Comunicat CGT Sector Social sobre maltractament institucional i portes giratòries a la DGAIA: Perdem la por davant qui ha perdut la vergonya! - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Comunicat CGT Sector Social sobre maltractament institucional i portes giratòries a la DGAIA: Perdem la por davant qui ha perdut la vergonya!
CGT alerta sobre la preocupant situació en que es troben els centres de menors tutelats per la Generalitat
dijous 8 de juny de 2017 / Sector Social CGT Catalunya / Visites: 709
Menéame

La DGAIA maltracta i l’entramat del Sr. Ricard Calvo

TRETS, APUNYALAMENTS, PORTES GIRATÒRIES, I NOVES ADJUDICACIONS PER VALOR DE 98 MILIONS d’€ QUE BENEFICIEN AL CONGLOMERAT EMPRESARIAL AMB VINCLES AMB EL SR RICARD CALVO (DIRECTOR GENERAL DE LA DGAIA). FINS QUAN CONSELLERA BASSA HEM D’AGUANTAR TANTA INCOMPETÈNCIA?

Darrerament hem pogut llegir a la premsa notícies que, malauradament, confirmen tot el que venim denunciant des del Sector Social de CGT al voltant de la preocupant situació en que es troben els centres de menors tutelats per la Generalitat: “Tiros al aire de la policia en un centro de menores tutelados por la Generalitat”, “Polvorín en los centros de menores”, “Un menor tutelat, apunyalat al mig del carrer a Barcelona”, “La directora del Petit Príncep es va posar un sou que dobla el del conveni”, “La DGAIA diu que no controlen els salaris, ni els diners (que en les darreres adjudicacions arriben fins a 5.457 € per mes i per nen) donats a les fundacions privades que gestionen centres de menors, tot i que són diner públic”. “Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes”.

Recentment, al CRAE Can Rubió un menor embogit es va fer amb una destral intentant agredir a d’altres infants i educadores, i es va necessitar la intervenció de la policia local i dels antidisturbis dels Mossos que van haver de fer trets a l’aire per dissuadir el menor i prendre-li l’arma. Aquest adolescent es manté al mateix centre després del greu incident. Al CRAE Sant Andreu un menor va passar per les finestres que donen al carrer un matxet de grans dimensions després de proferir amenaces de mort cap algunes educadores. Una arma que va ser intervinguda per educadores gràcies a l’avís d’altres adolescents. L’endemà van haver d’intervenir els mossos perquè aquest menor volia introduir una navalla al Centre. Tot això mentre seguia amenaçant a educadores davant dels mossos. Un adolescent amb una greu malaltia mental que ha amenaçat reiteradament tant a infants com educadores del mateix CRAE, però que malgrat aquests greus incidents segueix al centre; posant-se en perill la seva integritat física, així com la d’altres infants de només 8 anys, i la d’educadores/rs. (Dades de la pàgina web de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Treball, Afers Socials i Família).

Aquestes notícies són la part més visible d’un sistema de protecció a la infància que revictimitza als infants i, lluny de protegir-los, els sotmet a un maltractament institucional.

Les professionals que treballem en aquests centres veiem com es reprodueixen diàriament situacions de risc, abusos, vexacions de tot tipus, i violència que, si es donessin en una família suposaria la retirada immediata de la tutela de l’infant. Això es produeix degut a l’opacitat, manca de recursos, saturació i sobreocupació dels centres, així com a la barreja de tipologies d’infants i edats, a més d’una privatització continuada dels serveis de protecció per part de la DGAIA.

Actualment als centres no hi ha cap protocol que garanteixi que quan les professionals informem d’incidents, situacions de risc o agressions que afecten els infants, la comunicació d’aquests fets arribi al seu destinatari. Aquests informes s’obliden sovint als calaixos de les direccions. El sistema permet que les direccions filtrin i decideixen què, com i quan s’informa, degut a que les educadores dels centres no tenim accés al “SINIA”, (Sistema d’informació de la infància i l’adolescència) on es pot consultar l’expedient de l’infant, mantenint-nos al marge d’allò que s’informa, amagant la realitat i la major part d’incidents, maquillant una suposada bona gestió dels centres per part d’entitats i administracions.

Fa mesos la Consellera Dolors Bassa anunciava un pla de xoc en les polítiques de protecció a la infància, però la situació a molts centres empitjora dia rere dia: seguim amb la barreja de tipologies i edats, i una creixent sobre ocupació del nombre d’infants a molts centres, amb nens dormint per terra, sense llit, ni habitació pròpia.

El 9 de febrer el Parlament va aprovar una moció presentada per la CUP-CC sobre “La dignificació de l’atenció a la infància”, per fer front a les mancances del sistema de protecció. Aquesta va ser substancialment retallada per JuntsxSí i el PP, i les propostes que van ser acordades ni tan sols s’estan complint.

Recentment el Síndic de Greuges ha actuat d’ofici i ha emès una resolució relativa a les condicions de treball i els riscos psicosocials dels educadors i educadores que desenvolupen la seva tasca als centres residencials de la DGAIA, denunciant com les greus mancances i forta precarietat laboral que patim les educadores/rs socials, incideixen directament en la qualitat de l’atenció que reben aquests infants.

Continuem igual i anem a pitjor. No es compleixen les (insuficients) ratios fixades a la cartera de Serveis Socials. No hi ha un suport especialitzat per garantir una adequada intervenció en situacions complexes, com infants amb trastorns de conducta i problemàtica de salut mental. Es segueix sense donar resposta en aquells infants amb trastorns de conducta severs, posant en perill a nens i nenes de curta edat que conviuen i fins i tot comparteixen habitació amb ells. Tampoc es realitzen contractacions de personal per fer front a les sobre ocupacions dels centres. Es produeix una manca de suport especialitzat per atendre la problemàtica de salut mental o drogoaddicció i, la proposta de creació de Centres Terapèutics per atendre aquests infants va ser rebutjada al Parlament pel mateix govern.També hi ha una manca de protocols i recursos per atendre situacions greus i urgents, com autòlisi, suïcidi, administració de medicació psiquiàtrica, contencions físiques... Tampoc sabem res de la de les mesures de correcció que fixa l’avaluació de riscos psicosocials de la DGAIA.

Els Serveis Socials Bàsics han d’afrontar les conseqüències de la crisis i les retallades atenent el doble de persones amb la mateixa plantilla i sense cobrir baixes, impedint un efectiu treball social quan les situacions són de risc lleu o moderat i encara hi ha solució. Els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència estan desbordats, i els menors en situacions més greus esperant al seu domicili (on continua la situació de risc) fins que hi hagi una plaça a un centre. Molts infants superen els 6 mesos d’estada legal als centres d’acollida esperant un recurs adequat a les seves necessitats. Aquest temps d’espera sovint s’allarga a més d’un any i això no garanteix que els infants accedeixin al recurs més adequat, sinó al primer que queda lliure. Aquesta saturació i manca de recursos especialitzats, fa dels centres un cul de sac. Finalment, als centres, lluny de reproduir-se un ambient familiar, acollidor i fer sentir l’infant protegit, es normalitzen situacions d’abusos, agressions i de violència física i sexual. Tard o d’hora molts infants, en arribar a l’adolescència decideixen escapolir-se del centre i tornar amb els seus progenitors o buscar-se la vida al carrer, perquè segons ells estan millor a casa o al carrer, que no pas al centre. Quan això no és possible, i es veuen obligats a continuar en el centre, el seu malestar i les situacions quotidianes de violència que han patit a casa i/o al centre es reprodueixen i deriven en agressions cap als educadores i d’infants.

Fa uns mesos les professionals que treballem amb aquests infants vam informar de més de 150 agressions durant el darrer any, però n’hi van haver moltes més, ja que aquestes dades només pertanyen als centres públics que representen al voltant del 20% de places de menors protegits. A tot Catalunya creiem la xifra pot superar les 800, amb una mitja de més de 2 agressions diàries.

Valorem també com publicitat enganyosa el nou pla per trobar famílies d’acollida, que només es troba pressupostat per 1,7 milions € dels 227 milions de pressupost de la DGAIA, on no s’arriba ni a l’1%, quan hauria de ser una política prioritària. Malgrat aquest petit i irrisori pressupost per trobar i incentivar famílies d’acollida es segueix privatitzant la gestió de centres de menors i donant quantitats de fins a 10 vegades superiors per nen i per mes, a fundacions i empreses privades que cuiden sense garanties reals, ni inspecció ni fiscalització, aquests infants protegits. Com és el cas per exemple de la fundació Juvanteny on per manca d’inspecció per part de la Generalitat i la fundació es va permetre que durant 14 anys l’anomenat pederasta de Castelldans tingués al seu càrrec infants que van rebre greus abusos sexuals. Una fundació que malgrat ser condemnada judicialment per aquests abusos sexuals, des de la Generalitat se segueix treballant amb ella.

D’altra banda i en la línia de fer aflorar el gran poder que té el sector privat i certes fundacions i empreses fins i tot, lligades a membres del govern, denunciem també la política de portes giratòries i, al nostre entendre, de corrupció política que esquitxa a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

El Sr Ricard Calvo, director general de la DGAIA, actual regidor i home fort d’ERC a la ciutat de Girona és una persona històricament vinculada a la patronal del sector (FEDAIA) on va ser-ne vocal, alhora que va ser antic soci fundador, màxim gerent, representant i just abans d’agafar la direcció de la DGAIA era tresorer de la gran fundació-conglomerat empresarial PLATAFORMA EDUCATIVA-FUNDACIÓ PRIVADA RESILIS on hi treballen amics, ex-socis i també la seva parella i alhora el Sr.Calvo també va ser director general de la fundació FASI.

Denunciem la impunitat que aquest conglomerat empresarial que es disfressa de Fundació del tercer sector social, té un clar ànim de lucre i ha estat afavorida amb diferents adjudicacions públiques, amb contractes milionaris per un valor estimat, de fins a 98 milions d’€ de diner públic per gestionar centres de menors concertats per als propers 8 anys. On s’arriba a pagar fins a 5.457 € per mes i per nen, sense cap tipus de fiscalització ni auditoria pública coneguda d’on van a parar aquests diners públics. (Dades de la Resolució d’adjudicació del contracte de “ServeisSocials de la gestió dels serveis d’ocupació de 20 places residencials d’educació intensiva (CREI) a Juià, comarca del Gironès, per a adolescentsdependents de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, AfersSocials i Famílies.”)

Denunciem també la gestió econòmica de les entitats del tercer sector amb pràctiques empresarials amb les que obtenen grans beneficis amb diner públic, tal i com publica el mitjà del Grup Barnils. Parlem, per exemple, de la Fundació FASI, que a través de societats mercantils, paguen lloguers amb diner públic destinat a la protecció dels infants i que en alguns casos quintuplica el valor del preu de mercat. El Protectorat, l’òrgan de la Generalitat supervisor de les fundacions, ha sol•licitat informació a FASI sobre els lloguers a preus fora de mercat que paga a una SL de la qual és copropietària

Denunciem també com segons l’acta de les sessions de la Mesa de contractació en procediment obert que ha atorgat totes aquestes adjudicacions (a l’empresa històricament vinculada al Sr Calvo, recordem regidor per ERC a Girona) el seu President i Director de Serveis el Sr Jaume Serra i Casals qui és l’encarregat de regular i de vetllar pel correcte funcionament de totes aquestes adjudicacions, és també d’ERC.

Denunciem el nostre rebuig que aquestes greus relacions entre empresa privada, sector públic, polítics i, molt especialment, amb el director general de la DGAIA; on es fa negoci amb les famílies més vulnerables. Per a nosaltres aquesta greu relació de portes giratòries no és una qüestió jurídica és una qüestió política que ens deixa entreveure les perversions d’un sistema que fa negoci amb el sector més feble de la nostra societat. És la conseqüència d’un entramat burocràtic que afavoreix una impunitat política, social i jurídica total amb aquells que s’enriqueixen a costa de fer negoci amb la privatització dels serveis públics i el maltractament institucional vers els nostres infants protegits.

SECTOR SOCIAL DEL SINDICAT D’ENSENYAMENT DE CGT BARCELONA

http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4879

* Per tal de denunciar públicament tot això, hem realitzat una roda de premsa el 8 de juny al local de la CGT de Barcelona.

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid