Ha mort l’històric anarquista lleidatà Joan Català
Joan Català Balañà és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra
Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través
d’Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva
biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.
Nascut el 21 de febrer de 1913 a Llavorsí, a la Guerra Civil espanyola
s’allistà a les files anarquistes (Columna Durruti – 26 Divisió) i va
treballar com a guia i espia a l’Alt Urgell a les ordres de l’aragonès
Francisco Ponzán. El març de 1939, amb la victòria franquista, passà a
França i fou tancat al camp de concentració de Vernet d’Arièja, d’on
aconsegueix fugir i arribar a Andorra.
Català començà a fer de contrabandista, però ben aviat es retrobà amb
Ponzán, que havia entrat als serveis secrets aliats. El 1940 va ser
sorprès a Cadis i tancat a la presó del Cisne de Madrid, d’on aconseguí
evadir-se i tornar a Andorra. A partir d’aleshores començà una intensa
tasca per passar refugiats estrangers.
Però, com a gran caminador de muntanya, Català preferia fer de correu. El
1941 fou novament detingut a l’estació de França de Barcelona quan
acompanyava dos aviadors nord-americans, però durant el trasllat per al
judici va fugir novament i, com si no, va tornar a Andorra. Això no el va
deturar de continuar fent viatges a Barcelona portant documentació per a
la CNT.
L’enèsima evasió va arribar al desembre de 1942, després de ser capturat
en reunir-se sense saber-ho amb un confident franquista. Al cap de pocs
dies va ser detingut novament, però un error burocràtic li va permetre
sortir de la presó de Lleida.
Evasió a través d'Oceja i el Cadí.
A instàncies del Consolat Britànic, va tornar a la tasca de passador per
facilitar la sortida de persones des de França, a través del municipi
cerdà d’Oceja. L’hotel Jaume d’Alp era el lloc d’aturada abans d’emprendre
la travessa de la serra del Cadí cap a Manresa, a través de camins de
muntanya i descansant en masies segures. En altres ocasions Català creuava
la frontera per l’Alt Empordà.
La Guerra Mundial s’apropava a la fi, però Català no renunciava a
l’inconformisme que resumeix perfectament el títol de la seva
autobiografia: L’etern descontent. Així, el 1944 fou detingut a Adrall i
el 1946 va ser condemnat a 12 anys de presó. No en va complir ni un: el
març de 1947 va protagonitzar una nova fugida a Carabanchel i aquesta
vegada es va refugiar a França, on fou novament detingut per
indocumentat,tot i que més tard els aliats el van alliberar.
A causa de la seua situació irregular va malviure fins que al 1951, amb
uns companys, atracà un furgó de correus i, en conseqüència, passà 15 anys
a les presons franceses. Després es va instal.lar a Andorra i, finalment,a
la Seu d’Urgell.
El diumenge 11 d’abril 2010 en Joan Català Balaña va rebre un càlid
homenatge en reconeixement a la seva vida d’activisme anarquista.
El 14 d’octubre de 2012 a l’edat de 99 anys ens ha deixat, que la terra
et sigui lleu company, no t’oblidarem!! Continuarem lluitant per la
llibertat!!
COL·LECTIU A LES TRINXERES
Apartat de Correus, nº 32
25310 AGRAMUNT
(URGELL) Terres de Ponent
Lleida - PPCC
http://alestrinx.blogspot.com
L’adéu a Joan Català, un resistent per la llibertat
JOSEP CALVET | 18/10/2012 - Setmanari Directa
Els Pirineus i ell van anar estretament lligats, tant en la lluita com en els seus darrers moments. El 14 d’octubre va morir a La Seu d’Urgell en Joan Català i Balanyà, a l'edat de 99 anys i natural de Llavorsí (Pallars Sobirà), ha deixat darrera seu una trajectòria vital extraordinàriament intensa des de la Guerra Civil espanyola, sempre lligat al moviment llibertari i a la figura de l’anarquista aragonès Francisco Ponzán. Des del principi a la fi, va ser un home de fortes conviccions, mantingué intactes els seus ideals fins al darrer dia.
El gran guia dels Pirineus
La seva trajectòria compromesa comença a la Guerra Civil espanyola. En esclatar el conflicte s’allista voluntari a la columna Durruti combatent al front d’Aragó i més tard desenvolupa serveis com a guia i espia de les tropes franquistes a l’Alt Urgell integrant-se al SIEP (Servei d’Intel·ligència Especial Perifèrica) a les ordres de Ponzán. L’encontre amb Ponzán marcarà la seva vida forjant una estreta vinculació que continuarà acabada la guerra dins la resistència francesa.
Al març de 1939 passa a França i és internat al camp de concentració de Vernet d’Ariège d’on aconsegueix fugir i arribar a Andorra. Al Principat es dedica al contraban però ben aviat col·laborarà novament amb Francisco Ponzán, el qual havia entrat en contacte amb els serveis secrets britànics per tal d’organitzar línies d’evacuació que permetessin portar a militars, jueus i personalitats dels països aliats fins a Barcelona. Gran caminador per la muntanya, Català esdevingué, per la seva resistència física, el seu valor i el seu coneixement del terreny, un dels guies més destacats del grup, tot i que preferia fer de correu passant paquets on s’amagava informació que actuar com a passador de persones.
Detencions i fugues
A Espanya fou detingut fins a quatre ocasions aconseguint fugar-se en totes elles. De la presó del Cisne de Madrid al novembre de 1940 després de ser apressat a Cadis. Quan era traslladat al jutge militar a l’abril de 1941 després de ser detingut a l’estació de França de Barcelona mentre acompanyava a dos aviadors nord-americans. En aquesta ocasió el comissari Eduardo Quintela havia intentat, sense èxit, que col·laborés amb la policia delatant als seus companys. De la presó Model de Barcelona al desembre de 1942 després de ser capturat mentre esperava reunir-se amb Eliseo Melis, un anarquista que resultà ser un confident de la policia franquista. Finalment al març de 1947 de la presó de Carabanchel on complia una pena de 12 anys de presó després de ser detingut a Adrall l’any 1944.
Amagat a França és detingut per la policia però mercès a les gestions de Robert Terres, un destacat agent dels serveis d’intel·ligència francesos, fou alliberat pels serveis prestats als aliats. L’any 1951 fou novament detingut a França després d’atracar un tren correu a Lió per aconseguir fons pel moviment llibertari. Aquest fet li farà passar catorze anys a presons franceses i al 1965, en sortir en llibertat, s’estableix al Principat d’Andorra.
'L'etern descontent'
A mitjans dels anys noranta del segle passat, vaig tenir accés a una còpia mecanografiada de les seves memòries. Un text on s’advertia la seva forta càrrega de compromís, lluita i acció, la seva figura com a un resistent incansable, irreductible i inconformista però a la vegada honest. El vaig conèixer a Sort on vivia aleshores. Tot i tenir més de vuitanta anys encara realitzava llargues caminades amb una energia i determinació admirables.
L’any 2007 aquestes memòries van veure la llum per iniciativa de Jaime Cinca que com era la voluntat del propi Català havia respectat fil per randa el text original atès que l’autor no volia que es toqués ni una sola coma. El mateix títol del llibre, “El eterno descontento”, resumia a la perfecció el pensament i les conviccions de Català.
Català fou com tants altres un resistent anònim. Entre 1936 i 1945 mantingué una lluita permanent contra el feixisme basada en unes arrelades i inalterables conviccions, desafiant els moments més convulsos i complicats de la història europea i deixant el seu gra de sorra, la petjada del seu recorregut pels camins dels Pirineus.
El mateix 2007 Català, juntament a altres passadors catalans i andorrans fou objecte d’un petit homenatge a Esterri d’Aneu. L’any 2010 el Col·lectiu A les Trinxeres li dedicà un merescut reconeixement a la Seu d’Urgell. Dos iniciatives que van servir per donar a conèixer la lluita de Català i per honrar-lo i homenatjar-lo per la seva trajectòria i que aquesta, a diferència d’altres, no hagi quedat en l’oblit.
http://www.directa.cat/noticia/l%E2%80%99adeu-un-resistent-llibertat
