podrien oferir lliçons de resiliència a totes les que les miren amb condescendència. Precisament per sofrir un silenciament més intens, estan mes prop del nucli de la defensa de la vida davant la reïficació que imposen la lògica del mercat i els seus canibalismes; interpel·len activament a la figura tan venuda de l'home conqueridor —blanc, amb diners, jove, reeixit—; per lluitar i sobreviure, cal promoure la destitució d'aquesta figura. És important buscar, pensar, elaborar una idea de la potència de la nostra capacitats més enllà de les regles de la fàbrica social en què estem immerses.</p> <p>Ara bé, per recompondre una força col·lectiva efectiva contra l'aïllament i la por que l'Imperi imposa, s'ha de desenvolupar una nova cultura d'associació col·lectiva, lluny de la ideologia de l'individu conqueridor i també de les ideologies pseudocomunitàries que pràcticament són un complement de la primera. Què vol dir això? Circula molta xerrameca sobre la importància de la comunitat, de la comuna, de la solidaritat, etc. En la majoria dels casos, aquesta comunitat no és més que un cercle social estès —en una assemblea, casa o partit—, un ambient per socialitzar-se, allotjar-se o passar el temps lliure, decorat amb sensibilitats socials. Però, al final, la supervivència material i psíquica de cada persona en aquests ambients segueix depenent dels recursos individuals. I, algunes vegades —encara que, efectivament, no totes, ni la majoria d'elles— es parla de suport mutu precisament per tapar la seva mancança.</p> <p><strong>Practicar la solidaritat</strong></p> <p>És important no enganyar-se a una mateixa. Si les respostes a la cerca de diners, de casa o d'afecte solen ser individuals, és inútil propagar la idea de la solidaritat de manera intensa i abstracta. Més interessant és com abordar de manera concreta les qüestions de la supervivència econòmica, de la comunicació —i les seves jerarquies—, del desig, de l'envelliment, de la malaltia i de la mort, tenint com a referència a la veu que menys se sent, el punt de vista de les persones més silenciades, i no a aquells que canten l'interès pel bé comú, de manera que les seves paraules o el seu treball els són retornats en forma de reconeixement personal, prestigi i compensacions materials directes o indirectes. En ocasions, veiem circular a una espècie de microlíders postsocialistes, llibertaris o indepes, que condemnen el canibalisme dominant i el seu ordre social, que fins i tot treballen en projectes polítics o comunitaris, competint en la pràctica amb els altres per guanyar prestigi i espai, i buscant convertir-se en petits o grans Pablos Iglesias —algú que aconsegueix acomodar-se a les jerarquies socials, aprofitant la crítica a aquestes mateixes jerarquies—.</p> <p>Crear una força solidària passa per criticar tant l'individualisme actual com el comunalisme idealitzat. La nova colonialitat del poder s'erigeix com un règim cruel d'exclusions i discriminacions, al mateix temps que assimila els discursos crítics, fent-los florir quan els buida de contingut pràctic i els converteix en parts de la ideologia d'un capitalisme que pot ser salvatge i, alhora, progre. La nostra tasca política seria plantejar la solidaritat i els llaços entre les persones oprimides, no com a discursos abstractes que són la resposta a tot, sinó centrant-nos en el particular i en la resolució de problemes —resolució que, inevitablement, sempre serà parcial…—. Hem d'anar amb compte en no fer dels nostres discursos els nostres enemics, com ha passat bastants vegades en la història dels moviments contestataris.</p> <p><i>* Una Posició és una crida a la reactivació d'un projecte seriós, autònom i llibertari fora de les institucions de la democràcia parlamentària. Article extret del web de Solidaridad Obrera.</i><br class='autobr' /> <i><a href="http://lasoli.cnt.cat/16/05/2017/economia-notes-psicologia-catastrofe/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://lasoli.cnt.cat/16/05/2017/economia-notes-psicologia-catastrofe/</a></i></p></div> La FESIM-CGT convoca concentracions el 19 i 20 de maig a les portes del Saló de l'Automòbil de Barcelona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12455 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12455 2017-05-16T22:44:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Barcelonès Metall agenda agenda_destacat <p>La Coordinadora del Automòbil de la FESIM-CGT i la FEMEC-CGT cridem a participar a les accions que organitzem a les portes del Vè Salò de l'Automòbil, ara conegut com Automobile Barcelona, a la Plaça Espanya de Barcelona.<br class='autobr' /> L'esdeveniment del Saló de l'Automòbil és una demostració del poder de les multinacionals al mercat i en les relacions laborals. Les empreses de l'automòbil són continus laboratoris de mesures laborals que després apliquen en la resta del metall i en altres sectors.<br class='autobr' /> Actualment ens (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot24" rel="tag">Metall</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12455-c9bba.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>La Coordinadora del Automòbil de la FESIM-CGT i la FEMEC-CGT cridem a participar a les accions que organitzem a les portes del Vè Salò de l'Automòbil, ara conegut com Automobile Barcelona, a la Plaça Espanya de Barcelona.</p> <p>L'esdeveniment del Saló de l'Automòbil és una demostració del poder de les multinacionals al mercat i en les relacions laborals. Les empreses de l'automòbil són continus laboratoris de mesures laborals que després apliquen en la resta del metall i en altres sectors.</p> <p>Actualment ens trobem enmig d'una ofensiva de gran envergadura, coneguda com a Indústria 4.0. Des de la FESIM-CGT entenem que hem d'avançar-nos a les conseqüències que ja es comencen a veure en la pèrdua de llocs de treball, per això nes concentrarem davant el Saló de l'Automòbil per exigir solucions a les repercussions de la Indústria 4.0.</p> <p>Quin futur vols? És la pregunta que farà FESIM-CGT a la ciutadania, davant un Automóbile Barcelona que presenta uns vehicles que cada vegada es fabriquen més automatitzats i digitalitzats, amb un clar risc sobre l'ocupació futura.</p> <p>No ens resignem a acceptar que les multinacionals segueixin incrementant els seus beneficis i la robotització acabi amb milions de llocs de treball. Segons aquest sindicat, les alternatives que es proposen amb el pagament d'IRPF i Seguretat Social als robots, no garanteix que les centenars de milers de persones que depenen de l'acte, tinguin un futur digne.</p> <p>Per això la FESIM-CGT planteja un canvi radical de les relacions laborals amb setmanes de 30 hores, amb el mateix salari, i la jubilació als 55 anys. Entenen que és l'únic camí perquè el futur de robotització i digitalització que els empresaris i governs ens venen com a positiu, el sigui para totes les persones i no només per als poderosos.</p> <p>FESIM-CGT presentarà la seva campanya, que acompanyarà amb un dual-robot, de grans dimensions.</p> <p>Els materials que repartirem serviran tant per al Saló de l'Auto com per a campanyes posteriors als polígons i empreses del metall.</p> <p><strong>Les concentracions tindran lloc:</p> <p>DIVENDRES 19 DE MAIG; DE 17 A 20 HORES</p> <p>DISSABTE 20 DE MAIG; DE 11 A 14 HORES.</strong></p> <p>El divendres al matí estarem reunits la Coordinadora de l'Auto en els locals del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya a C/ Burgos 59 baixos (prop de Sants Estació) i posteriorment participarem en l'acció.</p> <p>CRIDEM A TOTS I TOTES A PARTICIPAR. ELS TERRIBLES EFECTES D'INDÚSTRIA 4.0 ENS PODEN AFECTAR A TOTS I TOTES.</p> <p><strong>FESIM-CGT</strong><br class='autobr' /> <a href="https://fesimcgt.wordpress.com/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://fesimcgt.wordpress.com/</a><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/cgtmetal" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/cgtmetal</a></p> <p><span class='spip_document_7575 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH707/cartel_salon_del_auto-62a4f.jpg' width='500' height='707' alt="" /></span></p> <hr class="spip" /> <p><strong>SAPS QUÈ ÉS LA “INDÚSTRIA 4.0”?</strong></p> <p>Les multinacionals de la indústria de l'automòbil, estan duent a terme una revolució tecnològica a la qual han anomenat “indústria 4.0”. Després del vapor, l'electricitat i l'electrònica, la robotització i la digitalització total de les fàbriques, pot significar una revolució industrial sense precedents.</p> <p>Les màquines, i ara els robots, serveixen per evitar esforços físics i repetitius a les persones. Però també serveixen per eliminar llocs de treball. Les mateixes multinacionals pronostiquen que augmentaran les produccions de cotxes, però es perdran de 7 milions d'ocupacions.</p> <p>Els empresaris ens venen que es crearan nous llocs i especialitats, però per a moltes persones pot significar la desocupació. Per això, molts governs comencen a plantejar-se la possibilitat d'una renda bàsica o que els robots paguin impostos.</p> <p>Per a la CGT, l'alternativa no pot ser l'almoina per qui es quedi sense ocupació.</p> <p>La indústria ha de seguir obrint el camí cap a un futur just i humà:<br class='autobr' /> EL REPARTIMENT DEL TREBALL I LA RIQUESA.</p> <p>L'alternativa és la reducció del temps de treball. La riquesa la generem nosaltres, no deixem que se la quedin uns pocs i poques.</p> <p>Altres sindicats es conformen amb nul·les reduccions de jornada i, per contra, augmenten jornada i flexibilitat, la CGT diem el contrari:<br class='autobr' /> SI LES MAQUINES SÓN CAPACES DE CREAR RIQUESA I ELIMINAR TREBALLS PESATS I REPETITIUS, NO HA DE SER PERQUÈ UNS POCS ACUMULIN DINERS QUE NO PODEN GASTAR EN MILERS DE VIDES, SINÓ PERQUÈ TOTA LA HUMANITAT MILLOREM LES CONDICIONS DE VIDA I TREBALL.</p> <p>Ja n'hi ha prou de PRECARIETAT I DE EXPLOTACIÓ! És la màquina la que ha d'adaptar-se a l'home.</p> <p>· PER UNS RITMES DE TREBALL HUMANS.</p> <p>· PER LA JORNADA SETMANAL DE 30 HORES AMB EL MATEIX SALARI.</p> <p>· PER LA JUBILACIÓ ALS 55 ANYS AMB EL 100%.</p> <p><strong>Federació de Sindicats de la Indústria Metal·lúrgica de la CGT</strong></p></div> La CGT denuncia manca de personal a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona tot i les reformes http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12456 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12456 2017-05-16T18:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Sanitat Tarragona Retallades <p>La secció sindical de la CGT a l'Hospital Joan XXIII ha emès aquest dimarts un comunicat en què denuncia manca de personal al centre tarragoní tot i les reformes i les ampliacions dutes a terme. Creuen que «tota millora en infraestructura i aparatatge ha d'anar acompanyada de la dotació necessària de recursos humans» però asseguren que això no ha estat així. A finals de l'any passat van inaugurar el nou servei d'urgències amb noves sales modernes i més superfície en metres quadrats per poder atendre (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot34" rel="tag">Sanitat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot8" rel="tag">Tarragona</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot96" rel="tag">Retallades</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH88/arton12456-4df95.jpg" width='150' height='88' /> <div class='rss_texte'><p>La secció sindical de la CGT a l'Hospital Joan XXIII ha emès aquest dimarts un comunicat en què denuncia manca de personal al centre tarragoní tot i les reformes i les ampliacions dutes a terme. Creuen que «tota millora en infraestructura i aparatatge ha d'anar acompanyada de la dotació necessària de recursos humans» però asseguren que això no ha estat així. A finals de l'any passat van inaugurar el nou servei d'urgències amb noves sales modernes i més superfície en metres quadrats per poder atendre millor als pacients, però <a href="http://delcamp.cat/tarragonadiari/noticia/14596/tornen-els-problemes-per-manca-de-personal-a-lhospital-joan-xxiii" class='spip_out' rel='external'>passada la crisi de la grip van tornar a reduir el personal</a>.</p> <p>El personal d'urgències ara mateix és d'un professional per torn (infermers, auxiliars i zeladors), «tornant a la sobrecàrrega assistencial». La situació podria empitjorar segons assenyalen per l'increment de població estacional a l'estiu, i és que la direcció ha decidit quedar-se en les ràtios d'altres centres hospitalaris i disposar només d'un sol auxiliar d'infermeria (TCAI) per cada dos quiròfans (del total de quatre), quan abans era un per cada.</p> <p>Conclouen, doncs, que aquesta situació «crea una tensió que no deixa treballar amb la qualitat que els treballadors, i sobretot els pacients, es mereixen». Afegeixen, a més, que el tercer dia d'inaugurar-se les noves instal·lacions es va espatllar el munta-càrregues i, de moment, no hi ha previsió d'arreglar-lo pel cost que implica. A la pràctica, suposa que el zelador puja i baixa a la segona planta per recollir el material d'esterilització que es necessita de forma urgent.</p> <p>* <i>Notícia publicada a delCamp.cat<br class='autobr' /> <a href="http://delcamp.cat/tarragonadiari/noticia/18784/la-cgt-denuncia-manca-de-personal-a-lhospital-joan-xxiii-tot-i-les-reformes" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://delcamp.cat/tarragonadiari/noticia/18784/la-cgt-denuncia-manca-de-personal-a-lhospital-joan-xxiii-tot-i-les-reformes</a></i></p></div> Marxa Internacional contra Monsanto el 20 de maig a Barcelona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12454 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12454 2017-05-16T17:56:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Salut Ecologisme Internacionalisme Barcelonès agenda agenda_destacat <p>Marxa Internacional contra Monsanto Maig 2017<br class='autobr' /> Dissabte 20 de maig 11h al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, Gran Via de les Corts Catalanes 612, Barcelona<br class='autobr' /> Bayer ha comprat Monsanto i es converteix en la mega multinacional de llavors i agrotòxics més perillosa del planeta pel seu domini i control global de tota la cadena agroalimentària perquè augmentarà encara més els greus impactes sobre la salut i el medi ambient i provocarà la desaparició i la misèria de la (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot88" rel="tag">Salut</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot54" rel="tag">Ecologisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12454-9bb80.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Marxa Internacional contra Monsanto Maig 2017</strong></p> <p><strong>Dissabte 20 de maig 11h al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, Gran Via de les Corts Catalanes 612, Barcelona</strong></p> <p>Bayer ha comprat Monsanto i es converteix en la mega multinacional de llavors i agrotòxics més perillosa del planeta pel seu domini i control global de tota la cadena agroalimentària perquè augmentarà encara més els greus impactes sobre la salut i el medi ambient i provocarà la desaparició i la misèria de la població pagesa.</p> <p>El glifosat, el producte estrella de Monsanto és l'herbicida més utilitzat al món i ha estat qualificat per la IARC, organització internacional de recerca del càncer i per l'Organització Mundial de la Salut com a possible cancerigen. En els camps de soja transgènica s'aplica indiscriminadament el glifosat, principal ingredient del Roundup, per matar les “males herbes”, la soja transgènica s'utilitza fonamentalment per l'alimentació animal i en conseqüència, la carn, la llet, el formatge i altres productes làctics contenen restes de Roundup.</p> <p>Afortunadament moltes ciutats europees com Barcelona, gràcies a la mobilització d'organitzacions de treballadors i ecologistes s'ha aconseguit prohibir l'ús d'aquest herbicida en treballs de jardineria i medi ambient i substituir-los per productes més sostenibles i ecològics.</p> <p>Gran quantitat de recerques científiques independents han demostrat que els cultius transgènics provoquen problemes ambientals com la pèrdua de biodiversitat, la mort massiva de abelles i diversos problemes de salut: infertilitat, al·lèrgies i insuficiències en el sistema immunitari.</p> <p>La petita pagesia familiar tradicional i ecològica també es veu afectada i acumulen pèrdues per la imposició del transgènics com a model productiu i perquè contamina genèticament els seus cultius, com a passat a Catalunya, mentre que Monsanto i altres multinacionals agroalimentàries obtenen grans beneficis inclosos els drets exclusius sobre les llavors i la seva composició genètica.</p> <p>Multinacionals i administració funcionen amb portes giratòries, als EUA, l'agència encarregada de garantir la seguretat alimentària de la població (FDA) i el Departament d'Agricultura dels Estats Units han estat i estan dirigides per ex alts càrrecs directius de Monsanto.</p> <p>Quines són les mesures que defensem i reivindiquem ?</p> <p>.- Exigir que en les etiquetes dels productes alimentaris es faci constar la seva procedència transgènica perquè les consumidores podem decidir</p> <p>.- No consumir productes derivats de la soja i el blat de moro si no són ecològics o garanteixen que estan lliures de transgènics.</p> <p>.- Consumir principalment productes de temporada de productors locals tradicionals i ecològics i associar-se en grups i cooperatives de consum.</p> <p>.- Exigim que es reconeguin els estudis i experiments de científics independents que alerten sobre els impactes negatius del glifosat i dels transgènics agrícoles i la seva relació amb les alteracions toxicològiques demostrades en poblacions humanes.</p> <p>.- Acabar amb la precarietat laboral i les desigualtats que genera Monsanto entre la pagesia i personal laboral.</p> <p>.- Ens pronunciem contra el TTIP, CETA i tota classe de tractats de lliure comerç perquè protegiran els interessos les multinacionals en contra de les necessitats i les reivindicacions de les poblacions.</p> <p>.- Exigim a les administracions públiques que s'avinguin al principi de precaució davant l'evidència científica de risc per a la salut i el medi ambient d'aquestes aplicacions fitosanitàries. De fet en molts ajuntaments ja ho estan fent.</p> <p>No tolerarem ser enverinats !</p> <p>Ni Glifosat, Ni Transgènics !</p> <p>Lluitem per l'agroecologia i la Sobirania Alimentària !</p> <p>#MarxaContraMonsanto<br class='autobr' /> #MarchaAgainstMonsanto</p> <p><strong>Associació Catalana Cels Blaus, Associació Salut i Agroecologia, Col·lectiu Males Herbes de CGT Parcs i Jardins, Col·lectiu Torneu-nos el cel Blau, Ecologistes en Acció, HIJOS Barcelona, Som Lo Que Sembrem</strong></p> <p><span class='spip_document_7574 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/monsanto_2017_01-07d89.jpg' width='500' height='708' alt="" /></span></p></div> Repressió i incomunicació http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12452 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12452 2017-05-16T16:08:48Z text/html ca Coordinació del Catalunya Anunci Portada Ensenyament Ensenyament Antirepressió Universitats <p>Hi ha gestos i cares que, a força de trobar-m'hi, ja conec i sé com interpretar. Un ens l'hem trobat moltes vegades les companyes i companys encausats en el cas “27 i més”. Quan expliquem que ens demanen més de 11 anys de presó, 5 anys d'allunyament de la UAB i multes i responsabilitats civils que superen els 500.000 € en total, les cares generalment del nostre interlocutor/a són d'incredibilitat. Immediatament segueixen comentaris del tipus: “No pot ser. Voleu dir que us demanen això? Apa, no et (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot119" rel="tag">Universitats</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L108xH150/arton12452-83585.jpg" width='108' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Hi ha gestos i cares que, a força de trobar-m'hi, ja conec i sé com interpretar. Un ens l'hem trobat moltes vegades les companyes i companys encausats en el cas “<a href="https://som27imes.wordpress.com/" class='spip_out' rel='external'>27 i més</a>”. Quan expliquem que ens demanen més de 11 anys de presó, 5 anys d'allunyament de la UAB i multes i responsabilitats civils que superen els 500.000 € en total, les cares generalment del nostre interlocutor/a són d'incredibilitat. Immediatament segueixen comentaris del tipus: “No pot ser. Voleu dir que us demanen això? Apa, no et preocupis, segur que no serà tant”. I un cop de mà a l'esquena, barreja de gest paternal o d'intent de canviar de tema. En alguns casos, quan els explico que en el meu cas el fiscal només pot dir que vaig fer una roda de premsa, o en altres que només els identifica portant un megàfon, fent d'interlocutores o duent una pancarta, ens adonem que qui ens escolta no ens creu. Com deia, ja conec aquestes cares que darrere un somriure forçat amaguen el convenciment de que no estem dient el que realment va passar.</p> <p>Personalment, no és el primer cop que pateixo la repressió policial o, com en aquest cas, judicial. Som molt i moltes militants de moviments socials i sindicals que des de fa més de 20 anys l'hem anat experimentant en pròpia pell. Potser és cert que abans era una mica més subtil, segurament amb peticions de presó menors, però era igualment dramàtica i agressiva cap els moviments populars i la gent que hi militàvem. I, de fet, aquesta dificultat de fer creïble a les persones a qui els explicàvem aquesta repressió, també hi era. Quan narràvem que ens havien detingut i ens havien pegat mentre ens posaven les manilles un grup d'antiavalots, a l'altra banda sovint hi havia escepticisme. El mateix escepticisme que sentíem quan explicàvem que per una okupació ens volien engarjolar més de cinc anys. Un escepticisme que es convertia tot seguit en desconfiança.</p> <p>Possiblement molta de la gent a qui ens adrecem quan expliquem la repressió reacciona de manera similar. Expliquem coses, situacions, ben reals. Tant reals que segurament són una pota del control social sota les denominades “democràcies”, entre elles la que ens ha tocat viure. Només a Catalunya, des del moviment de la insubmissió fins ara, els casos es poden comptar per milers, se'ns dubte. Tots ells amb situacions increïbles al darrere: des d'aquell insubmís que detenien trucant-lo que deia fer-se des d'un hospital on suposadament hi havia la seva mare ingressada d'urgència, fins gairebé abans d'ahir amb les estudiants detingudes en sortir de casa seva un dia qualsevol al matí. De fet, fa poc hem viscut i sentit un cas ben mediàtic, el de la Casandra. Sabem que l'han condemnada a un any de presó i diversos d'inhabilitació per piulades humorístiques sobre el Carrero Blanco, amb acudits que molts de nosaltres en algun moment hem fet (tot i que potser amb menys gràcia, ho reconec). Estic segur que moltes persones que han llegit aquest cas al diari hauran pensat que alguna cosa més haurà fet, la Casandra. Que per això només l'Audiència Nacional no condemna tant. I, de fet, alguns mitjans de comunicació ja s'han encarregat d'alimentar meticulosament aquesta sospita.</p> <p>Què s'amaga darrere tot això? Quan la patim, la repressió molt sovint ens sembla desproporcionada. I no és estrany que un tingui la temptació de pensar que en el seu cas és exagerada, fora del normal. Tot i això, em temo que la repressió mai és exagerada i que segueix un guió ben establert. Busca provocar el màxim dany a les persones que la pateixen directament i al seu entorn militant. I sovint s'estén cap a familiars i amigues/amics. Ho sabem. Ho hem viscut i ho hem teoritzat molts cops. Però també busca generar incomunicació. I aquesta és potser una de les seves armes més perilloses. Crec que els exemples anteriors ho mostren clarament. Quan expliquem la repressió, per a la majoria de les persones ens situem en un terreny fangós, fora d'allò que és creïble, i entrem en una espècie de realitat paral·lela. A mode d'uns “expedients X”. Traspassen el llindar d'allò que, senzillament, és veraç segons els dictàmens dels mitjans de comunicació de masses que, ara per ara, ostenten encara el monopoli de dir com és la realitat.</p> <p>I aquí tenim un problema. Militem en sindicats, en moviments socials o en col·lectius de diversa índole. Amb aquesta militància volem transformar la realitat. Lluitem contra el Poder i les seves injustícies. Ens hi rebel·lem i busquem ser molts i moltes per desbordar la seva realitat i construir-ne una de nova. Per fer-ho, una de les nostres principals armes és la paraula. Una arma, com deia un poeta, carregada de futur. La repressió ens la roba en eliminar la nostra capacitat de convenciment en allò que expliquem. Si exposem realitats increïbles per a qui ens escolta quan parlem de judicis, per exemple, perquè ens haurà de fer cas quan parlem de l'economia, de la societat, de l'explotació i hi proposem alternatives?. Senzillament, no ho fa.</p> <p>La repressió busca, també, condemnar-nos a la incomunicació. Treure'ns la veu encara que seguim parlant. Com a eina central en la nostra derrota. A Argentina, a finals dels 1970's, aquelles dones amb mocadors blancs al cap a la Plaza de Mayo de Buenos Aires eren, simplement, unes boges. Perquè parlaven de coses negades. Ni una paraula a la premsa i, per tant, inexistents. Avui, aquí, ens passa el mateix. Que 25 exestudiants i dos treballadors de la Universitat Autònoma de Barcelona haguem d'anar a un judici on se'ns demanen més de 11 anys de presó i moltes altres coses sembla una fantasia. Però no ho és. Gens ni mica. Encara que, pràcticament, no se'n parli mai a la premsa de masses. I, amb això, deixem de ser interlocutors per tota la resta. Quan condemnem la privatització de les universitats o quan avisem d'acomiadaments encoberts o que hi ha qui treballa sense contracte. Jo ho veig, dia a dia, en la gent amb qui comparteixo treball a la meva facultat.</p> <p>En absència de tenir capacitat per explicar la realitat de manera massiva, la repressió segueix fent, de la incomunicació, una de les seves millors armes. Espero que, en algun moment, els moviments populars tinguem la capacitat d'explicar, per nosaltres mateixos, al realitat en formats adreçats a la gran majoria de la població. Suposo que, per això, cal tenir els/les nostres periodistes i espais de comunicació consolidats. Si ho aconseguim, en aquell moment la repressió toparà amb un obstacle i nosaltres serem una mica més lliures.</p> <p>* <i>Ermengol Gassiot és Secretari General de CGT Catalunya i és un dels encausats en el cas 27imés</i><br class='autobr' /> <a href="https://lasaldelaterra.wordpress.com/2017/05/15/repressio-i-incomunicacio/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://lasaldelaterra.wordpress.com/2017/05/15/repressio-i-incomunicacio/</a></p></div> Tarifa elèctrica: d'instrument de redistribució a mecanisme de despossessió http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12450 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12450 2017-05-15T22:25:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Crisi Situació econòmica energia Economia <p>Els models de producció i tarifació elèctrica tenen profunds impactes socials. Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autora fa una revisió històrica i política de les polítiques sobre la provisió d'energia elèctrica.<br class='autobr' /> Imaginem dues persones que viuen en dues localitats diferents d'un mateix espai polític. Pensem en una persona que viu vora el Ter, el Freser o el Llobregat, en una població veïna d'una de les moltes colònies tèxtils que habiten els rius o en una persona que viu a l'Empordà en una zona (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot125" rel="tag">energia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12450-f2cdc.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Els models de producció i tarifació elèctrica tenen profunds impactes socials. Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autora fa una revisió històrica i política de les polítiques sobre la provisió d'energia elèctrica.</strong></p> <p>Imaginem dues persones que viuen en dues localitats diferents d'un mateix espai polític. Pensem en una persona que viu vora el Ter, el Freser o el Llobregat, en una població veïna d'una de les moltes colònies tèxtils que habiten els rius o en una persona que viu a l'Empordà en una zona molt ventosa, en la que s'hi ha instal·lat un aerogenerador. L'altra persona, en canvi, viu en una zona a centenars de quilòmetres d'una central nuclear o d'una gran central tèrmica de carbó.</p> <p>Davant d'aquesta situació, la pregunta pertinent seria: aquestes dues persones que pertanyen al mateix territori i comparteixen les mateixes institucions polítiques, haurien de tenir la mateixa facilitat d'accés a l'electricitat i en les mateixes condicions de subministrament i preu? Això hauria de ser així encara que en un cas la seva electricitat es generés al costat de casa seva i tingués com a origen una font lliure i a l'abast de tothom, mentre que a l'altra l'origen fos llunyà i provinent d'una font fòssil o mineral privada?</p> <p>Amb molts matisos i diferències, des dels anys 1920, a molts llocs del món, la majoria de la població i dels governs així ho consideraven. Per aquest motiu, el subministrament elèctric formava part dels serveis públics que els estats havien d'assegurar. Així doncs, es van nacionalitzar o construir un conjunt d'infraestructures i xarxes elèctriques que es gestionaven de forma centralitzada i cobrien l'extensió total del territori d'un país, per tal que qualsevol localitat, família, empresa o servei tinguessin accés al subministrament elèctric en les mateixes condicions que les altres. Dins d'aquesta concepció, els dos elements més importants eren, d'una banda, la planificació de les inversions, per garantir les instal·lacions òptimes per generar i utilitzar l'electricitat necessària –ni més ni menys–. Per altra banda, la tarifa elèctrica: un preu administratiu al qual es cobrava la provisió d'electricitat i que era igual per tots els usuaris d'una mateixa categoria (llars d'unes determinades característiques, determinades empreses o grans infraestructures com el tren o els tramvies). Tot plegat, independentment d'on visquessin.</p> <p>La tarifa elèctrica, en aquest context, tenia una doble finalitat. Recaptar prou ingressos per cobrir el cost de les instal·lacions i activitats vinculades amb la generació, transport i distribució de l'energia i alhora fer que tothom rebi el mateix servei al mateix preu. Aquesta doble funció atorga a la tarifa un caire redistributiu, per tres raons.</p> <p>La primera raó és redistribuir els diferents costos de generació de l'electricitat. Encara que l'electricitat que els ciutadans fem servir a les nostres cases, ciutats, transports o feines és la mateixa, el seu origen pot ser molt divers: pot haver estat generada a partir d'una ventada, d'un salt d'aigua, d'un raig de sol, pel moviment de les onades, amb la calor de la terra, obtingut en cremar un combustible fòssil o amb la fusió nuclear. El cost de la generació d'electricitat (cost de l'energia primària, infraestructures i activitat de generació) és molt diferent, si l'electricitat es genera, per exemple, en una central hidroelèctrica, amb el moviment d'un aerogenerador o en una central nuclear.</p> <p>La segona raó és compensar les diferents distàncies d'accés. Encara que l'electricitat que utilitzem sigui igual, aquesta ens pot arribar des d'una central o generador del veïnat –inclús situat al mateix lloc on ens trobem (casa, empresa, hospital, piscina municipal...)– o des d'una central hidroelèctrica, de gas, tèrmica o nuclear molt llunyana. Com més reduïda sigui la distància entre el lloc de consum i el lloc de generació de l'electricitat, menors seran els requeriments d'infraestructures i els costos de transport.</p> <p>La tercera raó –encara que un economista, en aquest cas, més que de redistribució parlaria de reassignació–, és evitar una transferència de renda des dels usuaris finals cap als propietaris o accionistes de les grans empreses elèctriques. Sense una tarifa elèctrica que reguli el preu de l'electricitat el poder de mercat d'aquestes empreses els permetria fixar uns preus excessius i injustificats.</p> <p>Per altra banda, al llarg del cicle elèctric ens trobem diferents tipus d'empreses. Aquelles que només generen electricitat per vendre-la a altres empreses que faran totes les passes necessàries per a comercialitzar-la; altres empreses que només cobreixen una de les fases del procés –la generació, el transport (alta tensió), la distribució (mitja tensió) o la comercialització final (baixa tensió); o les empreses de cicle complet que cobreixen totes aquestes fases. Dins de les dues primeres categories, especialment, la primera es poden trobar des d'empreses minúscules (un o uns propietaris d'una turbina al riu, d'uns aerogeneradors o d'unes plaques solars) o grans empreses propietàries de grans centrals tèrmiques, nuclears o de cicle combinat (gas). Les empreses de cicle complet solen ser grans monopolis donat que la realització de les quatre fases sols anar associada a l'existència de grans centrals que generen una electricitat que es transporta arreu del territori, mitjançant grans cables i centrals transformadores d'alta a mitja i de mitja a baixa tensió.</p> <p>Més enllà d'altres consideracions, si una societat determinada considera que l'electricitat és una necessitat bàsica que ha d'estar a l'abast de tothom en les mateixes –i millors– condicions possibles, s'entendrà que es requereixen una planificació, per tal de crear sistemes integrats, i unes tarifes elèctriques redistributives, que permetin que aquelles empreses generadores amb costos inferiors subvencionin a les que els tenen majors. Hauria de permetre també que qualsevol persona, empresa, ciutat o poble paguin el mateix pel mateix tipus de subministrament, es trobin a prop o lluny de les unitats generadores, cobrint els costos de la xarxa i del subministrament final. Al mateix temps, caldria evitar que els grans monopolis elèctrics estableixin uns preus "excessius".</p> <p>Del que acabem d'explicar es dedueix que, idealment, es podrien tenir dos tipus de sistemes elèctrics. D'una banda, un més horitzontal, on els llocs de generació d'electricitat es troben distribuïts arreu del territori en funció de les característiques climàtiques, hidrològiques i orogràfiques i en el que la distància entre els llocs de generació i ús final no és gaire gran. De l'altra, un sistema més vertical, en el que les grans centrals generadores instal·lades en determinades localitzacions aboquen l'energia produïda a una xarxa elèctrica cap als usuaris finals (llars, empreses, nuclis urbans, serveis col·lectius...).</p> <p>La diferència entre ambdós sistemes és que el primer tendeix a generar relacions més igualitàries, mentre que en el segon el poder és jeràrquic i molt asimètric. Tot i que els sistemes horitzontals són més democràtics, al llarg del segle XX, la major part dels sistemes elèctrics que s'han construït arreu del món són del segon tipus: uns sistemes verticals, centralitzats i governants per grans monopolis elèctrics. El poder d'aquests monopolis, però, s'ha controlat creant uns sistemes elèctrics integrats, públics amb empreses de titularitat estatal, regional o local.</p> <p>En el cas de la península Ibèrica, es va implantar un sistema lleument diferent on les empreses d'UNESA (avui en dia: Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, Viesgo (E.On) i Electricidad de Portugal) quasi sempre han estat de titularitat privada. Per aquesta raó, sempre ha estat molt difícil que aquestes acceptessin la planificació i les tarifes elèctriques, però des de la dècada dels 1990 les coses han anat de mal en pitjor.</p> <p>La part més visible d'aquest infortuni són els canvis que ha experimentat la tarifa i la factura elèctrica. Actualment el preu a què es paga l'electricitat ve marcat per les estratègies de beneficis i dividends dels propietaris de les empreses d'UNESA i no per les necessitats de la població.</p> <p>El problema és que aquestes empreses de facto són un oligopoli i es beneficien elles mateixes del que abans era un mecanisme redistributiu per a tots i totes. Al mateix temps, influeixen sobre les inversions dient que necessitem més capacitat de generació elèctrica que la que ja realment utilitzem i la fan pagar a tothom (com les autopistes o aeroports). És més, fan tot el possible per poder controlar tot l'àmbit elèctric de la península, des del pantà més allunyat dels Pirineus fins a la central de cicle combinat més sofisticada, passant per les plaques solars que tenim a les nostres cases o empreses, per seguir mantenint el seu monopoli. Amb tot això, aquestes empreses tenen "beneficis caiguts del cel" (windfall profits), ja que tota l'electricitat es paga com si fos la més cara de generar i se les compensa amb conceptes ficticis en la factura elèctrica per coses o situacions que elles mateixes han creat –excés d'inversions i capacitat– o per situacions imaginades, com unes hipotètiques pèrdues per un increment de la competència.</p> <p>Per tot plegat, com anirem desglossant en una segona part d'aquesta sèrie, al preu que paguem –o no podem pagar-, resultat de la "factura de la llum", poc li queda de l'esperit redistribuïdor i políticament unificador que tenia anteriorment. Enguany, la "factura de la llum" ha esdevingut un instrument de despossessió, generador de més pobresa i exclusió.</p> <p>*<i> Aurèlia Mañé Estrada és membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.<br class='autobr' /> Aquest article extret de la <a href="https://directa.cat/actualitat/tarifa-electrica-dinstrument-de-redistribucio-mecanisme-de-despossessio" class='spip_out' rel='external'>Directa</a> forma part d'una sèrie monogràfica al voltant de l'informe <a href="http://seminaritaifa.org/pdf/Informe_11_ES.pdf" class='spip_out' rel='external'>La despossessió de la vida quotidiana</a>.</i></p></div>