El metall convoca dos dies de vaga a Tarragona pel mutisme de la patronal
Sindicats i la patronal de Barcelona signen un conveni molt similar per al sector fins al 2012
EVA POMARES. Tarragona
Mentre que la patronal barcelonina del sector del metall i CCOO i la UGT van signar ahir un conveni fins al 2012 amb importants novetats, el bloqueig de la negociació d'un conveni molt similar a Tarragona s'allarga. La jornada de vaga de divendres passat a Tarragona va tenir un important seguiment, però això no ha impressionat la patronal Apemta, que segons els sindicats ni tan sols s'ha posat en contacte amb ells per continuar les negociacions. Arran del mutisme dels empresaris tarragonins, la UGT i CCOO han convocat dues jornades de vaga senceres i consecutives pels propers 31 de maig i 1 de juny.
Els treballadors del sector del metall de les comarques de Tarragona, uns 15.000, estan cridats a dues jornades més de vaga consecutives els propers 31 de maig i 1 de juny. CCOO i la UGT, convocants de les mobilitzacions, també van fer ahir una crida a participar en l'assemblea de delegats, que tindrà lloc el 28 de maig al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.
La vaga de divendres de la setmana passada va tenir un seguiment massiu, del 95% segons els sindicats, i de retruc va afectar les empreses dels polígons petroquímics, on el 40% de treballadors del sector hi tenen el lloc de feina mitjançant empreses de serveis auxiliars. Josep A. Hernández, el secretari general del metall de CCOO, ha explicat que «l'actitud de la patronal Apemta és molt negativa, perquè, tot i que nosaltres estem oberts a negociar, ni tan sols ens han trucat». Per la plataforma sindical, «està clar que no van entendre el missatge de la vaga, que va ser prou contundent perquè en prenguessin nota». Segons CCOO, «la vaga tornarà a ser un èxit».
«CAP VOLUNTAT D'ACORD»
La UGT atribueix la situació a la «manifesta irresponsabilitat i nul·la voluntat d'acord d'una part de la patronal, que pretén justificar el seu dèficit de gestió a costa del just increment salarial dels treballadors». De fet, després de quatre mesos de converses, no s'ha passat del primer punt de la negociació del nou conveni, el sou. «Pels sindicats, és irrenunciable la implantació d'una nova escala salarial», que incrementi els sous més baixos fins a quasi els mil euros.
ESTABILITAT I FLEXIBILITAT
El sector del metall de Barcelona va signar ahir un conveni col·lectiu|Llegir notícia relacionada fins al 2012, tot i el desacord dels sindicats USOC i la CGT, que van concentrar-se per protestar per la signatura.
Els dos convenis s'acostumen a negociar en paral·lel i amb reivindicacions similars, ja que estan plantejades pels mateixos sindicats. La novetat d'aquest any és que mentre que la Unió Patronal Metal·lúrgica de Barcelona ha arribat a un acord amb els representants de la majoria de treballadors, la tarragonina Apemta s'ha enrocat en els salaris. El conveni de Barcelona afecta 240.000 treballadors i unes 8.000 empreses del metall. La llarga durada aportarà «un marc sòlid i estable en el sector» i una «nova cultura en les relacions laborals que serà punt de referència», segons Antoni Marsal, president de la patronal. L'acord preveu un increment salarial de l'IPC+0,4 punts amb clàusula de revisió no retroactiva. Inclou fórmules de flexibilitat horària i una borsa horària de 80 hores anuals, i mesures per conciliar la vida laboral i familiar.