CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Cal la implicació real de tothom en la lluita contra les retallades”

Dijous, 29 desembre, 2011

"Tant la CGT com els moviments socials hauriem de tenir ara mateix dos objectius principals: la defensa de la Sanitat i de l'Educació".


Entrevistem a dues delegades de la CGT en dos sectors afectats de ple per les retallades del govern de CiU, el de la sanitat i el de l'educació (i dins d'aquest l'ensenyament universitari), dos sectors que es troben immersos en una dinàmica de mobilització sindical i social a nivell de Catalunya per tal de fer-hi front, en la qual la CGT està tenint un paper destacat, com per exemple en les convocatòries recents de vagues a les universitats el 17-N i a la sanitat pública el 18-N.

Entrevista a Xus Núñez, delegada de CGT a la Universitat de Barcelona

- En què consisteixen les retallades a les universitats?

En les universitats públiques catalanes, les anomenades "retallades" consisteixen en diverses mesures que no són només i estrictament retallades.
Pel que fa a les universitats públiques catalanes, tenim per una banda la reducció dels pressupostos assignats des de la Generalitat al conjunt d'universitats i a cadascuna d'elles individualment, i que en síntesi es pretén justificar la presumpta necessitat de reduir despesa pública i, per altra banda, la intencionada i volguda necessitat d'augmentar els ingressos "propis" de les mateixes universitats públiques.

La Generalitat "obliga" a les universitats a gestionar-se i a auto finançar-se una retallada en els seus pressupostos què, segons les indicacions i dinàmiques preteses i establertes, consisteixen en una dràstica i brutal baixada del capitol I que és el destinat a remunerar al personal de les universitats. Això es tradueix, així es vol traduir, en l'acomiadament de centenars de treballadores i treballadors de cadascún dels col·lectius de cada universitat. I, per això mateix, en el conjunt de tota Catalunya són o serien milers de Professores i Investigadores (PDI) i Personal d'Administració i Serveis (PAS), que s'aniran al carrer; "com no" les que se'n vagin al carrer són les persones treballadores en situació laboral més feble, les més inestables, les més precàries, les més fàcils de fer fora de les universitats.

Val a dir què, des del punt de vista estrictament legal, tant des de les universitats com per part de declaracions públiques del mateix Secretari d'Universitats de la Generalitat, afirmen davant l'opinió pública què "No hi hauran acomiadaments". Des del més estricte argot jurídic-laboral, és cert que no acomiaden a ningú (encara?), no obstant aquestes afirmacions són patranyes legals, donat que hi ha més d'un terç de les plantilles de treballadores de les universitats que tenen contractes temporals i només els hi cal deixar caducar els seus contractes sense renovar-los-hi i amb això s'han rentat la cara i les mans dient a tort i a dret què "No és cert que s'acomiadi a ningú".

Per l'altra banda, que deia al principi, està la volguda i (mal) intencionada necessitat d'augmentar els ingressos o recursos "propis" de les mateixes universitats. Això és que les taxes i preus de matrícula per l'alumnat ha crescut vergonyosament en el curs present i s'ha anunciat ja que encara creixerà més en els següents anys. També és vol afegir que els ingressos "propis" de les universitats s'acompanyen de més i cada vegada més intrusisme de l'empresa privada (i de la banca) en les funcions que li són inherents a la universitat pública catalana.

- Com creieu que afecten als serveis que rep la població?

Tal vegada és fa fàcil deixar-se caure en el parany d'imaginar que la universitat és un servei públic no imprescindible, front de les retallades brutals i injustificables de la sanitat, dels serveis socials, de l'ensenyament no-universitari, etc. No obstant, sí que afecta i greument el fet que ens vulguin desballestar la universitat pública. Un poble sense cultura, és un poble fàcil de governar, manipular i subjugar a les voluntats del capital i dels mercats.

El present i el futur dels pobles i les seves cultures, el de la classe treballadora en general, no ha d'estar privat dels drets a un ensenyament superior o universitari públic i de qualitat. Per tant, si mercantilitzem l'ensenyament universitari català, estem privant a les filles i fills de la classe treballadora de l'accés a les esferes de l'ensenyament anomenat superior, a la investigació, a l'aliment i a la salut de la seva cultura; elititzant (encara més) l'accés i les possibilitats que desitjablement ha d'oferir la Universitat.

És pot dir que des de la vessant social, les retallades en universitats cerquen excloure dels recursos universitaris públics a la classe treballadora; augmentant costos directes de l'accés a la universitat, cedint els recursos públics a l'explotació privada i mercantilitzada, fent fora a treballadores en situació precària i així baixant la qüalitat dels serveis actualment oferts, per justificar l'entrada de més empresa privada i de més control de mercat dirigit cap a les universitats públiques.

- Quines respostes hi esteu donant des dels centres de treball?

Hi ha molts col·lectius implicats a les universitats i no estem habituades a treballar conjuntament entre col·lectius. A trets generals es reconeixen tres estaments: Personal Docent i Investigador (PDI), Personal d'Administració i Serveis (PAS) i tot l'estudiantat; de manera no tan clara convivim amb d'altres col·lectius no gaire "identificats" com poden ser les diverses tipologies de becàries, personal contractat a través de fundacions o d'altres ens de les pròpies universitats.

Sovint fins i tot ens manca cohesió dins dels mateixos col·lectius. Així que la resposta que se li està donant a l'agressió de les retallades des dels centres de treball és molt variada i desigual. És porten ritmes diferents. S'estan generant, activant i posant en pràctica vies de comunicació per aixecar respostes conjuntes; però encara estem en etapa de creixement i ens queda molt per fer.

- Recentment el 17 de novembre la CGT ha convocat una vaga a les universitats públiques catalanes que no han recolzat els altres sindicats, però si algunes organitzacions d'estudiants. Com s'ha arribat a aquest punt?

En primer lloc cal situar que fruit de la inquietud d'un grup de professorat, investigadores i personal d'administració i serveis, neix la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública) i a la qual també s'inclouen estudiants i altre personal de les universitats públiques catalanes. Dins d'aquesta plataforma, hi formem part i participem un abundant nombre de membres de la CGT.

En una de les seves assemblees, la del 8 d'octubre, diverses delegacions d'assemblees (entre d'elles de la UAB i de la UPF) és planteja la necessitat de fer una Vaga el dia 17-N per a tota la comunitat del sistema públic universitari català.

La CGT assumeix formalitzar la convocatòria legal per a fer aquesta jornada de vaga, mentre la resta de sindicats neguen que sigui el moment de fer aquesta vaga i és neguen a donar-li cobertura legal.

Mentre passen els dies i les setmanes, és celebren incomptables assemblees de tot tipus de personal (d'estudiants, de professorat, de personal d'administració i serveis; siguin conjuntes o no; per facultats, per universitats, per campus, etc.). La idea de la vaga creix imparable.

Però tret del recolçament i participació de la CGT, i de la presentació oficial de la convocatòria de vaga i la seva legalització, la resta de sindicats insisteixen incansablement en què: "no és el moment, que serà un fracàs absolut, que no prosperarà, que no hi ha temps per preparar-la..." Excuses! Ah! però sí, a darrera hora tots els altres sindicats "s'apunten a recolçar el 17-N com a una jornada de lluita universitària". Tot i els pals a les rodes, la jornada del 17-N ha existit de debò.

- Com valoreu la implicació de col·lectius i moviments socials? N'hi ha hagut? Quin paper ha tingut la CGT en aquesta implicació?

Sí que hi ha hagut implicació de col·lectius i moviments socials, però ni això de les retallades s'ha acabat, ni n'hi ha prou amb els col·lectius i moviments implicats. Queda molt per fer i no podem esperar a que vinguin per generació espontània. Insto a convidar a tots els col·lectius i moviments possibles, sempre i quan el seu tarannà sigui de democràcia participativa i assemblearisme.

- Finalment, com creieu que hauria de ser la implicació de la resta de l'organització en la defensa de les universitats?

Mireu, jo no sóc una gran oradora ni cap bona savia en el discurs. No m'hi dedico, possiblement per que no en tinc cap d'aquelles habilitats i no em deixo el temps en aquest entrenament.

N'hi ha molts i molt bons articles a la CGT i arreu sobre la necessitat irrenunciable de lluitar per tot el que és la cosa pública, el nostre patrimoni social, el de tota la classe treballadora, tot allò en que no podem recular ni deixar que ens robin; el que tant ens ha costat conquerir i que malgrat fos i és encara molt insuficient, és fins ara on hem arribat i és ben nostre.

Avui la punta de llança és la sanitat, l'ensenyament i els serveis socials. Si tota l'organització de la CGT, a aquestes alçades, no s'ha adonat que aquestes lluites són de tota la CGT, "apaga i marxem".

Entrevista a Paloma de Lacalle, delegada de CGT a l'Hospital de Bellvitge

- En què consisteixen les retallades al sector de la sanitat?

Quan el Sr. Boi Ruiz va arribar a la Conselleria de Sanitat, va dir que l'hi faltaven 1000 milions d'euros de la caixa. Ningú es va preguntar on eran els diners, ni qui se'ls havia endut. Mai es van demanar responsabilitats ni es va investigar el que hi havia de cert en aquesta informació. Simplement es va assumir que ara se l'hi hauran de treure 1000 milions en un any a la Sanitat Pública.

Això s'ha traduït en mil·lers de llits hospitalaris tancats, alguns durant l'estiu, altres per sempre més; quiròfans tancats, també alguns només a l'estiu i altres per sempre. S'ha traduït per tant en un allargament de les llistes de espera per a intervencions quirúrgiques lleus i també les greus.

S'han tancat UCIS per sempre mai, a on es evident que només hi han malalts greus. S'han tancat uns 70 CAP (Centres d'Atenció Primària o Ambulatoris), deixant a un gran nombre d'usuaris desemparats sanitàriament. A més s'han perdut uns 2000 llocs de treball, situant la taxa d'atur al sector al voltant del 30% (fa un any hi havia feina per a tothom).

Evidentment això s'ha traduït també en una pèrdua de la qualitat assistencial, i el que és pitjor encara: ja no tenim garantida la vida com fa un any. Les retallades estan matant.

- Com creieu que afecten als serveis que rep la població?

Afecta de manera molt greu tenint en conta que estem parlant de la salut de la gent i per tant de la vida o la mort. Qui ara necessita d'atenció sanitària es trobarà amb tot això:

* Augment de les llistes d'espera tant de malalties lleus com de les greus. A l'Hospital de Bellvitge, per exemple, des que s'han iniciat les retallades ha augmentat a dos mesos el termini per intervenir situacions oncològiques; intervencions que han de realitzar-se en un termini inferior a un mes s'estan perllongant fins a dos mesos i es preveu que aquests temps s'allarguin.

* Augment de les hores d'espera quan s'acudeix a Urgències d'un Hospital.

* Augment de la distància (en quilòmetres) que s'ha de recórrer per accedir a un ambulatori atès que molts d'ells han estat tancats.

* Deteriorament de la qualitat assistencial degut tant al fet que la falta de llits obliga de vegades per exemple a saltar-se certs protocols concebuts en el seu moment per garantir la prevenció en qüestions de contagis (Protocol Marsa), com també la correcta atenció de qüestions socials dels pacients. A l'Hospital de Bellvitge durant els mesos d'estiu s'han mantingut tancats 300 llits d'Hospitalització. Passat el període estival, la Direcció de l'Hospital va decidir no tornar a obrir al voltant de 100 llits (inclosos llits d'UCI entre altres).

* Augment de les hores d'espera per ser intervingut quirúrgicament amb caràcter urgent d'una malaltia greu com per exemple l'Infart Cerebral (Accident Vascular Cerebral) o els Politraumatismes (accidentats que presenten múltiples fractures), degut de d'una banda al fet que s'han tancat Quiròfans i d'altra banda al fet que s'ha reduït el nombre d'Hospitals de referència de patologies que requereixen alta especialització. Concretant més: els Politraumatismes greus en els quals és vital el temps en què es trigui a atendre al malalt i d'això depèn la vida del pacient o la gravetat de les seqüeles, han passat de ser atesos només en 6 centres, de 10 centres en els quals s'atenien fins a abans de les retallades, i s'esperen noves reduccions. A Bellvitge un dels Hospitals en els quals es concentra l'atenció d'aquesta especialitat, la unitat de Traumatologia d'aquest Hospital ha estat retallada des del passat 23 de Maig en un 50% i amb caràcter definitiu.

- Quines respostes hi esteu donant des dels centres de treball?

A l'Hospital de Bellvitge cada dimecres tallem la Gran Via contra les retallades des de fa gairebé 8 mesos, ja portem 37 talls. Hem aconseguit no parar mai, ni a l'estiu ni els dimecres que han sigut festius i això ha estat molt important per mantenir certa tensió i certs ànims. Evidentment no hem aconseguit aturar les retallades, però sí hem aconseguit trencar el silenci mediàtic i augmentar el nivell de consciència de la població així com augmentar el nombre d'usuaris que es mobilitzen. Ara els dimecres els usuaris son gairebé els principals protagonistes dels talls de la Gran Via que de bon principi eren només cosa de treballadors i treballadores.

D'altra banda també hi han un munt de CAP ocupats per gent gran que no ha tingut mes remei que l'ocupació per evitar que els tanquin els CAP i quedar-se així sense atenció sanitària en quilòmetres a la rodona.

Penso que ara ens toca a tots fer una reflexió de com pujar el nivell de protesta, i aconseguir posar al govern de CiU contra les cordes.

- Recentment, el 18 de novembre, la CGT ha convocat una vaga a la sanitat pública catalana que no han recolzat els altres sindicats. Com s'ha arribat a aquest punt?

En paraules d'alguns Sindicats de la Taula Negociadora, concretament CCOO, UGT i CATAC, que van fer una assemblea dijous 17 de Novembre a l'Hospital de Bellvitge: "Encara que les negociacions estan encallades, ara no es moment de fer Vaga, no volem perjudicar als nostres companys". Aquest va ser tot el seu raonament quan una treballadora els va preguntat per que no s'hi sumaven a la Vaga de CGT.

Jo personalment penso que aquest raonament no se'l creuen ni ells. No pot ser que en els 8 mesos criminals que portem assistint a la destrucció de la Sanitat Pública encara no sigui moment de fer una Vaga, quin misteri o miracle esperen per part del govern?. Evidentment als treballadors i treballadores ens manca informació. Quelcom tenen a la cassola que s'està bullint.

- Com valoreu la implicació de col·lectius i moviments socials? N'hi ha hagut? Quin paper ha tingut la CGT en aquesta implicació?

A Sanitat alguna cosa no hem fet bé. Aquesta vegada no hem aconseguit fer una bona feina de coordinació. Els moviments socials no s'han acabat d'implicar, i la CGT la veritat que tampoc ha estat a l'alçada. El dia 18 a Plaça Universitat vam ser 200 persones, vaig trobar a faltar companys i companyes del Sindicat, i també vaig trobar a faltar gent dels moviments socials que en altres ocasions s'ha mobilitzat per la sanitat pública. Hem d'aprendre de la gran feina que ha fet aquesta vegada la gent d'universitats. Els felicito.

- Finalment, com creieu que hauria de ser la implicació de la resta de l'organització en la defensa de la sanitat?

Penso que tota l'organització hauria de tenir en aquests moments dos objectius principals: la defensa de la Sanitat i de l'Educació. I això independentment de si es treballa a la banca o a la hostaleria.

Ara crec que l'agressió al Sistema Sanitari Públic i per tant, al nostre dret a la vida, ha de estar per sobre de qualsevol conveni d'empresa. Se que pot sonar exigent, però penseu que si no tenim salut de poc ens servirà tenir un bon conveni i ni tant sols, tenir feina.

Amb l'educació també s'està fent el que ja he denunciat repetidament que es fa a Sanitat: eugenèsia per nivell econòmic. Dit d'una altra manera: els que no tinguem calers, no tindrem accés a una Sanitat. En el cas de l'educació als més pobres se'ls condemna a la ignorància. Aquesta gent de "dalt" hauria de tenir en compte que les capacitats poc saben de calers, i es poden perdre pel camí grans cervells que no tenen un duro.

* Entrevista realitzada per Joan M. Rosich, publicada al núm. 134 de la revista Catalunya-Papers