CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La crisi dispara la desigualtat social a Catalunya

Divendres, 18 gener, 2013

El país supera amb escreix la polarització mitjana europea pel que fa a la distribució de renda entre les classes més riques i les més pobres.

L’esclat de la crisi ha disparat la desigualtat social al Principat, de manera que la diferència entre la renda acumulada per les classes més benestants i les més desfavorides no han fet altra cosa que augmentar. Segons l’estudi Crisi, trajectòries socials i educació, elaborat per la Fundació Bofill i presentat aquest dijous, mentre que fins al 2008 les desigualtats socials a Catalunya s’havien mantingut dins la mitjana europea, ara ja són força més accentuades, tot i que encara no arriben al nivell del conjunt de l’Estat espanyol. El 20% de la població més rica acumula 5,8 cops més renda que el 20% més pobre, mentre que la mitjana europea està per sota de 5 i a l’Estat espanyol s’enfila fins a 6,8. Al Principat, el 2005 aquest índex se situava en 4,75 i les darreres dades analitzades són del 2010, de manera que la desigualtat a dia d’avui podria ser encara més accentuada.

“Catalunya és una societat molt desigual, però no és classista”, ha assegurat el sociòleg i autor de l’estudi Xavier Martínez Celorrio, amb l’argument que malgrat la creixent polarització social, la mobilitat entre classes encara és superior a la de països com França, Regne Unit o Itàlia que, en canvi, presenten una distribució de la riquesa menys desigual.

A l’hora d’analitzar els factors que poden evitar caure en la vulnerabilitat social, el treball arriba a la conclusió que amb estudis secundaris no n’hi ha prou i que el llindar se situa en els “terciaris”, és a dir, universitaris o FP superior. La vulnerabilitat apareix més lligada al sexe (és superior a les dones), l’edat (avança en les persones més grans) i al nivell educatiu que no pas a l’origen social dels individus. El document també destaca que entre el 2003 i el 2009 el 38% dels catalans van perdre poder adquisitiu, mentre que el 19% va descendir de classe social.

Per capgirar la tendència i evitar que Catalunya continuï com un dels països europeus amb una desigualtat social més marcada, l’estudi de la Fundació Bofill advoca per destinar més recursos a les polítiques socials i educatives –un objectiu que lligar a superar el “dèficit fiscal”- i aturar les retallades a l’ensenyament públic i destinar més professorat i beques als centres més vulnerables, entre d’altres.

Font: El Triangle