Solidaritat Llibertària amb les organitzacions anarquistes del sud de Llatinoamèrica
Campanya de Solidaritat Llibertària amb les organitzacions anarquistes del sud de Llatinoamèrica (FAU d'Uruguai i FAG de Brasil, principalment, i altres de Xile i Argentina) que està coordinant el grup d'acció social de la CGT de Burgos.
Similars plantejaments sorgits en diferents llocs ajuntenn a milers de persones entorn d'una Idea. El Con Sud Americà ve coneixent actuacions barrials, militàncies obreres, ateneus llibertaris: lluita social, un pols constant contra les adversitats –la carestia, règims dictatorials, tortures, assassinats, desaparicions, l'accentuada ombra dels imperialismes… el rostre de més fam i misèria en forma de globalització…
L'A d'Amèrica ha anat prenent forma en agrupacions, associacions, col·lectius, federacions, sindicats… abastant tota la problemàtica social -tant per a conèixer-la com per a operar sobre ella-.Una aposta clara i real per l'anarquisme organitzat i inserit socialment.
Avui, davant la dictadura econòmica del Banc Mundial, l'ALCA, el FMI, les multinacionals i els seus servidorss, assistim a les diferents respostes indígenes, dels Sense Terra, dels desocupats i piqueteros... Associacions, militants, companys i companyes, alè després d'alè, han sostingut el testimoni del socialisme a Llatinoamèrica sota la premissa que: “després de l'experiència del socialisme real, de la dictadura del proletariat i les socialdemocracies… pot dir-se que el socialisme és llibertari o no és”
L'Anarquisme, o és organitzat i social, o no és. Anarquisme organitzat és sinònim de plantejar-se tota la problemàtica que té una societat, tant per a conèixer com per a operar. En el camp popular tractarà de formar forces socials de canvi amb intencionalitat de ruptura i projectant en ell la nostra proposta: autogestió, participació, acció directa, federalisme. Dintre de les files anarquistes aquesta concepció d'inserció en els moviments populars i en contacte amb la problemàtica concreta de la gent i la intenció d'empènyer cap a un procés revolucionari, només troba afinitat, amb l'anarcosindicalisme. Al mateix temps pren distància d'un anarquisme que té una altra estratègia: individualisme, criticisme, només propagació de l'ideal, parcialisme, etc.
La Federación Anarquista d'Uruguai (FAU)
La Federació Anarquista d'Uruguai es constitueïx en 1956. Implicada, des del primer moment, en les lluites obreres i socials del país, apostant per l'enfortiment dels sindicats i l'avanç cap a la unitat obrera. En 1967 el govern uruguaià ordena la dissolució de la FAU, que passa a la clandestinitat fins a 1971. Es reestructura la seva activitat d'acord amb la nova situació: desenvolupament de l'aparell armat, edició d'un setmanal clandestí, xarxa de cases per a funcionament i materials de propaganda, finançament i altres. S'engega la OPR (Organización Popular Revolucionaria) que durà endavant amb bastant èxit una sèrie d'accions: sabotatges, expropiacions econòmiques, segrests de dirigents polítics i patronals, suport armat a vagues, ocupacions de fàbriques, etc. Acorralats per la repressió dels serveis especials dels exèrcits d'Uruguai i Argentina, una cinquantena de companys són assassinats i "desapareguts" -després de ser torturats-, uns altres són condemnats a llargs anys de presó. Cau la dictadura i a partir de 1986 l'organització encara immediatament la seva reorganització.
Avui la seva intervenció social abasta tots els sectors: sindicalment, en les escoles en els consells de pares; en els problemes barrials… Disposen d'una impremta que és una referència dintre de l'esquerra uruguaiana. Tenen en marxa 6 ràdios comunitàries, 4 ateneus i 3 biblioteques. Han creat l'Espai Solidaritat i Suport Mutu amb els Ateneus i les Ràdios per a coordinar-se amb la resta d'organitzacions socials en les diferents activitats i mobilitzacions, participen en múltiples àmbits: medi ambient, presos socials, una cooperativa d'habitatges socials…
La Federació Anarquista Gaucha (FAG) i el FAO
En 1995 es constitueïx la Federació Anarquista Gaucha, fruit de més d'una dècada de militància de les Joventuts Llibertàries de Porto Alegre. El fruit més visible del treball de la FAG ha estat l'engegada del Movimiento Nacional de Catadores y Recicladores (MNCR). Els catadores (treballadors que es dediquen a reciclar directament dels abocadors), a l'organitzar-se per si mateixos, han irromput com una nova força capaç de revolucionar el panorama sociopolític brasiler.
La intervenció de la FAG gira entorn de dos eixos: el pedagògic, esforçant en dignificar-se mitjançant les escoles populars, que recorden als ateneus llibertaris de fa un segle; el reivindicatiu, atacant a l'arrel, a les veritables causes de la misèria dels seus habitatges o de l'absència d'atenció mèdica. A Retinga, un dels barris més populars de Porto Alegre, tenen una seu i un lloc per a activitats, a més d'un taller de serigrafia on imprimeixen els grans cartells que utilitza en les seves campanyes la FAG. Així mateix, en aquesta seu federal tenen oberta al públic la biblioteca de pensament socialista i història social "La Conquista del Pan".
El treball de la FAG ha fet possible la creació del Foro del Anarquismo Organizado (FAO), amb diverses organitzacions coordinades i que es configura com un espai d'articulació per a la intervenció social organitzada dels anarquistes, amb un projecte polític comú i la major influència social possible. Així, existeixen grups en unes deu ciutats, en un país en el qual la seva pròpia dimensió ja suposa un seriós obstacle per al treball en comú. No obstant això les possibilitats que s'obren a Brasil són importants, la pèssima gestió del Partit dels Treballadors (el de Lula) i els escàndols de corrupció, han provocat la caiguda de la credibilitat en els partits polítics.A més de la corrupció, les mesures neoliberals ha estat la causa de l'emigració del camp a les perifèries de les ciutats, on els consabuts problemes de precarietat laboral, prostitució, drogues i altres danys col·laterals del capitalisme s'han encebat en amplis sectors de la població. La gent desencantada de les organitzacions tradicionals esta girant els seus ulls a pràctiques alternatives, amb la tenacitat dels nostres companys brasilers.
El suport mutu no és simple solidaritat, és fer-ho junts
El suport mutu entre persones lliures ha estat i és el veritable motor que ha fet possible l'evolució de la humanitat des de les cavernes fins als nostres dies. El suport mutu és la condició necessària per a construir entre moltes mans la societat, per a aixecar molts mons en aquest món. Construir espais per als béns comunals, guanyar temps i espais de llibertat, aquesta tasca que diàriament realitzem al mateix temps que resistim l'opressió només és possible amb molt d'esforç. El suport mutu és una dels principals senyals d'identitat de l'acció llibertària, l'eina bàsica amb la qual construir l'internacionalisme i teixir les aliances que ens acostin a la Idea. És un concepte que transcendeix el de solidaritat en tant que incorpora la condició de reciprocitat en l'acció.
Però hem de ser conscients que el suport mutu, perquè sigui ple i veritable, ha de ser coherent entre fins i mitjans així com aixecar-se sobre unes premisses que hauríem d'acceptar lliurement de manera prèvia:
- El suport mutu es basa en la igualtat horitzontal de totes les persones que es veuen implicades en el procés. No hi ha, per tant, dirigents i dirigits, organitzacions o persones que ajuden i altres que són ajudades. No "ajudem a" sinó que tots i totes "participem".
- En el suport mutu tots i totes tenim alguna cosa que aportar, alguna cosa que rebre i alguna cosa amb el que comprometre'ns. A diferència d'altres pràctiques, no es tracta d'aportar una quantitat econòmica per al desenvolupament dels projectes, es tracta d'implicar-se de manera activa en la reflexió, el debat i la formulació de noves estratègies d'acció.
- El suport mutu ha de transcendir el marc en el que es mou l'acció empresa. No hem de perdre de vista l'horitzó global del planeta en el que vivim, plantejant les finalitats i els mitjans de la nostra acció concreta de manera tal que puguem enfilar-los amb objectius vàlids a nivells més amplis.
Què anem a fer?
Aquest procés de suport mutu, sent coherents amb l'exposat anteriorment, ha de tenir implicacions per a totes les persones i organitzacions que lliurement decidim sumar-nos al mateix: cal tenir en compte que aquesta aposta estratègica necessita de mitjans.
Llatinoamèrica és enorme, els viatges tenen un cost molt important, moltes de les activitats a nivell llatinoamericà no poden portar-se a terme per falta de mitjans. Ja és admirable com van aconseguint tenir a poc a poc una infraestructura per a anar funcionant i intervenir quotidianament. Per tant, les gents i organitzacions d'aquest costat del toll, per les nostres possibilitats, podem i hem d'ajudar en aquest tema amb un major compromís econòmic amb l'objectiu de, en un primer moment assentar les seves infraestructures per a després passar a donar suport un pla de treball coordinat en tota Llatinoamèrica.
Les gents i organitzacions llatinoamericanes, per la seva banda , ens aniran informant periòdicament del grau d'execució dels projectes acordats i la consecució dels objectius plantejats quant a l'extensió de l'anarquisme a Llatinoamèrica. Aquesta informació es distribuirà mitjançant un butlletí de periodicitat trimestral que serà enviat per correu electrònic. Es coordinarà un debat, sobre quines són les raons que impedeixen a l'anarquisme organitzat no estar realment coordinat en un món totalment globalitzat i internacionalitzat, i per tant, amb un pes mínim. També es tractarà d'adequar l'anarquisme a la conjuntura mundial, a la globalització, etc.., en definitiva tenir un discurs actualitzat, coherent i veritablement transformador de l'anarquisme.
Com col·laborar
Les qüestions logístiques –entre unes altres– d'aquest procés (centralizació d'aportacions econòmiques, distribució del butlletí…) les assumeix el Grup de Treball Solidaritat Llibertària, conformat en el Sindicat Únic de la CGT de Burgos, amb tot el que això suposa de rendiment de comptes.
Per a les persones i organitzacions proposem dues maneres de fer les aportacions econòmiques:
- Aportació periòdica mantinguda en el temps en funció de les possibilitats econòmiques de cada organització o persona. En aquest cas s'emetrà un rebut per la quantitat i la periodicitat indicada.
- Aportació única d'una quantitat concreta. En aquest cas s'haurà d'ingressar l'aportació en el compte específic de Solidaridad Libertaria de la CGT de Burgos (Caja Laboral 3035 0244 502440009988)
Per a participar en aquesta campanya de suport mutu amb l'anarquisme organitzat i inserit socialment del con sud llatinoamericà et demanem que et posis en contacte amb:
CGT - Solidaridad Libertaria, C/Calera 12, 09002 Burgos
També pots fer-nos arribar les teves dades a través del correu electrònic escrivint a: solidaridadlibertaria.cgtburgos@gmail.com
Attached documents