Quan val la vida i la integritat física d’un treballador accidentat? - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Quan val la vida i la integritat física d’un treballador accidentat?
Un article d’Àlex Tisminetzky
dimecres 1 de febrer de 2012 / Materials de formació / Visites: 540
Menéame

Comentari de la Sentència de la Sala General del Tribunal Suprem, de 30 de juny de 2010, Nº de Recurs: 4123/2008. Ponent: Luis Fernando de Castro Fernández.

El Tribunal Suprem espanyol porta anys discutint com ha de ser indemnitzat el treballador que pateix un Accident de Treball o una Malaltia Professional. Semblen preguntes metafísiques, però els magistrats es posen l’interrogant sobre quan val una vida humana d’un assalariat: Quan el dolor d’una vídua? O quants diners valen perdre un braç?.

Ara, amb aquesta darrera sentència de la Sala General, la unanimitat dels magistrats ha fet un pas més i determina que, en matèria de salut laboral, les obligacions de l’empresari fins i tot van més enllà del que diuen els reglaments, i que en tot cas és l’empresa la que ha de demostrar que l’Accident de Treball o la Malaltia Professional es va produir per una causa fortuïta aliena a cap infracció empresarial.

Una mica d’història

Per a poder entendre aquesta sentència hem de mirar una mica enrera. En aquest debat de quan val una vida humana, o la pèrdua d’un braç o una cama, els Jutjats Socials aplicaven fins fa poc un curiós i pervers càlcul de suma zero.
Segons alguns jutges, si el treballador demostrava que l’Accident de Treball l’havia causat una infracció empresarial s’havia de quantificar amb diners el dany. Però al determinar aquesta quantia segons uns barems (per exemple, 70.000 euros en cas de restar invàlid per a la feina habitual) li restaven el que cobraria en tota la seva vida el treballador en la prestació d’invalidesa total (suma que s’anomena capital cost). Per tant, el resultat és que als 70.000 euros se li restava el capital cost de la invalidesa, donant com a resultat final quanties minúscules, quan no nul·les o fins i tot negatives. Per tant, el treballador no era indemnitzat amb cap quantia pel dany que havia patit. Els jutges havien arribat a la conclusió doncs que la vida humana assalariada no valia res més que una pensió.

Aquest càlcul pervers va ser modificat per dues històriques sentències del Tribunal Suprem de 17 de juliol de 2007. En aquestes es determina una forma de calcular el dany causat al treballador per un Accident de Treball, en el que el que percebrà de prestació d’invalidesa no pot ser restat del càlcul total, fent augmentar de forma exponencial les indemnitzacions en aquests dramàtics casos.

L’empresa ha de provar que ha complert la llei

Aquesta nova sentència del Tribunal Suprem fa encara un pas més enllà, ara del 30 de juny de 2010, i de la Sala General (tots els magistrats del Tribunal junts i per unanimitat). Concretament, la sentència determina:
“es al empresario a quien le corresponde acreditar la concurrencia de esa posible causa de exoneración, en tanto que él es el titular de la deuda de seguridad”.

Segons afirma de forma clara i lògica la sentència, l’empresari és el que ha d’acreditar que ha complert tota la normativa en matèria de prevenció de riscos, i que a pesar d’aquest fet, per causa fortuïta o per actuació temerària del treballador, l’Accident de Treball s’ha donat igualment.

Aquest canvi en l’anomenada “càrrega de la prova” és lògica: és l’empresari que en surt beneficiat de l’actuació de l’empresa amb la plusvàlua, i és ell qui té accés a tota la documentació que pot acreditar si ha complert o no la normativa (avaluacions de riscos, informes, actuacions preventives,...).

En canvi, el treballador accidentat no pot tenir accés a cap documentació, ni té cap capacitat d’incidir en com fer la feina, fet a pesar del qual és finalment el que pateix les conseqüències en la seva integritat física i psicològica.

La conclusió és clara; el que pot evitar l’Accident de Treball no es veu directament perjudicat per aquest en la seva integritat física, i fins i tot pot treure benefici de l’incompliment en prevenció de riscos (l’empresari), mentre que el que pateix en la seva carn l’Accident de Treball no pot demostrar que s’ha fet per evitar que finalment es donés el sinistre laboral.

Aquest canvi en l’anomenada “càrrega de la prova” és molt important, i a partir d’aquesta transcendental sentència va passar a la nova de llei de procediment laboral (Ley 36/2011, de 10 de octubre, ley reguladora de la jurisdicción social), i ara és aplicable per aquesta llei des de desembre d’aquest any.

El compliment formal no és suficient

Alhora, aquesta nova sentència del Tribunal Suprem va més enllà, i determina:
“para enervar su posible responsabilidad el empleador ha de acreditar haber agotado toda diligencia exigible, más allá -incluso- de las exigencias reglamentarias”.

Per tant, a partir d’ara no val un compliment merament formal de la norma per part de l’empresari, sinó que ha de complir amb una protecció eficaç i haurà de posar quantes mesures siguin necessàries per a protegir la integritat del treballador, més enllà inclòs del que digui la norma.

Aquesta jurisprudència es basa en que és de sobra conegut el compliment merament formal de la llei que porten a terme moltes empreses, que a pesar de patir una alta sinistralitat, s’escuden en cursos de prevenció ridículs o reconeixements mèdics clarament insuficients i no adequats al lloc concret de treball.

Conclusió

La importància d’aquesta sentència, així com les del 17 de juliol de 2007, salta a la vista. Abans d’aquesta nova doctrina, en molts casos els treballadors no podien demostrar la infracció de l’empresa en donar-se un Accident de Treball o Malaltia Professional, a causa de que no tenien les proves documentals per provar les infraccions empresarials. I si finalment provaven la infracció empresarial, les quanties que s’aconseguien eren ridícules o inexistents, restant fins i tot al treballador la contradictòria sensació de que encara li hauria de pagar a l’empresari pel dany que li ha causat.

Ara la situació del treballador davant d’una reclamació de danys i perjudicis per Accident de Treball o Malaltia Professional ha canviat radicalment. Serà l’empresa la que haurà de demostrar que ha complert la normativa, i fins i tot que ha tingut una actuació preventiva més enllà de les normes, produint-se l’Accident de Treball per causes totalment fortuïtes (i haurà d’explicar quines han estat). I la quantificació del dany serà molt més elevada.

El marc normatiu i de la jurisprudència ha canviat, ara resta que els treballadors reclamem i denunciem quan es produeix un Accident de Treball, una lacra amb esgarrifoses dades, i que s’endú la vida d’un treballador cada dia als Països Catalans, i provoca tres assalariats morts cada dia a l’Estat espanyol.

>>> PD: Per a trobar sentències podeu accedir al buscador gratuït de www.poderjudicial.es, on consten totes les del Tribunal Suprem i els Tribunals Superiors de Justícia.

* Àlex Tisminetzky és advocat. Article publicat al núm. 135 de la revista Catalunya-Papers.

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  2. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  3. El govern prepara una privatització massiva. Aturem la #LleiAragonés
  4. Buch i Marlaska han de dimitir, BRIMO i UIP dissolució
  5. Contra la repressió i els nous muntatges policials, llibertat detingudes
  6. Crida de la CGT de Catalunya a la mobilització contra la #LleiAragonés
  7. Concentració 25-S al Parlament de Catalunya i material Llei Aragonés
  8. Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió
  9. Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i que les fagin fixes
  10. Presos polítics … i nosaltres, els i les llibertàries

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid