Entrevista amb Yannis Androulidakis, secretari d'internacional del sindicat grec ESE (anarco-sindicalista), sobre la situació existent a Grècia en aquests moments - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Entrevista amb Yannis Androulidakis, secretari d’internacional del sindicat grec ESE (anarco-sindicalista), sobre la situació existent a Grècia en aquests moments
divendres 12 de desembre de 2008 / Articles opinió / Visites: 3552
Menéame

- Pots posar-nos en antecedents de les circumstàncies de la mort d’Alexis?

Fa ja tres anys que la policia grega ha establit una estratègia de provocació al districte d’Exârcheia, barri historicopopular d’Atenes, llar de molts estudiants, joves i llibertaris.

Les patrulles de la policia han augmentat en els últims temps i s’han fet quotidians els insults d’aquests policies contra la gent del barri.

Pel que fa a l’assassinat del jove de 15 anys d’edat, tots els testimonis (els veïns, transeünts etc) sostenen que la policia va provocar a un grup de joves insultant-los. Quan els joves van respondre, la policia va aparcar el seu cotxe dirigint-se al lloc on els joves estaven asseguts i van disparar tres vegades. Els testimonis afirmen que l’assassí va disparar directament sobre Alexandros, qui va caure mort en la vorera.

- Quines són les pràctiques de la policia grega?

Des del final de la dictadura dels coronels, diverses dotzenes de persones han sigut assassinades per la policia. Entre ells, Mikalis Kaltezas, un militant anarquista de 15 anys en 1985, Issidoros Issidoropoulos, militant d’esquerra, 16 anys en 1976, els manifestants Koumis i Kanellopoulou, però també un nombre infinit d’immigrants i minories ètniques (gitanos, turcs de la Tràcia, etc.) Recentment, la policia també havia assassinat un jove amb discapacitat.

Al mateix temps, tenim una infinitat de casos de tortura contra els activistes militants, els manifestants i els immigrants detinguts, i una sistemàtica i injustificada utilització de bombes de gas lacrimogen i els productes químics durant tots els esdeveniments.

Cal subratllar que la policia envolta tradicionalment les manifestacions a Grècia.

Finalment, m’agradaria afegir que mai un policia va ser mort a Grècia pels manifestants, i mai un policia - fins i tot condemnat pels tribunals - ha passat més de 2,5 anys a la presó.

- Quin és l’estat de rebel·lió?

En quasi totes les capitals dels departaments del país, la revolta es va encendre. A Tessalònica, en Agrinion, Yannena, en tota Creta, es repeteixen els enfrontaments entre manifestants i la policia. En Patras, la policia va atacar els manifestants acompanyats per un batalló armat de neonazis, que diuen ser "ciutadans indignats".

A Atenes, tots els dies hi ha 2 o 3 manifestacions diferents, amb desenes de milers de participants. Van ser 20.000 els manifestants en solidaritat amb Alexandros Grigoropoulos durant el seu funeral. No va ser en absolut un “tumult ofuscat”  [1] com els mitjans de comunicació han dit. Al contrari, el moviment segueix ...

Els objectius dels manifestants són els bancs i les grans empreses multinacionals que són símbols de la misèria i l’angoixa del poble.

La revolta reuneix joves i vells, no només els militants i activistes, sinó també persones no polititzades.

Es tracta de la major revolta des de la 2a Guerra Mundial i la guerra civil que va seguir a Grècia. Aquesta és potser la major revolta en els últims 40 anys en el món occidental. Per a nosaltres, és també una revolta absolutament legítima.

- Més enllà de l’assassinat del jove, hi ha altres raons que expliquen aquesta explosió ?

Som la primera generació de postguerra que viu en pitjors condicions de treball i econòmiques que els nostres pares.

A Grècia, sovint es parla de "la generació de 700 euros". Sense cap dubte, aquest és un lema que reflecteix la realitat, ja que la gran majoria dels joves menors de 30 anys té salaris inferiors a 700 euros. Hi ha més contractes de treball precaris. El treball en negre és molt fort també. La patronal acomiada en nom de la ’’crisi’’. Alhora que el capital grec gaudeix d’una enorme rendibilitat gràcies al saqueig dels països dels Balcans.

La situació és encara pitjor per als immigrants que pateixen les lleis racistes, la xenofòbia generalitzada a Grècia i la impunitat dels grups nazis. Cal assenyalar que la participació dels immigrants en aquest moviment és prou més gran que de costum, que són les primeres víctimes de la repressió estatal: sobre uns 400 detinguts, la meitat són immigrants.

En el que concerneix la política i la corrupció, jo vos donaré alguns elements que resumixen la situació política grega.

Recentment, va esclatar un escàndol dit de "Vatopedi". El govern ha ofert sòl públic a l’església ... (!!!).

Recordaré també que dues famílies (Papandréou per al centre-esquerra, el PASOK, i Caramanlis per a la dreta) han governat 34 anys sobre els 40 últims anys a Grècia.

Cal afegir la desastrosa gestió per l’Estat dels incendis de l’estiu de 2007 i les seves conseqüències, el desmantellament de la Seguretat Social per les lleis dels socialistes en 2001 i de la dreta en 2006, la privatització de l’electricitat , Ports i Olympic Airways.


Entrevistat el dimecres, 10 de desembre, per Jérémie, Secretari d’Internacional de la CNT francesa.


Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Notes

[1Nota de la traducció: A l’original, en francès, posava "sédition aveugle", que literalment significaria "sedició cega"

2 Missatges

  • Crónica de l’enterrament d’Alexandros (el que El País no va contar)
    Publicat en Alasbarricadas (http://www.alasbarricadas.org/noticias) el 12.12.2008 - 12:36

    Diu aquest matí (10 de desembre) l’enviada especial d’El País (per fi s’han decidit a enviar a algú, per cert, ja que fins ara s’havien limitat a reproduir notícies de la premsa grega, i, sigui dit de passada, dels periòdics més conservadors):

    “”Passades les quatre del vespre, hora local (una hora menys a l’Espanya peninsular), el taüt blanc amb les restes d’Alexis va desaparèixer del pla. Les imatges següents, minuts després, van ser ja de disturbis i enfrontaments.“”

    L’enviada especial d’El País es queda a l’hotel viendo la tele? No importa. Alguns de nosaltres estàvem allí.

    L’enterrament va tenir lloc en Palio Faliro, un barri a uns vuit quilòmetres del centre d’Atenes. A aquestes hores el Politejnío està relativament en calma. No hi ha policia als voltants.

    Davant l’església es concentra una multitud de gent, en especial adolescents, molts d’ells amb els seus pares. Una mica a la llunyania comença a reunir-se també gran quantitat de policia. Els meus companys grecs insisteixen que precisi que no es tractava d’antidisturbis, sinó de motoristes. Anaven armats.

    Dels carrers adjacents van arribant cada vegada més jóvens. Veiem mares cridant des del balcó als seus fills que tornin a casa. En va. Parlem de nois de classe mitjana acomodada, vestits amb roba de marca, que probablement mai han estat en Exarjia i res saben de política.

    De sobte un motorista saca una arma i dispara tres vegades al cel. (Posteriorment el policia afirma que va traure l’arma per por, perquè es van sentir amenaçats –Amenaçats per tenir enfront d’ells a nens, i la via lliure a les seves esquenes.) Es desencadena el caos. Els xavals corren a recollir els casquet de les bales. La policia torna a disparar al cel unes deu vegades. Llavors, i només llavors, és quan comencen els disturbis i els enfrontaments. Sí, es produeixen importants destrosses a la zona i els voltants.

    Està filmat per càmeres de televisió. És una llàstima que l’enviada especial d’EEl País no solament es limités a quedar-se veient la tele, sinó que a més ni tan sols no es prengués la molèstia de fer un cop d’ull als diferents canals.

    I continua dient:

    “”A la plaça Sintagma, el quilòmetre zero d’Atenes, es va fer de nit prematurament entorn de les dos del vespre. El fum negre produït per plàstics cremats es mesclava amb els pots de fum disparats pels antiavalots.“”

    Després es perd en comparacions amb la Intifada, en David i Goliat, en la desproporció del recurs a la força per part d’ambdós bans, es fa un passeig per Tessalònica i torna a la plaça Sintagma per a dir que alguns manifestants “”no es van conformar de llançar pedres, també van usar tanques, pals i papereres. I els més radicals còctels molòtov“” . Només en el següent paràgraf, darrere d’haver esmentat la manifestació convocada pel partit comunista grec, deixa caure, quasi per descuit, que “”l’altra concentració“” (la de Sintagma) era “”majoritàriament estudiantil“” i “”va concentrar a milers de participants“”.

    Curiosa manera de contar el succeït. No diem “falsa”. Diem només “curiosa”. El que conta és cert, però tan parcial, tan absolutament esbiaixat i tan estratègicament exposat, que al final poc té a veure amb el que vam presenciar els que allà érem.

    Era, efectivament, una manifestació estudiantil. Parlem de nois de col·legis i instituts entre onze i divuit anys, majoritàriament acompanyats pels seus professors i els seus pares. Havien arribat escoles senceres de tota la ciutat i de l’Àtica. Pretenia ser una manifestació pacífica.

    Els manifestants s’asseuen davant del Parlament. Els més joves, directament nens, ocupen les primeres files.

    La policia els rodeja totalment. La plaça va omplint-se de gent.

    La policia intenta desallotjar els manifestants a empentes i cops de peu (contra les primeres files, les dels xiquets). Els nens no es mouen. La policia treu esprais lacrimògens i comencen a ruixar-los. Els professors i els pares corren cap a les primeres files i s’enfronten a la policia a crits: "Però què feu? No veieu que són nens? Preteneu matar-nos-els a tots? ". És cert: alguna pedra comença a caure’ls. La policia es posa nerviosa, es guarda els esprais i llança pels aires un pot de gasos lacrimògens. I és llavors, i només llavors, quan es desencadena la batalla campal, quan els que han anat concentrant-se als voltants de la plaça no es conformen de llançar pedres, sinó que recorren a tanques, pals i papereres.

    I continua dient l’enviada especial:

    “”Saludem i donem la benvinguda als jóvens que no es cobreixen la cara“”, era la consigna més repetida entre els professors i els estudiants que van participar en la primera marxa del matí.

    Tampoc diem que sigui fals. No diem que no hagi encaputxats radicals i vàndals. N’hi ha. Però no són tants. Els carrers estan plens de gent a totes hores, i a les nits, als voltants del Politejnío, tots podríem passar per encaputxats, entre altres coses perquè hem de sortir amb gorra (cauen ous, tomaques, pedres i fins i tot algun còctel molòtov de balcons de cases particulars en quant passa la policia), els ulls untats amb vaselina, mocadors mullats sobre el nas i la boca, o màscares. Portem quatre dies llargs respirant lacrimògens (hi ha testimonis que han llançat pots nord-americans caducats, la qual cosa ha complicat encara més les coses – El ministre de Sanitat va demanar fa uns dies a la policia que moderara l’ús de lacrimògens, va comentar que fins i tot el personal mèdic té problemes per a respirar quan atén als ferits).

    I diu a més:

    “”Dues paraules es repeteixen en gran manera aquests dies en els mitjans de comunicació i als carrers: hooligans i vàndals. Una altra frase favorita és: “Atenes sembla Iraq"“”.

    Suposem que això és el que es repeteix sobretot en els mitjans de comunicació estrangers. Quants als carrers, està clar que depèn de amb qui parli cada u. La frase que més hem sentit nosaltres fins i tot en els pitjors moments, quan tot el centre d’Atenes cremava i la situació estava totalment fora de control, era: “Iparji logos” (Hi ha motius).

    La situació és sorprenent. Des del principi als carrers hi ha moltíssima gent fins ben avançada la matinada, però com més s’obstinen els mitjans en què es tracta sobretot de petits grups de vàndals radicals i anarquistes, més gent surt al carrer. I els que al principi es limitaven a fer acte de presència comencen ara a animar-se a llançar alguna pedra que una altra.

    Està clar que a Atenes només els vàndals són fotogènics.

    http://www.rebelion.org/noticia.php?id=773088

    El País (10 de desembre):
    http://www.elpais.com/articulo/internacional/sepelio/victima/policial/agudiza/protestas/Grecia/elpepuint/20081210elpepiint_2/Tes

    Veure en línia : Publicat a www.alasbarricadas.org

    repondre message

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  2. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  3. El govern prepara una privatització massiva. Aturem la #LleiAragonés
  4. Crida de la CGT de Catalunya a la mobilització contra la #LleiAragonés
  5. Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i que les fagin fixes
  6. Concentració 25-S al Parlament de Catalunya i material Llei Aragonés
  7. Buch i Marlaska han de dimitir, BRIMO i UIP dissolució
  8. Formulari d’afiliació (beta)
  9. Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió
  10. Contra la repressió i els nous muntatges policials, llibertat detingudes

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid