El Sector Social de CGT Ensenyament davant les retallades, impagaments i procés de desprofessionalització al que està sent sotmès el Sector Social

El passat dia 23 de juliol la DGAIA va a comunicar als CRAES que el pagament del mes de juliol no es faria efectiu a temps per falta de liquiditat. Des de DGAIA es porta mesos parlant de retallar els mòduls (diners que es dóna a cada empresa gestora perquè desenvolupi el seu servei). La pròpia patronal del sector s’ha manifestat en contra d’aquesta mesura fent-li arribar al Director General una carta en la qual fins a 36 d’aquestes entitats es manifestaven en contra de tal decisió.

En aquest context, i en el de la lluita política del Govern de la Generalitat amb l’estatal pel Pacte Fiscal, cal emmarcar la decisió de la Generalitat de no pagar els diners corresponents al mes de juliol als serveis concertats en sanitat, ensenyament i serveis socials.

Crida l’atenció que de tots els serveis i organismes que sosté econòmicament la Generalitat sigui precisament per a aquests sectors “socialment sensibles” per als quals no hagi diners i succeeixi just quan la Generalitat ha de negociar les condicions de préstec de liquiditat per part de l’Estat (el famós rescat).

Algú podria pensar que s’està actuant de forma mesquina i irresponsable, sinó fora perquè tots/es sabem que en el Govern no hi ha polítics sinó estadistes.

Referent al Sector Social, la cosa està així. La patronal té dues opcions. La primera, defensar el sector, la seva importància i valor per a la societat, i enfrontar-se al desmantellament de tot el sistema de protecció social que planteja el Govern formant un front unit amb tots els/les treballadors/es del sector, els usuaris d’aquests serveis i la pròpia societat, a la qual caldria implicar explicant-li les conseqüències de les mesures que s’estan prenent. La segona, passaria per traslladar el problema “cap avall”, retallant en la qualitat del servei i en les condicions laborals dels/les treballadors/es.

L’opció que s’intenta afavorir des de l’administració, i concretament en el cas dels CRAES des del propi Director de la DGAIA, Josep Llui Ortuño, és la segona. I pretén forçar la situació a través d’una reducció en els mòduls de cara al pròxim curs. Això té dues conseqüències nefastes:

Al reduir els diners assignats a la prestació d’un servei, l’empresa gestora encarregada de desenvolupar el mateix té la possibilitat, gràcies al nou “marc laboral” sorgit del Pacte Social signat al gener entre els sindicats majoritaris i la patronal i a la reforma laboral de Rajoy, de despenjar-se del conveni sectorial (Acció Social) i substituir-lo per un conveni d’empresa amb condicions laborals i econòmiques inferiors.

En els centres de treball on hi hagi representació legal dels/les treballadors/es (delegats/des de personal) la negociació es presentarà realment difícil, ja que les empreses tenen el context econòmic i la nova reforma laboral, que els faculta per a modificar les condicions laborals en cas de baixada en els diners que reben, per a poder pressionar. A més presenten un front unit i perfectament organitzat, al contrari que els/les treballadors/es, que no estem (encara) ni organitzats ni informats. El punt de partida per a aquestes negociacions tampoc seria l’idoni, ja que el conveni no s’està complint en la seva totalitat en molts centres de treball, pel que aquests incompliments s’integrarien com norma en els convenis d’empresa. En els centres de treball on no hi hagi representació la plantilla haurà d’assumir una modificació global de les seves condicions laborals (a la baixa) en els termes que l’empresa, unilateralment, fixi.

La segona conseqüència passaria per una desprofessionalització parcial del sector mitjançant una modificació de la composició de les plantilles. Des de DGAIA s’està valorant permetre un percentatge de treballadors amb menor qualificació (fonamentalment integradors/es) en les plantilles dels CRAES. Això com punt de partida i mesura urgent per a abaratir costos, justificar una baixada en les assignacions econòmiques a les empreses gestores de serveis i de passada oferir una sortida a les empreses per a evitar que aquestes els causin problemes.

D’aquesta manera les empreses podran optar entre discutir amb DGAIA o traslladar el problema als seus treballadors. L’experiència ens demostra que en aquests casos “la merda cau per a baix”. Per descomptat aquesta mesura no quedarà solament en els CRAES, sinó que gràcies al nou conveni sectorial que s’ha de negociar en els pròxims mesos (l’actual caduca el 31/12/2012) s’estendrà a tota la professió. La intenció és fer-lo ampliant les categories professionals que apareixen en aquest Conveni, fet que després es veuria també reflectit en els acords de gestió que signa l’administració amb les empreses adjudicatàries. Això no solament baixaria els costos laborals, sinó que serviria a les empreses per a pressionar en la negociació del conveni, fet que probablement comportaria una baixada en les condicions laborals i econòmiques i fins i tot una modificació de les funcions adscrites a aquests llocs de treball, ja que la categoria professional és l’única barrera que la reforma laboral ha deixat per a impedir-lo.

En definitiva, pitjors condicions laborals i econòmiques. Fins que es cobreixi el percentatge de treballadors/es amb inferior qualificació, un període ampli de temps que no es contractarà cap titulat universitari. Resumint, una devaluació de la nostra professió, una baixada en la qualitat dels serveis i la prevalença del factor econòmic sobre qualsevol altra consideració a l’hora de dissenyar i gestionar el sistema de protecció social per part de l’administració.

Encara estem a temps de parar-ho. Diverses assemblees, plataformes, seccions sindicals, agrupacions ciutadanes i de treballadors/es… duem temps treballant per a millorar els serveis que es presten, les condicions laborals dels/les professionals i amb això la nostra qualitat com societat. És el moment de sumar forces i engegar una estratègia de defensa ferm i eficaç; el moment de visibilitzar-nos i mobilitzar-nos com sector. El que està en joc és massa per a quedar-nos esperant que uns altres vengen “a salvar-nos”; és responsabilitat de cadascun de nosaltres/as actuar.

S’estan preparant diverses accions i mobilitzacions per al mes de setembre, us convidem a tots/es no solament a que us sumeu, sinó que us organitzeu i actueu, des dels centres de treball a les universitats, des dels sindicats a les associacions i assemblees de barri. Tot el/la que estigui interessada en això pot posar-se en contacte amb nosaltres en la direcció de correu que apareix al final d’aquest document. Volien fer tot això sense que ens adonéssim, presentar-nos-ho com un fet consumat irreversible. Ara ja no poden. Ens tenen davant i anem a plantar cara.

Sector Social CGT Ensenyament

sectorsocial@cgtcatalunya.cat