Crónica de l’enterrament d’Alexandros (el que El País no va contar)
Publicat en Alasbarricadas (http://www.alasbarricadas.org/noticias) el 12.12.2008 - 12:36

Diu aquest matí (10 de desembre) l’enviada especial d’El País (per fi s’han decidit a enviar a algú, per cert, ja que fins ara s’havien limitat a reproduir notícies de la premsa grega, i, sigui dit de passada, dels periòdics més conservadors):

“”Passades les quatre del vespre, hora local (una hora menys a l’Espanya peninsular), el taüt blanc amb les restes d’Alexis va desaparèixer del pla. Les imatges següents, minuts després, van ser ja de disturbis i enfrontaments.“”

L’enviada especial d’El País es queda a l’hotel viendo la tele? No importa. Alguns de nosaltres estàvem allí.

L’enterrament va tenir lloc en Palio Faliro, un barri a uns vuit quilòmetres del centre d’Atenes. A aquestes hores el Politejnío està relativament en calma. No hi ha policia als voltants.

Davant l’església es concentra una multitud de gent, en especial adolescents, molts d’ells amb els seus pares. Una mica a la llunyania comença a reunir-se també gran quantitat de policia. Els meus companys grecs insisteixen que precisi que no es tractava d’antidisturbis, sinó de motoristes. Anaven armats.

Dels carrers adjacents van arribant cada vegada més jóvens. Veiem mares cridant des del balcó als seus fills que tornin a casa. En va. Parlem de nois de classe mitjana acomodada, vestits amb roba de marca, que probablement mai han estat en Exarjia i res saben de política.

De sobte un motorista saca una arma i dispara tres vegades al cel. (Posteriorment el policia afirma que va traure l’arma per por, perquè es van sentir amenaçats –Amenaçats per tenir enfront d’ells a nens, i la via lliure a les seves esquenes.) Es desencadena el caos. Els xavals corren a recollir els casquet de les bales. La policia torna a disparar al cel unes deu vegades. Llavors, i només llavors, és quan comencen els disturbis i els enfrontaments. Sí, es produeixen importants destrosses a la zona i els voltants.

Està filmat per càmeres de televisió. És una llàstima que l’enviada especial d’EEl País no solament es limités a quedar-se veient la tele, sinó que a més ni tan sols no es prengués la molèstia de fer un cop d’ull als diferents canals.

I continua dient:

“”A la plaça Sintagma, el quilòmetre zero d’Atenes, es va fer de nit prematurament entorn de les dos del vespre. El fum negre produït per plàstics cremats es mesclava amb els pots de fum disparats pels antiavalots.“”

Després es perd en comparacions amb la Intifada, en David i Goliat, en la desproporció del recurs a la força per part d’ambdós bans, es fa un passeig per Tessalònica i torna a la plaça Sintagma per a dir que alguns manifestants “”no es van conformar de llançar pedres, també van usar tanques, pals i papereres. I els més radicals còctels molòtov“” . Només en el següent paràgraf, darrere d’haver esmentat la manifestació convocada pel partit comunista grec, deixa caure, quasi per descuit, que “”l’altra concentració“” (la de Sintagma) era “”majoritàriament estudiantil“” i “”va concentrar a milers de participants“”.

Curiosa manera de contar el succeït. No diem “falsa”. Diem només “curiosa”. El que conta és cert, però tan parcial, tan absolutament esbiaixat i tan estratègicament exposat, que al final poc té a veure amb el que vam presenciar els que allà érem.

Era, efectivament, una manifestació estudiantil. Parlem de nois de col·legis i instituts entre onze i divuit anys, majoritàriament acompanyats pels seus professors i els seus pares. Havien arribat escoles senceres de tota la ciutat i de l’Àtica. Pretenia ser una manifestació pacífica.

Els manifestants s’asseuen davant del Parlament. Els més joves, directament nens, ocupen les primeres files.

La policia els rodeja totalment. La plaça va omplint-se de gent.

La policia intenta desallotjar els manifestants a empentes i cops de peu (contra les primeres files, les dels xiquets). Els nens no es mouen. La policia treu esprais lacrimògens i comencen a ruixar-los. Els professors i els pares corren cap a les primeres files i s’enfronten a la policia a crits: "Però què feu? No veieu que són nens? Preteneu matar-nos-els a tots? ". És cert: alguna pedra comença a caure’ls. La policia es posa nerviosa, es guarda els esprais i llança pels aires un pot de gasos lacrimògens. I és llavors, i només llavors, quan es desencadena la batalla campal, quan els que han anat concentrant-se als voltants de la plaça no es conformen de llançar pedres, sinó que recorren a tanques, pals i papereres.

I continua dient l’enviada especial:

“”Saludem i donem la benvinguda als jóvens que no es cobreixen la cara“”, era la consigna més repetida entre els professors i els estudiants que van participar en la primera marxa del matí.

Tampoc diem que sigui fals. No diem que no hagi encaputxats radicals i vàndals. N’hi ha. Però no són tants. Els carrers estan plens de gent a totes hores, i a les nits, als voltants del Politejnío, tots podríem passar per encaputxats, entre altres coses perquè hem de sortir amb gorra (cauen ous, tomaques, pedres i fins i tot algun còctel molòtov de balcons de cases particulars en quant passa la policia), els ulls untats amb vaselina, mocadors mullats sobre el nas i la boca, o màscares. Portem quatre dies llargs respirant lacrimògens (hi ha testimonis que han llançat pots nord-americans caducats, la qual cosa ha complicat encara més les coses – El ministre de Sanitat va demanar fa uns dies a la policia que moderara l’ús de lacrimògens, va comentar que fins i tot el personal mèdic té problemes per a respirar quan atén als ferits).

I diu a més:

“”Dues paraules es repeteixen en gran manera aquests dies en els mitjans de comunicació i als carrers: hooligans i vàndals. Una altra frase favorita és: “Atenes sembla Iraq"“”.

Suposem que això és el que es repeteix sobretot en els mitjans de comunicació estrangers. Quants als carrers, està clar que depèn de amb qui parli cada u. La frase que més hem sentit nosaltres fins i tot en els pitjors moments, quan tot el centre d’Atenes cremava i la situació estava totalment fora de control, era: “Iparji logos” (Hi ha motius).

La situació és sorprenent. Des del principi als carrers hi ha moltíssima gent fins ben avançada la matinada, però com més s’obstinen els mitjans en què es tracta sobretot de petits grups de vàndals radicals i anarquistes, més gent surt al carrer. I els que al principi es limitaven a fer acte de presència comencen ara a animar-se a llançar alguna pedra que una altra.

Està clar que a Atenes només els vàndals són fotogènics.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=773088

El País (10 de desembre): http://www.elpais.com/articulo/internacional/sepelio/victima/policial/agudiza/protestas/Grecia/elpepuint/20081210elpepiint_2/Tes