Contra la repressió racista i classista vers els venedors i venedores ambulants. Solidaritat amb el sindicat popular de manters
Contra la repressió racista i classista vers els venedors i venedores ambulants. Solidaritat amb el sindicat popular de manters
Al període previ a la Guerra Civil del 1936-1939, els alts índex d'atur i els salaris miserables que constituïen les condicions del moment empenyien a aquells segments de la classe treballadora en pitjor situació a buscar-se la vida com podien. Com sempre ha passat i continua passant, l'economia submergida, les feinetes o el suport solidari eren bàsics per a poder-se garantir el primer dels drets: la supervivència.
En aquell context, una de les principals vies d'ingrés per a sobreviure era la venda ambulant: petits lots d'aliments, quincalla o roba. La repressió va ser molt dura: atiada per "La Vanguardia" de l'època i la pressió dels comerciants, el poder polític llençava ràtzies de guàrdies d'assalt i urbana contra la venda ambulant per a protegir el dret al màxim benefici dels comerços. En deien, com ara, ordre i llei. Ordre capitalista i lleis capitalistes.
Avui, com ahir, la situació es repeteix idènticament amb l'únic canvi del color de la pell de qui pateix les represàlies. A la Catalunya de la bombolla turística, comerciants i hotelers no volen deixar ni les engrunes per a qui no té cap altra forma de sobreviure. Creen l'ambient propici amb els seus mitjans de comunicació i posen els polítics a treballar, per una banda, els de les velles elits de tota la vida i, per l'altra, uns altres de nous, que cavalquen entre la subordinació al poder econòmic de sempre i els gestos simbòlics "radicals" de cara la galeria.
Una alcaldia de Barcelona que un dia diu que vol tancar el CIE, i al següent hi envia a un membre del col·lectiu manter detingut per la seva guàrdia urbana. Unes alcaldies que reclamen drets pels refugiats a 6.000km i que al dia següent estableixen una estratègia repressiva 'de país' contra la venda ambulant, en coordinació amb el Departament d'Interior de la Generalitat.
Coneixem els mecanismes de manipulació del poder, com amaguen les persecucions classistes i racistes sota eufemismes, com parlen d'una suposada lluita 'contra les màfies'. Quines màfies? La hotelera? La financera? La bancària? No, els atacs són contra la “màfia” de les imatges incòmodes i molestes per a aquesta Barcelona de postal tant falsa, d'una Catalunya turística de parc temàtic, que gentrifica els barris i ofega els veïns i les veïnes, d'un sistema de benefici a qualsevol preu.
Avui hem conegut un nou capítol amb la detenció del portaveu del sindicat popular de manters de Barcelona, Lamine Sarr, juntament amb altres companys. Es tracta de la següent fase lògica després de les fases anteriors de criminalització i de 'consens polític' per evitar distorsions públiques: Ara arriba la repressió sobre l'organització del col·lectiu a atacar, en aquest cas sobre el seu sindicat.
Des de la CGT denunciem la hipocresia dels qui diuen públicament una cosa i alhora fomenten la contrària, tot aïllant socialment a col·lectius perseguits i emparant la seva posterior repressió. Denunciem a la màfia hotelera i comercial que hi ha darrera d'aquest procés de repressió de classe. Denunciem a una policia racista i a un poder polític municipal que està, diguin el que diguin, al servei de l'oligarquia de sempre.
La CGT de Catalunya vol manifestar públicament de forma rotunda la seva solidaritat amb Lamine, Issa i totes les persones que intenten sobreviure amb la màxima dignitat possible en aquesta Barcelona de la precarietat i la turistització massiva. Cridem ben fort que, nadiua o estrangera, som una i la mateixa classe obrera. I que els qui ataquen la gent de la nostra classe passen a ser els nostres enemics.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
28 de juliol del 2016