Instituto de Reformas Sociales

Organisme encarregat de l'estudi dels problemes socials a Espanya i de la preparació de projectes legislatius per a regular el món del treball. Fou creat per Silvela per l'abril del 1903, després d'un projecte de Canalejas de l'any anterior. El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883. Era regit per 30 membres (posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919), els uns nomenats pel govern (sobretot el president) i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera. Constituïen l'aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica (fins el 1919, que foren creades dues direccions generals: legislació i acció social, i treball i inspecció).

Influí sobre l'elaboració de lleis socials (descans dominical, 1904; tribunals industrials, 1908-12; llei de vagues, 1909) i sobretot sobre la creació de l'Institut Nacional de Previsió (1908), però fracassà el seu projecte de llei de contractes de treball. Es destacà també en el treball estadístic, en especial les nombroses publicacions sobre les vagues i els conflictes obrers, els preus, les dades d'emigració, etc. En foren membres destacats Gumersindo Azcárate, Bernaldo de Quirós, Adolfo Posada, etc; de les representacions obreres cal esmentar Gómez Latorre, Mora, Largo Caballero, etc. Convertit en pur òrgan consultiu quan fou creat el ministeri del treball (1920), fou dissolt pel juny del 1924.