CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 #RefugeesWelcome: Protegeix-te contra els rumors racistes http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12005 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12005 2016-06-23T21:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antifeixisme Immigració Drets humans Internacionalisme Solidaritat Moviments Socials <p>#RefugeesWelcome Protegeix-te contra els rumors racistes<br class='autobr' /> Com sabem, moltes persones estan arriscant la vida en el seu intent d'arribar a Europa, per escapar de guerres i pobresa. Davant d'això s'està estenent un brot perillós de racisme. Aquesta octaveta dóna uns consells per protegir-nos del contagi xenòfob.<br class='autobr' /> No bloquegem la porta d'Europa<br class='autobr' /> De vegades se senten comentaris com: “Per què vénen aquí, no poden quedar-se al seu país, o a països propers?” La majoria ho fa.<br class='autobr' /> A Síria, dels 12 milions de (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot86" rel="tag">Antifeixisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot36" rel="tag">Immigració</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot129" rel="tag">Drets humans</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH92/arton12005-6243a.png" width='150' height='92' /> <div class='rss_texte'><p><strong>#RefugeesWelcome<br class='autobr' /> Protegeix-te contra els rumors racistes</strong></p> <p>Com sabem, moltes persones estan arriscant la vida en el seu intent d'arribar a Europa, per escapar de guerres i pobresa. Davant d'això s'està estenent un brot perillós de racisme. Aquesta octaveta dóna uns consells per protegir-nos del contagi xenòfob.</p> <p><strong>No bloquegem la porta d'Europa</strong></p> <p>De vegades se senten comentaris com: “Per què vénen aquí, no poden quedar-se al seu país, o a països propers?” La majoria ho fa.</p> <p>A Síria, dels 12 milions de persones desplaçades, gairebé 8 milions es queden dins del país, al voltant de 4,5 milions de persones es refugien als països veïns, i fins a finals de 2015, potser mig milió de persones sirianes havien aconseguit arribar a Europa, xifra que representa el 0,1% de la població europea.</p> <p>Europa no està sobrecarregada; tenint en compte la seva població i nivell econòmic, la seva resposta és totalment inadequada i inhumana.</p> <p><strong>No et fiïs dels acords de despatxos</strong></p> <p>L'acord de la UE amb Turquia incompleix el dret internacional. Com ha denunciat Amnistia Internacional, Turquia no és un país segur per a la gent refugiada; ha dut a terme expulsions massives i forçoses. En una mostra flagrant de cinisme, la UE pagarà 6.000 milions d'euros al govern turc a canvi de l'acord.</p> <p>L'acord tampoc aturarà l'arribada de gent, només augmentarà el risc que persones i famílies senceres morin intentant arribar a Europa.</p> <p><strong>No posis tanques a la solidaritat</strong></p> <p>El partit feixista Plataforma per Catalunya fa campanya amb el lema “Primer els de casa”. Per als partits de la dreta i de la ultradreta, la nova versió del lema és: “abans d'acollir refugiats, hauríem de atendre la gent de casa.”</p> <p>Però precisament els partits que promouen aquests arguments tampoc fan res per millorar els serveis socials per a la “gent de casa”, sinó tot el contrari.</p> <p><strong>Ajuda a crear una societat integradora</strong></p> <p>Les persones que escapen d'una guerra o de la pobresa no necessiten exigències “d'integrar-se”. Necessiten, com tothom, una societat que els respecti com a persones. L'experiència general és que si una societat realment acull les persones refugiades, aquestes es troben a gust i tenen ganes de formar-ne part. Són les societats excloents les que creen guetos.</p> <p><strong>No et deixis confondre amb històries de màfies</strong></p> <p>La UE impossibilita viatges segurs i legals i després es queixa que les persones refugiades fan servir transports il·legals. És pura hipocresia.</p> <p>Podrien eliminar els traficants de persones i les màfies en un moment; només caldria introduir vies segures per viatjar i ningú arriscaria la vida en una pastera o contenidor.</p> <p><strong>No oblidis el canvi climàtic, la pobresa, la violència de gènere…</strong></p> <p>Els dirigents europeus que diuen que “arriben persones que no són refugiades de veritat” no tenen vergonya.</p> <p>La UE construeix tanques, bloqueja pasteres i envia homes armats per reprimir totes les persones que intenten arribar, sense saber si tindrien l'estatus formal de refugiades. Els estats europeus incompleixen l'obligació de considerar les demandes d'asil.</p> <p>De totes maneres, cal afegir com a motius d'asil la fam, la pobresa extrema, el col·lapse econòmic, el canvi climàtic, la violació com a arma de guerra…</p> <p><strong>Recorda: no porten el terror, se n'escapen</strong></p> <p>La premsa sensacionalista diu que “si acceptem persones refugiades, també vindran terroristes”. És una mentida maliciosa. Els terribles atemptats a París i Brussel·les els van cometre persones nascudes i formades a Europa. I si grups com Al Qaeda o Daesh volguessin enviar agents des de l'Orient Mitjà, aquests es posarien vestit i corbata i viatjarien en avió, no arriscarien la vida en pasteres.</p> <p><strong>Hem de prioritzar millor les despeses</strong></p> <p>Mirem les següents xifres de 2015:</p> <p>· Pressupost de l'Oficina Europea de Suport a l'Asil (EASO) menys de 15 milions d'euros.<br class='autobr' /> · Pressupost de Frontex, la agència europea directament responsable de frenar l'arribada de persones, 114 milions d'euros.<br class='autobr' /> · Despesa militar dels estats europeus: uns 300.000 milions d'euros.</p> <p>La UE gasta molts diners en mesures de control inhumanes i en guerres; només escatima en l'acollida.</p> <p><strong>No donis oxigen als feixistes</strong></p> <p>Existeix l'argument que “si no aturem l'arribada de refugiats, l'extrema dreta creixerà”. Aquest argument és deshonest. És cert que l'extrema dreta està creixent arreu d'Europa, fent bandera del seu rebuig a les persones refugiades.</p> <p>Per això, hem de combatre els feixistes amb mobilitzacions unitàries, demostrant la falsedat dels seus arguments, i senyalant-los pel que són. Els partits institucionals que donen credibilitat als arguments racistes no resten suport als feixistes, sinó que els alimenten.</p> <p><strong>No ignoris els fets bàsics</strong></p> <p>La crisi actual es deu, en part, a les enormes desigualtats socials i a les guerres; no serà fàcil solucionar tot això.</p> <p>Però el que és molt senzill és que, com a mínim, 20.000 persones han mort al llarg dels últims 5 anys, intentant arribar a Europa. I han mort perquè els estats europeus no els han deixat cap altra opció que la de pujar a pasteres perilloses, ficar-se en contenidors on moren ofegades…</p> <p>Necessitem —molt i molt urgentment— vies segures perquè les persones que busquen refugi puguin, com qualsevol altra persona, viatjar a Europa sense arriscar la vida, ni haver de donar milers d'euros a intermediaris. Això no és gens complicat ni d'entendre ni d'aplicar.</p> <p><strong>Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR)</strong></p> <p>info@unitatcontraelfeixisme.org · <a href="http://unitatcontraelfeixisme.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://unitatcontraelfeixisme.org</a> · <a href="https://www.facebook.com/unitatcfr/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/unitatcfr/</a> · @UnitatvsRacisme · Donatius: ES95 3025 0001 1414 3343 9761</p> <p><strong><a href="https://unitatcontraelfeixisme.files.wordpress.com/2016/06/refugeeswelcome-octaveta-din-a5_imprimir.pdf" class='spip_out' rel='external'>#RefugeesWelcome octaveta en PDF</a></strong></p> <p>>>> <i>Hem imprès 50.000 exemplars de l'octaveta. Es poden agafar per repartir, des d'Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190. Metro Fontana, Barcelona.</i></p></div> Sessió formativa d'actualització jurídica: Delegades i Seccions Sindicals http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12006 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12006 2016-06-23T20:18:53Z text/html ca Secretariat Permanent CGT Catalunya Formació <p>Conferència de delegades i afiliades de la CGT de Catalunya.<br class='autobr' /> Sessió formativa d'actualització jurídica: Delegades i Seccions Sindicals<br class='autobr' /> Dijous, 15 de setembre de 2016, de 10.30h a 14.00h<br class='autobr' /> A la sala d'actes de la Casa del Mar<br class='autobr' /> Institut Social de la Marina<br class='autobr' /> C/ d'Albareda, 1-13 (Barcelona)<br class='autobr' /> Metro: L3 Paral·lel o Drassanes. Busos: 20, 21, 64, D20, H14, 88.<br class='autobr' /> Sessió formativa sobre el marc jurídic regulador de les Seccions Sindicals i de les Delegades Sindicals, en la qual es tractaran aspectes relatius (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique161" rel="directory">Tots els articles</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot143" rel="tag">Formació </a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH106/arton12006-a6514.png" width='150' height='106' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Conferència de delegades i afiliades de la CGT de Catalunya.<br class='autobr' /> Sessió formativa d'actualització jurídica: Delegades i Seccions Sindicals<br class='autobr' /> </strong></p> <p>Dijous, 15 de setembre de 2016, de 10.30h a 14.00h<br class='autobr' /> A la sala d'actes de la Casa del Mar<br class='autobr' /> Institut Social de la Marina<br class='autobr' /> C/ d'Albareda, 1-13 (Barcelona)<br class='autobr' /> Metro: L3 Paral·lel o Drassanes. Busos: 20, 21, 64, D20, H14, 88.</p> <p>Sessió formativa sobre el marc jurídic regulador de les Seccions Sindicals i de les Delegades Sindicals, en la qual es tractaran aspectes relatius als seus drets i garanties, amb especial referència al dret d'informació, l'obligació empresarial de proporcionar mitjans, i al gaudi de crèdit horari. L'activitat és d'especial interès per a noves delegades, però està oberta a tota l'afiliació.</p> <p>La conferència anirà a càrrec del Magistrat del TSJC i Professor de Dret Penal de la URV Carlos Hugo Preciado Domènech, que ja ha col·laborat anteriorment en altres activitats formatives amb la CGT de Catalunya.</p> <p><span class='spip_document_7218 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH354/cartellconferencia15s_petit-d854f.png' width='500' height='354' alt="" /></span></p></div> CGT convoca vaga a HP l'1 de juliol http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11999 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11999 2016-06-23T18:00:00Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Mobilitzacions laborals Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos <p>CGT CONVOCA VAGA A HP L'1 DE JULIOL<br class='autobr' /> Les seccions sindicals de CGT a HP Outsourcing, HP Processos i HP Consultoria i Aplicacions han convocat Vaga estatal el proper 1 de Juliol.<br class='autobr' /> El motiu és la política d'acomiadaments continuada de l'empresa, que porta acumulats 1200 en 4 anys, entre ells 200 que van ser part d'un ERO a Saragossa el 2014 i 84 acomiadaments en l'últim quadrimestre de 2016.<br class='autobr' /> Això ha suposat progressivament la substitució d'un 44% de la plantilla indefinida en aquests últims anys per (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot28" rel="tag">Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton11999-6f2ba.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><b>CGT CONVOCA VAGA A HP L'1 DE JULIOL</b></p> <p>Les seccions sindicals de CGT a HP Outsourcing, HP Processos i HP Consultoria i Aplicacions han convocat Vaga estatal el proper 1 de Juliol.</p> <p>El motiu és la política d'acomiadaments continuada de l'empresa, que porta acumulats 1200 en 4 anys, entre ells 200 que van ser part d'un ERO a Saragossa el 2014 i 84 acomiadaments en l'últim quadrimestre de 2016.</p> <p>Això ha suposat progressivament la substitució d'un 44% de la plantilla indefinida en aquests últims anys per personal subcontractat i ETT en precàries condicions laborals.</p> <p>Des de CGT s'ha pressionat a l'empresa en els últims 4 anys amb <a href="http://cgtinformatica.org/category/temas/despidos-hewlett-%20packard" class='spip_out' rel='external'>més d'un centenar d'accions i vagues</a> fins a asseure-la a negociar i estar molt prop d'un possible preacord. No obstant això, l'empresa ha portat la negociació a una situació de bloqueig, impossibilitant qualsevol via de diàleg.</p> <p>Cal recordar que en els 30 anys que HP porta implantada a Espanya, mai s'ha donat un resultat negatiu i dins d'Europa, HPE Espanya va donar la millor xifra de resultats el passat quadrimestre.</p> <p>Des de CGT s'ha convidat a la resta de forces sindicals de HP a recolzar aquesta vaga per obligar a l'empresa a assumir compromisos en matèria d'ocupació de cara a la fusió amb CSC i paralitzar aquesta política actual d'acomiadaments indiscriminats. S'ha confirmat el suport per part de CSI i CCOO Indústria a HP Consultoria Madrid.</p> <p>Els sindicats CCOO Serveis i UGT guarden silenci. Cal tenir en compte que en una vaga semblant el 2012 <a href="http://cgtinformatica.org/content/ccoo-y-ugt-anuncian-que-ser%C3%A1n-esquiroles-en-la-huelga-de-hp-del-d%C3%ADa-19" class='spip_out' rel='external'>van anunciar</a> a la plantilla que no anaven a secundar-la.</p> <p>La vaga pot generar incidències en els principals sistemes informàtics de grans empreses de banca, transport, alimentació, energia i administracions públiques. Les seccions sindicals de CGT organitzaran concentracions davant de seus corporatives dels principals clients.</p> <p><strong>Secció Sindical CGT HP</strong></p> <p><strong>Coordinadora d'Informàtica de CGT</strong><br class='autobr' /> <a href="http://www.cgtinformatica.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.cgtinformatica.org/</a><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/Informatica_CGT" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/Informatica_CGT</a></p> <p><a data-flickr-embed="true" href="https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/27082044183/in/dateposted-public/" title="Vaga 1 de juliol HP"><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/27082044183_d7af-ac130.jpg" width='500' height='708' alt="Vaga 1 de juliol HP" /></a></p> <script async src="//embedr.flickr.com/assets/client-code.js" charset="utf-8"></script> <p><a data-flickr-embed="true" href="https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/27418196720/in/dateposted-public/" title="Vaga HP 1 juliol"><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L353xH500/27418196720_a7c5-dbefa.jpg" width='353' height='500' alt="Vaga HP 1 juliol" /></a></p> <script async src="//embedr.flickr.com/assets/client-code.js" charset="utf-8"></script></div> Escola Llibertària d'Estiu a Ruesta del 28 al 31 de juliol 2016: De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11988 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11988 2016-06-23T17:20:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Convocatòries Antirepressió Anarquisme Antifeixisme Memòria històrica Gènere Cultura alternativa / Contracultura agenda agenda_destacat <p>De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats<br class='autobr' /> Escola Llibertària d'Estiu de la CGT, del 28 al 31 de juliol a Ruesta<br class='autobr' /> Un any més la CGT obre la seva Escola Llibertària d'Estiu un espai de trobada i discussió, d'aprenentatge i esplai, en el qual totes puguem aportar les nostres experiències i sabers per enriquir-nos mútuament.<br class='autobr' /> Es compleix el 80 aniversari del començament de la Guerra Civil i la Revolució Social, que amb esperança i determinació van engegar les dones i homes del (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique68" rel="directory">Acció Social</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot22" rel="tag">Convocatòries</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot86" rel="tag">Antifeixisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot16" rel="tag">Memòria històrica</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot37" rel="tag">Gènere</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton11988-349ea.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>De la Revolució Social (1936) a la reculada de Drets i Llibertats</strong></p> <p><strong>Escola Llibertària d'Estiu de la CGT, del 28 al 31 de juliol a Ruesta</strong></p> <p>Un any més la CGT obre la seva Escola Llibertària d'Estiu un espai de trobada i discussió, d'aprenentatge i esplai, en el qual totes puguem aportar les nostres experiències i sabers per enriquir-nos mútuament.</p> <p>Es compleix el 80 aniversari del començament de la Guerra Civil i la Revolució Social, que amb esperança i determinació van engegar les dones i homes del Moviment Llibertari. Al fil d'aquesta commemoració, aquest any l'Escola Llibertària de CGT, a través de diversos Tallers rememorarem aquells dies i el que va suposar per a nosaltres, extrapolant aquells fets amb la situació actual de Repressió i atac a la Llibertat a la qual ens sotmet el nou Feixisme-Neoliberal. A través del coneixement del nostre passat i el seu paral·lelisme amb el present, reflexionarem sobre la situació actual i les estratègies de lluita per enfrontar-les.</p> <p><strong>Els tallers:</strong></p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Treball esclau en el franquisme, Cecilio Gordillo (Grup de Treball Recuperant la Memòria Històrica de CGT-Andalusia)<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Treball a les presons avui, Emiliano Tàpia (Coordinador As. ASDECOBA)<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Repressió en el tardofranquisme, Camús Galant (Ex-prés del Franquisme i membre de la Comuna)<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Repressió a la dissidència avui, Alba Villanueva (NoSomosDelito)<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> 80 anys de Mujeres Libres, Laura Vicente (Historiadora i militant de Mujeres Libertarias Zaragoza)<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Feminisme avui, Justa Montero (Militant de l'Assemblea Feminista)<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Col·lectivització a Barcelona (1936-39), Josep Quevedo (Investigador i militant de CGT)<br /><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Autogestió avui, José L. Carretero (Militant de ICEA i Solidaridad Obrera)</p> <p><strong>Com ens organitzem?</strong></p> <p>Aquest pot ser un primer esquema organitzatiu del dia:<br class='autobr' /> • 09 a 10h: Esmorzar (inclou organitzar l'habitació, dutxa,...)<br class='autobr' /> • 10 a 14h: Tallers<br class='autobr' /> • 14 a 18h: Menjar, migdiada i altres activitats que no requereixen pensament<br class='autobr' /> • 18 a 21h: Tallers<br class='autobr' /> • 21 a 22h: Sopar<br class='autobr' /> • 22:30h: Activitats culturals</p> <p><strong>Per dies l'horari serà:</strong></p> <p>• Dijous. Anirem arribant i desfent equipatges<br class='autobr' /> o 18:00 h. Assemblea per organitzar-nos<br class='autobr' /> o 21:00 h. Sopar<br class='autobr' /> o 22:00 h. Documental: 'Valentín, la otra transición'</p> <p>• Divendres. Comencem les tasques de l'Escola<br class='autobr' /> o 09:00 h. Esmorzar<br class='autobr' /> o 10:00 h. Treball esclau en el franquisme - Treball a les presons avui<br class='autobr' /> o 14:00 h. Menjar i descans<br class='autobr' /> o 18:00 h. Repressió en el tardofranquisme - Repressió a la dissidència avui<br class='autobr' /> o 21:00 h. Sopar<br class='autobr' /> o 22:30 h. Documental: 'El tiempo de las cerezas'</p> <p>• Dissabte. Seguim amb les tasques de l'Escola<br class='autobr' /> o 09:00 h. Esmorzar<br class='autobr' /> o 10:00 h. 80 anys de Mujeres Libres - Feminisme avui<br class='autobr' /> o 14:00 h. Menjar i descans<br class='autobr' /> o 18:00 h. Col·lectivització a Barcelona (1936-39) - Autogestió avui<br class='autobr' /> o 21:00 h. Sopar<br class='autobr' /> o 22:30 h. Concert: Mala Praxi</p> <p>• Diumenge. Conclusions i comiat<br class='autobr' /> o 09:00 h. Esmorzar<br class='autobr' /> o 10:00 h. Assemblea final: conclusions<br class='autobr' /> o Comiat</p> <p><strong>Dades pràctiques:</strong></p> <p>• Com arribar<br class='autobr' /> Ruesta és un poble cedit el 1998 a la CGT per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Està situat al costat de l'embassament de Yesa. Per allí passa el camí de Santiago (antiga ruta romànica). Amb cotxe, es pot arribar des de Jaca, Iruña o SOS del Rey Católico. El transport públic escàs: una línia Jaca-Iruñea et deixa a uns 12 Km. de Ruesta (podem organitzar la teva recollida).<br class='autobr' /> Consulta la Web: <a href="http://ruesta.com/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://ruesta.com/</a><br class='autobr' /> Més info: <a href="https://www.facebook.com/profile.php?id=100009052968885&fref=ts" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/profile.php?id=100009052968885&fref=ts</a></p> <p>• Coses a portar<br class='autobr' /> Recorda que Ruesta està en el Prepirineu, vaja, que a la nit refresca.<br class='autobr' /> Porteu llanterna, les coses per a la higiene personal,… i tot el que necessitis per passar uns dies a la Naturalesa.</p> <p>• Allotjament<br class='autobr' /> No ens permeten obrir el càmping aquest any, així que l'allotjament i els menjars seran a l'Alberg, amb un saló menjador i espais per estar. Hi ha disponible 46 places d'alberg i 20 en matalassets que s'usaran si s'ocupen totes les places de l'alberg a la casa de la Cultura. Les reserves es confirmaran per ordre d'arribada.</p> <p>• Menjades<br class='autobr' /> Els menjars (esmorzar, menjar i sopar) es faran en l'alberg i corren del teu compte. Se us lliuraran els bons dels menjars, en arribar, havent d'abonar-los al moment.</p> <p>• Inscripció<br class='autobr' /> Sol·licita el full d'inscripció en el teu sindicat o sp-a.social@cgt.org.es<br class='autobr' /> Envia emplenat el full d'inscripció a: escuelalibertaria@cgt.org.es<br class='autobr' /> Qualsevol observació sobre dietes o altres necessitats que tinguis ens la pots explicar en el full d'inscripció.</p> <p>• Escola infantil<br class='autobr' /> Si veniu amb nens petits, digueu-nos quants són i els anys que tenen perquè poguem autoorganitzar-nos en la seva cura i així pugueu gaudir dels tallers.</p> <p><strong>Secretaria de Comunicació Comitè Confederal CGT</strong></p> <p><a href="http://cgt.org.es/escuela-libertaria-ruesta-2016" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://cgt.org.es/escuela-libertaria-ruesta-2016</a></p> <p><strong>>>> En documents adjunts programa de les jornades i full d'inscripció</strong></p> <p><a data-flickr-embed="true" href="https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/27016647044/in/dateposted-public/" title="Escola Llibertària d&#x27;Estiu CGT 2016"><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L354xH500/27016647044_4ee4-2bf5f.jpg" width='354' height='500' alt="Escola Llibertària d&#x27;Estiu CGT 2016" /></a></p> <script async src="//embedr.flickr.com/assets/client-code.js" charset="utf-8"></script></div> Més d'un miler de manifestants a Barcelona en protesta contra les retallades de la Consellera d'Ensenyament Meritxell Ruiz http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12004 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12004 2016-06-22T23:22:43Z text/html ca Coordinació del Catalunya Retallades Ensenyament Ensenyament Mobilitzacions laborals Barcelonès <p>Nota de premsa de l'Assemblea Groga<br class='autobr' /> Concentració i manifestació de l'Assemblea Groga a Barcelona contra les polítiques d'ensenyament de Junts pel Sí<br class='autobr' /> Més d'un miler de manifestants es concentren a Plaça Urquinaona en protesta contra les retallades de la Consellera Meritxell Ruiz.<br class='autobr' /> La convocatòria va sorgir la setmana passada quan la Consellera Ruiz va emetre un missatge manipulat respecte els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i la seva relació directa amb noves retallades als directors i (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot96" rel="tag">Retallades</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12004-aa5a4.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Nota de premsa de l'Assemblea Groga</p> <p>Concentració i manifestació de l'Assemblea Groga a Barcelona contra les polítiques d'ensenyament de Junts pel Sí</p> <p>Més d'un miler de manifestants es concentren a Plaça Urquinaona en protesta contra les retallades de la Consellera Meritxell Ruiz. </strong></p> <p>La convocatòria va sorgir la setmana passada quan la Consellera Ruiz va emetre un missatge manipulat respecte els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i la seva relació directa amb noves retallades als directors i directores de l'escola pública. La indignació a la comunitat educativa per aquesta informació tergiversada ha engegat de nou l'espurna del moviment educatiu que, avui, ha acordat en assemblea teixir una vaga que comenci el 12 de setembre amb l'inici de les classes.</p> <p>L'èxit de la convocatòria ha acabat tallant el carrer i caminar en manifestació per Via Laietana fins a Plaça Sant Jaume per llegir el manifest davant el Palau de la Generalitat.</p> <p>La manifestació ha estat una denuncia de la utilització partidista que des de el Govern de la Generalitat s'ha fet del Departament d'ensenyament i en concret, per part de la Consellera Meritxell Ruiz. S'ha intentat fer creure, igual que el Director General de Professorat de centres públics va intentar fer creure a la mesa de negociació sindical el 13 de juny, que l'esmena a la totalitat dels pressupostos impossibilita dur a terme les millores en centre de màxima complexitat i per a l'escola inclusiva. Que suposaven 540 dotacions de professorat. Qualifiquem d'intolerable que s'utilitzin institucions públiques educatives com a corretja de transmissió d'eslògans electoralistes que carreguen contra altres partits per justificar l'abandó de les responsabilitats pròpies: garantir el dret a una educació pública de qualitat. Aquest i no un altre va ser el contingut de la reunió que el Departament va convocar amb les diferents direccions dels centres educatius.</p> <p>També volem fer èmfasi en la informació que es va donar des de mitjans de comunicació públics com TV3 o Catalunya Ràdio per tergiversar la realitat: La concentració que va tenir lloc davant el Parlament el passat 16 de juny va ser contra les polítiques de retallades de l'actual govern de la Generalitat, de Junts pel Sí. Les consignes que es van cridar en aquesta concentració i l'assemblea que va tenir lloc just després ho van expressar així de forma clara i meridiana.</p> <p>El que volem transmetre amb les nostres mobilitzacions és que les retallades de plantilles pel proper curs 2016-17 suposen un nou i gravíssim atac contra l'educació pública a Catalunya, reduint l'atenció a la diversitat, suport lingüístic, etc. I els drets laborals dels docents, eliminant la reducció de 2h lectives per majors de 55 anys i del personal laboral on més de 300 treballadors del programa d'educació inclusiva, seran acomiadats el 31 de juliol. Sabem que tot això no té res a veure amb els pressupostos. És una voluntat política expressa i, per aquest motiu, volem acabar el curs demanant la dimissió de la Consellera Ruiz.</p> <p>Denunciem que la Consellera menteix premeditadament perquè coneix, per la seva formació, com funciona la pròrroga dels pressupostos. El capítol 1 permet fer ampliacions de crèdit quan s'ha de cobrir serveis bàsics, això inclou personal per a cobrir-les. Si això no fos suficient per veure que tot plegat és una trampa per a retallar sense patir un cost electoral, hem de recordar que estem creixent al 3,4% i que només per les vies del sistema de finançament enguany hi ha uns ingressos de 1072 milions d'euros, a més, el refinançament del deute a través del FLA ha suposat un estalvi de 850 milions d'euros que el govern, seguint la seva ideologia neoliberal, vol fer servir per eixugar el deute en comptes d'invertir en educació. Aquests 1922 milions d'euros són més que suficients per a cobrir els 40 milions que costen les substitucions des del primer dia i des de l'1 de setembre i els 230 milions que costa tornar a l'horari lectiu de 18 hores a secundària i 23 a primària. Evidentment també són suficients per a no dur a terme les actuals retallades per al curs vinent.</p> <p>Per tots aquests motius, en arribar a la Plaça Sant Jaume hem consensuat crear una comissió de treballar per començar el curs 2016-2017 lluitant i volem deixar ben clar que les retallades i les manipulacions han de tenir un preu i unes conseqüències que ha d'assumir la Consellera Meritxell Ruiz.</p> <p>Adjuntem en aquesta nota de premsa un seguit de fotografies.</p> <p><strong>Assemblea Groga de la Comunitat Educativa</strong><br class='autobr' /> Web: assembleagroga.info<br class='autobr' /> Twitter: @assembleagroga<br class='autobr' /> Facebook: <a href="https://m.facebook.com/assembleagrogacatalunya" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://m.facebook.com/assembleagrogacatalunya</a></p></div> El 27 i 29 de juny sessions de formació de CGT Ensenyament a Barcelona: Pedagogies emancipadores i llibertàries. Quina innovació ens cal? http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12002 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12002 2016-06-21T23:23:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya agenda agenda_destacat Barcelonès Ensenyament Formació Ensenyament <p>Pedagogies emancipadores i llibertàries. Quina innovació ens cal?<br class='autobr' /> La innovació no es pot basar només en la voluntat del professorat –tot i que és clau–, s'ha d'articular en base a condicions socials, humanes, econòmiques i organitzatives, que la facin possible i sobretot sostenible. El canvi educatiu, com sabem, és lent. Però si la innovació ha de servir per al bé comú, si ha de servir per avançar cap a un sistema educatiu més just per a totes i tots no es pot fer en base a la diferenciació, al rebuig i a (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique25" rel="directory">Cursos de formació</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot144" rel="tag">Formació </a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH135/arton12002-d4c67.jpg" width='150' height='135' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Pedagogies emancipadores i llibertàries. Quina innovació ens cal?</strong></p> <p>La innovació no es pot basar només en la voluntat del professorat –tot i que és clau–, s'ha d'articular en base a condicions socials, humanes, econòmiques i organitzatives, que la facin possible i sobretot sostenible. El canvi educatiu, com sabem, és lent. Però si la innovació ha de servir per al bé comú, si ha de servir per avançar cap a un sistema educatiu més just per a totes i tots no es pot fer en base a la diferenciació, al rebuig i a la selecció. Parlem?</p> <p><strong>Formació. Xerrades i debats:</strong></p> <p>27 i 29 de juny a la Sala Costa i Font a CGT Barcelona (Via Laitena 18, 9a planta).</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Dilluns 27 juny</strong> a les 17h. <strong>Bases dels models educatius emancipadors</strong>. Ernest Weikert.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Dimecres 29 juny</strong> a les 17h. El model de la CGT Ensenyament. Emili Cortavitarte, Esther del Alcazar, José Luis González.</p> <p><strong>CGT Ensenyament</strong><br class='autobr' /> <a href="http://cgtense.pangea.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://cgtense.pangea.org</a><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/CGTEnsenyament" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/CGTEnsenyament</a></p> <p><a data-flickr-embed="true" href="https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/27724625312/in/dateposted-public/" title="Formació CGT ensenyament juny"><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L354xH500/27724625312_13eb-f669c.jpg" width='354' height='500' alt="Formació CGT ensenyament juny" /></a></p> <script async src="//embedr.flickr.com/assets/client-code.js" charset="utf-8"></script></div> Concentració el 27 de juny a Barcelona contra els acomiadaments al BBVA http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12003 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12003 2016-06-21T22:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Barcelonès Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos agenda agenda_destacat <p>El BBVA ha fet un acomiadament coordinat de 14 treballadors a nivell estatal; 2 per Territorial, sense cap expedient disciplinari, ni cap notificació prèvia a la representació sindical, argumentant baix rendiment. Tres dels acomiadats són afiliats a la CGT.<br class='autobr' /> Davant d'aquesta agressió, tots els sindicats a BBVA, hem decidir fer una concentració, davant les Seus Territorials. És molt important que la nostra presència sigui ben visible a totes les Territorials, per això demanem solidaritat i suport al (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot28" rel="tag">Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH105/arton12003-1f574.png" width='150' height='105' /> <div class='rss_texte'><p>El BBVA ha fet un acomiadament coordinat de 14 treballadors a nivell estatal; 2 per Territorial, sense cap expedient disciplinari, ni cap notificació prèvia a la representació sindical, argumentant baix rendiment. Tres dels acomiadats són afiliats a la CGT.</p> <p>Davant d'aquesta agressió, tots els sindicats a BBVA, hem decidir fer una concentració, davant les Seus Territorials. És molt important que la nostra presència sigui ben visible a totes les Territorials, per això demanem solidaritat i suport al conjunt del sindicat.</p> <p><strong>El proper dilluns 27 de juny, dilluns de 11 a 12 h. tothom a Plaça Catalunya/carrer Bergara 13</strong>, és molt important donar una contundent resposta, si no volem que això sigui només l'inici d'altres mesures que ben segur tenen pensades.</p> <p><strong>CONTEXT DELS ACOMIADAMENTS:</strong></p> <p>És indubtable que aquesta iniciativa és la primera conseqüència del discurs de la cúpula del Banc. Un Banc en contínua reestructuració, com tot el Sector, en el qual l'objectiu és fer-ho tot amb les mínimes persones en nòmina. Tot és prescindible com a plantilla directa de l'entitat i sempre més barat. Que el ritme d'execució d'aquesta visió bancària s'acceleri està cada vegada més present en el discurs dels “ideòlegs” de la nostra empresa i els directius cobren per executar-ho.</p> <p>Sense cap dubte, la reducció de la competència a Espanya per reducció de les entitats converteix l'ocupació d'aquesta quota de mercat en una carrera entre les supervivents. El recent cop de puny en la taula donat pel Santander amb el seu ERO marca l'acceleració d'aquest procés. En el Santander es veu clarament el punt en què estem ara en el BBVA. Primer va ser una reestructuració destruint 4.000 llocs en 2 anys, després d'absorbir el Banesto. Executat en un clima de pau social del sindicalisme majoritari i l'única oposició activa de CGT. Tancada aquesta reestructuració al desembre 2015 amb salves a l'aire d'entusiasme empresarial, 3 mesos després, el primer Banc d'Espanya en beneficis presenta un ERO d'extinció<br class='autobr' /> finalment per 680 persones i un pla de prejubilació per altres 700 això només per 2016, i algun Sindicat dels signants escriu a la Direcció lamentant-se que no està complint el “esperit del ERO” quan amb la seva signatura han donat legitimitat al mateix.</p> <p>No hi ha un problema de productivitat o de baixa rendibilitat al nostre Banc. La Banca espanyola és la que més ocupació ha destruït amb enorme diferència, durant la crisi, a Europa. Seguim sent líders en Rendibilitat per recursos propis (ROE) i tenim un ràtio d'eficiència (productivitat) 13,3 punts millor que la mitjana dels nostres competidors europeus en el propi informe de BBVA en els seus resultats 1T2016.</p> <p>Sense cap dubte, això no ha fet més que començar: S'han obert les hostilitats. Al setembre ens queda la integració total de Caixa Catalunya (CX), absorbida per BBVA. Això serà el pretext o realitat per presentar pitjors xifres de resultats en 2016. No s'acomiadarà a qui en la compra va vendre l'operació com una “ganga”, ara toca queixar-se d'aquesta “rémora” per conformar un nou BBVA mitjançant una reducció de costos, via llocs de treball i probablement empitjorament de les condicions<br class='autobr' /> de sortida de l'entitat. El discurs de la cúpula és un veritable atreviment. Som el Banc amb més Directius amb contracte blindat (64 persones), però no es cansen de demanar menys diners pels altres que, excepte ells, tots som cars i es pot fer amb menys. Ha arribat l'hora en que ells van a passar de paraules a fets. I ha arribat l'hora de respondre en consonància o “NO HI HA FUTUR”, i a més a curt termini.</p> <p><strong>CGT BBVA</strong></p></div> 3 anys de calvari i 7 de presó per a un treballador de TV3 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12001 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12001 2016-06-21T00:00:18Z text/html ca Coordinació del Catalunya Transports i Comunicacions Barcelonès Antirepressió Mobilitzacions laborals <p>Diu que vivim en un Estat de dret. Això vol dir que intentem governar-nos dins d'un marc legislatiu amb unes lleis que, de manera ambivalent i invocant certs poders, per una banda sembla que ens defensen i ens amparen, però per l'altra ens limiten i ens deixen en clara indefensió davant d'aquells mateixos poders. En aquest sentit, cap Comitè d'empresa no pot convocar vagues de solidaritat amb cap causa, per noble que sigui, si no és en estricta defensa dels drets laborals i salarials.<br class='autobr' /> A TV3 ens (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12001-6da87.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p>Diu que vivim en un Estat de dret. Això vol dir que intentem governar-nos dins d'un marc legislatiu amb unes lleis que, de manera ambivalent i invocant certs poders, per una banda sembla que ens defensen i ens amparen, però per l'altra ens limiten i ens deixen en clara indefensió davant d'aquells mateixos poders. En aquest sentit, cap Comitè d'empresa no pot convocar vagues de solidaritat amb cap causa, per noble que sigui, si no és en estricta defensa dels drets laborals i salarials.</p> <p>A TV3 ens trobem davant d'aquest aparent contrasentit o aparent “abús de dret”: hem convocat vagues de solidaritat amb un company represaliat per la direcció corporativa amb un llarg i penós procés penal, iniciat el 2013 i que ara, el 2016, s'ha concretat en una petició de 7 anys de presó. Però, de què se l'acusa? I, les nostres vagues són legals? La resposta a la segona pregunta és sí, són legals, però per a justificar-ho i per a respondre a la primera pregunta i, alhora, entendre alguna cosa, cal remetre'ns a la història, als fets i al seu context.</p> <p>Situem-nos al 2012. És l'any en què s'aprova la Reforma Laboral, del PP i de CiU, que facilita els acomiadaments massius i sense pràcticament negociació amb els representants dels i de les treballadores, tant al Sector privat (PP: ERO) com, per primer cop, al Sector públic (CiU: PAC). És l'any que, amb l'excusa de la “crisi” financera “mundial”, tant el Sector privat com, sobretot, el Sector públic reben l'estocada de retallades brutals i kafkianes. A la CCMA, amb una visió estratègica empresarial i de país totalment miop, i uns estalvis reals més que ridículs, si existents, que fan pensar més aviat en una subjugació a interessos polítics de pa sucat amb oli, s'elimina el canal juvenil 3XL (TV3), s'elimina l'emissora iCatFM (CR), s'aprima el canal infantil Súper3 i es relega l'històric canal cultural C33 a només la nit i la matinada. Es paguen 180.000 € a PwC de Barcelona, una oficina que “cuenta con más de 670 profesionales, comprometidos en ofrecer servicios de [...] auditoría, asesoramiento fiscal y legal y consultoría”, per tal que ens faci un Pla de viabilitat.</p> <p>Als passadissos, s'escampa el xiuxiueig “ERO, ERO, ERO…”. Inesperadament, diverses bústies col·lectives de correu de la CCMA/TV3 reben un correu amb un adjunt explosiu, un Excel sense protecció per password, enviat des del correu del President de la CCMA, Brauli Duart, amb la categoria professional, el sou íntegre, l'antiguitat i el cost d'acomiadament de tota la plantilla, excepte el dels càrrecs més alts. La filtració confirma la temuda sospita de la imminència de l'ERO/PAC a la CCMA, desmentida però alhora mal dissimulada per la direcció fins aleshores. A finals d'any, la CCMA denuncia el Conveni col·lectiu i, amb una capacitat de negociació pràcticament anul·lada per llei, TV3/CR es convertirà en la primera empresa pública que entrarà en la “dimensió desconeguda” jurídica de perdre el seu Conveni.</p> <p>El 2013, amb les relacions laborals entre treballadors i direcció totalment deteriorades i desestabilitzades, la CCMA s'entesta en mantenir una retallada extra del 5% del sou en contra dels acords de viabilitat (RAV) pels anys 2011 i 2012, ratificats per una clara majoria en referèndum a canvi del manteniment de tota la plantilla. Però, i ens hauria agradat equivocar-nos a la CGT, la CCMA no només continua retallant sinó que comença a acomiadar en bloc. Amb una visió estratègica altre cop de “pa sucat amb oli”, la CCMA desmantella les corresponsalies territorials i n'acomiada totes les col·laboradores i corresponsals, també al País Valencià i a Catalunya Nord, amb l'afegit de la pèrdua d'aquestes variants lingüístiques en pantalla en un context de no simple entreteniment.</p> <p>En paral·lel, la CCMA també suspèn la contractació temporal d'unes 400 col·laboradores, en una empresa d'un sector que sempre havia adaptat la normal fluctuació de la seva producció interna gràcies a aquesta figura. Al mateix temps, es retalla el pressupost de la CCMA en un 25%, mentre transcedeixen a la llum pública els sous d'escàndol del Director de TV3 i del President de la CCMA, càrrecs públics. La premsa escrita publica la imminència de l'acomiadament de 500 persones treballadores (ERO/PAC) a TV3/CR. La CCMA continua amb la seva visió estratègica de “pa sucat amb oli” i es proposa “vendre” el departament Comercial de TV3/CR a la competència GrupoGodó. Tot això acaba desembocant en l'autoorganització de moltes treballadores i treballadors de TV3/CR en comissions de treball per a oposar-se als acomiadaments massius i, sobretot, al progressiu desmantellament de l'empresa en unes poques mans privades privilegiades i properes als poders fàctics imperants. S'autoorganitza la Gran Festa al Moll de la Fusta, neix la Comissió de Cogestió, les Tresines, els TotsSomTV3…</p> <p>El juny del 2013, la CCMA suspèn definitivament les negociacions de Conveni i, finalment, anuncia l'acomiadament de 312 persones treballadores i una retallada extra del 7,5% del sou, bastant per sota de les seves pretensions inicials. Però amb això no en tenen prou. En un acte extemporani de repressió i de càstig dit “exemplar” per alguns i, per tant, de cerca d'un “cap de turc” entenem unes altres, l'octubre els Mossos d'Esquadra es presenten de matinada a casa d'un company el qual és detingut i incomunicat durant 72h, passades les quals és posat en llibertat amb càrrecs acusat en solitari per la filtració interna de l'ERO de feia més d'un any, concretament per “descobriment i revelació de secret”, tres dies d'infart, d'infern, que es van convertir en “tres anys d'advocats, d'hospitals i de molta por”, com ens relata la seva família avui, el 2016, quan saben que això, a més, significa la petició desmesurada de 7 anys de presó per part de la Fiscalia i de la CCMA. La tardor del 2013, la plantilla clama un clar “Brauli dimissió” en un referèndum amb una participació històrica.</p> <p>El company “cap de turc” és un enginyer de Telecomunicació, jove, casat i pare de dos fills petits, professional eficaç i eficient, molt integrat al seu departament de treball, amic dels seus amics, sense vincles ni polítics ni sindicals coneguts. Una persona molt normal, vaja. Però, en unes poques hores tot li va ser arrabassat!<br class='autobr' /> Abans del 30 de juny, dia assenyalt del judici contra el company, volem tancar la pitjor etapa de conflicte laboral que va començar amb l'arribada de l'actual Consell de Govern a la CCMA. Per això, a TV3 fem vagues per a reclamar a la CCMA que acabi d'una vegada amb la persecució judicial extemporània contra el nostre company treballador per la suposada filtració d'unes dades la majoria de les quals avui són públiques i consultables al portal de la transparència.</p> <p>“Minimum peccatum, maximum supplicium”. Ens volen fer tornem als temps de la “Santa” Inquisició Espanyola? Ens volen fer por? No, no se'n sortiran.</p> <p>+info [VÍDEO] <a href="https://www.youtube.com/watch?v=_qgO1Q1oSBs" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.youtube.com/watch?v=_qgO1Q1oSBs</a></p> <p><strong>Secció Sindical CGT TV3</strong><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/cgtccma" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/cgtccma</a></p></div> Treball precari, sindicat de barri http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11978 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11978 2016-06-19T19:16:59Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Moviments Socials <p>Què ens ha passat?<br class='autobr' /> Les últimes dècades han suposat un cop molt dur pel que fa a les lluites laborals i les condicions de vida de les treballadores. La balança entre les rendes del treball i les rendes del capital sʼha inclinat clarament cap a aquestes últimes, augmentant indiscutiblement les desigualtats. Desigualtats ja insultants abans de lʼestocada de la crisi, però que avui ja mostren sense cap mena de vergonya la falta dʼètica absoluta de rics, empresaris i inversors a lʼhora de repartir-se el (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton11978-34a82.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Què ens ha passat?</strong></p> <p>Les últimes dècades han suposat un cop molt dur pel que fa a les lluites laborals i les condicions de vida de les treballadores. La balança entre les rendes del treball i les rendes del capital sʼha inclinat clarament cap a aquestes últimes, augmentant indiscutiblement les desigualtats. Desigualtats ja insultants abans de lʼestocada de la crisi, però que avui ja mostren sense cap mena de vergonya la falta dʼètica absoluta de rics, empresaris i inversors a lʼhora de repartir-se el pastís dels beneficis. Desigualtats accentuades davant la dificultat de la gent dʼorganitzar-se per plantar cara i posar fre a la guerra que les classes dominants han desencadenat, i que colpeja fort a les nostres terres i arreu del planeta.</p> <p>Des dels moviments autònoms, als anys noranta i primera dècada dels 2000, gran part de la nostra tasca era mantenir espais de dissidència on desenvolupar la nostra activitat social, formativa, cultural o simplement dʼoci. Diferents lluites van tocar de ple la vida quotidiana. El feminisme i la seva capacitat de portar al dia a dia una altra manera dʼentendre les relacions, les lluites i la vida en definitiva, expulsant en bona part aquell rastre patriarcal que es respirava en certs ambients radicals. També lʼokupació i el moviment per lʼhabitatge van centrar-se en quelcom tan bàsic com és allà on vius, en contraposició a la mercantilització de lʼhabitatge, lʼespeculació i la gentrificació dels barris. Així, podem dir que aquestes potser van ser les lluites amb més trajectòria i incidència política de les darreres dècades un cop acabada la batalla de la insubmissió.</p> <p>Això sí, pel món del treball es va passar de puntetes. Quan les ETT van començar a ensenyar les banyes, va haver-hi una mobilització contundent, que enllaçà els diferents moviments populars, però que certament va quedar aïllada, no va gaudir del suport dʼaltres sectors socials, ni de les seves organitzacions i no va tenir continuïtat. Dʼaquesta manera, moltes joves de lʼèpoca vam acabar treballant per aquells traficants de treballadores, sense més remei que acceptar les pèssimes condicions que ens oferien. Una situació que avui ha empitjorat clarament. Dʼaltra banda, una part del moviment optà per articular una crítica global al treball assalariat, adoptant lemes com «abajo el trabajo», i proposant alternatives inassumibles per la majoria —com reciclar, okupar, viure dʼajudes, robar…—, el recorregut de les quals no va arribar més enllà del gueto.</p> <p>Mentrestant, els sindicats alternatius imposaven a lʼhora dʼorganitzar-se unes pràctiques i unes formes que a moltes ens resultaven pesades o burocràtiques. I amb un cert hermetisme sʼoposaven a les propostes dʼobertura i canvi que feien les treballadores més joves. No va existir un relleu generacional dʼaquelles que durant els anys de la Transacció van mostrar les dents a la feina, no ja contra el patró i la policia, sinó també contra els que entenien la lluita obrera com una aixeta que es podia obrir i tancar, segons les necessitats de les cúpules sindicals. Exemples de lluites obreres que van portar lʼassemblearisme i lʼhoritzontalitat fins a les últimes conseqüències van ser la vaga de la Camy (1969), la de Roca (1976) o les vagues dels estibadors (1980-1982). Però aquesta manca de traspàs generacional i la comoditat en època de vaques grasses —podíem anar trampejant aquí i allà, canviant de feina i dʼETT sense molts problemes— van fer que abandonéssim aquest front. Un altre gall ens cantaria avui dia si les treballadores haguéssim fet múscul per lʼenfrontament.</p> <p><strong>Economia i treball ara</strong></p> <p>Moltes som les que pensem que avui en dia el poder polític és, en definitiva, un titella del poder econòmic. Els «favors» entre governants i empresariat són vox populi; quelcom tan repugnant com la corrupció és part inherent al sistema i les portes giratòries formen part de la quotidianitat de les cúpules polítiques i patronals, cada dia de forma més descarada. I les classes populars, indignades davant aquestes evidències (1) se senten impotents a lʼhora de plantar-los cara.</p> <p>La política estatal no pot confrontar el poder econòmic perquè, en definitiva, és un engranatge del mateix mecanisme, les sortides «rupturistes» només proposen canviar algunes coses perquè el capitalisme segueixi reeixint. Cal, doncs, que el món laboral sigui una punta de llança on escenificar aquesta lluita entre el poder econòmic (el capital) i el poder popular (les classes oprimides).</p> <p>Avui en dia, les estadístiques ens indiquen que de cada quatre nous llocs de treball, tres són en precari, temporals i/o estan per sota de la mitjana salarial de lʼEstat espanyol. Als ambients anticapitalistes, la precarietat és un fet incontestable. Som un reflex de la societat. Som pobres i encara podem ser-ho més si no aturem els plans que els de dalt tenen preparats per a nosaltres. Som pobres inclús els que treballem, mentre ells sʼomplen les butxaques amb la nostra suor. I, ens agradi o no, la gran majoria de nosaltres ha de treballar per poder cobrir les seves necessitats, per viure —entenent «treballar» per ser un assalariat, un fals autònom, un autònom o qualsevol de les variables existents a lʼhora de buscar-se la vida—. El fet és que no vivim de rendes, necessitem treballar.</p> <p>És per això que el tema té la importància que té. No estem albirant tornar a la centralitat obrera dʼanys passats, però sí tornar a prendreʼns el tema seriosament i buscar les eines que millor ens convinguin per enfrontar-nos-hi.</p> <p><strong>La sortida cooperativista</strong></p> <p>El cooperativisme té com a objectiu millorar la vida de les persones que en formen part i de la resta de la societat, en la mesura de les seves possibilitats. Moltes són les veus que parlen del cooperativisme com el mana que construirà la societat postcapitalista sobre la base de lʼeconomia social i solidària, i la intercooperació, que ens alliberaran dels mals del capital i el salari.</p> <p>Entenem les cooperatives fidels a lʼideari i les pràctiques horitzontals i autogestionàries com projectes que apropen lʼhoritzó revolucionari, com finestres on mostrar que una altra forma de funcionament és possible. Però estem convençudes que no es pot crear una illa dins el capitalisme, perquè totes estem subjectes a les lleis del mercat i la competència. I la intercooperació i la creació dʼaquest «mercat social» no seran la pedra de toc angular per acabar amb lʼassetjament capitalista. El nostre suport a aquestes iniciatives és absolut, però entenem que això no ens pot portar a ignorar les lluites laborals en altres àmbits, ja que també són crucials per enfrontar el poder econòmic que avui ens domina.</p> <p><strong>Revolta precària</strong></p> <p>De la vaga de treballadores de la Fnac, fins als acomiadaments de Mercadona, des de la vaga de cadenes de menjar ràpid als Estats Units, fins a les vagues tèxtils de Bangladesh, passant per la revolta de les escales, la precarietat sʼimposa arreu del planeta com a contrapès al low cost en la balança del benefici empresarial. El tercer món sʼapropa dia a dia a més capes de les classes populars, incloent-hi les persones amb feina.</p> <p>Lʼestructura clàssica sindical de comitè dʼempresa no és suficient davant el model de dispersió, atomització i inseguretat que generen les feines precàries. Sobretot al sector de serveis i a les subcontractades.</p> <p>El poder de la nostra classe, la de les treballadores (2) està dividit en dos blocs: el poder estructural i el poder associatiu. El primer és aquell que poden tenir diferents grups dʼobreres per aturar la producció o lʼeconomia dʼalguns sectors —per exemple, les controladores aèries, en què sis mil treballadores poden aturar el trànsit aeri de tot lʼEstat espanyol—. El sindicalisme pactista i groc sol tenir gran interès en aquests sectors, però cada dia, per culpa de lʼexternalització, a la subcontractació i a la tecnologització —substitució de treballadores per màquines o computadores—, aquesta força es veu més diluïda i no és per casualitat.</p> <p>En segon lloc, el poder associatiu de la classe treballadora és lʼhabilitat dʼorganització i dʼincidència en la realitat de les treballadores. Aquest està dividit en tres fronts: el sindical, el social i lʼideològic. El sindical és la força dels sindicats, el nombre de persones afiliades, i la capacitat de mobilització dins les empreses. El segon, i que com a moviments polítics de barri volem intentar aixecar és el social, que rau a intentar conscienciar i mobilitzar lʼentorn social, un clar exemple del qual seria el suport que va rebre la vaga de Movistar. I el tercer és el poder ideològic, la capacitat dʼexplicar i rebatre els arguments de lʼempresari, la patronal o dels poders polítics, i els seus mitjans de comunicació, que justifiquen lʼexplotació.</p> <p>Avui, a causa de la precarietat, la mobilitat i la temporalitat contínua en els llocs de treball, el sindicalisme i les lluites laborals han dʼassumir un altre tarannà, molt més social, on tant els mateixos sindicats, com els grups de suport als barris, o les comissions laborals autoorganitzades han dʼactuar de suport «parasindicalista», per recuperar la força que tenien els treballadors, no només a les empreses, sinó també al barri, al poble, a la família o al bar; en definitiva, a tots els àmbits de socialització. Així la força no només es podrà mostrar pel nombre de treballadors en vaga —que evidentment és imprescindible—, sinó també pel suport que seʼls hi dóna als barris, per lʼadhesió social general, perquè a hores dʼara no només estem explotades com treballadores, sinó també com dones, com consumidores, i juntes i ben coordinades, podem fer més mal que mai.</p> <p>Una experiència inspiradora van ser els comitès de solidaritat de París durant els anys 2001-2003. Mitjançant lʼorganització de grups de persones solidàries es donava suport extern a lluites de sectors laborals molt fràgils, mitjançant el reforç i extensió de piquets, recollint fons per a les caixes de resistència i cercant ajuda legal quan els sindicats no responien. La seva tasca no era suplantar les vaguistes ni dirigir la lluita, ni tan sols substituir els sindicats. Complien una funció molt més important: ajudaven a portar la vaga més enllà, quan les treballadores ho creien necessari (3).</p> <p><strong>El sindicalisme</strong></p> <p>El sindicat és la unió de treballadors per tractar allò que els incumbeix. Si reduïm a lʼessència el sindicat, aquest és un espai de suport mutu i solidaritat entre iguals; no hem dʼoblidar-ho. Però la vergonyosa trajectòria que han seguit les darreres dècades els sindicats majoritaris com a garants de la pau social, com a firmants de diferents retallades de drets laborals, ha fet que la confiança cap al sindicalisme en general hagi caigut en picat (4). Si sumem a això la campanya de descrèdit i criminalització que els governs liberals han desencadenat, des dels temps de Thatcher fins a la campanya de desprestigi del PP, prèvia a les reformes laborals, nʼobtenim un sindicalisme força tocat. Si ens centrem en el sindicalisme revolucionari o alternatiu, tot i els seus esforços per diferenciar-se dels majoritaris, pateix també dʼaquest desmèrit generalitzat.</p> <p>També, una gran part de la gent, avui en dia, està altament despolititzada, i per tant veu els sindicats com quelcom antic, organitzacions que en un passat van ser útils, però que ara han perdut tot atractiu. Altres, és possible que ho identifiquin més amb un partit polític, inclús seʼls ha arribat a anomenar casta, perquè no oblidem que alguns noms de sindicalistes de CCOO i UGT van sortir a la llista de les targetes «black».</p> <p>Davant d'aquest panorama, la lluita laboral i l'afiliació sindical es fan difícils d'entendre pels sectors precaris. Aquesta desconnexió és culpa, bàsicament, del desarrelament i la falta de lligams a les empreses, del desconeixement d'exemples de lluita i de les eines que la puguin facilitar —els sindicats—, la por o la idea generalitzada de què «no es pot fer res», així com del model de comitès d'empresa, que per una gran part dels sectors més precaritzats de la classe treballadora ha quedat obsolet a causa de la temporalitat.</p> <p><strong>Altres eines</strong></p> <p>Per trencar aquest aïllament social que pateixen moltes de les treballadores, des dels moviments polítics i socials hem de fer el necessari per tornar les lluites laborals a l'àmbit territorial, reintegrar el sindicalisme als nostres pobles i barris, doncs és allà on les treballadores precàries i temporals troben arrelament i suport social. Hem dʼestablir unes bases per fer perdre la por als abusos en el món laboral; ens hem de sentir recolzades i segures si engeguem una protesta. És actuant als barris, i a les empreses per descomptat, on podrem bastir un projecte més complet, de defensa dels drets de les treballadores, dʼautoorganització i dʼinstauració dʼuna consciència de classe.</p> <p>Parlem de crear espais on la gent es pugui assessorar en temes laborals de forma gratuïta i fàcil. Parlem de fomentar espais de trobada on generar empatia, solidaritat i suport mutu entre precàries, com ara xarxes de suport mutu laboral o sindicats de barri.</p> <p>Tot això com a reforç de la lluita sindical que ja s'està duent a terme, perquè no parlem de suplantar el sindicalisme clàssic, sinó de complementar-lo, donant eines per lʼempoderament i organització de la branca més castigada dels assalariats, i per tant la més susceptible de lluitar per una millora de les seves condicions de vida.<br class='autobr' /> Alhora, si creem uns vincles de confiança forts entre la gent dels barris i pobles, si treballem fort i fem que ens sentim segures i protegides entre nosaltres, podrem eixamplar els camps de lluita, traspassant el que és laboral, i facilitant lʼextensió a altres conflictes, com podrien ser lʼhabitatge, el consum, la pobresa energètica, la gentrificació…</p> <p><strong>Reciprocitat</strong></p> <p>Si aconseguim engegar propostes com aquestes, augmentarem els lligams entre sindicats i moviments socials, i a poc a poc s'anirà gestant una nova consciència comuna, que farà créixer els llaços de solidaritat, tan necessaris per fer front als atacs que el capitalisme dispara contra les classes populars.</p> <p>Com a exemple tenim la solidaritat del moviment popular dʼalguns barris cap a la vaga indefinida de Movistar, on pancartes dʼadhesió lluïen en diferents punts, on es van dur a terme diferents actes per difondre la vaga i recollir diners per la caixa de resistència, on els sabotatges a les línies i botiges van ser molt visibles i on l'expulsió dels esquirols es va dur a terme sense cap mena de mirament, en un clar exemple de solidaritat.</p> <p><strong>Resumint</strong></p> <p>Cal deixar de mirar la lluita laboral en termes burocràtics i jurídics, i portar-la a lʼàmbit quotidià i social. Cal canviar la perspectiva del fet laboral, perquè ja no és només cosa dʼobrers i grans empreses, cal reconduir-ho a la petita i mitjana empresa, a les feines no productives però indispensables, com les cures. Cal posar al lloc que li pertoca la conciliació laboral i familiar com a eix per a les millores laborals. Cal pensar en la reducció de jornada per a una vida millor. Cal redefinir les lluites i posar-les al context actual. Sʼha de fer múscul, per passar a lʼofensiva, i no sempre respondre a les agressions. Potser va arribant el moment de mirar lʼempresari als ulls i veure-lʼhi les debilitats; dʼagafar-lo entre totes per la camisa i sacsejar-lo una mica i, potser així, començarà a veure quina és lʼaltra cara de lʼexplotació laboral. Com deia un pamflet que volava per Vallcarca durant la vaga general del 29M de 2012, «si només entenen de beneficis, que sàpiguen què són les pèrdues».</p> <p><i> <strong>Notes:</strong></p> <p>(1) Les dades del baròmetre del CEO, de novembre de 2015 a Catalunya, són significatives en aquest sentit. El 81 % dels enquestats es mostren d'acord en què «els polítics només busquen el benefici propi». En una escala de confiança en els polítics que va del 0 al 10, la nota mitjana és de 2,96. El 68 % dels enquestats els puntuen per sota del 5, i només el 19 % els ubiquen entre el 6 i el 10. Els partits polítics no obtenen gaire més bon resultat: 3,5 de mitjana, un 59 % en el 4 o menys, enfront d'un escàs 18 % que els situa per sobre del 5.</p> <p>(2) En aquest text ens referim a «classe treballadora» perquè parlem explícitament del treball en les seves diverses formes. Ara, som conscients que l'expressió té diferents fronts: de gènere, ètnic, referent a la sexualitat, etc. És per això que, en realitat, el subjecte comú que volem construir està format per les classes oprimides.</p> <p>(3) VVAA: Los colectivos de solidaridad. Una experiencia de lucha en París (2001-2003), Klinamen, Madrid, 2014.</p> <p>(4) CIS, 2010. A la pregunta «Quina confiança té vostè en els sindicats?», els enquestats van respondre: 1,9 % (molta); 19 % (alguna); 30,8 % (poca); 41,5 % (cap); 6,4 % (no sap) i 0,4 % (no contesta).</i></p> <p><i>* Article publicat al núm. 182 de la revista Catalunya</i></p></div> Entrevista a Adelaida Artigado, autora del llibre 'A un latido de distancia': 'És de justícia donar veu als presos i les preses' http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11973 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11973 2016-06-19T19:16:34Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antirepressió <p>Adelaida Artigado va néixer a València en un barri popular. Va accedir tardanament a l'alfabetització i es va apassionar per l'escriptura. Va començar escrivint a “Radio Klara Libre i Libertaria” al programa "Tocata y Fuga", en una emissió dedicada als presos. És autora de llibres de diversos gèneres, entre els quals, el de relats sobre les presons “A un latido de distancia”, publicat en primera edició per Tokata i en segona per Txalaparta.<br class='autobr' /> De què va el llibre “A un latido de distància”? El llibre és (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton11973-87d45.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><i>Adelaida Artigado va néixer a València en un barri popular. Va accedir tardanament a l'alfabetització i es va apassionar per l'escriptura. Va començar escrivint a “Radio Klara Libre i Libertaria” al programa "Tocata y Fuga", en una emissió dedicada als presos. És autora de llibres de diversos gèneres, entre els quals, el de relats sobre les presons “A un latido de distancia”, publicat en primera edició per Tokata i en segona per Txalaparta.</i></p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>De què va el llibre “A un latido de distància”? </strong> <br class='autobr' /> El llibre és una antologia de relats breus que expressen la crua realitat del món de les presons. Cada relat és un crit de denúncia social. En ell es fa un recorregut pel món i en el temps. Apareixen personatges molt coneguts i també anònims. És un llibre molt dur però gens llastimós.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>D'on sorgeix la idea? D'on ve el teu interès per la temàtica de les presons”? </strong> <br class='autobr' /> Aquest llibre va sorgir per una conversa amb el meu col·lega Fernando. Ell ha estat el meu guia, el meu instructor i el meu mestre. Arran d'unes jornades que es van fer a tot l'Estat, Presó = Tortura, Fernando em va suggerir escriure un llibre sobre presons. <br class='autobr' /> Més que un interès jo diria que és una necessitat. Poc, gairebé res, s'escriu ni es parla sobre el tema de les presons. És de justícia donar veu als presos i les preses i una obligació moral posar nom als torturadors i als assassins de l'Estat.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Com va ser el procés de la investigació en arxius i hemeroteques i el contacte, quan va ser possible, amb els testimoniatges? </strong> <br class='autobr' /> Al meu barri les presons són la nostra realitat, la nostra vida quotidiana. Qui no té a la presó el marit, té el fill o la filla, o algun familiar. Allí, quan una veïna truca a la teva porta pot ser per demanar sal, sucre o per fer una col·lecta per a la fiança. Hi ha barris en els quals les veïnes s'expliquen amb orgull les carreres que estudien els seus fills. Al meu, amb molt de dolor, ens expliquem les condemnes. Les mares plorem juntes. També ens donem força. Tots els meus grans amics han estat presos per un motiu o altre. Aquesta és la meva vida. No em cal sortir del meu entorn per buscar testimoniatges. Són el meu dia a dia. <br class='autobr' /> Amb els personatges més coneguts el Fernando em va facilitar molta informació. Ell té moltíssima documentació que duu anys recopilant. <br class='autobr' /> També vaig recórrer a l'ajuda del meu company Darío per als arxius històrics i les hemeroteques a València, Argentina i Uruguai. <br class='autobr' /> Van ser tres anys i mig d'investigació.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Explica'ns alguns dels casos més reveladors que apareixen en el llibre? </strong> <br class='autobr' /> El relat que més problemes m'ha ocasionat a l'hora de recaptar informació és el de l'assassinat del jove basc Joseba Arregi. Aquí vaig topar amb un mur de formigó. Sobre Joseba s'ha escrit poc i no tot és cert. Cada porta que cridava se'm tancava. Afortunadament, després de mesos de vetos i impediments, vaig recórrer a KM Luburutegía, una hemeroteca de Donostia, i vaig tenir la gran sort de trobar Fernando Viñuelas, que em va escanejar i enviar tot lo referent a l'assassinat del noi. El relat de Joseba seria el més revelador per haver estat una missió gairebé impossible.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Al llibre també es fa referència al paradoxal cas de José Mujica, anterior president d'Uruguai. </strong> <br class='autobr' /> Jo tinc alguna que altra disconformitat amb Mujica. Entre elles, que no tanqués la presó Libertad. <br class='autobr' /> Ell va pertànyer al Movimiento de Liberación Nacional (Tupamaro). Va ser detingut, torturat i el van mantenir empresonat prop de 12 anys en qualitat d'ostatge de la dictadura militar uruguaiana. Moltes de les seves companyes i companys van ser també capturats, torturats, assassinats i desapareguts. <br class='autobr' /> En acabar la dictadura, ell i altres companys, des de la presó Libertad van sol·licitar al president electe Julio María Sanguinetti el tancament d'aquest centre de tortures. <br class='autobr' /> Diversos relators de l'ONU contra la tortura han escrit diferents informes sobre l'estat de les presons a Uruguai, coincidint tots en el fet que les condicions de reclusió a les presons uruguaianes són inhumanes. El relator Manfred Nowak va descriure el penal de Libertad com “un insult per a la dignitat dels reclusos”. <br class='autobr' /> El penal de Libertad, a dia d'avui, continua obert i segueix sent una de les presons més miserables de la terra. Mujica va tenir el poder i l'oportunitat, però va oblidar la seva petició de reclús. Va perdre la memòria als calabossos.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Per què són tan freqüents les tortures i els maltractaments en les presons, i tan poc coneguts per l'opinió pública? </strong> <br class='autobr' /> La mateixa presó ja és una tortura. Una tortura per a les persones preses i també per als seus familiars. Quant als mètodes de violència física o psicològica que empren els opressors amb els reclusos i recluses, són mètodes molt estudiats. Formen part de l'engranatge de mecanismes de dominació. Tant les fan servir per treure informació que per aconseguir la submissió que requereix l'Estat capitalista i, per què no dir-ho, en ocasions fins i tot com a diversió. I es pràctica perquè els jutjats de vigilància penitenciària no oferixen protecció a les persones recloses. <br class='autobr' /> Les tortures no són conegudes perquè els mitjans d'informació no estan al servei de l'opinió pública sinó per a servir a l'Estat. Entre altres coses…</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Què caldria fer amb les presons en un sistema polític de democràcia? </strong> <br class='autobr' /> A l'Estat espanyol no vivim en democràcia sinó en el Demofeixisme. I les presons caldria demolir-les. Que no en quedés ni una.</p> <p>* <i>Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 182 de la revista Catalunya</i></p></div>