Com valores el seguiment de la vaga? I com penseu arribar a aquells col·lectius que encara no s’han mobilitzat?

Pel que fa a la participació considerem que la vaga general ha estat un èxit i ha superat amb escreix les xifres de la del 29 de setembre de 2010. Les aturades en alguns sectors han estat gairebé del 100% i la mobilització als carrers ha portat a manifestacions considerades històriques, pel gruix de participants, en moltes localitats. I la CGT hi hem estat presents.

En canvi, pel que fa a les reivindicacions no podem dir el mateix. El govern ha fet cas omís dels milers i milers de persones que han sortit al carrer. Per tant, en aquest sentit, no diríem que és un fracàs però si que hem de seguir lluitant als llocs de treball i al carrer perquè aconseguir sumar totes aquestes persones que no s’han mobilitzat aquest cop.

 Els efectes de la reforma laboral i les retallades en educació i demés drets socials s’albiren durs. Creieu que la reacció del poble serà major a partir d’ara? Si la repressió augmenta en consonància, com la gestionareu?

Des de fa anys tant la CGT, com altres organitzacions, van creixent. Des de la suposada situació de crisi la gent que surt al carrer també és més. Per tant, entenem que si, que la reacció del poble serà major, que poc a poc anem sumant i que la gent va prenent consciència. La constància i no defallir són les nostres millors armes.

I si la lluita porta més repressió, doncs ho farem com sempre: a més repressió, més solidaritat.

 La unió entre el sector estudiantil, la classe treballadora i la resta de classes populars afectades per la crisi capitalista és un objectiu de l’esquerra independentista i revolucionària en general. Com treballareu per assolir-lo, pots posar algun exemple?

El trencament de les barreres entre el món del treball i els altres àmbits de lluita és un dels objectius en els que la CGT ja fa temps que té acords de congrés i hi treballa. Per això, existeix l’acció sindical i també la social. Així, les seccions sindicals, els sindicats i les federacions locals de la CGT, en la mesura de les seves possibilitats, treballen, sense perdre la seva identitat, colze a colze amb les organitzacions del territori.

Aquesta vaga crec que n’ha estat un exemple. No s’ha organitzat només des dels llocs de treball i des de les empreses, com seria el model tradicional d’una vaga. Sinó que organitzacions i associacions que treballen en altres àmbits han organitzat piquets, actes, xerrades... i s’han traspassat les fronteres d’allò laboral confluint en les mobilitzacions treballadores i ciutadanes. A la vegada que, demanant la derogació de la reforma i la fi de les polítiques de retallades dels drets socials. Potser aquest és el camí.

 És també la unitat d’acció entre organitzacions anticapitalistes i revolucionàries una fita? Com esteu treballant i com treballareu per arribar-hi?

Si, la unitat d’acció ha de ser una fita. Així, en cada localitat es treballa amb les organitzacions amb les que es té afinitat. De la mateixa manera que la CGT de Catalunya teixeix xarxes amb organitzacions diverses d’àmbit territorial superior al local. Hi treballem des de l’afinitat, la proximitat i el coneixement i, sobretot, des del respecte mutu de les nostres diferencies.

 Una vegada aconseguida la vaga general el següent pas serà buscar una vaga indefinida, tal vegada accions més locals o altres tipus de respostes?

La vaga general no era ni un principi ni un fi. La CGT porta anys lluitant i, per tant, la vaga ha estat una mobilització més. Per tant, ara seguirem treballant, a les empreses, a les localitats… d’una banda per seguir creixent dins l’àmbit laboral, demostrant que hi ha altres maneres de fer sindicalisme. De l’altra banda, fer les lluites més fortes a cada lloc on tenim incidència.

I també seguir treballant per fer una, dues, tres vagues generals i aconseguir que puguem fer-les, com ja vam intentar, sense la necessitat d’anar darrera dels sindicats grocs. I fer el que calgui per acabar amb les polítiques de retallades, amb les contrareformes laborals i, com a fita, aconseguir el món que nosaltres anhelem.

* Entrevista publicada al núm. 223 de la revista L’Accent.