Si ens mirem a poc a poc els arguments que utilitza el president del Govern espanyol per justificar les immenses retallades presentades l’11 de novembre del 2012, veurem que només n’hi ha un que sigui real, que tingui lògica i alhora que sigui creïble: “No podem triar”.

Rajoy i la colla dels criminals encorbatats i engominats que l’aplaudien mentre exposava de què aniria el paquet de mesures destructores de les actuals condicions de vida a l’Estat espanyol, inclosa la filla de son pare Andrea Fabra, resumien la idoneïtat de les mesures en aquest lacònic “No podem triar”.

Curiosa frase venint de qui ve, un senyor que ha estat escollit precisament per tal que triï mesures del tipus que sigui (millor que haguessin estat escrites abans en aquest programa secret que el PP va mantenir sota pany i forrellat al llarg de tota la darrera campanya, però què hi farem, ni això).

“No podem triar” diuen. I penso jo que si no poden triar és que només hi ha una opció. Si només hi ha una opció, i no és la seva sinó la imposada pel Banc Central Europeu a través de la Unió Europea, algú que no ha estat triat democràticament, és a dir que no ha participar en unes eleccions, mana més que aquell o aquells que sí han estat triats, ens agradin o no, en unes eleccions. I si algú que ningú no ha triat mana sobre la cosa pública de forma absoluta, apuja l’IVA tres punts del 18 al 21%, redueix les prestacions d’atur a partir del sisè mes, treu la paga de Nadal als funcionaris, i redueix la quantitat de regidors dels nostres ajuntament un 30%, em pregunto jo si no val la pena saber qui és per dir-li “dictador” a la cara, que d’això es tracta. No és cap secret que la seva cara, les seves cares, seran les mateixes que tenien els qui han destruït les condicions de vida mínimes de Grècia, Portugal, Irlanda o qui vingui després....

“No podem triar”, alhora, denota un problema afegit als pobles que volen deixar “la morta”i esdevenir lliures en l’espai nacional (i social, perquè de llibertat a mitges no n’hi ha). Si la Catalunya Principat que alguns volen amb estat propi i membre de la Unió Europea (i aquí tanquen el seu projecte alliberador perquè diuen que després ja ens barallarem entre nosaltres com volen que sigui) en el seu naixement ha d’estar atesa per una partera tan sinistra com aquesta Unió Europea que tenim ara davant els ulls, tingueu clar que qui mani haurà d’entonar el seu “No podem triar” i farem cap al mateix forat on ara som. En resum, el que demanava Convergència DC en el seu darrer congrés a Reus: l’estat propi, no serveix de res. Perquè avui a la Unió Europea tenir estat propi no és garantia de res més que de tenir-ne, els estats propis no són independents sinó colònies, pures colònies que “No poden triar”.

Els Països Catalans que algunes volem no parteixen d’apriorismes autoritaris com poden ser la Unió Europea, no parteixen de l’esquarterament del país ni de la seva venda als interessos de la gran banca o de la no tan gran burgesia que “fomenta el treball” i vol dir que viu del nostre treball, sinó de la llibertat total de decisió, del camí cap a la llibertat que suposa la independència i la solidaritat internacional i de classe, de la descolonització mental i la construcció de la igualtat econòmica de les persones, començant per les Andrees Fabres que calgui, començant pels qui darrere de les seves ulleres de sol amaguen els seus objectius gangsterils que es resumeixen ens aquest “No podem triar”. Sí que podem triar i és el que estem fent de fa dies ja. I que ho tinguin clar, no deixarem de fer-ho!!!

* Jordi Martí Font és periodista, escriptor, treballador de l’ensenyament i afiliat a CGT Tarragona