CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els treballadors d’autobusos de TMB guanyen la partida dels ‘dos dies’

Dilluns, 25 gener, 2010

Finalment, després de més de dos anys de conflicte, els treballadors i treballadores d’autobusos de TMB aprovàvem el passat dimarts 19 de gener, en Assemblea General, el nou Conveni col·lectiu (2009-2012).


Aquest no ha sigut un conveni com els anteriors. Tot va començar un any abans de que s’acabés l’anterior acord laboral (2005-2008) signat pels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT, sense respectar la seva pròpia paraula de acatar el que sortís en les dues urnes del referèndum que van organitzar. Aquell conveni no portava el que si deia la plataforma de conveni dels tres signants: la consecució dels 2 dies de descans setmanal.

No va ser així, i dos anys després el malestar entre la plantilla de conductors va esclatar. Organitzats al Comitè de descansos (organisme al·legal), delegats sindicals d’ACTUB, CGT i PSA i persones afiliades a qualsevol sindicat o sense afiliació van tirar endavant una mobilització que va durar 6 mesos i que va comportar 18 jornades de vaga. Els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT no només no van voler participar, sinó que van utilitzar tota la seva maquinaria per intentar que les jornades de lluita fracassessin. A la vegada, a pesar de ser convidats pel Comitè de descansos a unir-se a ell sempre que anessin a treballar al seu lloc de treball almenys un dia a la setmana, els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT van contestar que a ells ningú els havia de dir què havien de fer.

La constat i intermitent mobilització dels conductors i conductores d’autobusos de TMB va despertar un fort sentiment de comprensió i solidaritat entre la gent de Barcelona i, de manera pràctica, entre les organitzacions de l’esquerra no institucional, sindicats alternatius, organitzacions de joves i veïns i una amalgama d’activistes de moviments socials. La conversió del problema laboral en problema polític va significar una pressió contra l’actual Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que finalment va comportar que el 18 d’abril de 2008, i encara amb un conveni vigent, la Direcció de TMB arribés a un preacord, que va ser ratificat per l’Assemblea General de conductors, que significava l’obertura de la negociació del nou conveni que havia de portar els anhelats 2 dies i un impost diari fins que no s’arribés a aquest acord definitiu. Aquesta claudicació de la Direcció de TMB comportava que els conductors i conductores, sense merma salarial, ni increment de jornada, aconseguien 15 dies més de descans anual.

El 6 de maig de 2008 començava la negociació i, poc temps després, unes eleccions sindicals parcials comportaven per primera vegada en la història de l’empresa que la majoria del Comitè d’empresa passava a mans d’ACTUB, CGT i PSA. D’aquesta manera els treballadors i treballadores castigaven a la resta de sindicats.

La negociació del nou Conveni es va anar allargant i en dues ocasions, els treballadors i treballadres, en Assemblea General, rebutjaven les diferents propostes de la Direcció per insuficients. Mentrestant, el Comitè de descansos, reconvertit en Comitè de conveni (i amb la mateixa dinàmica de funcionament) convocava aturades de 6 hores per pressionar la Direcció de TMB i es dedicava a boicotejar actes de l’Alcalde Hereu i no es cansava d’editar octavetes, cartells, adhesius, pancartes, pintades que denunciaven la manca de voluntat negociadora de la patronal i de la classe política manaire a l’Ajuntament.

Finalment, a finals de juliol de 2009, la Direcció, veient que els treballadors i treballadores no estàvem disposats a acceptar la proposta de la Direcció, que no es cansava de repetir que estàvem en crisi i que els caps visibles del Comitè de conveni volíem “enfonsar l’empresa”, frase recurrent repetida pels alliberats de CCOO, UGT i SIT com a lloros, va decidir intentar imposar les seves condicions de Conveni sense arribar a cap acord. D’aquesta manera va contractar al caríssim bufet d’advocats Garrigues per intentar tirar endavant de forma autoritària el “seu conveni”. Un cop més, vam tornar a fer una aturada i vam decidir en Assemblea que si la Direcció s’atrevia a imposar aquestes mesures, ho digués o no un jutge, començaríem una vaga indefinida fins a tirar enrere aquesta imposició.

A finals del 2009, el Jutge va tombar la imposició de la Direcció i això va obrir el camí per que canviessin de dinàmica i comencessin a afluixar la mosca. Poc a poc van començar a deixar caure les millores que des de feia un any i mig es venien exigint. A l’últim moment, la Direcció va intentar colar la contractació discriminatòria, però el Comitè de conveni va negar per activa i per passiva, a la taula de negociació i a les cotxeres, la possibilitat de que s’arribés a un acord amb aquesta hipoteca que la Direcció ens volia colar. Mentrestant, UGT “es guardava la seva opinió en aquest respecte” a la taula de negociació i CCOO tampoc deia res a la negociació, encara que a les cotxeres treien fulles en contra d’aquesta possibilitat. Pel SIT no era cap problema i no és d’estranyar, en anteriors convenis ells mateixos, juntament amb CCOO i UGT, havien signat la contractació discriminatòria salarial, primer, i la contractació discriminatòria de descansos, anys després.

Després de dies de discussió, la Direcció sabent que la majoria del Comitè d’empresa (ACTUB, CGT i PSA) no estava disposada a passar per l’aro, va declinar incloure aquest punt i va possibilitar un preacord que quedava a expenses del que decidís, dues setmanes després, l’Assemblea General de Treballadors i Treballadores.

Aquest preacord comportava, a grosso modo:

- 2 Dies de descans per a tots els col·lectius de l’empresa:

Es pot afirmar, sense cap tipus de dubte, que gràcies a les mobilitzacions dels conductors i conductores, tot el personal d’autobusos de TMB podrà gaudir de dos dies de descans setmanal.

- Es passa de 251 dies de treball a 225 dies. Treballem 26 dies menys a l’any.

Per als conductors, s’obre la possibilitat de disfrutar de tres calendaris diferents.

- Jornada:

La jornada anual es redueix 8 hores al 2010 i 8 hores més al 2011.

- Millores econòmiques:

Atrasos: 2009: IPC real (0’8%) més una paga única per a tota la plantilla de 600 euros.

2010: IPC previst* més 0.25%, més una paga d’objectius de 120€.

2011: IPC previst* més 0.25% més una paga d’objectius per determinar.

2012: IPC previst* més 0.25% més una paga d’objectius per determinar.

*la revisió del IPC previst es revisarà sempre a l’alça.

- Conductors/es:

30 minuts de descans retribuïts dintre de la jornada ordinària (RD902).

10 minuts per possibles incidències retribuïts (5 minuts al 2010 i 5 més al 2012).

Serveis Partits: els 20 primers minuts del servei partit seran descans dintre de la jornada ordinària.

Tot el temps que excedeixi de la jornada mínima efectiva (7h 8m 2010 y 7h 6m al 2011-12) es cobrarà íntegrament. També es podrà compensar amb descanso segons sigui la decisió del conductor/a. Fins a aquest conveni les hores extres eran obligatòries "gràcies" a la signatura dels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT.

Al final del conveni la jornada efectiva de un conductor es veurà reduïda en 130h, sense perduda del poder adquisitiu.

- Resta de col·lectius:

15 minuts diaris de descans retribuïts al 2010. I al 2011, 5 minuts diaris més per arribar així als 20 minuts de descans retribuït.

Durant dues setmanes les cotxeres van ser un intens debat sobre el Preacord, mentre que el Comitè de conveni sempre va dir clar que només signaria si l’Assemblea General de Treballadors/es, sense importar l’afiliació sindical, així ho volia, els sindicalistes de CCOO, UGT, que es diuen de “classe”, i els del SIT van organitzar les seves Assemblees d’afiliats (de entre 50 i 70 treballadors) per declinar, els dos primers, aprovar el conveni i l’últim per signar-lo. En tots tres casos sense importar el que digués l’Assemblea General de Treballadors/es que amb una participació de 2000 persones va aprovar massivament per convertir el Preacord en el nou Conveni col·lectiu.

D’aquesta manera es tanca una lluita per millorar en la qualitat de vida dels treballadors/es i en la seguretat en el Transport Públic, que comportarà una contractació de uns 500 nous companys i companyes, i que ha durat des de finals del 2007 fins a principis del 2009.

Pots trobar vídeos de l’Assemblea General de Treballadors/es a:

http://comitedescansos.blogspot.com/2010/01/video-de-lassemblea-general-de.html

Pots trobar el nou conveni a:

http://comitedescansos.blogspot.com/2010/01/acte-final-del-conveni-collectiu-2009.html

Josep Garganté, delegat CGT Autobusos TMB