CGT amb les dones en lluita: Atenco 2006 – Washington 2013
...com proposta de mobilització i suport a la seva lluita, hem fet una proposta oberta a totes aquelles persones i organitzacions que desitgin col·laborar en la visualització de la denúncia d'aquestes dones:
Si poguéssim viatjar a través del temps fins a arribar al 3 i 4 de maig de 2006 a Mèxic, en els carrers de Texcoco i San Salvador Atenco i observar l'escena com si poguéssim ser simples espectadors, de nou sentiríem nàusees viscerals de veure un operatiu policial de 3000 policies caçant literalment a tot el que es mogués, ja fos persona o gos.
Allí feia olor a sang, a repressió i a mort. Allí feia olor a Enrique Peña Nieto. Si, el mateix que avui (des)governa Mèxic com president del país. Ell va ser el cervell polític de la repressió de Atenco, així com el principal responsable també de la repressió del 1 de desembre de 2012 en la seva presa de possessió com president, bé ho sap el nostre company adherent a la Sexta Francisco Kuykendall Leal a qui la policia federal va agredir brutalment, amb especial ferotgia, aquell dia.
Avui, 7 anys més tard, la Red contra la Represión y por la Solidaridad ha emès un comunicat pel qual s'anuncia que les dones de Atenco, denunciants de tortura sexualitzada comesa pels elements policíacs a les ordres del dèspota abans esmentat, ja tenen data d'audiència testimonial en presència d'una delegació de l'Estat mexicà davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Serà dijous 14 de març.
Aquest dia totes i tots hem de tenir l'atenció posada a Washigton. L'Estat defensarà presumiblement que està legitimat per a imposar la seva llei i el seu ordre a costa del que sigui necessari. Les dones denunciants exposaran les seves raons pel que han resistit aquests llargs i durs anys: que es reconegui la veritat i, a més, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat al més alt nivell.
On quedarà la reparació del dany el 15 de març? Si la lluita ha valgut el dolor i si la lluita assoleix transcendir els rígids paràmetres de la justícia oficial en qualsevol de les seves instàncies ha estat, justament, per aquesta ànsia rebel d'assenyalar, de despullar, els mecanismes de la repressió política que exerceix l'Estat contra qualsevol persona o organització que li contradigui en el seu pensament únic.
Que la justícia no es garanteix en les altes esferes jurídiques ens ha tornat a quedar molt clari el passat dimecres 6 de març al negar la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN) l'assumpció del reconeixement d'innocència presentat a favor del professor chiapaneco Alberto Patishtán Gómez. La lluita de les dones de Atenco, com la de Pathisthán, va molt més allà. Va per recobrar la seva sobirania en tots els seus espais i territoris com dones que són, enfront d'una hostilitat misògina sense treva. Va per teixir amb autonomia xarxes personals i col·lectives que ens permetin construir relacions que superin l'actual estat de les coses.
Des de la CGT volem manar una abraçada fraterna a totes les companyes i dir-los una vegada més que no estan soles. Elles ho saben, però hem de recordar-ho ben alt en aquest moment tan especial.
Així mateix, i com proposta de mobilització i suport a la seva lluita, llancem una proposta oberta a totes aquelles persones i organitzacions que desitgin col·laborar en la visualització de la denúncia d'aquestes dones: la difusió pel mitjà que es consideri més adequat del projecte “Mirada Sostenida” de Liliana Zaragoza Cano, el qual es troba a http://miradasostenida.net/
Visquin les dones de Atenco, visquin les dones indomables!
Confederació General del Treball (CGT) de l'Estat espanyol. 8 de març de 2013
* Mirada sostenida:
Després de gairebé set anys de la repressió a San Salvador Atenco i Texcoco, de les 27 dones supervivents de tortura sexual, 12 mantenen una denúncia internacional contra l'Estat mexicà. Mirada sostenida és un projecte fotogràfic que planteja un acostament a la resignificació personal i col·lectiva de la pròpia memòria. Cadascuna d'elles va triar un lloc que durant el procés d'aquests anys li ha estat significatiu i que tornar a ell simbolitzés una reconciliació amb la seva pròpia història.
