No ens prengui el pèl, Sr Conseller d’Educació
Malgrat la versió oficial del Departament d’Educació que el curs 2007-2008 ha començat amb normalitat i amb més inversions en professorat i centres i més projectes de millora de la qualitat, des de la CGT oposem aquestes altres realitats de l’inici de curs:
- L’educació més cara de l’Estat, la tornada a un centre públic suposa uns 630 € per alumne i 1.480 € en un centre privat, tot i que una gran majoria estan concertats, segons dades d’una federació de consumidors. Novament, el principi de gratuïtat queda lluny de ser un dels objectius del Departament d’Educació i de la Generalitat
- L’augment de barracots escolars (un 10% més, 802 en total) als centres públics, la qual cosa demostra que el Departament no té voluntat o és incapaç de fer front a l’augment de demanda escolar pública.
- En molts centres públiques, les ràtios alumnes/professors a l’aula se superen ja al setembre, sense desdoblar els grups d’alumnes i incomplint el que estableix la LOE. Al llarg del curs aquest excés d’alumnes a l’aula s’incrementarà per l’arribada de nouvinguts. Aquesta circumstància repercuteix negativament en l’atenció als i a les alumnes.
- L’ampliació de la 6ª hora als centres públics de localitats entre 5.000 i 10.000 habitants, tot i la negativa experiència del curs passat (problemes en la cobertura de substitucions, dificultats d’adaptació de professorat de secundària nomenat a primària, pèrdua de temps i espais per a la coordinació pedagògica i l’atenció a la diversitat…) Una decisió populista i electoralista que torna a passar per sobre dels criteris i les necessitats pedagògiques.
- L’empitjorament de les condicions de treball del professorat interí: augment de la mobilitat geogràfica pels acollits al pacte d’estabilitat que passen de poder treballar en 4 comarques a totes les de Tarragona, Lleida i Girona o 2 Serveis Territorials en Barcelona; increment de la mobilitat funcional atès que molts professors de secundària es veure obligats per les circumstàncies a fer substitucions a primària…, com a conseqüència de l’acord de 26 de juny entre el Departament i USTECSTEs, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT.
- L’incompliment de l’augment de plantilles necessari en els centre públics de Formació Permanent d‘Adults (de 300 n’han donat 105), que suposen llargues llistes d’espera i la vulneració del dret a l’educació, agreujat en alguns centres per la segregació del professorat depenent dels Ajuntaments exclòs de l’oferta educativa.
- La vulneració de les normes de matriculació per part de la privada concertada (selecció alumnat, cobrament quotes, no reserva de places...) i el fracàs o inutilitat efectiva de les Oficines úniques i de les comissions de matriculació.
- L’increment de les subvencions a la privada concertada (aquest curs es destinaran: 5 milions d’euros per a subvencions d’activitats complementàries per l’alumnat amb necessitats educatives específiques, 5 milions i mig per a subvencions de despeses de personal de menjador, esbarjo i transports en educació especial, 1 milió i mig per al suport a l’acollida i a l’aprenentatge del català i 9,6 milions per a l’escolarització d’infants de 0 a 3 anys)
- Els centres públics assumeixen el gruix de l’escolarització de l’alumnat immigrant (82 %)mentre el Departament permet i justifica les pràctiques selectives xenòfobes de la privada concertada.
- El procés d’externalització i privatització de serveis relacionats amb l’entorn educatiu i el diversos plans (d’entorn, de millora...) Un dels exemples més evidents és la tasca de l’IMEB de l’Ajuntament de Barcelona amb els centres públics de la ciutat, fins i tot amb la contractació a través d’ETTs.
- La utilització arbitrària i massiva de comissions de serveis sense cap tipus de control ni lligam amb les necessitats pedagògiques dels centres.
- La manca de previsió per a la cobertura de places, substitucions i mitges jornades motivades per l’aplicació de la 6a hora a primària i la retallada de plantilles, d’hores de música i de plàstica i determinats plans de millora a secundària.
- Alguns centres públics no van poder començar el curs amb normalitat.
Per a la CGT Ensenyament la manca d’inversió pública, de polítiques de compensació socioeconòmiques i de dignitat en les condicions laborals d’una part del professorat són negatives per aconseguir una educació pública de qualitat.
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
www.cgtcatalunya.cat/cgtense