Pàgina principal del llocActualitatArticles opinió

Darrera actulització :
diumenge 7 de febrer de 2010
Estadístiques de publicació :
3453 Articles
Cap breu
55 Llocs Web
10 Autors

Estadístiques de les visites :
34 avui
1578 ahir
1105642 des del principi
     
Del web
Enviar la referència d´aquest document per email title=
Entrevista amb Yannis Androulidakis, secretari d’internacional del sindicat grec ESE (anarco-sindicalista), sobre la situació existent a Grècia en aquests moments
divendres 12 de desembre de 2008
per webcat
popularitat : 2%

- Pots posar-nos en antecedents de les circumstàncies de la mort d’Alexis?

Fa ja tres anys que la policia grega ha establit una estratègia de provocació al districte d’Exârcheia, barri historicopopular d’Atenes, llar de molts estudiants, joves i llibertaris.

Les patrulles de la policia han augmentat en els últims temps i s’han fet quotidians els insults d’aquests policies contra la gent del barri.

Pel que fa a l’assassinat del jove de 15 anys d’edat, tots els testimonis (els veïns, transeünts etc) sostenen que la policia va provocar a un grup de joves insultant-los. Quan els joves van respondre, la policia va aparcar el seu cotxe dirigint-se al lloc on els joves estaven asseguts i van disparar tres vegades. Els testimonis afirmen que l’assassí va disparar directament sobre Alexandros, qui va caure mort en la vorera.

- Quines són les pràctiques de la policia grega?

Des del final de la dictadura dels coronels, diverses dotzenes de persones han sigut assassinades per la policia. Entre ells, Mikalis Kaltezas, un militant anarquista de 15 anys en 1985, Issidoros Issidoropoulos, militant d’esquerra, 16 anys en 1976, els manifestants Koumis i Kanellopoulou, però també un nombre infinit d’immigrants i minories ètniques (gitanos, turcs de la Tràcia, etc.) Recentment, la policia també havia assassinat un jove amb discapacitat.

Al mateix temps, tenim una infinitat de casos de tortura contra els activistes militants, els manifestants i els immigrants detinguts, i una sistemàtica i injustificada utilització de bombes de gas lacrimogen i els productes químics durant tots els esdeveniments.

Cal subratllar que la policia envolta tradicionalment les manifestacions a Grècia.

Finalment, m’agradaria afegir que mai un policia va ser mort a Grècia pels manifestants, i mai un policia - fins i tot condemnat pels tribunals - ha passat més de 2,5 anys a la presó.

- Quin és l’estat de rebel·lió?

En quasi totes les capitals dels departaments del país, la revolta es va encendre. A Tessalònica, en Agrinion, Yannena, en tota Creta, es repeteixen els enfrontaments entre manifestants i la policia. En Patras, la policia va atacar els manifestants acompanyats per un batalló armat de neonazis, que diuen ser "ciutadans indignats".

A Atenes, tots els dies hi ha 2 o 3 manifestacions diferents, amb desenes de milers de participants. Van ser 20.000 els manifestants en solidaritat amb Alexandros Grigoropoulos durant el seu funeral. No va ser en absolut un “tumult ofuscat”  [1] com els mitjans de comunicació han dit. Al contrari, el moviment segueix …

Els objectius dels manifestants són els bancs i les grans empreses multinacionals que són símbols de la misèria i l’angoixa del poble.

La revolta reuneix joves i vells, no només els militants i activistes, sinó també persones no polititzades.

Es tracta de la major revolta des de la 2a Guerra Mundial i la guerra civil que va seguir a Grècia. Aquesta és potser la major revolta en els últims 40 anys en el món occidental. Per a nosaltres, és també una revolta absolutament legítima.

- Més enllà de l’assassinat del jove, hi ha altres raons que expliquen aquesta explosió ?

Som la primera generació de postguerra que viu en pitjors condicions de treball i econòmiques que els nostres pares.

A Grècia, sovint es parla de "la generació de 700 euros". Sense cap dubte, aquest és un lema que reflecteix la realitat, ja que la gran majoria dels joves menors de 30 anys té salaris inferiors a 700 euros. Hi ha més contractes de treball precaris. El treball en negre és molt fort també. La patronal acomiada en nom de la ’’crisi’’. Alhora que el capital grec gaudeix d’una enorme rendibilitat gràcies al saqueig dels països dels Balcans.

La situació és encara pitjor per als immigrants que pateixen les lleis racistes, la xenofòbia generalitzada a Grècia i la impunitat dels grups nazis. Cal assenyalar que la participació dels immigrants en aquest moviment és prou més gran que de costum, que són les primeres víctimes de la repressió estatal: sobre uns 400 detinguts, la meitat són immigrants.

En el que concerneix la política i la corrupció, jo vos donaré alguns elements que resumixen la situació política grega.

Recentment, va esclatar un escàndol dit de "Vatopedi". El govern ha ofert sòl públic a l’església … (!!!).

Recordaré també que dues famílies (Papandréou per al centre-esquerra, el PASOK, i Caramanlis per a la dreta) han governat 34 anys sobre els 40 últims anys a Grècia.

Cal afegir la desastrosa gestió per l’Estat dels incendis de l’estiu de 2007 i les seves conseqüències, el desmantellament de la Seguretat Social per les lleis dels socialistes en 2001 i de la dreta en 2006, la privatització de l’electricitat , Ports i Olympic Airways.


Entrevistat el dimecres, 10 de desembre, per Jérémie, Secretari d’Internacional de la CNT francesa.


 

[1] Nota de la traducció: A l’original, en francès, posava "sédition aveugle", que literalment significaria "sedició cega"


Comentar aquest article
Missatges del Fòrum :
[Video] 7º día en Grecia: Pese a la "verdad" oficial, la protesta sigue en la calle
divendres 12 de desembre de 2008
per  webcat

Respondre aquest missatge Fil de tòpic

Crónica de l’enterrament d’Alexandros (el que El País no va contar)
divendres 12 de desembre de 2008
per  webcat

Crónica de l’enterrament d’Alexandros (el que El País no va contar)
Publicat en Alasbarricadas (http://www.alasbarricadas.org/noticias) el 12.12.2008 - 12:36

Diu aquest matí (10 de desembre) l’enviada especial d’El País (per fi s’han decidit a enviar a algú, per cert, ja que fins ara s’havien limitat a reproduir notícies de la premsa grega, i, sigui dit de passada, dels periòdics més conservadors):

“”Passades les quatre del vespre, hora local (una hora menys a l’Espanya peninsular), el taüt blanc amb les restes d’Alexis va desaparèixer del pla. Les imatges següents, minuts després, van ser ja de disturbis i enfrontaments.“”

L’enviada especial d’El País es queda a l’hotel viendo la tele? No importa. Alguns de nosaltres estàvem allí.

L’enterrament va tenir lloc en Palio Faliro, un barri a uns vuit quilòmetres del centre d’Atenes. A aquestes hores el Politejnío està relativament en calma. No hi ha policia als voltants.

Davant l’església es concentra una multitud de gent, en especial adolescents, molts d’ells amb els seus pares. Una mica a la llunyania comença a reunir-se també gran quantitat de policia. Els meus companys grecs insisteixen que precisi que no es tractava d’antidisturbis, sinó de motoristes. Anaven armats.

Dels carrers adjacents van arribant cada vegada més jóvens. Veiem mares cridant des del balcó als seus fills que tornin a casa. En va. Parlem de nois de classe mitjana acomodada, vestits amb roba de marca, que probablement mai han estat en Exarjia i res saben de política.

De sobte un motorista saca una arma i dispara tres vegades al cel. (Posteriorment el policia afirma que va traure l’arma per por, perquè es van sentir amenaçats –Amenaçats per tenir enfront d’ells a nens, i la via lliure a les seves esquenes.) Es desencadena el caos. Els xavals corren a recollir els casquet de les bales. La policia torna a disparar al cel unes deu vegades. Llavors, i només llavors, és quan comencen els disturbis i els enfrontaments. Sí, es produeixen importants destrosses a la zona i els voltants.

Està filmat per càmeres de televisió. És una llàstima que l’enviada especial d’EEl País no solament es limités a quedar-se veient la tele, sinó que a més ni tan sols no es prengués la molèstia de fer un cop d’ull als diferents canals.

I continua dient:

“”A la plaça Sintagma, el quilòmetre zero d’Atenes, es va fer de nit prematurament entorn de les dos del vespre. El fum negre produït per plàstics cremats es mesclava amb els pots de fum disparats pels antiavalots.“”

Després es perd en comparacions amb la Intifada, en David i Goliat, en la desproporció del recurs a la força per part d’ambdós bans, es fa un passeig per Tessalònica i torna a la plaça Sintagma per a dir que alguns manifestants “”no es van conformar de llançar pedres, també van usar tanques, pals i papereres. I els més radicals còctels molòtov“” . Només en el següent paràgraf, darrere d’haver esmentat la manifestació convocada pel partit comunista grec, deixa caure, quasi per descuit, que “”l’altra concentració“” (la de Sintagma) era “”majoritàriament estudiantil“” i “”va concentrar a milers de participants“”.

Curiosa manera de contar el succeït. No diem “falsa”. Diem només “curiosa”. El que conta és cert, però tan parcial, tan absolutament esbiaixat i tan estratègicament exposat, que al final poc té a veure amb el que vam presenciar els que allà érem.

Era, efectivament, una manifestació estudiantil. Parlem de nois de col·legis i instituts entre onze i divuit anys, majoritàriament acompanyats pels seus professors i els seus pares. Havien arribat escoles senceres de tota la ciutat i de l’Àtica. Pretenia ser una manifestació pacífica.

Els manifestants s’asseuen davant del Parlament. Els més joves, directament nens, ocupen les primeres files.

La policia els rodeja totalment. La plaça va omplint-se de gent.

La policia intenta desallotjar els manifestants a empentes i cops de peu (contra les primeres files, les dels xiquets). Els nens no es mouen. La policia treu esprais lacrimògens i comencen a ruixar-los. Els professors i els pares corren cap a les primeres files i s’enfronten a la policia a crits: "Però què feu? No veieu que són nens? Preteneu matar-nos-els a tots? ". És cert: alguna pedra comença a caure’ls. La policia es posa nerviosa, es guarda els esprais i llança pels aires un pot de gasos lacrimògens. I és llavors, i només llavors, quan es desencadena la batalla campal, quan els que han anat concentrant-se als voltants de la plaça no es conformen de llançar pedres, sinó que recorren a tanques, pals i papereres.

I continua dient l’enviada especial:

“”Saludem i donem la benvinguda als jóvens que no es cobreixen la cara“”, era la consigna més repetida entre els professors i els estudiants que van participar en la primera marxa del matí.

Tampoc diem que sigui fals. No diem que no hagi encaputxats radicals i vàndals. N’hi ha. Però no són tants. Els carrers estan plens de gent a totes hores, i a les nits, als voltants del Politejnío, tots podríem passar per encaputxats, entre altres coses perquè hem de sortir amb gorra (cauen ous, tomaques, pedres i fins i tot algun còctel molòtov de balcons de cases particulars en quant passa la policia), els ulls untats amb vaselina, mocadors mullats sobre el nas i la boca, o màscares. Portem quatre dies llargs respirant lacrimògens (hi ha testimonis que han llançat pots nord-americans caducats, la qual cosa ha complicat encara més les coses – El ministre de Sanitat va demanar fa uns dies a la policia que moderara l’ús de lacrimògens, va comentar que fins i tot el personal mèdic té problemes per a respirar quan atén als ferits).

I diu a més:

“”Dues paraules es repeteixen en gran manera aquests dies en els mitjans de comunicació i als carrers: hooligans i vàndals. Una altra frase favorita és: “Atenes sembla Iraq"“”.

Suposem que això és el que es repeteix sobretot en els mitjans de comunicació estrangers. Quants als carrers, està clar que depèn de amb qui parli cada u. La frase que més hem sentit nosaltres fins i tot en els pitjors moments, quan tot el centre d’Atenes cremava i la situació estava totalment fora de control, era: “Iparji logos” (Hi ha motius).

La situació és sorprenent. Des del principi als carrers hi ha moltíssima gent fins ben avançada la matinada, però com més s’obstinen els mitjans en què es tracta sobretot de petits grups de vàndals radicals i anarquistes, més gent surt al carrer. I els que al principi es limitaven a fer acte de presència comencen ara a animar-se a llançar alguna pedra que una altra.

Està clar que a Atenes només els vàndals són fotogènics.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=773088

El País (10 de desembre): http://www.elpais.com/articulo/internacional/sepelio/victima/policial/agudiza/protestas/Grecia/elpepuint/20081210elpepiint_2/Tes



Publicat a www.alasbarricadas.org

Respondre aquest missatge Fil de tòpic

També en aquesta secció
  1. El nostre deute amb Haití
    7 de febrer de 2010

  2. Pel cinema en català, ara i aquí
    25 de gener de 2010

  3. Seat: la vaga indefinida, decidida espontàniament i autonomament pels treballadors està donant bons resultats
    23 de gener de 2010

  4. Insubmissió. Vint anys després
    23 de gener de 2010

  5. Felicitats, Anarcosindicalisme
    21 de gener de 2010

  6. La reconstrucció d’Haití i els missioners del fusell i de la xequera
    19 de gener de 2010

  7. Si un cec guia un altre cec… (apunts sobre la presidència espanyola de la UE)
    15 de gener de 2010

  8. Davant les paraules de l’arquebisbe de Granada: fartes ja d’estar fartes
    14 de gener de 2010

  9. Els anys de la Barcelona popular i revolucionària
    5 de gener de 2010

  10. El Sàhara després d’Aminatu
    5 de gener de 2010

  11. Crítica i autocrítica, ‘manual de guariment de la pestilència’
    31 de desembre de 2009

  12. Desmilitaritzem l’educació: fora armes de l’escola!!!
    22 de desembre de 2009

  13. La Primera Internacional del segle XXI
    21 de desembre de 2009

  14. El Mur va caure i va deixar la seva herència maleïda
    18 de novembre de 2009

  15. S’han enriquit com mai i volen que seguim pagant els i les de sempre
    17 de novembre de 2009

  16. Salut, Eladio
    16 de novembre de 2009

  17. Pressupostos suïcides
    15 de novembre de 2009

  18. Els majors pirates no vénen de Somàlia
    12 de novembre de 2009

  19. La governadora de Rio Grande do Sul Yeda Crusius encerta en el que ve i arriba al que abans no podia mirar
    11 de novembre de 2009

  20. Jo no crec en la corrupció
    7 de novembre de 2009

  21. Pagesos i Mossos, la feina i la porra
    25 d'octubre de 2009

  22. “Un dels tres grans mites que es repeteixen i que són falsos és que a l’Estat espanyol l’acomiadament és car”
    10 d'octubre de 2009

  23. «Ferrer i Guàrdia s’ha de rehabilitar»
    9 d'octubre de 2009

  24. Arenys de Munt, l’alçament
    12 de setembre de 2009

  25. Els moviments socials davant la crisi, entre la invisibilitat i la maduració
    10 de setembre de 2009

  26. Algunes lliçons de la lluita de classes a ESSA-Palau
    4 de setembre de 2009

  27. El llegat de l’Escola Moderna
    18 d'agost de 2009

  28. Una condemna política
    14 d'agost de 2009

  29. Previsions sobre l’evolució de la crisi
    6 d'agost de 2009

  30. Contra la crisi, solidaritat
    28 de juliol de 2009

  31. La Llei Omnibus (Directiva Bolkestein)
    27 de juliol de 2009

  32. El G-16 de Barcelona. Participació privilegiada
    22 de juliol de 2009

  33. La metàstasi financera
    30 de juny de 2009

  34. Una mirada anarquista sobre les protestes a l’Iran
    26 de juny de 2009

  35. Stieg Larsson, periodisme de combat
    23 de juny de 2009

  36. L’oposició a l’energia nuclear es rearma
    17 de juny de 2009

  37. A propòsit del XVI Congrés Confederal de la CGT
    14 de juny de 2009

  38. El Pacte de Caja Madrid
    12 de juny de 2009

  39. Més terra sobre les fosses
    2 de juny de 2009

  40. “Som toxicodependents del consum de mòbils, de televisions, de cotxes…”
    1 de juny de 2009

  41. Enric Duran: cap, cos i cor
    27 de maig de 2009

  42. Infectació: compartir, estendre, propagar
    22 de maig de 2009

  43. Els dos dies de descans han de crear 500 contractes
    21 de maig de 2009

  44. “Hem de retornar el sindicalisme als barris i als pobles”
    16 de maig de 2009

  45. Amb la LEC, el PP centra la dreta
    13 de maig de 2009

  46. Crisi econòmica i resposta popular
    6 de maig de 2009

  47. Onfray: contrahistòria de la filosofia
    5 de maig de 2009

  48. “El renaixement de la societat de consum fa que el moviment obrer i el veïnal entrin en crisi”
    1 de maig de 2009

  49. Empresonat per corrupció en una operació contra el proxenetisme un inspector de policia denunciat per tortures
    28 d'abril de 2009

  50. “S’han d’aturar els desnonaments i garantir l’accés a justícia gratuïta als afectats per les hipoteques”
    25 d'abril de 2009

0 | 50 | 100 | 150