Ni espanyol, ni català. Cap exèrcit defensa la pau
Per a qui es pensi que no està clar que succeirà el dia després de la Independència de Catalunya l’informo que no és veritat. Òbviament que les elits polítiques i, sobretot econòmiques, tenen clar que passarà, tot i que no ho diuen. Però des de principis d’abril ja sabem que podria succeir amb les forces armades catalanes: com seria el nou exercit de Catalunya.
Sorprèn tanta concreció en un document com és el marc teòric de la independència de Catalunya: “Aquesta direcció obrirà un procés de lliure designació per cobrir les vacants de soldats i mariners professionals que compleixin amb els següents requisits: nascuts a Catalunya, menors de 35 anys amb formació militar professional (soldat/mariner, caporal, caporal primer) i l’actual nivell “b” de català. Aquests sol·licitants hauran de superar unes proves aptitudinals (físiques/psíquiques) i mèdiques.” Això per a la tropa, als comandaments se’ls hi demanarà “haver nascut a Catalunya, disposar de l’actual nivell “c” de català i tenir formació militar com a comandament.”
I qui diu tot això, entre d’altres concrecions molt exactes? Doncs ni més ni menys que un ens anomenat CEEC, Centre d’estudis estratègics de Catalunya , autoanomenats think-tank al servei de Catalunya. Una forma més d’influir en el pensament polític, pensareu. I cert és. Val molt la pena visitar la seva web (http://www.ceec.cat/catala/) per adonar-se que, si els hi deixem, la futura Catalunya seguirà els mateixos passos que els països veïns en matèria militar, començant per la creació d’un Ministeri de Defensa.
Lògic si voltem per l’ideari d’aquest grup de “pensadors” .Si mirem algunes de les seves biografies observem la seva estreta vinculació amb el món policial català-nacionalista, concretament amb els mossos d’esquadra Els seus enllaços i articles ens parlen de les bondats de la policia, de la necessitat de forces armades, del dret d’autodefensa de països com Israel...bé, aquest think-tank ens deixa clar que la seva proposta i forma de fer, ja experimentada ja que el seu president és el conegut Miquel Sellarés, el primer director general dels mossos d’esquadra a principis dels 80.
Des de fa uns mesos corre per les xarxes socials una proposta d’oferir als habitants d’aquesta Catalunya independent un model de país sense exèrcit nou estat al futur estat català. Així des del col·lectiu Pau i Treva (http://www.pauitreva.cat/) s’ofereix la possibilitat de signar el manifest tot i que personalment trobo a faltar que el canvi i el poder de decidir que no volem exèrcits vingui més donat pel poble que per les institucions i ens polítics, a més de personalitats.
De totes formes, per a aquells que no volem ni exèrcits ni banderes, arriba una nova campanya d’objecció fiscal, la trentena campanya. Una nova oportunitat de desviar els diners que haurien d’anar al ministeri de defensa ( ara espanyol, potser en un futur català) en benefici d’entitats socials que treballen en profit de les persones i per una societat justa. No deixeu de visitar la pàgina d’objecció fiscal (http://www.objecciofiscal.org/index.php/ca/)
* Toni Àlvarez és activista de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i militant de la CGT de Tarragona. Article publicat al núm.150 de la revista Catalunya