"Manifest contra l'Europa del Capital i la Guerra Global. No al Tractat de Lisboa" - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

"Manifest contra l’Europa del Capital i la Guerra Global. No al Tractat de Lisboa"
Campanya "U.€. ¿Pa qué?"
divendres 26 de juny de 2009 / La CGT i la seva Acció Social / Visites: 2799
Menéame

Des de diferents posicionaments de lluita per la justícia i la solidaritat ambiental, laboral, social, cultural, educativa, etc, una sèrie de persones i col·lectius hem vingut a coincidir en el nostre profund rebuig al projecte de feroç desenvolupament neoliberal que suposa la Unió Europea. Hem constatat que, al llarg de la seva història, la UE està atemptant contra els drets dels pobles i els drets ecològics, socials, culturals i laborals.

Considerem que la Unió Europea és la plasmació regional de la lògica destructora del capitalisme global en el qual vivim, igual que Estats Units o Japó en són altres. El capitalisme només pot generar destrucció social i ambiental, com demostra contínuament la UE.

Ens oposem a la UE perquè viola els drets dels pobles i fomenta les relacions internacionals injustes. Pressiona als països africans i caribenys i del Pacífic a acceptar els vergonyosos Acords de Lliure Comerç que suposaran aprofundir encara més les diferències entre enriquits i empobrits, beneficiant sobretot a les empreses de capital europeu.

Unit a l’estratègia de pressió exterior, està creixent el militarisme de la UE: s’han enviat tropes a diferents llocs estratègics del globus (Líban, Kosova, Haití, Sudan, Bòsnia...). S’està creant un sistema de posicionament via satèl·lit en tot el globus que tindrà aplicació militar (el Galileu). Els euroexèrcits cada vegada estan més dotats i tenen major capacitat d’intervenció exterior i s’ha aprovat la “Doctrina Solana”, per la qual la Unió pot intervenir militarment en qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos.

A l’interior de la UE també s’està sentint la militarització. Amb la coartada del terrorisme, la UE i els seus estats membres estan retallant les llibertats de la població. Permeten a la policia accedir a les comunicacions telefòniques privades de tot l’any anterior, fomenten l’ús de càmeres de vigilància, es restringeix el pas en els aeroports...

Ens oposem a la UE perquè destrueïx l’entorn. El projecte neoliberal que defensa implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i de consum. Aquestes distàncies són “salvades” a força de grans infraestructures de transport i de connexió energètica. Això implica milers de km2 d’asfalt i formigó; l’increment de les emissions de CO2 (que produïxen el canvi climàtic) i l’amenaça a la biodiversitat causada per la segmentació del territori.

A més, l’impuls que reben les multinacionals per part de la UE dóna suport al model de consumisme irracional i destructiu, aguditzant encara més les seves nefastes conseqüències (producció de residus, malversament energètic, expoli de recursos naturals, deute ecològic...). No és casualitat que la UE sigui la segona emissora de gasos d’efecte hivernacle del planeta en termes absoluts (el 24%) i per càpita.

Això contrasta amb l’aparent preocupació per l’ecologia dels seus mandataris. Denunciem que són només un rentat de cara i que en absolut aborden les causes de la deterioració ambiental.

Ens oposem a la UE perquè està emprenent una ofensiva en tota regla contra els drets socials i laborals, augmentant així les desigualtats. El control de la inflació i el dèficit són objectius de la UE, però no ho són eliminar l’atur i la precarietat. La Unió no recull el dret a una renda bàsica o el de poder habitar en un habitatge confortable.

Aquest debilitament de la protecció social queda reflectit en xifres. En el sí de la UE més d’un terç de la població activa està en situació precària: 19 milions de persones en atur, 21 milions de contractes precaris, 33 milions a temps parcial i un nombre creixent d’assalariats sense papers (immigrants i autòctons). A això se suma que la diferència salarial de les dones respecte als homes és del 28%.

La UE està promovent que es portin a terme reformes estructurals dels mercats de treball dels països membres encaminades a disminuir la protecció dels treballadors i treballadores fins a nivells mínims, dintre del concepte denominat “flexicurity” del mercat laboral, concedint a la patronal majors facilitats per a l’acomiadament “lliure” i la sobreexplotació de la força de treball. L’aprovació de la directiva de les 65 hores de setmana laboral suposaria, a més, una agressió sense precedents contra la lluita històrica per la reducció progressiva del temps de treball remunerat que no faria més que reforçar el ja creixent “dúmping” social existent dintre de la UE.

A això cal afegir que la Unió segueix privatitzant el que encara no està privatitzat. El seu pròxim objectiu són els serveis públics, educació i sanitat al capdavant. Això suposa el desmantellament de conquestes socials històriques a les quals no hem de renunciar.

No és d’estranyar, per tant, que les desigualtats augmentin dintre i fora de la UE. Els desmesurats beneficis de les empreses i les remuneracions dels seus directius contrasten de manera indecent amb els ridículs ingressos de les persones que viuen sota el llindar de la pobresa dintre de les seves fronteres. Segons dades de 2005, eren el 16% de la població de la UE. Els efectes de la pobresa afecten especialment a nens, persones ancianes i aturades.

Especialment sagnant és la violació institucional dels drets humans de les persones immigrants. La UE deporta o rebutja a 500.000 persones cada any. Ara, a més, el Consell ha aprovat una Directiva sobre “procediments i normes comunes en els Estats membres per a la tornada de nacionals de tercers països que es trobin il·legalment en el seu territori”. S’ha guanyat a pols l’àlies amb el qual és més coneguda: Directiva de la Vergonya. Permet la retenció d’immigrants durant 18 mesos sense garantir assistència jurídica gratuïta, el que suposa privar de llibertat a persones que no han comès cap delicte. Aprova l’expulsió d’immigrants amb la prohibició de tornar a la UE en 5 anys. Contempla que aquestes expulsions tinguin com destinació tercers països i no el país d’origen. Habilita la detenció de menors “no acompanyats” i la seva expulsió sense garantia de reagrupament familiar. Les detencions es realitzaran en uns Centres d’Internament que en realitat són presons, nous “Guantánamos” dintre de la pròpia UE. Al seu torn, no es reconeixen drets tan bàsics com el lloc de residència o el vot.

Ens oposem a la UE perquè retalla la participació i les llibertats. La participació popular està limitada per a permetre que les decisions es prenguin de forma més àgil. A Brussel·les hi ha 15.000 lobbistes que es dediquen a pressionar perquè les legislacions que es promulguin en el sí de la Unió serveixin als interessos dels grans capitals. Mentre es fa oïdes sordes al No a la Constitució Europea dels pobles de França i Holanda i se segueix negant el dret de tots els pobles de la UE —incloses les nacions sense Estat— a decidir lliurement el seu futur. Al mateix temps, es reforça la legislació d’excepció en contra de drets i llibertats bàsiques dintre d’aquesta “guerra global contra el terror” que la UE comparteix amb EEUU.

Un exemple claríssim de tot l’anterior és el Tractat de Lisboa, que substituïx a la difunta Constitució Europea. Segons aquest tractat, el creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE. La Unió treballarà per a eliminar els “obstacles” al lliure comerç mundial. El Tractat garanteix la lliure circulació de capitals i aposta per la liberalització i interconnexió del mercat energètic.

La nova estratègia de la Unió, significativament titulada “Europa Global: competint en el món”, persegueix “mantenir la seva competitivitat en el mercat mundial intensificant els seus esforços per a crear oportunitats per a les seves empreses en tercers països. Per a construir empreses fortes, la UE també haurà de crear un entorn més favorable a les empreses dintre de les seves pròpies fronteres”.

Amb la Carta de Drets Fonamentals es retallen els drets ambientals i socials. També manté oberta la porta al desmantellament dels serveis públics, ja que els converteix en simples mercaderies, deixant-los subjectes a les normes de la competència.

Sustentem la nostra oposició al Tractat de Lisboa també en el fet que és clarament antidemocràtic, tant en la manera que ha estat aprovat i com serà ratificat, com en la UE que dissenya en les seves línies. Agreuja les diferències dintre de l’Europa de diverses “velocitats”: els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. Amb les noves competències comunitàries, en matèria de serveis, treball, energia o immigració, s’amplia el nombre dels àmbits en els que les decisions es prendran en la UE i no a nivell estatal. Amb això s’atorga una coartada als governs locals, que podran culpar a instàncies superiors, “inassolibles”, dels desenvolupaments legislatius clarament contraris al benestar de la ciutadania. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, mentre que el Parlament segueix complint un paper subaltern. El Banc Central Europeu no té cap control democràtic.

El Tractat de Lisboa augmenta el poder militar de la Unió per a protegir la seva política neoliberal i donar fortalesa i estabilitat en els mercats internacionals a la seva moneda, l’euro. Això ens sembla deplorable. La UE potencia els euroexèrcits i dóna suport els “atacs preventius”. Comprovem que el Tractat persegueix convertir a la UE en un factor d’estabilitat per al model neoliberal en la nova (i no tan nova) organització del món. Aposta per una Europa militarista, armada i violenta, supeditada a l’OTAN i a les claus de defensa que dicta EEUU. Prohibeix el desarmament, alhora que exigeix millores en les capacitats militars dels estats membres. Això últim es tradueïx en un augment de les despeses militars. Subratlla el dèficit democràtic en la presa de decisions relacionades amb el militar defensiu i ofensiu. Suposa la consagració de la política de control policial repressiu.

Per tot això, ens oposem a la UE i ens congratulem del “NO” irlandès en el referèndum sobre el Tractat de Lisboa. Ens disposem a continuar plantant-li cara a la UE i a treballar per a aconseguir una relació entre pobles i persones completament diferent, basada en la solidaritat, la sostenibilitat, la llibertat i la justícia.

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf
titre documents joints

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. Demanda judicial de vulneració de drets fonamentals contra CINGLES BUS ( SAGALÉS )
  2. Noves diligències pel cas de l’accident d’IQOXE indiquen que l’empresa hauria estat funcionant sense cap Pla d’Autoprotecció homologat des de l’inici de la seva activitat
  3. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  4. Formulari d’afiliació (beta)
  5. Concentració 25-S al Parlament de Catalunya i material Llei Aragonés
  6. Contra la repressió i els nous muntatges policials, llibertat detingudes
  7. Per la reconstrucció del forn i la continuïtat de l’ocupació al Baix Penedès
  8. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  9. La CGT a Parcs i Jardins sobre l’accident al Parc de la Ciutadella
  10. La nefasta tornada a l’escola planificada per la conselleria d’ensenyament va directa al fracàs

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid