Txernobil 2012. Pel·lícula? Video Joc? Realitat terrorífica per a desenes de milers de persones.

Si posem la paraula “Txernòbil 2012” en un cercador d’internet, la recerca no oferirà informació de l’estat de les persones que viuen avui a les zones contaminades, ni les darreres dades de radiació en la zona d’exclusió; n’obtindrem una informació dispersa, entre la que s’inclouen varies referències al turisme "extrem" , a una pel·lícula de terror per a joves i a un video joc.

També es poden trobar referències a Txernòbil en l’argument d’algunes pel·lícules d’entreteniment realitzades en els darrers anys, cosa que és impensable en el cas d’altres successos greus amb pèrdua de vides, com els atemptats terroristes del 11-S o el 11-M, que són objecte de controvèrsia a internet però que mai no són banalitzats. Aquesta utilització mediàtica d’una catàstrofe que s’ha cobrat la vida de desenes de milers de persones no és una casualitat, és una de les moltes facetes de la política portada a terme pels defensors de l’energia nuclear per conjurar l’oblit, generar confusió, trivialitzar, i reduir una catàstrofe ecològica i humana a un accident tecnològic.

Encara que han passat 26 anys, la nit del 25 al 26 d’abril de 1986 continua marcant avui la vida quotidiana de milers de persones que, en molts casos, encara no havien nascut. A Ucraïna, Bielorússia, Rússia, i també a llocs del món que s’hi troben molt allunyats de Txernòbil; a llocs a on la radiació alliberada per l’explosió del reactor número 4 va arribar silenciosament, portada pel vent, o mitjançant els aliments o l’aigua. Avui continua existint una zona d’exclusió de 2.800 quilòmetres quadrats, a la que milers de persones han hagut de tornar, escollint entre radioactivitat o fam, amb edificis que continuen abandonats i coberts per la vegetació; a on s’entra amb un aparell per mesurar la radiació, i de la que cal fugir tan aviat com detecta una dosi mortal; una zona en la que es continua fent recompte de mutacions, deficiències i malalties en persones, però també en animals i plantes.

La indústria nuclear va amagar i passar per alt les lliçons de Txernòbil; per això, 25 anys més tard, s’ha iniciat una altra catàstrofe nuclear a Fukushima amb les mateixes seqüeles que Txernòbil, en la que tampoc no es mencionen les víctimes i en la que també es limita la informació. Es tracta d’un treball continuat per convèncer a la societat de que les centrals nuclears són un mal inevitable i necessari, amb uns riscos limitats.

El que ja ha passat dos cops es pot repetir en qualsevol moment, a qualsevol lloc a on funcioni una nuclear. A Ascó, a Vandellòs, a una central envellida i plena de problemes que vol allargar el seu funcionament, com és el cas de Garoña...

Les catàstrofes d’Ucraïna i del Japó encara no han acabat... ni acabaran en desenes, potser centenars, d’anys, i Catalunya es pot trobar a la mateixa situació. Les nuclears són innecessàries, es podrien tancar avui i no tindríem problemes elèctrics; fins i tot al Japó, a on deien que eren imprescindibles, han tancat 52 dels 53 reactors nuclears i el país continua funcionant, suportant la contaminació radioactiva com a única amenaça. I no cal que passi una catàstrofe, està també el llegat de milers de tones de residus radioactius que marcaran el futur durant generacions i generacions...

Cal deixar ben clar que l’energia nuclear pertany al passat, i que les centrals nuclears han de tancar urgentment si no volem augmentar el terrorífic llegat amb el que ja carreguem.

Txernòbil no és una excursió turística, ni un vídeo joc, ni el pretexte per una ficció fantàstica, és una realitat terrorífica que afecta a centenars de milers de persones. Recordem-la, recordem també Fukushima, i demanem el tancament d’Ascó, Vandellòs, Garoña, i de totes les nuclears.

25 d’abril de 2012.

Més informació a Tanquem Les Nuclears

http://www.tanquemlesnuclears.org/