El frau generalitzat en la contractació temporal

Gairebé una de quatre persones assalariades a Catalunya té un contracte temporal, segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del tercer trimestre d’enguany. Però el que realment dóna un retrat clar de la precarització del mercat de treball és que quasi tots els nous contractes són temporals. Les xifres són rotundes. Al setembre, al Principat van registrar-se 281.932 contractes, dels quals el 86,2% van ser temporals. A l’octubre, els percentatges van ser similars. D’un total de 267.442 contractes, el 86,5% van ser temporals. Al setembre, en parlar de les dades, el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va afegir que “quatre de cada deu contractes temporals no duren ni un mes, i d’aquests quatre, el 75% no arriba ni a una setmana“. I va culminar-ho dient que “entre gener i setembre s’han fet més contractes d’un dia de durada que d’indefinits”. Més enllà de la denúncia de la precarietat, on no va posar el focus Ginesta és en el fet que bona part d’aquests contractes temporals són fraudulents i haurien de ser indefinits, segons recalca Sergio Maldonado, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda.

Tot i que hi ha desenes de modalitats diferents de contracte, a la pràctica n’hi ha tres grans tipus que justifiquen la temporalitat: són els d’obra o servei, el de circumstàncies de la producció o el d’interinitat. El primer té com a límit temporal la finalització efectiva de l’obra, el segon es justifica per afrontar un especial volum de feina que és circumstancial i no resultava previsible, i el tercer està vinculat a la substitució temporal d’un treballador, ja sigui perquè en excedència, de baixa mèdica, de permís de maternitat o paternitat, etc…

Maldonado explica que un contracte temporal vàlid ha de ser “causal”, és a dir ha de tenir una raó temporal que sigui certa i que el justifiqui. Per exemple, no seria correcte que una empresa tèxtil contracti una persona durant sis mesos i ho justifiqui amb l’argument de “l’increment de vendes de la temporada d’estiu” ja que, per començar, l’estiu no s’allarga mig any. En canvi, sí que seria vàlid un contracte que expressi que es necessita un reforç perquè la mateixa empresa ha tret al mercat una nova peça de roba o que una pastisseria contracti durant quinze dies un treballador per fer les mones de Pasqua, ja que aquí sí que pot al·legar “circumstàncies de la producció”.

L’advocat recalca que l’estatut dels treballadors estableix com a regla general “que les relacions laborals són indefinides, mentre que les temporals són l’excepció. A la pràctica, ara la situació real és la contrària”. De fet, és habitual que llocs de treball estructurals estiguin ocupats per persones amb un contracte temporal, el que en general constitueix un frau. Maldonado explica que en molts casos “el període de prova legalment establert se substitueix per un contracte temporal, bàsicament perquè molts empresaris consideren que els períodes de prova són molt curts i amb un temporal poden comprovar si el treballador els funciona o no”.

Si en gran part dels casos el contracte temporal és fraudulent, com és possible que s’apliquin de manera generalitzada? “No hi ha cap penalització si es fa un ús abusiu o fraudulent de la contractació temporal”, apunta el lletrat del Col·lectiu Ronda. Bàsicament, si un treballador reclama que el seu contracte era fraudulent, el jutge pot dictaminar que se’l consideri indefinit i això significaria que, en cas d’acomiadament, la indemnització a rebre se situaria en els 33 o 45 dies per any treballat, en funció de l’antiguitat. O, dit d’una altra manera, el cost per a l’empresari és el mateix que si hagués fet el contracte correctament d’entrada. Aleshores què hi guanya? “Bàsicament hi ha una expectativa de benefici, perquè en aquest tipus de contractes hi ha una menor impugnació que en els indefinits, de manera que l’aprovisionament de contingències en cas d’acomiadament no és el mateix. En tots aquells casos en què el treballador no reclama, l’empresari s’estalvia un cost en l’acomiadament”, detalla Sergio Maldonado. “No és que hi hagi un raonament pervers per part de l’empresari, sinó que bàsicament actua a partir del sentit comú, perquè tal com està la legislació actual li surt més a compte fer un ús fraudulent de la contractació temporal”, afegeix.

Necessitat de crear una norma sancionadora específica

Maldonado admet que “hi ha un baix nivell de reclamació” per part dels treballadors temporals i, precisament, aquest fet és el que garanteix un estalvi econòmic a l’empresari. L’advocat subratlla, però, que l’únic camí que tenen els empleats per garantir els seus drets en aquest cas “és reclamar judicialment”. “Quan hi ha la finalització del contracte, es pot impugnar la decisió empresarial. Si s’està treballant i té una relació temporal el que pot fer és reclamar que judicialment se li reconegui el caire indefinit de la feina”, detalla. Ara bé, la realitat és que la majoria de reclamacions arriben un cop ha finalitzat el contracte, perquè quan s’està treballant, ni que sigui amb una relació precària, “hi ha la por a la represàlia”. En qualsevol cas, Maldonado recomana que els treballadors que pateixin aquesta situació s’animin a reclamar abans, ja que “la majoria de casos es guanyen, perquè els tribunals tenen clar que la temporalitat ha de complir unes exigències molt estrictes”.

A l’hora d’abordar de manera estructural la qüestió, l’advocat del Col·lectiu Ronda veu imprescindible que es creï “una norma sancionadora específica per a l’ús fraudulent del contracte temporal”. A nivell concret, planteja “qualsevol penalització que faci que per a l’empresari sigui millor des d’un punt de vista econòmic fer un contracte indefinit”. I deixa clar que “sense una actuació d’aquest tipus no preveig un canvi en la situació actual”.

L’advocat veu insuficient l’actuació de l’administració en aquest àmbit. Fa un mes, Josep Ginesta va anunciar que la Inspecció de Treball havia intensificat l’actuació contra el frau en els contractes temporals i que gràcies a la seva intervenció durant els primers nou mesos de l’any 5.424 contractes fraudulents s’havien convertit en indefinits.

Maldonado, en canvi, treu transcendència a la sentència europea que teòricament equipara la indemnització per acomiadament de treballadors indefinits i temporals, perquè a la pràctica només afecta un percentatge reduït d’empleats. I, sobretot, “perquè el problema real és l’ús abusiu i fraudulent de la contractació laboral interina i s’ha de lluitar per garantir la legalitat en la contractació i que no sigui temporal, sinó indefinida”, conclou.

* Article publicat a Crític, periodisme d'investigació
http://www.elcritic.cat/blogs/legitimadefensa/2016/11/10/el-frau-generalitzat-en-la-contractacio-temporal/