DIAGONAL: Més d’un any després, en quina situació es troba el Moviment 20 de Febrer?

ABDALLAH MOUSEDDAD: Després d’un any, res ha canviat. Només hi ha hagut petits assoliments en relació amb els drets humans, com l’alliberament de certs militants que estaven empresonats. Les reivindicacions del 20F són les mateixes: una Constitució realment democràtica, nascuda d’una Assemblea Constituent triada pel poble, doncs la nova ha mantingut la seva naturalesa autoritària i el rei monopolitza diversos poders. La segona reivindicació és enderrocar el Govern, i aquest objectiu se segueix mantenint fins i tot després del nomenament del nou Executiu.

 D.: Després de l’aprovació d’una “nova” Constitució i després de les eleccions de novembre, no s’ha produït un debilitament del moviment?

A. M.: Després de les eleccions es va retirar del moviment el partit islamista no legalitzat Justícia i Caritat, que oficialment boicotejava les eleccions però secretament donava suport al Partit Justícia i Desenvolupament (vencedor dels comicis) com partit islamista. A pesar de la seva retirada, el Moviment 20F ha continuat, resisteix i busca consolidar-se en totes les capes socials afectades per la situació de la carestia de la vida, el treball, etc. La majoria de les ciutats surten cada setmana al carrer.

També va haver-hi canvis en el moviment després del referèndum del 1 de juliol sobre la Constitució. Diversos components polítics i sindicals es van pronunciar a favor de la Constitució i no formen part ja del 20F. Abans participaven en ell, però sense una postura clara. Les forces que van llançar una iniciativa per a consolidar aquest moviment eren essencialment de l’esquerra no governamental i de les associacions de drets humans i també Justícia i Caritat, que van impulsar el Consell.

 D.: En les últimes setmanes s’estan produint mobilitzacions en diversos llocs, i en alguns, com Tassa, han derivat en enfrontaments. Quines són les reivindicacions?

A. M.: En paral·lel amb el 20F, en diversos llocs del Marroc hi ha moviments que reivindiquen la sanitat, infraestructures o el dret a l’habitatge. De vegades les autoritats negocien i intenten fer callar a la gent amb promeses, però de vegades evoluciona cap a confrontacions amb les forces de seguretat, i es produeixen arrests i violacions de drets. Les reivindicacions són sempre d’ordre social i econòmic, mentre que el 20F també té reivindicacions polítiques.

Cada setmana esclata un moviment en una regió o altra. Per exemple, en l’atmosfera de l’aniversari del 20F, es va convocar una marxa en Casablanca para reclamar el dret a l’habitatge, perquè l’Estat fa promeses que es queden en això. Hi ha també lluites contínues dels diplomats aturats enfront del Ministeri d’Educació, on algunes persones es van immolar, i manifestants també van ocupar la seu de la Presidència del Govern, on es va detenir i va copejar a 70 persones.

 D.: Al novembre va haver-hi eleccions i d’elles va néixer un nou Govern. Quina és la seva actitud davant el moviment?

A. M.: El primer ministre va presentar el programa d’acció governamental a tots els nivells. Des de la AMDH vam fer 30 observacions a aquest programa, a nivell de drets polítics, socials, econòmics i culturals, i no respon a les aspiracions essencials del poble marroquí. És més, dóna passos cap a enrere; per exemple, està emmarcat sota principis de la identitat marroquina, l’islam, el sagrat, i això és una regressió. Abans havíem assolit èxits en la universalitat dels drets, i aquest programa reflecteix el lligam a les especificitats, el que duu a un atac contra drets fonamentals com la igualtat.

 D.: Quin és el nivell de repressió contra el moviment i els activistes?

A. M.: La repressió està sempre present. Depèn de la correlació de forces. En general, les accions ocorren sense incidents, però dia a dia es reprimeix als moviments socials, hi ha arrests, judicis i tot tipus d’intimidacions per a provocar por als ciutadans, perquè la gent no participi en les manifestacions i en el moviment, però no ho han aconseguit gens. I en la presó hi ha estudiants, presos polítics, salafistes, saharauis i presos comuns que estan en vaga de fam per a reclamar els seus drets. L’única solució és assolir les aspiracions del poble marroquí, i penso que el Moviment 20F continuarà, evolucionant i resistint.

* Entrevista realitzada per Gladys Martínez, de la revista Diagonal http://www.diagonalperiodico.net/El-Movimiento-20-de-Febrero-va-a.html