El nou model de Negociació Col·lectiva... Empresarial - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

El nou model de Negociació Col·lectiva... Empresarial
Un article de Desiderio Martín
dimecres 17 d'abril de 2013 / Articles opinió / Visites: 210
Menéame

El nou model de Negociació Col·lectiva, solament té un objectiu: afavorir a l’empresari a través de la flexibilitat de la mà d’obra, i afeblir seriosament a les persones assalariades.

La Negociació Col·lectiva (NC) és una norma de caràcter constitucional, que garanteix drets essencials dels treballadors i treballadores, el dret al treball i el dret a una remuneració suficient (art.35). La norma suprema (art.37) dota als convenis col·lectius de força vinculant, el que fa que els convenis col·lectius siguin FONT JURÍDICA, la seva força neix del poder que ostenten els legisladors de la norma suprema.

LA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

El legislador, és a dir, el poder polític dominant PP/PSOE, considera que la NC ha estat un obstacle que ha impedit la flexibilitat interna, però com la seva força és normativa i no pot anul·lar-la (art.37 CE), la converteix en un mer instrument a través o per mitjà de donar preferència aplicativa i normativa (ara com ara) a uns instruments sobre uns altres i així, estableix la pèrdua d’eficàcia i la pèrdua de la ultractivitat.

El model permet a l’empresari inaplicar el conveni col·lectiu, inaplicar les condicions de treball i individualitzar el contracte col·lectiu, a través de diversos mecanismes autoritaris i disciplinadors: El primer, al prioritzar el Conveni Col·lectiu d’Empresa i/o grups d’empresa, sobre el Conveni del Sector. El segon al possibilitar el despenjament del conveni de sector o el autodespenjament (inaplicació de clàusules de revisió salarial, i resta de condicions de treball) i, el tercer, limitant a un any la ultractivitat del conveni.

Les conseqüències en el model de relacions laborals són lapidàries: Es destrueix la capacitat normativa dels convenis, doncs les condicions col·lectives pactades, poden ser eliminades (despenjament) i/o modificades unilateralment per l’empresari, sobre la base de la “(des)causalització” duta a efecte pel legislador.

Desnaturalitza l’eficàcia general del conveni, doncs obre la via per a la individualització de les condicions del contracte, alhora que “fulmina” la ultractivitat dels convenis, els quals tindran una eficàcia màxima d’un any, excepte pacte en contrari.

És a dir els tres principis bàsics de la Negociació Col·lectiva, la naturalesa normativa dels convenis col·lectius, l’eficàcia general dels convenis i la ultractivitat o pròrroga automàtica del contingut normatiu dels convenis, es troben eliminats de facto.

CONSEQÜÈNCIES CONCRETES en aquest balanç des de febrer 2012 (data d’entrada en vigor del RD 3/2012), fins a novembre 2012:

1. La conseqüència més dolorosa és, sens dubte, el camp aplicatiu de la Negociació Col·lectiva, la cobertura dels convenis ha decaigut dràsticament:
2008 (1): 12.000.000 de treballadors, 100%
2009: 11.500.000 de treballadors, 95,83%
2010 (2): 10.800.00 de treballadors, 90%

2. La taxa de cobertura va descendir fins al 55% en el 2011 i a data d’octubre 2012, aquesta taxa encara havia descendit més, trobant-se en el 40%.

3. La conseqüència dramàtica és el fet polític del desplaçament (reemplaçar) de la contractualitat com mètode, és a dir la capacitat d’arribar a acords per les parts, pel principi d’unilateralitat de l’empresari que determina no només les condicions individuals del treball sinó també les col·lectives.

4. La devaluació generalitzada del preu del treball i empobriment de les persones assalariades: la pujada mitja pactada en els escassos convenis nous signats, se situa en el 0,6%, quan la inflació ha estat del 2,9%.

L’empresari (col·lectiu) com subjecte necessari en la NC, ha desplaçat a l’altre subjecte col·lectiu, el treballador/a, de manera autoritària, en quasi absoluta absència de democràcia, ni tan sols ja es guarden les formes i el sindicalisme, si hagués de tenir alguna cosa clara, és que hem d’actuar com subjectes socials i exercir el contrapoder obrer i no només com resistents.

Existeix bastant conflicte social i sindical com per a abordar la NC com un camp especial de "batalla" on deixem sense efecte empobriments materials i subjectius, i recuperem drets (com les dobles escales salarials) que ens van ser arravassats bé amb les polítiques de consens (pactes socials en salaris i condicions de treball), bé manu militari per decretazos.

NOTES:

(1) La taxa de cobertura en el principi de la crisi era molt alta i afectava a 12 milions de treballadors, base de la qual partim per a establir el 100% sobre aquesta xifra.

(2) A partir de 2010, amb les Reformes del govern PSOE, i, especialment la Reforma de la Negociació Col·lectiva amb la Llei 7/2010, la taxa de cobertura descendeix en picat.

* Desiderio Martín és membre del Gabinet d’Estudis Confederals de la CGT. Article publicat al núm. 265 del periòdic confederal Rojo y Negro.

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  2. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  3. El govern prepara una privatització massiva. Aturem la #LleiAragonés
  4. Buch i Marlaska han de dimitir, BRIMO i UIP dissolució
  5. Contra la repressió i els nous muntatges policials, llibertat detingudes
  6. Crida de la CGT de Catalunya a la mobilització contra la #LleiAragonés
  7. Concentració 25-S al Parlament de Catalunya i material Llei Aragonés
  8. Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió
  9. Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i que les fagin fixes
  10. Presos polítics … i nosaltres, els i les llibertàries

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid