CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Les elèctriques van tallar la llum de 1,4 milions d’habitatges a l’Estat Espanyol el 2012

Dijous, 28 novembre, 2013

La pujada de la factura i la caiguda del poder adquisitiu dispara els impagaments
Les desconnexions de subministrament s'han duplicat des de 2006
Treva elèctrica contra el fred
Un de cada quatre clients de les elèctriques no sap quina tarifa té


Al voltant de 1,4 milions d'habitatges van patir un tall de llum per impagament l'any passat a Espanya, més del doble que abans de la crisi: el 2006 es van registrar 600.000 .

El sector és reticent a oferir xifres globals, de manera que no es pot establir una quantitat exacta, però si es busseja en les memòries d'Iberdrola i Endesa, les dues grans companyies que acaparen el 80% del subministrament i les úniques que tenen publicat el dada, es pot obtenir una aproximació significativa.

El 2012, Iberdrola va suspendre el subministrament un total de 588.120 vegades i Endesa ho va fer en 524.814 ocasions (engloba Portugal, però segons la pròpia elèctrica en aquest país té molt poc mercat i el percentatge és irrellevant). Entre ambdues van realitzar 1.112.934 desconnexions, el que suposa una taxa al voltant del 5% del total dels seus clients domèstics-uns 20 milions, segons la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) -. Si extrapolem aquest percentatge als sis milions que tenen contractat el servei amb altres operadores, caldria sumar altres 300.000 desconnexions.

En total, el 2012 es van produir al voltant de 1,4 milions de talls de llum per falta de pagament. És estrany que a una mateixa família li passi dues vegades en un mateix any, asseguren a Endesa, per la qual cosa es pot afirmar que la majoria d'aquests talls es van produir en habitatges diferents, encara que cal tenir en compte que en alguns casos es tracta de segones residències i que també poden estar incloses petites empreses amb consum domèstic.

Des de 2007 la factura elèctrica ha augmentat un 60% i la renda mitjana de les llars s'ha reduït un 8,5% , segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La conseqüència és que les famílies tenen cada vegada més dificultats per pagar el rebut-un 9,2% ho fan amb retard-, el que es tradueix en més talls de subministrament. Mai abans la xifra havia estat tan alta. L'única dada anterior a la crisi correspon a 2006, quan la xifra total de desconnexions transcendir en ser inclosa en un informe enviat per la CNE a la Comissió Europea: llavors es van registrar unes 600.000, menys de la meitat que el 2012. Per això cal saltar fins al 2010, el primer any del qual es coneixen dades d'Iberdrola i Endesa, per poder establir una altra comparació: entre les dues van sumar 933.760, gairebé 180.000 menys que les que van acumular l'any passat.

Reconnexió en menys de 48 hores

Segons les dades d'Endesa i Iberdrola, més de la meitat dels clients que pateixen un tall de llum paguen el seu deute abans de 48 hores, i bona part de la resta ho fa com a màxim en un mes. "En aquest tipus de serveis la morositat real és escassa, tothom intenta pagar com més aviat perquè li tornin el subministrament", explica Luis Salvaterra, director general d'Intrum Justitia Ibérica, una multinacional sueca de gestió de cobraments que realitza cada any un estudi sobre l'índex de risc d'impagaments en 29 països europeus. La patronal Unesa, a la qual pertanyen les cinc grans elèctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, E.ON i HC), va crear un registre de morosos el 2005, que ha desaparegut aquest any, per reconèixer reincidents entre els clients del mercat lliure que intentessin canviar de companyia després de deixar un rebut impagat.

Segons l' informe d'Intrum de 2013 , la taxa de morositat en els subministraments essencials (aigua, llum, gas) és més baixa que a la resta dels sectors (serveis professionals, financers, construcció, etc.), tot i que ha pujat prou amb la crisi. A Espanya les pèrdues de les empreses d'energia i aigua per impagaments han passat del 1,5% el 2008 al 2% el 2013, una evolució similar a la mitjana europea.

L'escalada preocupa i ha posat sobre la taula el creixent problema de la pobresa energètica , però de moment el Govern no ha adoptat mesures per aturar-la. La setmana passada el PP va rebutjar cinc esmenes al projecte de reforma del sector elèctric que proposaven prohibir els talls a les famílies vulnerables durant l'hivern, tal com passa des de fa anys al Regne Unit i més recentment a França. Només la Junta d'Andalusia ha fet un pas endavant, en anunciar que està preparant un decret per garantir el servei a persones en risc d'exclusió.

Les elèctriques asseguren que la suspensió del subministrament és l'última opció a la qual recorren davant un impagament. "Solen passar quatre mesos des que es comunica l'impagament fins que es procedeix al tall. En aquest temps el client, si vol, pot negociar un pla de pagaments per evitar la desconnexió ", asseguren des a Endesa. "Abans d'arribar a aquest extrem oferim alternatives de cobrament en què es té en compte tant l'import de la factura com l'històric de morositat del client. Fonamentalment, s'ofereixen pagaments ajornats sense interessos ", expliquen a Gas Natural Fenosa, companyia que no revela les seves dades d'impagaments. Iberdrola destaca també la possibilitat de contractar una quota fixa durant tot l'any per alleujar la factura els mesos de més consum.

La normativa espanyola estableix que les companyies poden suspendre el subministrament als clients domèstics amb tarifa TUR (regulada pel Govern) quan hagin transcorregut almenys dos mesos des que es comunica l'impagament, encara que en la pràctica les empreses solen donar dos mesos de pròrroga. La llei no protegeix els clients que tenen contractat el servei al mercat lliure, que estan fora de la TUR i suposen al voltant del 30%, pel que en aquests casos l'empresa sol imposar els seus terminis en els contractes. "Ho fan a lliure albir, de vegades en cinc dies. I el que és pitjor: hi ha persones a les que la seva companyia ha passat al mercat lliure sense notificar i no ho saben, creuen que segueixen en la TUR perquè paguen el mateix, però en realitat no tenen el mateix nivell de protecció ", avisa Rubén Sánchez, de l'organització de consumidors Facua.

En qualsevol cas, passat aquest termini que marca la llei, no hi ha marxa enrere: el tall és fulminant. "Un matí t'aixeques i no hi ha llum. No ve ningú a avisar-perquè ho poden fer a distància, ho tenen automatitzat ", denuncia José Manuel Goig, pare d'una família amb dos fills de Sant Boi de Llobregat (Barcelona) que es va quedar a les fosques un matí el 21 de maig pel no abonar els rebuts des de gener. "M'havien comunicat per escrit que tenia fins al 11 de juny per pagar el meu deute, però la data estava equivocada. Jo estava apurant fins a l'últim moment perquè anem molt justos, l'únic ingrés fix que tenim ara és la pensió de la meva àvia de 92 anys, que viu amb nosaltres, i em planifico per pagar cada mes un rebut, no puc amb tots a l' vegada ", lamenta.

Goig va haver de reunir en un matí 147,30 euros (la suma de les factures de gener, febrer i març). Però a més en el següent rebut va haver d'abonar 20 euros pels costos de reconnexió. "No sé que costos serien aquests, perquè ho van fer tot a distància. És més aviat un càstig ", opina. Això sí, quan va pagar el que devia recuperar la llum. "En unes hores vam tornar a tenir el servei. Vaig poder aconseguir-ho en un matí gràcies als meus familiars, però no tothom té aquesta sort ", adverteix.

TALLS D´ELECTRICITAT PER IMPAGAMENT

FONT: ELPAIS.COM