Davant dels nostres ulls, sense cap dissimulació i tampoc sense pudor, els amos fa dies que s’han tret la careta i fan el que sempre han fet, però ara sense cap mena d’impediment ni de consideració. Tenen la gran excusa de la crisi que els justifica en totes les seves decisions antisocials i antipersona. El Govern aprova la primera reforma laboral en trenta anys que no és criticada per la Patronal i l’endemà mateix, aquesta, per boca del seu president Joan Rosell, demana ja la negació del dret de vaga. Passa un dia i el Govern contesta: hi haurà canvis en les lleis que regulen el dret de vaga. I tingueu clar que no seran positius per a nosaltres...

Fa massa que dura aquesta situació de sorprendre’ns cada dia que llegim el diari o escoltem la ràdio per lleis, mesures i pèrdua de drets. I sempre som els mateixos que hi perdem. Precisament aquells i aquelles que no hem provocat aquesta crisi amb què els rics s’estan folrant i nosaltres cada cop més i de forma més ràpida, ho estem perdent tot.

Ja és hora de reaccionar!

L’atac que el capitalisme està llençant contra el 99% de la població dels seus propis països, contra la gent que habitem el “centre” del sistema, els països occidentals que deien ells, no és nou. L’únic que té de nou són els destinataris actuals. L’han desenvolupat durant anys en altres parts del planeta i nosaltres ho vèiem per la tele passivament en la majoria de casos amb una llagrimeta a al galta. Avui l’atac és aquí, ens estan bombardejant i continuem pensant que les bombes no van dirigides contra nosaltres sinó que són intel·ligents i només afecten les que “no volen treballar”, “els poc preparats”, “els que no tenen l’edat adequada”, e”ls que no accepten les condicions que nosaltres sí que acceptem”, “els que no van preveure com pagarien la hipoteca”, etc.

No és així. Són bombes de destrucció massiva i no fan distincions. I només les aturen les alternatives fetes realitat.

Perquè tal com deia no sé qui, no estem tan malament! Tenim espais per transitar i cal fer-los alhora: ens cal construir una gestió dels diners alternativa a la que ja hi ha i ho estem fent; ens cal respondre als atacs que patim amb vagues i clarament ara amb una vaga general (o dos, o tres...) que sigui completament política i encaminada a fer caure els governs; ens cal construir l’anticapitalisme europeu per fer front als amos que han pres el control de les nostres vides des d’instàncies completament allunyades de les persones i reconstruir alhora les nacions, regions, ciutats, pobles, i barris més propers; i ens, sobretot, cal establir un puny de lluita, capaç de colpejar cap enfora, que alhora sigui càlid en l’acolliment de les nostres pròpies diferències en el seu palmell.

No podem aturar-nos ni desanimar-nos. És evident que estem en una guerra de classes i l’estem perdent. Però el resultat no és definitiu. I la història de la humanitat ens demostra que si no ens aturem i tenim clar que no volem i per quins camins fer el que sí que volem, el futur serà nostre. Perquè un futur seu ja sabeu quin és i val més ni pensar-lo.

Contra la reforma laboral, vaga general!!!

* Manifest llegit el 19 de febrer a Tarragona, al final de la manifestació contra la reforma laboral del bloc anticapitalista format per CGT, Jovent Llibertari l’EIC, Ateneu Alomà i persones dels moviments socials.