Els avanços de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al primer trimestre 2009 (Gener-Març), són devastadors: possiblement els desocupats se situaran en els 4 milions o molt prop i la taxa d’atur en el 17% a l’Estat espanyol. De confirmar-se aquesta dada i en tan sols 12 mesos, els empresaris d’aquest país, amb la permisibilitat dels governs central i autonòmics han destruït l’ocupació generada en quatre anys d’expansió neoliberal.

Des de gener a març s’han perdut entre 550.000 i 650.000 llocs de treball. L’enfonsament del sistema productiu espanyol en el seu vessant de destrucció d’ocupació, no només és a causa del model de creixement productiu de l’economia espanyola (el maó), el qual ha demostrat una absoluta inoperància per a resoldre la necessitat bàsica de la població: el dret a un habitatge digne, a més de fer endeutar-se per a tota la vida a centenars de milers de ciutadans, d’afectar molt seriosament al terreny i contribuir a la petjada ecològica, sinó que, aquest enfonsament és producte, fonamentalment, d’un model de relacions laborals on l’acomiadament sense causa és absolutament lliure i en conseqüència el dret a l’ocupació, deixa de ser un dret bàsic dels més de 21 milions de persones que conformen la població activa en aquests moments.

Els ERO autoritzats en els mesos de gener i febrer del 2009 s’han incrementat en un 468% respecte al mateix període del 2008. Els treballadors afectats per ERO en els mesos de gener i febrer del 2009 han estat 124.998, suposant aquests el 84,4% de tots els afectats en els 12 mesos de 2008 que van ascendir a 148.088 treballadors.

La Indústria es duu el record en els dos primers mesos del 2009, amb un total de 105.625 afectats per ERO, la qual cosa representa un increment respecte al mateix període del 2008 del 2.446,4%. La Construcció en aquests dos mesos del 2009, per ERO van ser 2.641 treballadors afectats, gairebé 8 vegades més que en el mateix període de l’any anterior (la destrucció d’ocupació es fa fonamentalment pels acomiadaments individuals a través de la finalització dels contractes per obra o servei). Els Serveis van destruir col·lectivament per ERO, 14.091 llocs de treball, suposant un increment del 327,5% respecte al mateix període del 2008 i finalment, l’Agricultura va créixer exponencialment i es van veure afectats 2.641 treballadors, quan en el mateix període del 2008 els afectats només van ser 305.

Es destrueïx ocupació perquè el model de Relacions Laborals imperant permet que els empresaris utilitzin el contracte d’obra o servei i/o per circumstàncies de la producció, que són temporals, i el regne “del frau en la contractació” de forma absolutament massiva: dels gairebé 17 milions de contractes realitzats en el 2008, 14,7 milions de contractes van ser temporals i d’aquests el 87,4% tenien contractes bé d’obra o servei, bé per circumstàncies de la producció. L’empresari solament ha d’adduir que es va acabar l’obra o el servei o es van acabar les circumstàncies de la producció i la gent al carrer.

En els acomiadaments individuals poden adduir qualsevol causa (econòmica, productiva, organitzativa, amortització de llocs de treball, disciplinària, etc.) i en la mateixa carta d’acomiadament reconeixen els empresaris que és incerta i que per tant l’acomiadament és improcedent i et consignen la indemnització i al carrer.

En els acomiadaments col·lectius (ERO) les causes són les mateixes (econòmiques, productives, organitzatives, en raó de la competitivitat i del mercat, etc.) i l’Autoritat Laboral autoritza els ERO (suspensius o extintius) en el 90% de tots els presentats. Conseqüència: al carrer.

Aquest és el veritable problema del sistema productiu espanyol, l’absència de drets bàsics del Contracte de Treball. Avui, la llibertat absoluta només correspon al capital, a l’empresariat, gran o petit, del sector financer o de la indústria, nacional o multinacional i el treball, els treballadors, només trobarem una resposta positiva als nostres interessos i drets, quan forcem el canvi de l’actual model de Relacions Laborals, absolutament antidemocràtic i es restitueixin els drets bàsics del treball: l’ocupació i el no ser acomiadats sense causa.

És necessari canviar el model de relacions laborals ja, i retornar al Contracte de Treball drets bàsics: el dret a l’ocupació i el dret a no ser acomiadat sense causa. Per tot això la CGT fa una crida a la defensa de drets laborals i socials, a invertir el model de desenvolupament capitalista i a la mobilització general.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT