Manifestació antirepressiva 17 juny a Barcelona: Alerta Solidària felicita als que van aguantar i guanyar!
Varem estar segrestades, 500 persones, durant 150 minuts al centre de Barcelona
El diumenge 17 de juny, a Barcelona, al carrer Pelai, cantonada amb la Rambla de Canaletes, els Mossos d’Esquadra van tenir retingudes les persones que assistíem a la manifestació antirepressiva que clamava per la llibertat de manifestació i d’expressió.
Des d’Alerta Solidària volem, primer de tot, agrair a totes les manifestants la seva fermesa i determinació en no deixar-se vèncer per les continues provocacions dels agents policials. L’actitud de les persones assistents a la marxa va generar una onada de solidaritat per part de moltes altres persones, alienes a la convocatòria que, en veient el lamentable espectacle, no dubtaren en corejar crits a favor de la llibertat.
Agraïm especialment a totes aquestes persones la seva valentia, imposant-se a la intimidació de les empentes dels Mossos. Agraïm cada cop que ens aplaudien, que ens feien arribar aigua, tabac, pomes, bosses de patates, panets... o una simple mirada de complicitat que podíem captar entremig de l’escletxa que dibuixaven els cascs, les botes, les porres... dels violents que no deixaven entrar ni sortir a ningú de la manifestació segrestada.
Trenta anys després, i aquí no ha canviat res!
Quinze persones van haver d’orinar enmig del carrer. Diversos contusionats pels cops de porra dels agents. Insultats i vexats durant 150 minuts etern. Els turistes no entenien res. Els d’aquí, senzillament, al•lucinaven.
A les 22’05 el primer senyal de victòria. Els Mossos es van enretirar uns quants metres d’un costat, desplaçant la barrera que formaven a l’entrada de Plaça Catalunya unes quantes passes cap endins. Es preparaven per escombrar-nos violentament, empenyent-nos des del darrera de la manifestació, des del carrer Pelai. Però la gent, malgrat les dues hores que dúiem segrestades, es va asseure, i es va reiterar per megafonia que el nostre objectiu seguia sent baixar per les Rambles. Els crits de suport des de fora es multiplicaven i els Mossos, que no van gosar posar-se més en ridícul, van optar per, 20 minuts més tard, dissoldre el calaix policial que ens tenia segrestades. Amb pas militar, en fila índia, els Mossos van començar a obrir l’espai que ens havia mantingut tancades durant dues hores i mitja. Els crits de “resistència, resistència” van deixar pas a l’alegria i als crits de “victòria!”. Cinc minuts més tard, es desconvocava la manifestació i mica en mica marxàvem cap a casa, això sí, després d’abraçar a gent desconeguda que ens havia donat suport des de fora i amb el cap, la moral i la dignitat ben altes!
No tenim cap mena de dubte. La resistència pacífica practicada, durant dues hores i mitja, sense renunciar al recorregut fixat, que consistia en baixar per les Rambles fins al carrer Ferran per acabar a la plaça Sant Jaume, com s’ha fet milers de vegades sense cap problema, va tenir el seu premi: varem vèncer la dinàmica repressiva dels Mossos que d’ençà d’uns quants mesos apliquen per sistema l’encapsulament, l’embolcallat, l’asfixia, el segrest literal de manifestacions senceres imposant recorreguts alhora que colpegen i provoquen als que queden retingus a dins del cordó i, alhora, difonen un missatge de falsa perillositat cap a la gent que passeja per fora. Em trencat la seva dinàmica i hem creat un precedent de dignitat i llibertat.
Felicitats a tots i a totes les que vareu participar en la marxa de diumenge! Felicitats també a les que, des de fora estant, no us vareu deixar intimidar per la por i vareu trencar el silenci, generant solidaritat i seguretat a les que estàvem a dins.
Només el Poble salva al Poble!
La repressió mai ens tallarà les ales!
Alerta Solidària
Barcelona, 18 de juny de 2007