Berga i el nom dels carrers - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Berga i el nom dels carrers
Article de Pep Cara
dimecres 10 de maig de 2017 / Articles opinió / Visites: 280
Menéame

Una manera senzilla de saber quina és la ideologia dominant d’una societat és fixar-te en el noms dels seus carrers i places. A la majoria de poblacions els carrers porten noms de capellans, militars, cacics, nobles, intel·lectuals del poder i burgesos. La majoria noms d’homes, la majoria explotadors i la pràctica totalitat de noms imposats.

L’exemple de Gironella és especialment clar: l’avinguda principal de la població durant el període republicà va portar el nom de Joaquim Penina veí de la població que fou el primer afusellat a causa de les seves idees anarquistes per la dictadura d’Uriburu a Argentina. Ara i des de la transició el nom de la via és Avinguda Catalunya. A Berga des de fa anys hem volgut visibilitzar aquest fet, per mostrar el conflicte entre dominants i dominats i ho hem fet a través de mitjans diversos.

Els noms dels carrers són un factor més, i important, en la formació de la nostra manera de veure el món; de la nostra ideologia. Podem dir: diga’m els noms dels carrers de la teva ciutat i et diré en quina societat vius. Per tant, una proposta de canvi, ni que sigui parcial, es vista per les classes dominants com un atac al seu monopoli ideològic. Amb la nostra proposta la Berga religiosa i conservadora seguirà ben representada, la diferència és que hi haurà alguns carrers amb nom dels dominats que van decidir deixar de ser-ho. Hi hauria més pluralitat.

El mes de febrer de 2005 el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs va iniciar una campanya per tal de dignificar els noms dels carrers de Berga. La qüestió que ja havia estat abordada anys enrere per aquest col·lectiu, tornava a sortir a la llum arrel què l’Ajuntament de Berga feia pública la intenció de cercar noms per a nous carrers. Aprofitant el moment es van presentar vint-i-cinc propostes per aquests nous carrers. Tot i el caràcter llibertari de l’entitat que proposava els noms, i malgrat la realitat de la lluita obrera del passat segle XX, la proposta contenia persones de totes les ideologies relacionades amb el moviment obrer berguedà, i especialment va incloure totes les dones que es van poder biografiar. Més concretament, la proposta també sol·licitava que el carrer de Mossèn Espelt tornés a dir-se Àngel Guimerà, ja que l’esmentat capellà —com havia explicat en Ramon Casals «Ramonet Xic»— va violar i deixà embarassada una noieta. L’esmentada proposta del centre d’estudis no va obtenir ni tan sols resposta, tot i que en sortir reflectida a la premsa va posar a la palestra la qüestió.

Un any i mig després, el mes de setembre de 2006, la famosa jornada de protesta contra l’Ordenança de Civisme de Berga començava amb una acció festiva que consistia en canviar els noms dels carrers just amb aquelles propostes del 2005. El tema va caure molt malament, sembla ser que aquest fou dels elements que més van esperonar l’alcaldada de les 22 multes.

Al 2007 ja amb el bloc nacionalista al poder (CiU amb el suport puntual però reiterat de la CUP) els del «centru» vam tornar a presentar la instància on es manifestava entre altres coses que: «estem farts que la cultura que es fa i se subvenciona a Berga sigui rància, autoritària i més propera al carlisme que a la raó il·lustrada». Aquesta instància que tornava a proposar els vint-i-cinc noms del 2005, contenia la novetat de demanar, a més, els següents canvis de noms: la plaça de les Fonts per plaça Josep Bertobillo (miner torturat salvatgement durant tres dies a la caserna de la Guàrdia Civil). La plaça Mossèn Josep Armengou per Plaça Josep Vilella (masover de Santa Eugínia igualment assassinat el novembre de 1949) i el carrer de Mossèn Espelt per carrer de Josep Puertas (miner torturat i assassinat també el 1949). Cap resposta. Dies després els carrers que demanàvem que canviessin de nom apareixien canviats (en paper), a part de pintades a la façana de l’excaserna de la Guàrdia Civil on van torturar abans de ser assassinats al 1949 els nostres companys Puertas, Bertobillo i Vilella. La campanya va ressorgir el 2010 amb algunes accions simbòliques en el mateix sentit.

El novembre de 2015, amb la CUP governant la ciutat vam tornar a presentar la instància. Amb algunes novetats: demanàvem que es treguin alguns noms de sants, militars i capellans dels carrers de la ciutat i siguin canviats per altres que proposen i a part del llistat de militants obrers, veins de la ciutat, del passat segle hi afegíem un llistat de noms antics, anteriors als 1870 i que molts encara es fan servir popularment i, finalment, un carrer pel nostre company Josep Maria Isanta assassinat la Patum de 2005. La instància tampoc ha tingut resposta, tot i que vam esperar ja que l’alcaldesa afirmava que hi estava d’acord en fer alguna cosa al respecte. Res. Davant de la realitat vam començar a fer altres accions: xerrades explicatives pels veïns, murals, rutes guiades per la ciutat amb contingut històric obrerístic i social, entrevistes als mitjans locals per explicar-nos, etc. D’altra banda vam fer també altres accions directes simbòliques com treure plaques de franquistes (com Mn Armengou) o capellans violadors (Mn Espelt) i entregar-les a mitjans de comunicació i a l’Ajuntament mateix.

Finalment, davant la inoperància total del consistori vam decidir fer els canvis nosaltres mateixos, amb plaques de ceràmica. I d’aquesta manera, aprofitant la presentació del llibre Marcel·lí Massana. Terrorisme o resistència? de JM Reguant inauguràvem el carrer Marcel·lí Massana. Durant l’acte la Guàrida Urbana, sempre present, va identificar-nos i més tard arribava una multa que ara mateix està recorreguda. Mesos més tard el carrer Alfonsina Bueno (berguedana de la CNT, del grup Ponzan, que va patir els camps d’extermini nazis) i darrerament, després de la presentació de la guia de muntanya Seguint les passes de la guerrilla vam inaugurar la plaça Ramon Vila Capdevila. Les inauguracions han estat un èxit amb presència de veïns i de militants d’arreu i amb parlaments de companys com Joan Busquets, Jann-Marc Rouillan, Ricard Vargas, Josep Maria Reguant, amigues de Solidaritat Rebel, etc. Les plaques són precioses i en algun cas va acompanyada d’un mural (al carrer Alfonsina Bueno).

A l’Ajuntament de Berga només li cal legalitzar els nous noms, si és prou valent i assumeix la seva responsabilitat, és clar. El tema dels carrers serveix als polítics per fer veure que es barallen, tanmateix des del consistori cap pas s’ha donat per dignificar la memòria de les excloses. Per contra nosaltres seguim i seguirem amb la nostra lluita per fer present la memòria de les que els hi van manllevar tot, fins i tot el record. La nostra no és una històrica acadèmica, sinó una històrica aplicada que per mitjà de l’acció directa fa present aquell passat incòmode, mentre deixa en entredit les institucions.

* Article de l’activista llibertari J. Cara Rincón publicat al núm. 191 de la revista Catalunya

Comparteix
 Convertir a ebook |  Guardar com PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.0.7 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid