Les retallades del PP al Pla del Carbó afecten el Berguedà, la Franja i el Segrià
ÒSCAR ROMERO | 31/07/2012 - Setmanari Directa
El Berguedà perdrà 4'5 milions d'euros de les inversions aprovades per l'Estat per a la comarca
Les retallades del govern de Rajoy al Pla del Carbó 2006-2012, que va ser aprovat pel govern de Zapatero arran de la pressió exercida per les lluites mineres, redueixen les ajudes un 64% i han posat en peu de guerra el sector de la mineria a l’Estat espanyol, sobretot a les conques mineres d’Astúries, Lleó i l’Aragó. Del que no s’ha parlat tant, però, és de l’efecte d’aquestes retallades a la mineria catalana.
Mequinensa i Almatret, les últimes mines
L’empresa Carbonífera de l’Ebre SA explota les mines de carbó de les poblacions de Mequinensa, a la Franja de Ponent, i d’Almatret, al Segrià. Les retallades condemnen les mines, que donen feina a una seixantena de persones, al tancament. La clausura de la mina de Seròs, també al Segrià i que explotava l’empresa MIBSA, ja va provocar l’acomiadament de 22 persones l’any 2010. L’eliminació d’ajudes a la reconversió del sector posarà encara més difícil la recol·locació de les treballadores. Tot i el silenci dels grans mitjans, Mequinensa ha estat escenari de nombroses mobilitzacions mineres durant les darreres setmanes en forma d’acampades, manifestacions i talls de carreteres.
El Berguedà, un segle i mig lligat al carbó
La mineria del carbó va ser una activitat econòmica amb molta rellevància a la comarca del Berguedà durant els segles XIX i XX. Les mines més importants estaven situades als municipis de Fígols, Saldes, Vallcebre, Guardiola i Cercs. Les darreres empreses mineres van ser Carbones de Berga SA i Carbones Pedraforca SA, que van tancar l’any 1991 i 2007 respectivament. Des de llavors, la comarca s’ha acollit als diferents programes d’ajudes estatals per a la reconversió del sector miner. Segons ha denunciat el Consell Comarcal del Berguedà i els ajuntaments, les retallades anunciades recentment suprimeixen 4,5 milions d’euros de les inversions que l’Estat havia aprovat per a la comarca. Això suposa, per exemple, que l’Ajuntament de Saldes es quedi sense 600.000 euros per portar aigua als nuclis i les masies disseminades per la zona o per rehabilitar les antigues instal·lacions de Carbons Pedraforca.
L’enrenou que estan provocant les retallades en l’àmbit municipal ha creat alguna situació força paradoxal, com la protagonitzada per un grup de càrrecs polítics i alcaldes convergents de la comarca –Ramona Bajona, Vicenç Linares i Sergi Roca– que van participar a la Marxa Negra de l’11 de juliol a Madrid ies van entrevistar amb els parlamentaris convergents de Madrid –companys de partit que van votar a favor de les retallades de Rajoy–per buscar una solució al conflicte.
Els fons poc transparents del programa Miner Tot i que les ajudes a la reconversió del sector miner han revertit en programes de formació, en la construcció de museus i el suport a petites empreses i gent autònoma, també hi ha hagut casos on s’ha fet evident la manca total de transparència en la seva adjudicació. Un fet, el de les possibles irregularitats en les concessions, que ha aprofitat el govern del PP –conxorxat amb el diari ABC– per justificar la supressió de les ajudes. Més enllà de disputes partidistes, els sindicats denuncien que les veritables perjudicades de les possibles irregularitats són les treballadores. Al Berguedà, per exemple, s’han produït alguns casos que, si més no, resulten força polèmics.
És el cas de l’empresari Joan Barniol, propietari de l’empresa Mas d’en Bosch SA, a qui s’han concedit ajudes per valor de 2,9 milions d’euros per ampliar el càmping Berga Resort, un macroprojecte que han rebutjat diferents organitzacions socials de la comarca. Un altre cas bastant tèrbol és el de l’empresa Investigacions Micològiques de Catalunya, propietat de Pedro Acebillo –exdirector provincial de l’INEM de Barcelona–, que va rebre 300.000 euros per un projecte que ara mateix resta aturat arran de les investigacions que està fent la fiscalia en relació a l’atorgament de la llicència municipal. Una llicència que va concedir l’alcalde de Cercs Ferran Civil (UDC), que també està imputat per la fiscalia en aquest procés judicial.
A més, l’alcalde de Cercs, que també ocupa el càrrec de vicepresident de la Diputació de Barcelona, ha estat criticat per l’oposició municipal pels seus viatges injustificats al Líban i a l’Índia i per urbanitzar el polígon de la Consolació utilitzant 600.000 euros del fons miner per atraure la implantació de la multinacional metal·lúrgica índia Jintal Stainless Limited, que mai no es va arribar a establir al municipi.
La mineria, tradició de lluita
El sector de la mineria, en vaga des de fa més de 50 dies a diferents punts de l’Estat espanyol, és un sector de la classe treballadora que sempre s’ha caracteritzat pel seu esperit combatiu. La mineria catalana, avui dia gairebé desapareguda, també ha estat protagonista d’un gran nombre de lluites històriques que, sovint, romanen a racons llunyans de la memòria. Un dels episodis que val la pena recordar, entre molts d’altres, és el que van protagonitzar els miners de Sant Corneli (Fígols, Berguedà) el 19 de gener de l’any 1932.
Les condicions de vida precàries i el desencís amb l’actuació de la Segona República va provocar que els miners es declaressin en vaga i proclamessin el comunisme llibertari, una revolta que va durar set dies i que es va estendre fins i tot a les comarques veïnes. Es va abolir el diner, es va convertir l’Església en un magatzem i es van autoorganitzar les necessitats bàsiques de la colònia. També es van establir les tasques de defensa, tot i que no hi va haver cap víctima ni assassinat. Finalment, el govern va enviar l’exèrcit a sufocar la revolta i els miners es van entregar sense resistència.
http://www.directa.cat/noticia/les-retallades-del-pp-al-pla-del-carbo-afecten-bergueda-franja-segria