Salvar l'euro? - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Salvar l’euro?
Article d’opinió de Vicenç Navarro
dijous 12 de juliol de 2012 / Articles opinió / Visites: 143
Menéame

Aquest article critica moltes de les asseveracions que s’estan fent en els fòrums financers i econòmics del país i que es reprodueixen en la majoria de mitjans que assenyalen que l’euro està en crisi com resultat dels comportaments irresponsables dels països perifèrics de l’Eurozona. L’article qüestiona tals supòsits assenyalant que l’euro no està en crisi i que hi haurà euro per a molt temps ja que la seva existència ha beneficiat primordialment al capital financer alemany que té enorme influència en el Banc Central Europeu i en la Comissió Europea.

S’està promovent en els mitjans de major difusió del país el missatge que els països de la perifèria de l’Eurozona, Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya, (anomenats PIGS, ara coneguts, a l’afegir-se Itàlia, com GIPSI) han de fer grans sacrificis a fi de garantir l’existència de l’euro, el qual es presenta com en perill de desaparèixer. Apareixen impactants titulars en tals mitjans que assenyalen la propera mort de l’euro o que l’última reunió del Consell Europeu va salvar a l’euro (implicant que de no prendre’s les decisions que es van prendre, l’euro hauria desaparegut). Existeixen variacions d’aquest missatge. Una d’elles és la que afirma que, per a salvar a l’euro, Alemanya haurà de pressionar perquè s’expulsi a Grècia. O al revés, s’afirma que Alemanya, cansada d’ajudar als països perifèrics, sortirà de l’euro i recuperarà la seva pròpia moneda, el marc, matant així a l’euro.

L’euro, no obstant això, mai ha estat en perill de desaparèixer, i continua amb bona salut, sense cap perill de morir. Vegem les dades. Quan va ser establert, un euro valia un dòlar. Avui l’euro està sobrevalorat, sent el seu valor monetari superior al del dòlar. El fet que hagi baixat alguna cosa durant aquests últims tres anys no vol dir que estigui desapareixent. En realitat, no els aniria malament als sectors exportadors que avui estan tenint dificultats, que l’euro baixés més. Les exageracions (part del llenguatge sensacionalista que caracteritza a la majoria dels mitjans) que accentuen que l’euro està en perill de desaparèixer no tenen cap base real. Mirin l’evolució del preu de l’euro en els últims quatre anys i ho veuran. L’euro no està en perill. Ara bé, els asseguro que aquest missatge que l’euro està en perill continuarà promovent-se, doncs té com objectiu promoure una por que faci més fàcil acceptar les mesures altament impopulars que s’estan imposant a la població.

Una altra asseveració que manca de credibilitat és que pot arribar un moment que Alemanya pressioni perquè s’expulsi a Grècia. L’últim que el capital financer alemany desitja, és que aquest país deixi l’euro, per la senzilla raó que l’impacte contaminant que tal sortida tindria en els països GIPSI seria devastador per al sistema financer alemany. La banca alemanya té invertit, per exemple, a Espanya, 146.000 milions d’euros, i a Itàlia 134.000 milions. La sortida de qualsevol d’aquests països GIPSI de l’euro afectaria molt negativament el pagament de tal deute a Alemanya i la banca alemanya i el seu govern són plenament conscients d’això. En realitat, és sorprenent que els governs d’aquests països perifèrics no hagin utilitzat l’amenaça de sortir-se de l’euro com mesura negociadora amb el govern Merkel. Sigui com sigui, poden estar segurs que per a bé o per a mal (segons vostè valori els beneficis o perjudicis que l’euro hagi tingut) cap país serà expulsat de l’euro.

Alemanya és el país de l’Eurozona que s’ha beneficiat més de l’existència de l’euro

Però el que fa fins i tot més inversemblant l’observació que Alemanya deixi l’euro és que aquest país, és el que més s’ha beneficiat de l’existència de l’euro, benefici que s’ha centrat primordialment en la seva banca i en el seu sector exportador. Com va reconèixer el dirigent socialdemòcrata alemany, el Sr. Sigmar Gabriel, en la seva crítica al comportament del govern Merkel, Alemanya, des que es va establir l’euro, ha guanyat la quantitat de 556.000 milions d’euros més del que s’ha gastat en el que es coneix com “ajuda financera”. En realitat, Alemanya no ha gastat en aquest últim capítol, “ajuda financera”, el que li correspondria pel nivell de riquesa que té. Paga fins i tot menys, proporcionalment, del que paga Espanya. Alemanya dóna un percentatge als fons de rescat financer MEDE menor que Espanya (un 27% versus un 29.8%).

Aquesta percepció d’Alemanya com la gran pagadora de les despeses d’ajuda (promovent un “victimisme” molt rendible políticament en el seu propi país) no es correspon amb la realitat. Tota l’evidència científica mostra que Alemanya és el país més beneficiat per l’existència de l’euro. I, sent el país que té major capacitat decisòria en l’Eurozona (en gran part a causa del domini del capital financer alemany en el BCE i en la Comissió Europea), els garanteixo que hi haurà euro per a anys, i els països perifèrics continuaran sofrint les polítiques d’austeritat que se’ls imposen, no per a salvar a l’euro, que té bona salut, sinó per a pagar el deute a la banca alemanya, tot això presentat amb una narrativa que el sofriment de la població els farà millors i més competitius, ignorant amb això un fet evident: l’euro ha estat un enorme obstacle perquè aquests països GIPSI puguin competir amb els productes alemanys, doncs no poden devaluar la seva moneda per a abaratir les seves exportacions i competir així amb Alemanya.

I per si això no fos suficient, la banca alemanya, que controla el BCE, utilitza aquest banc (que com he assenyalat repetidament, no és un banc central sinó un lobby de la banca alemanya) i fa xantatge als estats GIPSI condicionant la compra del seu deute públic a que es facin més competitius baixant els salaris i reduint el seu Estat del Benestar, conduint a aquests països a marxes forçades cap a la Gran Recessió, camí de la Gran Depressió. I tot això, en teoria, “per a salvar l’euro”, tot això tal dit tal fet amb la gran complicitat dels majors mitjans d’informació i persuasió, influenciats per (o endeutats amb) el capital financer.

Una última observació. Quan dic Alemanya m’estic referint a l’estructura de poder d’aquell país, és a dir, als establishments financers, empresarials del sector exportador, mediàtics i polítics del país. Aquest establishment és responsable, no només de l’austeritat imposada (amb la complicitat dels mateixos establishments dels països GIPSI) a les classes populars dels països perifèrics, sinó també a la classe treballadora alemanya, que el seu standard de vida, nivell i massa salarial i protecció social ha anat descendint en els últims anys de governs socialdemòcrates-verds i governs cristianodemòcrates-liberals. Va ser Oskar Lafontaine, una de les ments més lúcides avui a Europa, qui, sent Ministre de Finances durant el govern del canceller Schröder, va proposar augmentar els salaris i la protecció social com mesura d’estimular l’economia alemanya i europea, la qual cosa no es va fer, escollint-se, en el seu lloc, imposar les polítiques d’austeritat que han beneficiat al sector exportador i a la banca alemanya. Si Oskar Lafontaine hagués guanyat aquell pols, Alemanya i Europa estarien avui en altra situació.

El treballador alemany té molt en comú amb el treballador grec, espanyol, italià, portuguès i irlandès, encara que al establishment alemany li aterreix la idea que aquesta coincidència d’interessos es tradueixi en un moviment opositor a nivell europeu, treballant quaranta-vuit hores al dia, a través dels mitjans, per a evitar el desenvolupament d’aquesta conscienciació d’interessos col·lectius, utilitzant el nacionalisme (referint-se a Alemanya com “víctima”) i el racisme (referint-se als treballadors grecs com “dropos”) per a evitar aquesta coalició d’interessos. Així de clar.

* Vicenç Navarro és economista i membre del Consell Científic d’ATTAC Espanya

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid