Tres documents molt interessants d'anàlisi sobre el tema de les pensions, editats per ATTAC - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Tres documents molt interessants d’anàlisi sobre el tema de les pensions, editats per ATTAC
A més, l’article de Vicenç Navarro "Les pensions, inviables?"
dilluns 15 de novembre de 2010 / Materials de formació / Visites: 4221
Menéame

¿ESTÁN EN PELIGRO LAS PENSIONES PÚBLICAS?

Un document editat per ATTAC i escrit per Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa

a qui interessa que les pensions siguin privades?

tenen raó els qui diuen que són inviables?

què convé fer per a garantir el seu futur?

ESTAN EN PERILL LES PENSIONS PÚBLIQUES?

LES PREGUNTES QUE TOTS ENS FEM

LES RESPOSTES QUE SEMPRE ENS OCULTEN

>>> El teniu en document adjunt


¿QUE HAY DETRÁS DEL DEBATE DE LAS PENSIONES?

Las pensiones, el nuevo botín de la banca

Desarmar los Mercados - n01 - jun-ago 2010.

Revista del Consell Científic d’ATTAC Espanya

>>> El teniu en document adjunt


LA PROPUESTA DE LOS 100 ECONOMISTAS SOBRE LAS PENSIONES

Errores, medias verdades y silencios al servicio de la banca

Editat per ATTAC i escrit per Juan Torres López, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla, i Vicenç Navarro, Catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, Ex-Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i Professor de Polítiques Públiques a The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU)

Els dos són membres del Consell Científic d’Attac Espanya.

El grup de 100 economistes neoliberals que ja va fer en el seu moment una proposta de reforma laboral que proposava facilitar l’acomiadament com manera de resoldre el problema de l’atur, acaba de fer-ne una altra per a reduir la despesa en pensions públiques patrocinada també per FEDEA (una fundació finançada per la banca i les caixes d’estalvis així com per les grans empreses d’aquest país) que conté gran quantitat d’errors, mitges veritats i silencis que porten a confondre greument a l’opinió pública i que creiem necessari desvetllar per a tractar d’evitar-lo ( La proposta d’aquests economistes finançats pels poders econòmics pot veure’s a
http://www.fedea.net/propuestas/pensiones/index.html ).

>>> El teniu en document adjunt


En aquest sentit és interessant també la lectura de l’article de Vicenç Navarro:

"Les pensions, inviables?"

Fa 40 anys, el 18% dels espanyols adults treballava en l’agricultura. Avui, només el 2% treballa en l’agricultura i produeix fins i tot més que el que produïa 40 anys enrere el 18% de la població en edat de treballar. Dit en altres paraules: un treballador produeix avui més aliment del que produïen abans nou treballadors, i això com a conseqüència d’un enorme creixement de la productivitat del treballador agrícola. Amb base en aquestes dades, es pot veure l’absurd que hauria estat si fa 40 anys cent economistes haguessin alarmat a la població indicant que, com a conseqüència que els treballadors estaven deixant el camp, hi hauria menys producció d’aliments, i al cap de 40 anys la gent a Espanya es moriria de fam. La seva desatenció a l’impacte que el creixement de la productivitat té en la quantitat d’aliments produïts explicaria el ridícul del seu pronòstic.

Doncs bé, per molt ridícul que sembli, això és el que està passant ara, amb grans caixes de ressonància mediàtica disponibles per a promoure aquest missatge. L’única diferència és que, en lloc d’aliment, ara es parla de pensions. FEDEA, la fundació més important del capital financer (banca i caixes d’estalvis) a Espanya, acaba de patrocinar un manifest, signat per cent economistes, que utilitza el mateix argument: “La ràtio entre la població en edat de treballar i la població major de 65 anys passarà de quatre en l’actualitat a 1,65 en 2050”, de la qual cosa deriva que el sistema de pensions públiques no és sostenible. Aquest argument ignora que, més important que la relació població adulta versus ancians, és el nombre de treballadors per pensionista i la seva productivitat. Doncs bé, el nombre de treballadors per pensionista passarà de 2,24 ara a 1,15 el 2050 (una reducció de menys de la meitat), però, el que és més important, és que l’any 2050 cada treballador produirà molt més del doble del que produïx un treballador ara, amb la qual cosa podrà sostenir més del doble de pensionistes que ara.

El mateix error apareix quan el manifest neoliberal alarma a la població indicant que ara ens gastem el 9% del PIB en pensions i dintre de 40 anys ens gastarem el 15%, la qual cosa, conclouen, és insostenible en una societat que té recursos limitats. (Per cert, Itàlia ja es gasta ara el 14% del PIB en pensions públiques, i el sistema no s’ha col·lapsat). De nou, el manifest assumeix que la productivitat tot just variarà, la qual cosa és un error.

Si la productivitat creixés un 1,5% per any, que és el terme mitjà de creixement en els últims 40 anys, el PIB d’Espanya en 2050 seria 2,25 vegades major que ara (en monedes constants, és a dir, que la capacitat adquisitiva real haurà més que doblat l’actual). En altres paraules, si ara el PIB és, per exemple, 100, el 2060 seria 225. Doncs bé, en pensions ens gastem ara nou punts, deixant per als no pensionistes 91 punts. I en el 2050, ens gastarem el 15% de 225, és a dir, 33 punts en pensions, quedant per als no pensionistes 192 punts, molts més que els 91 actuals. En realitat, fa 40 anys ens gastàvem el 3% del PIB en pensions, i ara ens gastem el 9%. Hem triplicat la despesa en pensions i, no obstant això, els recursos per als no pensionistes també han augmentat, doncs la grandària del pastís és molt major ara que fa quatre dècades.

Que no hi hagi problemes greus en les pensions públiques no vol dir que no hàgin de fer-se reformes, però aquestes no hauríen d’anar en el sentit de reduir les pensions. Una mesura aconsellable per a augmentar els fons a la Seguretat Social i millorar les pensions (que són massa baixes) és facilitar la participació de les dones en el mercat de treball.

A Espanya, el percentatge de la població que treballa és més baix del que li correspon pel nivell de riquesa que té. I en part es deu a dos factors.

Un és el baix percentatge de la població adulta que treballa en ocupació pública (el 10%, un dels més baixos de la UE-15, el terme mitjà de la qual és del 15%). En contra del que es diu, el sector públic (i, molt en particular, en els serveis públics de l’Estat del benestar, tals com sanitat, escoles d’infància, educació, serveis socials, habitatge social, entre altres) està poc desenvolupat i té escàs personal, i això es traduïx en el baix percentatge de la població que treballa en ell.

L’altre factor és el de la baixa participació de la dona en el mercat de treball (52%). Si Espanya tingués el percentatge de Suècia, hi hauria 2,8 milions més de treballadores pagant impostos i cotitzacions socials. Per a això s’hagués d’expandir el quart pilar del benestar, de manera que s’inclogui el dret d’accés a les escoles d’infància (que haurien de ser molt més que guarderies, aparcaments per a nens), a més dels serveis domiciliaris a persones amb dependències. I, naturalment, fer a l’home corresponsable de les obligacions familiars. I sobretot, invertir en infants i joves, doncs ells són els futurs cotitzadors que finançaran les pensions del futur.

Haurien de corregir-se també les inequitats existents en el finançament de les pensions. És injust que Emilio Botín, el banquer més ric de la UE, pagui a la Seguretat Social un percentatge molt menor que un empleat del seu banc. Com també és injust que una persona treballadora no qualificada (que viu 10 anys menys que un burgès), tingui ara que treballar dos anys més per a pagar-li les pensions al burgès (que li sobreviurà 10 anys). En realitat, l’increment de l’edat de vida s’ha concentrat en els últims 40 anys en les rendes superiors, sense que tot just s’hagi notat en les rendes inferiors. Cap d’aquests temes apareix en el manifest dels cent.

* Vicenç Navarro, Catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i Professor de Polítiques Públiques a The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU)

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  2. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  3. El govern prepara una privatització massiva. Aturem la #LleiAragonés
  4. Buch i Marlaska han de dimitir, BRIMO i UIP dissolució
  5. Contra la repressió i els nous muntatges policials, llibertat detingudes
  6. Crida de la CGT de Catalunya a la mobilització contra la #LleiAragonés
  7. Concentració 25-S al Parlament de Catalunya i material Llei Aragonés
  8. Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió
  9. Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i que les fagin fixes
  10. Presos polítics … i nosaltres, els i les llibertàries

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid