Del banc a les trinxeres. Com els diners dels estalviadors acaben finançant armes - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

Del banc a les trinxeres. Com els diners dels estalviadors acaben finançant armes
dimecres 16 de novembre de 2016 / Notícies / Visites: 396
Menéame

El març del 2005, BBVA concedia un préstec de 25 milions d’euros a Raytheon, productora de munició de dispersió. Aquest és un dels múltiples exemples que il·lustren com la banca convencional financia de moltes maneres la fabricació d’armes

"En referència a la seva consulta, l’informem que CatalunyaCaixa, en els informes anuals publicats, facilita la informació detallada de les inversions realitzades". Aquesta és la resposta que ofereix el Departament de Comunicació de CatalunyaCaixa, per correu electrònic, quan se li pregunta pels projectes que financien. Però segons el coordinador i investigador del Centre J M Delàs d’Estudis per la Pau, Jordi Calvo, cal arribar a pagar entre 2.000 i 3.000 euros per obtenir tan sols una part de les dades sobre els projectes que financien els grans bancs. La imatge que transmeten les entitats a través de la publicitat fa referència tan sols als projectes amb impacte positiu, malgrat que aquests representin una petita part del total de les inversions. La realitat és que la majoria de clientes no tenen coneixement dels sectors en què s’inverteix el seu capital. "Sense que tu ho sàpigues, s’estan invertint els teus diners en empreses d’armes", afirma Calvo. De forma indirecta, en dipositar el capital en un banc convencional, només un 7% o un 8% està disponible; la resta ha estat invertit. Una part d’aquesta quantitat és probable que s’hagi destinat al sector armamentístic.

Catalunya Caixa (marca avui adquirida pel BBVA) ocupava el setè lloc en el rànquing dels bancs que, d’una manera o una altra, financen la indústria de les armes l’any 2014, segons un informe que va publicar el Centre Delàs. Aquell any, la inversió d’aquesta entitat en aquest sector fou de 31.960.000 euros, segons la campanya Banca Armada. Avui el setè lloc del panell l’ocupa el Banc Sabadell, segons l’estudi més recent de l’entitat, publicat el passat 29 de juny, que recull l’activitat bancària i financera en relació a la indústria armamentística durant el periode 2011-2016.

Quan una particular vol obtenir aquest tipus d’informació es troba amb tota mena d’impediments. Mentre que a través del contacte per correu electrònic conviden a realitzar una consulta a qualsevol oficina, en aquestes, les treballadores es limiten a redirigir la qüestió de nou al Departament de Comunicació. "Tenim la informació però no podem oferir-la des de l’oficina", afirma un treballador de la sucursal de Catalunya Caixa de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En el primer lloc del rànquing elaborat pel Centre Delàs pel que fa a la concessió de crèdits destinats a la indústria armamentística l’ocupa el BBVA, amb crèdits concedits a empreses fabricants d’armament per valor de 2.436.291.479,71 euros durant el periode 2011-2016. En intentar contactar amb aquest banc per via telefònica per parlar sobre aquesta xifra, la qüestió passa de nou per diferents departaments. Al final, no s’obté contestació. Presenta certa similitud amb el cas del Banc Santander, segon en inversió armamentística a Espanya amb 1.287.172.840,76 euros. Malgrat haver contactat amb el departament de comunicació i amb una de les seves oficines, no hi ha hagut resposta. Ambdós bancs són els principals inversors espanyols en el sector de les armes, amb una gran diferència respecte el tercer, Bankia –entitat intervinguda i rescatada pel Ministeri d’Economia l’any 2012– (175.302.560,79 euros.

Com els diners dels estalviadors acaba finançant armes

"Històricament els bancs i les armes han constituït un matrimoni de conveniència. Les armes han defensat, quan ha fet falta, el negoci bancari i els bancs han proveït de forma continuada finançament al negoci de l’armament". Així de contundent es mostra l’economista Arcadi Oliveres en el pròleg del llibre Banca armada vs banca ética. En aquest treball, Jordi Calvo aprofundeix en les cinc modalitats principals de finançament d’armes, de les quals molts bancs tradicionals espanyols hi participen. Així ho denuncia Oliveres en el mateix document: "La banca espanyola i també la banca estrangera establerta a Espanya no són en absolut alienes a aquesta voluntat de creixent militarització i ofereixen als fabricants d’armes una àmplia panòplia de possibles finançaments".

El Banc Santander és el banc comercial espanyol que més diners inverteix en participacions accionarials, bons i fons d’inversió destinats a empreses d’armes, segons les xifres del darrer estudi del Centre Delàs ( 17.345.326,06 euros), per davant de CaixaBank, el Grup EDM, el BBVA i Bankia. Però per sobre del Santander hi ha diverses societats d’inversió públiques, societats de capital risc i bancs d’inversió: la Societat Estatal de Participacions Industrials (a dalt de tot del rànquing), Acciona, la Banca March, Renta 4 Blanco i Mutua Madrileña. El BBVA copa el rànquing en emissions de bons i pagarés a fabricants d’armament, per davant del Santander (303.915.278,40 euros i 213.786.180,73 euros, respectivament, en el periode 2011-2016). El Santander va invertir uns 1.000 milions en armes nuclears en una dècada, segons dades del Centre Delàs de l’any 2012.

Aquestes entitats constiueixen el que, des de sectors pacifistes, s’ha denominat la banca armada. Aquest concepte, que es contraposaria al de banca ètica, engloba a aquelles entitats financeres –bancs i caixes, però també algunes asseguradores– que, d’un mode o un altre donen diners a les empreses relacionades amb la indústria armamentística. Les formes de finançament van des de la participació accionarial directa fins a l’emissió de bons i pagarés, passant pel finançament de les exportacions, la cessió de préstecs, la presència en fons d’inversió i la concessió de crèdits.

Fons d’inversió o com els bancs es renten les mans

És amb els fons d’inversió que la clientela poden decidir de forma més directa el destí dels seus estavls. Pot ser, fins i tot, que sigui les mateixes clientes qui prenguin la iniciativa i sol·licitin aquesta acció. Aquí és quan el banc aprofita per delegar la responsabilitat de les conseqüències en el seu client. Tot i així, Calvo apunta que "sense la mediació, promoció i gestió de fons d’inversió armats per part de les entitats financeres, aquests no podrien dur-se a terme". L’expert suggereix que les conseqüències dels fons d’inversió no són tan directes com les d’un préstec, si no més aviat són resultats a posteriori: "Els diners dels clients va a parar al fons d’inversió, i aquest compra accions o participacions d’empreses d’armes. Amb això, el valor de l’empresa augmenta, i si l’empresa augmenta en el mercat significa que és més atractiva, tindrà més inversors i els bancs li concediran crèdits amb més facilitat".

Aquesta no és una pràctica exclusiva dels bancs. També algunes asseguradores participen en els fons d’inversió. Alguns exemples citats a Banca armada vs banca ética són Mapfre, Catalana Occidente, Aviva i Allianz. Totes aquestes van invertir en Indra, una de les principals empreses armamentístiques de l’Estat espanyol.

Tot aquest conjunt d’organitzacions han estat denunciades a través de la campanya Banca Armada, una col·laboració entre el Centre Delàs, Setem, FETS, Justícia i Pau i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). També promocionen altres campanyes en les quals interpel·len directament els bancs que ocupen els primers llocs del rànquing espanyol d’inversió en armes. Aquestes campanyes persegueixen l’objectiu "d’informar i sensibilitzar la societat perquè exigeixin a les entitats financeres espanyoles que canviïn les seves polítiques i finalitzin tota relació amb empreses socialment irresponsables", d’acord amb el portal digital de Banca Armada.

L’autor de Banca armada vs banca ètica afirma que existeixen més de 56 bancs que donen sentit al concepte banca armada, tot i que la seva investigació només se centri en aquells dels quals té més informació. A més, sovint només existeixen xifres sobre les armes considerades "més dolentes": bombes de dispersió, ara prohibides a Espanya i substituïdes per les mines antipersones, i les armes nuclears, entre d’altres. Trobar dades sobre armes lleugeres, per exemple, resulta fins i tot més costós.

Banca ètica, l’alternativa econòmica

L’anomenada banca ètica, tal com s’autodefineix, se sustenta en quatre pilars: la participació, la coherència de valors, la transparència i la implicació. El primer d’ells és permet a les entitats de finances ètiques conèixer els interessos dels seus socis i, així, aquests poden participar en la presa de decisions. Quant als valors, és un aspecte característic de la banca ètica el fet de no invertir –a diferència de la banca convencional– en projectes èticament discutibles com és el finançament armamentístic. La transparència també permet distingir la banca ètica de la tradicional, amb exemples com el del Triodos Bank que, segons la responsable de projectes de Finançament Ètic i Solidari (FETS), Nina González, les seves sòcies reben periòdicament un butlletí on s’informa dels projectes que financia el banc. El quart pilar, la implicació, està lligat a l’impacte social que genera el treball d’aquest tipus d’entitats. Destaca OikoCredit que, malgrat ser una cooperativa i no oferir els mateixos serveis que un banc convencional, centra la seva activitat a finançar projectes en països del sud, tant de l’Àfrica com a d’altres continents. Per Arcadi Oliveres, el que aquestes entitats de finances ètiques fan és assumir un risc complementari i no posar els diners al servei del lucre com un banc tradicional.

Si bé és cert que la banca ètica és molt inferior en nombre de clients respecte a la banca tradicional, cal remarcar que, any rere any, es va fent el seu espai. Segons les dades del Baròmetre de les Finances Ètiques de 2015 realitzat per FETS, l’increment d’usuàries de banca ètica a Espanya respecte de l’any 2014 va ser de gairebé un 15%, que es correspon amb més de 20.000 clientes. "Cada vegada hi ha més gent que confia en la banca ètica i que aposta per posar el seu diner en aquesta mena d’entitats de finances ètiques". Es pot constatar també amb la quantitat de préstecs concedits, que des del 2008 han augmentat en un valor global de més de 600.000 euros. El creixement d’usuàries es deu al fet que els bancs ètics com Triodos Bank o Fiare ofereixen els mateixos serveis que un banc convencional (domiciliar la nòmina, obtenir diners amb la targeta, fer la domiciliació dels pagaments) però amb la diferència que asseguren apostar pel desenvolupament social i per una economia més justa. "La banca ètica promou que l’economia no ha de servir només per enriquir a uns en detriment de la resta sinó que ha de servir per promoure el desenvolupament de la nostra societat", explica González.

Tots aquests principis haurien de servir d’exemple al banc convencional, ja que, com afirma Oliveres, "tota la banca hauria de ser ètica". La gran diferència és clara: "Els clients de la banca ètica posen el diners al servei de la seva activitat i no la seva activitat al servei del diners", explica l’economista. És important destacar que autodefinir-se com banca ètica no implica que es compleixin aquests valors, sinó que s’han de tenir en compte els quatre aspectes essencials abans explicats.

El comerç d’armes

Segons les dades d’Amnistia Internacional (AI), el comerç d’armes dels darrers deu anys genera un volum anual mitjà de 100.000 milions de dòlars, "incloent l’anomenat material de defensa, equips per les forces de l’ordre i algunes armes esportives". El 70% de les exportacions mundials procedeixen dels Estats Units d’Amèrica, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit, estats tots ells membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. "Entre els deu primers fabricants es troben també Alemanya, Espanya i Itàlia", afegeix AI.

L’Estat espanyol és el setè exportador d’armes del món –un 3% del total, dades del període 2010-2014– d’acord amb l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm (SIPRI). Els EUA ocupen la primera posició del rànquing, amb un 31% de les exportacions. Rússia es situa en segon lloc amb un 27% i Xina en el tercer, amb un 5%. En el top ten d’aquesta classificació, a part d’Israel, que es troba en darrera posició, i Ucraïna, la resta són països de la Unió Europea, "fundada sobre els valors del respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte als drets humans, inclosos els de les minories", segons els seus principis fonamentals: Alemanya, França, Espanya i el Regne Unit (que n’ha estat fins ara).
Això no obstant, s’ha produït un avenç en la regulació d’aquest sector, caracteritzat més aviat per la seva falta de transparència i les seves tèrboles operacions.

"L’entrada en vigor del Tractat sobre el Comerç d’Armes el 24 de desembre de 2014 va marcar un avenç històric pels drets humans", declara Ammistia Internacional. El tractat, que estableix les normes bàsiques pel comerç d’armes, reclamat des dels anys 90 per AI i per altres ONG, va aconseguir ratificar-se el 25 de setembre de 2014 per 50 estats que, al seu torn, el van incorporar en les seves legislacions estatals respectives perquè pogués entrar en vigor tres mesos després.

Responsabilitat governamental i consciència social

L’Estat espanyol va ratificar el tractat però, a més, compta amb la Llei 53/2007 i amb dos reials decrets, un de 2008 i un de 2011. Calvo valora aquestes mesures positivament, però són els diferents ministeris del Govern conjuntament els que finalment decideixen quins casos autoritzen i quins no.

"Existeixen destins preocupants per una bona part d’aquestes transferències, especialment amb països amb conflictes armats, però també a altres destins on es produeixen accions violentes, de repressió, d’abusos contra dones i nenes o de crim organitzat", manifesta AI. Un d’aquests destins és, en el cas de les exportacions espanyoles, l’Aràbia Saudita (el tercer país, després de Regne Unit i França, que més armament espanyol importa) que, a més de vulnerar els drets humans intervé en el conflicte del Yemen; tanmateix, l’Estat hi destina un 10% de les exportacions, d’acord amb dades de SIPRI. "El nivell d’exportacions a Aràbia Saudí ha augmentat. En els darrers anys, cada vegada se li venen més armes (...). S’està produint un debat important a la Unió Europea i s’està demanant a la Comissió i al Consell que hi hagi un embargament. Probablement s’aconseguirà limitar les vendes allà", explica l’investigador Calvo.

Malgrat els avenços legals en matèria de comerç d’armes, i deixant a banda les exportacions que realitza, l’Estat espanyol segueix invertint en la guerra, segons Arcadi Oliveres, 52 milions d’euros diaris. El Ministre de Defensa en funcions, Pedro Morenés, havia estat conseller (2005-2007) i posteriorment representant de l’empresa espanyola Instalaza, la fabricant més important de bombes de dispersió del món. Morenés deixar la companyia l’octubre de 2011, poc abans que el Partit Popular guanyés les eleccions generals. L’empresa va fabricar bombes de dispersió fins que van ser prohibides pel tractat de Dublín del 2008. De resultes d’aquest fet, va demanar una indemnització de 40 milions d’euros el maig de 2011, tal com s’explicava l’abril de 2012 en un article de Tercerainformacion.es. Oliveres també afirma el cobrament d’aquesta indemnització.

Les usuàries de la banca són conscients d’aquest fet? I, si ho són, per què segueixen sent clients dels grans bancs? Nina González remarca que les entitats ètiques segueixen sent una gota molt petita en el sistema bancari espanyol i que "el sistema que tenim actualment ens posa difícil donar el pas a una alternativa". Tanmateix, la població ha de tenir en compte que té part de responsabilitat en l’acció que estan duent a terme els bancs convencionals. Perquè sense el finançament que ofereixen les entitats bancàries a tot l’entramat dedicat al negoci de les armes, el 70% no es produirien. Malgrat tot, la responsable de projectes de FETS es manté optimista i veu les alternatives de finançament ètic com una alternativa cada vegada més real amb el pas del temps. És només qüestió de prendre consciència de la situació i de decidir on volem que s’inverteixin els nostres diners.

* Article de Anna Martín, Paula Cros, Grace Chávez i Laia Galià publicat a la Directa.
https://directa.cat/del-banc-trinxeres

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. La CGT denuncia escassetat de material de protecció adequat per als sanitaris de la demarcació de Tarragona i les deficients mesures de prevenció i protecció
  2. Motherson Sintermetal products SA presenta un ERO, la CGT li planta cara
  3. El govern prepara una privatització massiva. Aturem la #LleiAragonés
  4. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  5. Crida de la CGT de Catalunya a la mobilització contra la #LleiAragonés
  6. Concentració 25-S al Parlament de Catalunya i material Llei Aragonés
  7. Formulari d’afiliació (beta)
  8. Contra la repressió i els nous muntatges policials, llibertat detingudes
  9. Les 5 noves punyalades del govern, la patronal i CCOO-UGT a la classe treballadora
  10. Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i que les fagin fixes

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid