De la negociació a la imposició - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

De la negociació a la imposició
Un article de Vidal Aragonés, sobre el final de la ultraactivitat dels convenis col·lectius
dijous 11 de juliol de 2013 / Articles opinió / Visites: 176
Menéame

En les últimes setmanes, una qüestió de caràcter tecnicojurídic com és la ultraactivitat dels convenis col·lectius s’ha convertit en element de discussió quotidiana entre membres de les diferents associacions empresarials i representants sindicals.

La norma i, més concretament, la decisió de no mantenir el principi de vigència prorrogada dels convenis col·lectius estava pensada per traslladar la màxima pressió als representants dels treballadors i enfortir encara més si això és possible la posició patronal en la negociació dels convenis. D’aquesta manera, es pretén que les empreses puguin obtenir una reducció de costos pel mer fet d’enrocar-se en les seves postures i no arribar a un acord.

Per una altra part, resulta intolerable que alguns d’aquells a qui correspon la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores hagin estat els primers propagadors del discurs de la por, augurant un horitzó en què l’Estatut dels Treballadors i el salari mínim interprofessional passarien a ser el nou marc regulador sense més alternativa que l’acceptació de nous convenis en pitjors condicions. No pot ser aquest el posicionament de qui els correspon defensar els interessos de classe. Sinó que, seria més rigorós i adequat interpretar jurídicament que aquells que gaudien d’un conveni incorporen el seu contingut amb força vinculant als seus contractes individuals: el que es denomina la contractualització del conveni.

Més enllà de la qüestió de la pèrdua de ultractivitat de les normes pactades, l’última contrarreforma laboral dissenya un futur de les relacions laborals col·lectives que o bé és respost per un veritable sindicalisme de confrontació o es convertirà en un procés salvatge de pauperització social.

La regulació de la negociació col·lectiva inclosa en l’Estatut dels Treballadors de 1980 -fase final de la transició- va sostreure la centralidtat del procés de negociació de l’àmbit de l’empresa i la va situar en el marc més general del sector, sense pretendre generar superiors drets ni reforçar visions de classe. L’objecte era fer desaparèixer el que en aquell moment era una realitat de fortalesa laboral en l’àmbit d’empresa i que responia a dinàmiques de participació de la classe treballadora mitjançant assemblees, emfatitzant una altra realitat on el protagonisme es trasllada a una representació sindical separada del dia a dia dels centres de treball. En el 2013, en una inversió del trànsit previ, es pretén desplaçar la negociació a l’empresa, on ja no existeixen de manera generalitzada dinàmiques de participació assembleària sinó que la negociació resulta totalment desigual en detriment dels interessos de la part social.

La realitat anterior no pot entendre’s sense la preferència aplicativa del conveni col·lectiu d’empresa sobre el conveni de sector, l’efecte del qual serà un desinterès clar i paulatí cap a la negociació en l’àmbit sectorial, dificultant en l’actual moment una possible expressió de classe de la part social i la consecució de garanties d’uns mínims acceptables en els diferents sectors. En definitiva, afeblir als sindicats com organitzacions fortes i representatives a l’hora de negociar i potenciar l’habitual xantatge del cos a cos negocial en l’àmbit d’empresa.

En una realitat de crisi, es donarà un efecte domino en el qual la signatura per part d’una mercantil d’un conveni d’empresa que empitjori les condicions contemplades en el conveni d’àmbit superior «obligarà» a les societats competidores a degradar al seu torn les seves pròpies condicions laborals, una cosa solament evitable per un sindicalisme combatiu. Si això, per si mateix, no fos suficientment preocupant per a la societat del futur, altres novetats com la possibilitat d’inaplicació del conveni col·lectiu incorporades per la llei 3/2012 agreugen encara més la realitat i, de facto, fan desaparèixer la negociació col·lectiva com a tal. Ara, la part patronal també trobarà la possibilitat i les facilitats que es requereixin per a no aplicar allò pactat.

Finalment, el potencial laudo obligatori per falta d’acord en les normes pactades ens situa davant un model de negociació col·lectiva més pròxim al que es desenvolupava en la dictadura franquista que al posterior desenvolupament de la matèria durant els últims 33 anys. És indubtable que hi ha qui pretén transformar el diàleg social en monòleg empresarial i l’acord entre parts, en la decisió d’un tercer que mai pot ser neutre.

En definitiva, el trànsit forçat des de la negociació col·lectiva a la imposició de condicions individuals resulta la màxima expressió del trencament del gran contracte social.

* Vidal Aragonés és Advocat Laboralista del Col·lectiu Ronda.

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  2. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  3. El govern prepara una privatització massiva. Aturem la #LleiAragonés
  4. Buch i Marlaska han de dimitir, BRIMO i UIP dissolució
  5. Contra la repressió i els nous muntatges policials, llibertat detingudes
  6. Crida de la CGT de Catalunya a la mobilització contra la #LleiAragonés
  7. Concentració 25-S al Parlament de Catalunya i material Llei Aragonés
  8. Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió
  9. Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i que les fagin fixes
  10. Presos polítics … i nosaltres, els i les llibertàries

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid