Manu Simarro - Setmanari Directa

La nova onada de retallades del govern de Mariano Rajoy ha tornat a encendre els ànims entre la població de gran part de l’Estat espanyol, que veu que no para de perdre poder adquisitiu mentre els bancs reben injeccions de diner públic. L’anunci recent de la pujada de l’IVA i de les retallades a les treballadores públiques va omplir de gom a gom els carrers més cèntrics de desenes de ciutats arreu de l’Estat el passat 19 de juliol.

Però les protestes espontànies davant d’institucions, seus del Partit Popular o els llocs més emblemàtics de les principals ciutats -com la puerta del Sol o la plaça Sant Jaume- s’havien anat succeint abans d’aquella data. Les convocatòries a través de les xarxes socials i els telèfons mòbils han mobilitzat, dia rere dia, cassolades, xiulades i esbroncades allà on es desplaçava un ministre o allà on s’aprovava una mesura antisocial; una prova que els ànims cada cop estan més encesos.

Les plantilles del sector ferroviari públic espanyol ja han convocat una vaga el 3 d’agost i els sindicats han advertit que, si no es retira el nou paquet de mesures, l’agost i la tardor esdevindran un escenari calent per la protesta social -vagues incloses- al carrer i a les empreses.

Per si fos poc, tres comunitats autònomes -Catalunya, País Valencià i Múrcia- han demanat ajuda al fons de rescat de l’Estat espanyol, que també es troba cada vegada més a prop del rescat.

Pèrdua de poder adquisitiu

Qui pateix especialment l’última retallada són les plantilles públiques, que experimenten una reducció de sou del 7% amb l’eliminació de la paga extraordinària de Nadal. Si bé en un primer moment el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va assegurar que l’import de la paga s’abonaria el 2015 a través dels fons de pensions, l’aparició del Reial Decret al Butlletí Oficial de l’Estat va deixar clar que el pagament només es faria si s’acompleixen els objectius de dèficit fixats a la llei d’estabilitat pressupostària. Així mateix, va dir que es tractava d’una mesura temporal que només serà vigent el 2012, tot i que el fet que en retardi el pagament fins el 2015 fa pensar que la paga extraordinària també es podria veure compromesa els anys 2013 i 2014.

Les administracions com la catalana, que ja havien retallat aquestes pagues les retiraran en benefici de la retallada estatal, que no afectarà les treballadores que cobrin menys de 925 euros bruts mensuals.

Les campanyes de descrèdit de la funció pública no s’han fet esperar i el mantra de sobren funcionaris o els funcionaris són uns privilegiats s’ha reproduït una vegada i una altra a la premsa més reaccionària. La realitat parla però d’una altra cosa. Entre els anys 1982 i 2007, les treballadores de la funció pública van perdre un 42,07% del seu poder adquisitiu, si calculem la suma de la diferència, any rere any, entre l’increment dels salaris i l’increment dels preus. Des d’aleshores, la situació s’ha anat agreujant, ja que els salaris públics no només no han pujat al ritme dels preus del consum, sinó que s’han congelat o abaixat.

Així doncs, després de dos anys (el 2008 i el 2009) de lleugera millora, la doctrina dels mercats de seguida va aplacar la tendència. La retallada de Zapatero del maig de 2010 va reduir els sous públics un 5%. Després han vingut les congelacions salarials per l’any 2011 -tot i que els preus van pujar un 3,2%- i per l’any present. Les dades de l’Index de Preus al Consum (IPC) de 2012 no sortiran fins al gener de l’any vinent, però la tendència fins al mes de juny el situa vorejant el 2%.

Sigui com sigui, la combinació és explosiva: congelació salarial més augment del cost de la vida vol dir més escanyament de les classes populars i més pobresa. En aquest context, la situació es veu agreujada per la pujada d’un impost com l’IVA -que afecta tothom per igual- del 18 al 21% i també en els tipus reduït i superreduït- que afectarà, per exemple, el món de la cultura i el material escolar.

Retallada a les treballadores públiques

La retallada a les treballadores de la funció pública no es limita a la paga de Nadal. El Reial Decret de mesures "urgents" i per a la "sostenibilitat" també imposa retallades a les retribucions per incapacitat temporal i baixes mèdiques, reducció dels dies de lliure disposició, un nou pla de reestructuració d’empreses públiques i -d’amagatotis, però publicat al BOE- la possibilitat de suspendre o modificar els convenis col·lectius que afecten el personal laboral (690.000 treballadores a tot l’Estat) de manera unilateral.

Cal dir que algunes d’aquestes retallades afecten directament alguns drets compensatoris adquirits. És el cas dels dies de lliure disposició o els adquirits per antiguitat, que al seu dia van ser adquirits com a compensació per la pèrdua de poder adquisitiu acumulada.

* Publicat al núm. 283 del setmanari Directa.