Especulació amb els aliments: Els preus de les matèries primeres varien en un 70% per l’especulació i en un 30% per l’oferta i la demanda
Els preus de les matèries primeres varien en un 70% per l'especulació i en un 30% per l'oferta i la demanda
La UNCTAD , l'organisme de Nacions Unides competent en matèria de comerç i desenvolupament, fa anys que treballa amb estudis sobre la influència de l'especulació en els preus de les matèries primeres , ja que aquestes representen una font de riquesa vital per a molts països en desenvolupament, havent multiplicat per cinc en poc més de quinze anys les exportacions, constituint ja el 33% del comerç internacional, i els preus de les agrícoles són vitals per a la nutrició.
El més recent, "Quantification of the High Level Endogeneity and of Structural Regime shifts in Commodity Markets" publicat a finals de març pels investigadors de la casa Nicolas Maystre i David Bicchetti, en associació amb Vladimir Filimonov i Didier Sornette, de la Escola Politècnica Federal de Zuric , treu una conclusió alarmant. Aquests investigadors asseguren que entre el 60 i 70% de les variacions dels preus de les matèries primeres, com bàsicament es comercialitzen en contractes de futurs, es deu a l'activitat pròpia dels operadors i no a informació nova sobre oferta i demanda, el que suposa un cop a l'eficiència d'aquests mercats en la formació de preus.
L'estudi serà difícilment qüestionat ja que Sornette és una autoritat mundial en formació de preus i microestructures del mercat . Els autors van analitzar en l'estudi el comportament del mercat de petroli, soja, blat de moro, sucre i blat. Des de mitjans de la passada dècada, quan el comportament dels operadors i no els fonaments de l'oferta o la demanda, representaven el 40% de les variacions en els preus, s'ha passat en pocs anys al 60-70% amb una influència important de la tecnologia i els models programats.
El treball "modelitza" com actuen els mercats. En general es mouen en principi per alguna informació que afecta la demanda o l'oferta, bé sigui una declaració d'un important membre de l'OPEP o una catàstrofe que afecta una collita, o la sequera, etc, però posteriorment es generen accions replicants , mogudes per programes informàtics d'alta freqüència, que són les que mouen els preus.
Els investigadors han demostrat que actualment es realitzen molt més transaccions però més petites. El volum mitjà per transacció va caure d'entre 5 i 40 contractes el 2005, depenent de la matèria primera, a menys de 3 contractes per transacció el 2012 per a qualsevol commodity. El 2009, més de la meitat de les transaccions realitzades pels operadors comportaven un sol lot (contracte). El 2005, el 10% de les transaccions realitzades amb el petroli Brent tenien almenys 13 contractes, mentre que fa dos anys, el 10% de les transaccions més altes tenien poc més de dos contractes.
Aquesta atomització de transaccions generen una dinàmica de rebot i reflex al mercat i són característiques dels mercats d'alta freqüència. L'increment en el nombre d'ordres i els seguiments algorítmics de la seqüències i comportaments programats suposa que la convergència en el preu es prolongui més temps del degut, element que distingeix els mercats ineficients. En lloc de acodar ràpidament el mercat un preu correcte i ponderat a la notícia que en principi origina el canvi, els operadors transaccionen més i més, sense conèixer els preus als que haurien casar.
Aquest comportament dels mercats reflecteix la importància dels models financers en la compravenda de matèries primeres, operant en funció de cotitzacions del passat, o del comportament dels col · legues, amb liquidacions programades a determinat preu.
FONT: LACELOSIA.COM