Funerals d’Estat
Mentre l'atur continua la seva implacable guillotina, demostrant que la crisi la paguen les víctimes, i els bancs fan el seu agost, prenent diners a l'1% del Banc Central Europeu (nosaltres) i deixant a l'Estat (nosaltres) al 3,8%, institucionalitzant l'estafa legal com a forma piadosa de negoci, l'esquerra social està sent conduïda al “burladero” de la retòrica política per l'esquerra karaoke en el poder i el seu entorn, desviant el problema clau del saqueig econòmic cap al debat partidista dels casos Gürtel i Garzón per acumular forces que permetin al govern socialista revalidar-se lampedusianament a les urnes per a que tot segueixi igual.
El cas Gürtel és una trama de corrupció política com la copa d'un pi que hauria de portar al desballestament a tot el Partit Popular, a les seves pompes i a les seves honres, per diverses generacions. La caverna, com estava profetitzat donats els seus espuris orígens, ha esdevingut en una cova de malfactors sense remissió. I l'intent de processar Baltasar Garzón per haver obert un sumari sobre els crims del franquisme per impedir que la Llei de Memòria Històrica es convertís a la pràctica en una Llei de Punt Final, és una altra constatació de la pobra qualitat de la democràcia existent, fruit enverinat d'una transició que va servir d'Arca de Noé perquè els botxins de la dictadura es blanquegessin en les noves institucions. Trenta i cinc anys de consensos per extirpar de la consciència popular l'experiència democràtica de la legalitat republicà han convertit l'actual Estat de Dret en un simulacre només apte per a catecúmens.
Però aquestes dues realitats incontestables no haurien de convertir-se en l'únic referent polític, ni esgotar totes les possibilitats de vitalització democràtica. Cal atacar els efectes però si no es corregeixen les causes estarem fent un exercici de simulació en benefici d'inventari, encara que l'aprofitat en aquest torn d'ofici sigui la suposada esquerra. I en l'origen dels mals de la pàtria, que diria un regeneracionista passat, hi ha el poder de la banca, que rega amb el seu generós finançament als partits polítics majoritaris perquè no s'atropellin en casos cleptòmans tipus Gürtel o Filesa, i el mecanisme parasitari del pas d'una dictadura a una democràcia coronada amb els mateixos vímets que la dictadura.
El que no pot ser és que l'escuma dels dies ens impedeixi veure el bosc encara que estiguem emboscats. És a dir, constatar que la defensa del cas Garzón es faci obviant que aquests llots procedeixen dels vendavals antidemocràtics de la transició, com d'altra banda han assenyalat amb magnificència institucions com a l'ONU, Human Rights Watch i Amnistia Internacional, en exigir com a reparació essencial l'anul·lació de la Llei d'Amnistia del 77. O, en el cas Gürtel i els 40 lladres, que aquest atracament en tota regla no sigui obstacle ni tanca perquè el PSOE mantingui acords de calat amb aquest PP cleptòman o assimilats a Euskadi, Navarra (per partit interposat, UPN) i Balears (la trincona Unió Mallorquina) o avorti els consensos amb la banda dels gürtelians en assumptes capitals com a Educació, elecció de Durao Barroso per a la presidència de l'UE, pacte de directiva de la vergonya sobre emigració, desregulació fusions de televisions privades , limitació llei de Justícia Universal, pacte de Sanitat, etc., etc., etc.
L'amenaça de berlusconització de la política espanyola no és fenomen sobrenatural, sinó una conseqüència del descrèdit d'una classe política guanyat a pols per legislatures garapinyades entre les cúpules del duopoli partidista sense joc parlamentari real. La indiferència ciutadana, l'autisme vivencial, la passivitat venal i l'abstencionisme ètic és un brou de cultiu que es condimenta en les cuines de la política realment existent per impedir que hi hagi un canvi estructural que signifiqui una cosa nova per a la societat civil. Per això, al marge dels moviments pendulars que temes com la trama Gürtel procuren de tard en tard com a pirotècnia ideològica, la percepció entre el poble sobirà és que tot continua lligat i ben lligat. Envaït l'espai públic per la representació partidista, que en última instància obeeix a interessos privats inconfessables, com demostren les mesures adoptades per trampejar la crisi drenant recursos públics al sector privats, el conservadorisme eixelebrat es converteix en un axioma per al comú dels mortals. De fet, amb la que està caient (el fons de rèptils Gürtel que és la mare de totes les corrupcions hagudes i per haver-hi, i el més difícil encara de Falange Espanyol i de les JONS, el banderí de reclutament de l'Alçament Nacional, asseient a la banqueta al magistrat que va gosar investigar les responsabilitats del franquisme), el PP avantatja en sis punts en intenció de vot el PSOE. Serà per alguna cosa?
Rafa Cid
Article extret del web de la Red Libertaria Apoyo Mútuo:
http://www.red-libertaria.net/noticias/modules.php?name=News&file=article&sid=2340