ICMA SA, empresa del grup Ruffini, situada en el Polígon Can Jardí de Rubí, es dedica a la construcció de motlles per a la fosa a pressió. Després d’un rigorós ERO temporal comprès entre el 16 de febrer fins al 5 de juliol de 2009, presenta als delegats de personal un ERO d’extinció de contractes laborals per causes objectives que afecta a 12 treballadors. Després d’intenses negociacions infructuoses en que l’empresa es tanca a negociar qualsevol sortida que no sigui l’extinció dels contractes laborals, presenta l’expedient d’extinció per causes objectives davant el Departament de Treball.

El contrainforme presentat pels delegats de ICMA SA davant l’autoritat laboral i la posterior mediació amb l’Inspector de torn, obliguen al Departament de Treball a dictaminar amb NUL·LITAT per defecte de forma el vergonyós informe presentat per l’empresa. Efectivament, el 24 de juliol rebem via burofax per part de la Directora del Servei Territorial del Departamente de Treball, la Sra. Elisenda Giral i Masana, l’informe dictaminant com nul i favorable a les al·legacions aportades pels delegats de CGT, i l’11 d’agost amb data de 25 de juliol 12 companys, dels quals 11 són afiliats a la CGT, 6 majors de 50 anys, reben en els seus domicilis mentre gaudien de les seves vacances la carta d’extinció de la seva relació laboral amb l’empresa.

Entre aquests companys hi ha dos delegats de personal de CGT, Juan Domingo Vela Giner i Manuel Murillo Martos, aquest últim Secretari d’Organització de la CGT del Baix Llobregat. En el burofax d’acomiadament l’empresa insta als treballadors a recollir el Certificat d’Empresa, la indemnització i la liquidació. Els companys passen el 28 d’agost a recollir únicament el Certificat d’Empresa per a poder tramitar la prestació per atur. Atur que no s’ha pogut tramitar ja que l’INEM ho ha denegat, ja que l’empresa ha acomiadat improcedentment als seus treballadors, al no respectar el dictamen de la Direcció del Servei del Departament de Treball.

A data d’avui ens trobem amb 12 companys als quals se’ls deu 1 paga extra i 2 mensualitats, sense poder percebre la prestació per atur a la qual tenen dret, i sense poder rellançar la seva vida laboral, lligats de mans a costa d’una resolució judicial que trigarà mesos en resoldre’s, amb els conseqüents problemes que això ocasiona, com el poder plantar cara a les necessitats tan elementals com l’alimentació.

Davant d’aquesta greu situació els companys han obert un compte de solidaritat a La Caixa, nº de compte: 2100-3144-24-2200070495

I a tot això, quina és la situació econòmica laboral de l’empresa? A la fi de novembre de 2008, en reunió mantinguda amb el Director i responsable de RRHH de ICMA SA., José Navarro Zarza, l’empresa tancava amb un benefici net de més de 500.000 euros i les seves naus estaven lliures d’hipoteca o càrrega fiscal, per a començar inexplicablement al gener de 2009 amb un refinançament del continent (3 naus i 1 pàrquing) i el contingut (maquinària moderna). Qui sap si per a sufragar a posteriori els acomiadaments que va haver-hi a Ruffini SA (40 treballadors) i els d’ALUMEC SL (18 treballadors). Per si això no fos suficient són beneficiaris dels 14 milions d’euros facilitats al sector de l’automoció que no van aconseguir entrar en el pla de competitivitat del sector aprovat pel Ministeri d’Indústria a principis de gener i que dirigeix el Sr. Miguel Sebastián. Entre els beneficiaris figuren empreses com ESSA Palau, Ruffini SA, Serra, Soldadura, Vitron, Manufactures, Mas Plastic o Emtisa. Aquests 14 milions són addicionals als 225 milions que ja van rebre les empreses implantades a Catalunya del pla de competitivitat de l’automoció.

Ara bé, caldrà preguntar als responsables del Grup Ruffini SA, si aquest préstec sense interessos i vinculat a projectes d’inversió es destinarà a tal finalitat o a la reducció de la plantilla de ICMA SA per a posteriorment anar a subcontratar el producte a Xina com habitualment vénen fent, forçant l’evasió de capital i enriquint-se amb el tresor públic. La situació Laboral és estrambòtica, com a mínim, retenint motlles amb necessitat de ser reparats i retardant al màxim projectes en les dependències de l’empresa fins que el conflicte sigui resolt, fent veure que el treball no existeix per la ja pesada crisi que passa el sector de l’automòbil. En aquest apartat el temps juga en la seva contra, ja que han forçat amb les seves polítiques empresarials (recordem que moltes marcades per la CEOE) al tancament de petites empreses motllistes que desgraciadament van desaparèixer. El temps els constreny i les cartes s’estan descobrint.

Secció Sindical CGT ICMA SA

Federació Local de Rubí de la CGT