CGT Diputació de Barcelona: Seguim en lluita al Pavelló Nord de Mundet
Companyes, companys,
Us fem a les mans el nou número del nostre butlletí informatiu "DIPUTACIÓ A L'AIRE!", que trobareu en l'arxiu PDF adjunt. Esperem i desitgem que us resulti útil i d'interès.
Us animem a llegir-lo, comentar-lo, difondre'l, fer-ne còpies, penar-lo als suros i, en definitiva, FER-LO VOSTRE. Qualsevol comentari, suggerència, crítica, col·laboració o proposta per part vostra serà benvinguda.
Podeu enviar-les a butlleti.CGT.diba@gmail.com
Aprofitem per desitjar bones vacances a tots els companys i companyes que les comenceu aquests dies, i recomanar-vos que torneu amb les piles ben carregades, perquè necessitarem de tota l'energia possible per a fer front a les retallades, tant a les que ja ens han aplicat, com a les que s'albiren en l'horitzó, amb la reforma de l'administració local que ens estan preparant els governs de Madrid i de Barcelona.
Tingueu sempre present que el futur no està pas escrit, sinó que L'ESCRIVIM NOSALTRES. Salut!
Secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
http://cgtbarcelona.org/cgtdiba/
http://twitter.com/cgtdiba
Després de les accions i les assemblees ja realitzades, seguim en lluita contra la privatització dels serveis socials de la Diputació de Barcelona. Convoquem a tot el personal del Recinte Mundet a una CONCENTRACIÓ de protesta cada setmana, tots els dimecres, entre les 10.00h i les 11.00h davant del Pavelló Nord, fins que la Diputació renunciï a la seva intenció de privatitzar la bugaderia. La Diba justifica aquesta privatització amb l'excusa barata i potinera que s'ha de canviar la caldera de la bugaderia i que el cost d'aquest canvi és, segons diuen, tan exorbitant, que "surt més a compte" privatitzar el servei.
Des de CGT ens oposarem frontalment, en la mesura de les nostres forces, a què els serveis del Pavelló Nord siguin trossejats i tancats o privatitzats per tongades, com sembla ser la pretensió de la Corporació. Ja n'hi ha prou de retallades, ja n'hi ha prou de privatitzacions i ja n'hi ha prou d'aprimar la plantilla.
Conscient que trepitjo un terreny relliscós, vull posar en context la campanya de recollida d’aliments duta a terme recentment per part de la major part de sindicats i l’empresa.
El que m’inspira les reflexions que tot seguit comento, és el lema de la campanya: “Qui té fam, té fam ara!”. Entenc que es tracta de moure sensibilitats entorn a un fet incontestable, el de la pobresa d’una bona part de la població i de la urgència d’atendre les seves necessitats bàsiques.
Tot i això, el lema, amb aquesta apel·lació a la temporalitat “ara!”, a mi em fa pensar que la donació d’aliments és el millor i més urgent que podem fer per combatre la pobresa. I això sí que ho voldria discutir.
Els éssers humans en general reaccionem davant la necessitat de la nostra comunitat,que ho fem de manera privada o pública, marca una de les primeres diferències. La consciència sobre el què ens està passant i per què està passant, en marca una altra.
El fet de quedar-se tranquil donant aliments i, al mateix temps, no implicar-se en les lluites contra els acomiadaments, contra la reforma laboral, contra la llei de pensions, contra les retallades, contra les diferents expressions de la barbàrie de la banca, i un llarg etcètera, desgraciadament, marca la gran diferència.
La UE reparteix molles en forma d’excedents d’alguns productes agraris en poder dels organismes que intervé, però la seva política agrícola i de subvencions és una de les responsables de la pobra sobirania alimentària d’algunes de les regions que estan sota la seva “empara”. Per altra banda, les polítiques d’austeritat que imposa el Banc Central Europeu són, objectivament, les causants de l’augment de la pobresa. Amb una mà fan veure que donen i amb l’altra ens prenen els drets i el futur.
A ningú no se li escapa que el gran augment de l’atur aboca diàriament a milers de famílies a la misèria i l’exclusió. Però tant la UE com els Governs dels països membres duen a terme unes polítiques per combatre l’atur que participen perillosament de l’esperit que inspira les de la la “donació” d’aliments: una política de repartiment de molles, perquè no poden qualificar-se d’una altra manera uns plans d’ocupació que no tenen en compte criteris econòmics amplis, ni sous dignes ni, en resum, el repartiment del treball i la riquesa.
A nivell més local tampoc hi ha polítiques d’ocupació valentes que exerceixin pressió sobre les grans empreses, la seva fiscalitat, contra els ERO, etc. D’aquesta manera, els poders polítics i econòmics fan recaure sobre els i les ciutadanes la “responsabilitat” de socórrer els mateixos pobres que ells han creat. A aquest nivell, un dels exemples que fereixen més la sensibilitat, és el de les beques de menjador per a infants sense recursos: durant el darrer curs escolar han estat molts (massa), els nens i nenes que s’han quedat sense beca de menjador i, en conseqüència, sense tenir garantit un àpat diari en condicions. És responsabilitat del govern que tenim més a prop que aquests nens i nenes puguin alimentar-se en un espai de normalitat i sense haver d’anar a demanar res enlloc. I ens toca als treballadors i treballadores exigir que això s’acompleixi lluitant contra les polítiques d’austeritat. Aquests nens i nenes tenen gana ara i també en tindran el proper dia 12 de setembre, quan comenci el curs.
Entenguem com entenguem la solidaritat, no serà completa ni efectiva si no passa per la lluita per una societat millor. Ja ho cantava l’Ovidi Montllor: JA NO ENS ALIMENTEN MOLLES, JA VOLEM EL PA SENCER !!
PRESTACIONS SOCIALS
En els pressupostos hi ha una partida per a prestacions socials, és un fons social per a serveis sanitaris i activitats socioculturals i esportives. Són ajuts al personal de la Diputació en espècie enlloc de en metàl·lic. No deixa de ser una part de la remuneració i han de ser a disposició de tot el personal de la Diputació.
Pel que fa a activitats socioculturals i esportives, com en els darrers anys, hi ha una partida de 400.000€, dels quals la Diputació ha compromès 19.722,81€ per la contractació d’utilització de les instal·lacions del Club Esportiu Laietà, sense consultar-ho ni informar a la Junta de Personal ni a la Comissió de Millores socials, a la qual li correspon vetllar per aquest temes. Es dóna el cas que enguany, fins a 30 de maig de 2013, només les han utilitzat 207 persones beneficiàries per l’acord de la Diputació. Pel que fa als cursos de ioga s’han compromès 5.263,5€ fins a juny de 2013 per a 70 persones beneficiaries que els segueixen, i pel curs de guitarra s’han gastat 00€ per a 4 persones que s’havien apuntat.
Creiem necessari redefinir les prestacions socials per tal que aquests diners arribin realment a tot el personal de la Diputació.
CARRERA PROFESSIONAL
L’Òrgan Assessor no va voler valorar els DAP de dues aspirants a la Carrera Professional del 2010. La Comissió de Carrera Professional va estimar que calia valorar-los i els mateixos components de l’Òrgan Assessor van rebre de nou els DAP per a que els valoressin. Resulta que la persona proposada com a “Expert empleats”, delegada sindical de CTeC, va valorar molt baix i malament aquests DAP, resultant que una d’elles no va progressar, malgrat que la resta de sindicats i la Corporació estaven disposats a obviar aquesta valoració tant esbiaxada, però CTeC s'hi va negar.
S’ha presentat un recurs de reposició per la persona afectada i un escrit per part de CGT, demanant la nul·litat del procés de valoració, per les irregularitats en el mateix procés, en haver pogut estar condicionat des de l’inici, subjecte a interpretacions subjectives i equivocades. Creiem que s’hauria d’haver creat un nou Òrgan Assessor que no hagués estat involucrat en aquest procés irregular.
Des de CGT no proposem persones als òrgans assessors ni als tribunals de provisió. Considerem que les persones proposades per la part social, no han de posar notes ni ser proposats segons conveniències. Haurien de ser proposats proporcionalment a la representació obtinguda en els resultats de les eleccions sindicals, de manera aleatòria i rotatòria segons representació de cada organització. La finalitats d’aquesta representació són assegurar que el procés compleix totes les garanties de correcció i transparència,però no avaluar ni valorar als companyes i companyes de treball.
PROVISIÓ DE PLACES
Sovint la manca de previsió, la deixadesa dels càrrecs directius o una intencionada manera de fer, fa que places vacants siguin ocupades per persones a dit, encara que sigui provisionalment, ho fan per via d’urgència, sense motivar ni cap explicació o documentació que acrediti la urgència i sense concurs, contradient els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat que fixa l’EBEP, el qual especifica que la provisió de llocs de treball a l’administració pública es farà per procediments de concurs i de lliure designació amb convocatòria pública. Posen a la persona que volen i més endavant li convoquen la plaça a mida.
Es dóna el cas, fins i tot, que en una convocatòria pública de lliure designació, abans de resoldre-la, una de les persones candidates ja l’han nomenat per la plaça. Ni tant sols guarden les formes.
Hi ha molta feina per fer més transparents i equitatius els processos de provisió de places. Fet fonamental per motivar al personal i fer més justa la promoció laboral. No s’hauria d’ocupar cap plaça sense el corresponent concurs públic obert a tothom que compleixi les característiques requerides pel lloc de treball i que estigui degudament resolt. Cal acabar amb els favors, amiguismes, clientelisme i col·locacions exprés. També manca transparència en l’ordre en què es crida les persones de les borses de treball. No se segueix l’ordre de valoració de mèrits i es creen llistes d’espera quan no estan contemplades en les bases del concurs.
Volem que s’estudiïn a fons aquestes anomalies, la diversitat de situacions i càrregues de treball que es donen, els processos de provisió i promoció en el lloc de treball... A la Junta de Personal s’ha acordat reiniciar la Comissió per la revisió del reglament de provisió de llocs de treball, que ha de permetre redefinir els criteris i exigir a RRHH que informi i negociï tot allò que està relacionat amb els processos de provisió de places.
LA RESPONSABILITAT INDIVIDUAL ALS SERVEIS SOCIALS PÚBLICS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
«... la consciencia del home no únicament reflecteix el món objectiu, sinó que també el crea" (Lenin)
El coneixement que tenim de l’evolució que porta, tant la pròpia gestió que les persones fan de la seva salut psicofísica, com la resultant de l’intercanvi en tots els àmbits socials que observem en el territori, ens informa d’una realitat cada dia més agressiva amb les persones que disposen de menys recursos econòmics, de formació, d’autoestima. Sabem que en èpoques de crisi econòmica augmenten i empitjoren les realitats de les persones i sobre tot de les més vulnerables (infants, dones, gent gran, persones d’origen estranger amb pocs recursos... Augmenten sentiments totalitaristes, racistes, homòfobs, sexistes...
La quotidianitat està cada vegada més impregnada de pressions que configuren un clima hostil amb les persones més vulnerables. L’Estat, els serveis socials públics que no organitzen l’acció en auxili d’aquesta realitat, no únicament es posicionen com a ineficients sinó que també incorren en maltracte institucional.
Preveure un fort augment de l’exclusió social en detriment de l’exercici de la democràcia i un gran abisme entre els que no estan patint l’anomenada crisi i els que no podran agafar aire per tirar endavant és un fet objectivable.
La prestació dels nostres serveis públics han de respondre i de vetllar per a que les persones gaudeixen dels drets reconeguts a la Constitució: a la casa, a una feina, a l’educació, a no ser discriminada per raó de raça, sexe, etc.
En definitiva, treballar per al compliment dels mandats constitucionals aconseguir un grau de benestar social que fomenti la inclusió social. O no és aquesta la finalitat dels Serveis Socials Públics?
Es imprescindible que els plans/programes/projectes es a dir, les accions ordenades per prioritats “mirin” sense fariseismes aquesta realitat per a transformar-la en una amb majors nivells de benestar. Hi ha molta més feina preventiva que mai ; més que retallar, s’hauria de multiplicar tant en recursos com en serveis dirigits a les persones. Perquè si tot continua girant al voltant d’uns resultats avaluats prioritàriament en sentit cost-benefici, baixos en diners i alts en pèrdues de benestar, únicament es poden esperar resultats desastrosos. Llavors, què passarà?
Hi ha una decidida intenció de què mirem la realitat com ens la presenten. Una realitat de por. I clar que és de por per a la classe treballadora, l’única amb la que es compta per a combatre “la crisi”.
Hem de teixir el nostre propi relat, tant de la diagnosi del que està passant com de les oportunitats d’intervenció que entre totes podem construir . No hem d’oblidar que és fàcil entretenir la consciència amb propostes de caritat –que mai dignifiquen ningú-, amb programes mancats de la valentia necessària per a auxiliar al ciutadà en el seu moment vulnerable.
La privatització dels serveis socials públics vestida del cientifisme del baix-cost , queden a mans de l’impuls de col·locar el benefici per a les empreses prestadores dels serveis per davant del benefici en benestar social, els guanys en creixement en benestar de les persones, i els valors qualitatius com l’augment del compromís real en el suport per millorar les condicions de la vida de les persones.
Com, des d’aquesta postura de rendibilitat econòmica (guanya el preu més baix), es pot donar resposta al benestar de les persones que estan a l’atur i/o amb l’amenaça del desnonament i/o amb problemàtiques de salut en entorns cada cop més asfixiants? .
L’explosió social està garantida. Ho hem vist en altres llocs i, els serveis socials públics tenen el gran repte de enrobustir-se: forts, valents i pròxims a respondre a les dificultats en la gestió personal i social de la vida de les persones.
Estem en contra de tancar serveis públics i a favor d’ampliar-los; en contra de retallar drets laborals, penalitzant la malaltia, i repercutint aquesta en el sou i en la carrera professional, entre d’altres. Som testimonis de què la vida laboral dels professionals i/o polítics (que prenen aquestes decisions d’austeritat per la qual s’amplia l’estructura de comandaments a la Diputació, però alhora tanquen servei públics) cada dia s’allunya més de solucionar els problemes i s’apropa més a afegir patiment, conflicte social i desemparament.
Hem de qüestionar la necessitat de cada comandament i donar exemple amb organigrames horitzontals i no piràmides de càrrecs que no dubten en participar d’una bacanal indecent. Desenvolupar valors de solidaritat implicant la cúpula de comandaments a la nostra Diputació, de manera indirectament proporcional als sous, en la seva responsabilitat amb l’austeritat i retallant a qui més guanya.
Nosaltres volem mirar i veure uns serveis socials públics que acullin i integrin tothom en igualtat de condicions i donin suport a la ciutadania en les seves problemàtiques individuals i socials, ara més que mai. Per a nosaltres, cada servei que deixa de ser públic és un pas en el camí de la desprotecció del ciutadà, on el més vulnerable rep proporcionalment més.
Creiem que tota acció ens porta per un camí determinat, i farem bé de ser conscients, és una opció que podem fer, de la pròpia responsabilitat tant en la construcció de suport a les persones des dels serveis socials, com en continuar amb la lluita per visibilitzar tendències precaritzadores i per millorar els nivells de solidaritat entre les treballadores que ens dignifiqui el nostre currículum de vida laboral.
INFORME SOBRE LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
No és casual que la inauguració de la XXII Escola d’Estiu de Serveis Socials hagi estat a càrrec del Sr. Carles Ramió, un dels “pares” de “L’INFORME DE LA COMISSIÓ D’EXPERTS PER A LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL SEU SECTOR”. Aquest informe té com a finalitat orientar al Govern de la Generalitat sobre la futura reforma de les administracions públiques catalanes. A grans trets, promou un model basat en els principis d’eficiència, transparència i rendiment de comptes, tot això enfocat al ciutadà. Totes podem estar d’acord amb aquests principis, de fet no són nous.
El quid de la qüestió està en les receptes que aquesta comissió recomana per dur a bon port tant lloables principis:
• Concertar la provisió dels serveis. Creant agències amb una alt grau d’autonomia respecte a contractació i salaris, entre d’altres. O sigui, privatitzar la provisió dels serveis públics.
• Creació d’un sistema professional d’alta direcció pública. Limitant l’estatus de funcionariat a aquest col·lectiu i a la resta de treballadores deixar-los amb contractes laborals.
• Obrir pas a processos de desvinculació d’empleats públics, per la qual cosa hi hauria d’haver els canvis necessaris en la legislació. L’informe ho expressa tal qual, no crec que hi hagi dubtes sobre el que vol dir.
• Ajustar els salaris als diferents mercats retributius de referències. O sigui baixades de sous draconianes.
• Introduir mecanismes àgils de mobilitat funcional i geogràfica
• Despolititzar els processos de negociació col·lectiva. Diu que els sindicats s’han extralimitat en les seva defensa dels interessos que “els pertoca”. Per tant hi ha d’haver un marc normatiu i pressupostari clar que limiti clarament els àmbits de negociació. Els representats de l’administració han d’estar altament professionalitzats i desvinculats de l’àmbit polític per negociar amb els sindicats.
El conferenciant ens va titlllar de “romàntics”, quan a la porta de la Bonnemaison protestàvem per l’externalització del servei de bugaderia del Pavelló Nord de les Llars Mundet.
L’informe és més ampli, aquí recullo aquelles qüestions que com a treballadores, penso són les que ens afecten... Hi ha una altra part de l’informe que parla del ciutadà i a part de les formules i les declaracions d’intenció que tant coneixem com la tan esmentada participació ciutadana, l’eliminació de les traves burocràtiques, etc. Parla també del copagament, o sigui del repagament.
No té desperdici l’informe, ja ho sabíem. Ja ho hem començat a patir (les privatitzacions, la no reposició del funcionariat, les campanyes de desprestigi d’aquest col·lectiu), però encara serà pitjor, molt pitjor. Aquest informe per primer cop parla de l’acomiadament dels funcionaris o canvi de règim laboral. La venda dels serveis públics, la creació d’una elit funcionarial, la desfuncionarització i les conseqüents baixades de salaris, estan servides. A veure què fa el Govern de la Generalitat. La Diputació ha quedat clar en aquesta Escola d’Estiu de Benestar social que aposta per aquest model. Però el que és més important és què farem nosaltres, les que paguem els serveis públic, els que els produïm, les que els necessitem. En la nostres mans està parar aquest espoli, aquesta bogeria.
Ja estan a la xarxa, a disposició de tothom, els vídeos de les últimes xerrades organitzades organitzades per CGT Diputació, conjuntament amb les companyes i companys de CGT Consorci de Biblioteques de Barcelona. Es tracta de la xerrada sobre la corrupció política a Catalunya que vam fer el 2 de maig, a càrrec de l'Antonio Santamaria (periodista del Diari de Sabadell) i de l’Àlex Solà (advocat de l'acusació popular del cas del Palau de la Música); i de la presentació del llibre Artur Mas: On són els meus diners? Crònica d'una batalla per la sanitat pública, a càrrec de l'Albano de la revista Cafè amb llet, celebrada l'11 de juny. Els podeu veure al nostre canal de vídeos al Youtube: http://www.youtube.com/user/cgtdiba
CGT DIPUTACIÓ A LES XARXES SOCIALS
Des de fa ja un temps, hem creat comptes d’usuari de la Secció sindical de la CGT a xarxes socials com Twitter o Facebook, dues eines que, juntament amb la nostra pàgina web, que ja coneixeu (http://www.cgtbarcelona.org/cgtdiba), aquest butlletí, i els comunicats periòdics que us enviem via correu electrònic, ens han de servir per millorar la comunicació amb els i les nostres afiliades, companyes de la Diba, i treballadores en general. Us convidem, doncs, a seguir-nos en el següent perfils...
- Twitter: https://twitter.com/CGTDiba
- Facebook: https://www.facebook.com/secciosindicalcgt.diputaciodebarcelona
VOLS CONTACTAR AMB NOSALTRES?
CGT Diputació de Barcelona
Carrer Mallorca 244, 2on 1a
08080 Barcelona
(Ens trobareu al local tots els dimarts i dijous pel matí)
Telf: 934049221
A/e: cgt@diba.cat
Web:
http://www.cgtbarcelona.org/cgtdiba/
Delegats i delegades:
Josep Garcia: garciavjm@diba.cat
Lola Gutiérrez: gutierrezbd@diba.cat
Susana Larrosa: larrosags@diba.cat
Marisa Juandeaburre:
juandeaburm@diba.cat
Cristina Castro: castrocc@diba.cat
Héctor Villanueva: villanuevavh@diba.cat
Feliu Madaula: madaulacf@diba.cat
Víctor Garcia: garciabv@diba.cat
Attached documents