0 | | | | | | | | | ... |
Es presentarà la Brigada 19 de julio, hi haurà xerrades i passis de documentals, i es parlarà de la situació d’amenaça que viu
Arran de l’amenaça de la invasió turca a Rojava s’està creant a Barcelona un espai d’acció conjunta entre diferents organitzacions i col·lectius en resposta a la crida a la solidaritat internacional i per defensar el dret del poble kurd i de tots els pobles a construir un projecte polític autònom i de democràcia de base, que a Rojava treballa, també, per l’alliberament de la dona i la defensa de (...)
Debat sobre anarquisme i qüestió nacional el divendres 14 de desembre a la CGT Baix Llobregat (Carretera d’Esplugues 46, Cornellà) a les 19:00 h. amb Jordi Martí Font autor del ’Llibre Negre’. A continuació hi haurà un refrigeri.
Organitza: CGT Baix Llobregat
https://twitter.com/cgtbaixllob
http://cgtbaixllobregat.cat/
https://www.facebook.com/CGTBaixLlobregat/
El ’Llibre Negre’ és una (...)
El filòleg tarragoní Jordi Martí Font parla sobre la seva darrera publicació, ’Llibre Negre’, una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional: “La revolució anarquista del 1936 suposà el moment d’independència més gran a Catalunya des del 1714”
Jordi Martí Font (Tarragona, 1969) és doctorat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili. La seva tesi està molt vinculada amb la seva (...)
Article de Ruymán Rodríguez
Parlar de Catalunya, des de l’anarquisme (i gairebé des de qualsevol lloc) resulta difícil. El còmode sembla ser mantenir-se al marge, implicar-se en les pròpies dinàmiques, menysprear el que allí passa com si no tingués gens d’importància o despatxar-ho tirant de llocs comuns i fórmules doctrinàries. Sembla que un es juga el prestigi a l’immiscuir-se en temes tan aferrissats en els quals es dibuixen dos (...)
Arriba, un altre cop, l’Onze de Setembre. Com cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar en aquesta data el nostre compromís, tal com estableixen els nostres acords confederals, amb la plena defensa del dret a la lliure determinació del poble català i de la resta dels pobles del món. En especial, d’aquells que lluiten activament per exercir aquest dret davant l’opressió dels altres. (...)
Article de Jordi Martí Font
La revolució anarquista de 1936 va fer possible que Catalunya s’atorgués atribucions que sobrepassaven, en molt, les que tenia derivades de l’Estatut de 1932. En ensenyament, aquestes atribucions foren pràcticament totals i l’Estat, tot i que no ho aconseguí, en els anys de revolució i de guerra, intentà en diverses ocasions recuperar el control sobre espais com el de l’educació que, a Catalunya, (...)
Article de David Gómez, d’Embat
Encaixant les peces, lluitant per una República Social
David Gómez, membre de l’organització llibertària Embat, aborda la necessitat d’iniciar de manera efectiva la República des de les lluites socials concretes en clau constituent
Els darrers mesos a Catalunya han vingut marcats per una agenda política independentista intensa que no només ha afectat la resta de les lluites, sinó que fins i tot ha (...)
Article d’opinió de Tomás Ibáñez
Tot el que es construeixi des de baix és bo... tret que s’elevi sobre uns pedestals preparats des de dalt...
Quan està a punt de començar la campanya electoral i tornem a contemplar l’insofrible espectacle de la competició entre partits per collir el màxim nombre de vots, potser sigui bon moment per fer balanç de l’intens període d’enfrontament entre el Govern i l’Estat Espanyol, per una part, i (...)
Article d’Ermengol Gassiot
He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negaré. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. Bàsicament perquè la realitat massa sovint és la que és i no pas la que voldríem que fos. En conseqüència, prendre una actitud activa davant la vida, davant la realitat com a tal, ens porta a tenir-ne de (...)
Article de Tomás Ibáñez
No sóc bon coneixedor de la història del moviment llibertari a Catalunya però imagino que deuria haver-hi alguna bona raó perquè el 1934 la CNT, que estava llavors en la plenitud de la seva força, refusés col·laborar en l’intent de proclamar «l’Estat Català en forma de la República Catalana». Tan sols ho imagino. No obstant això, el que no em limito a imaginar, sinó que estic plenament convençut, és que no (...)
0 | | | | | | | | | ... |