Presentació a Reus dimecres 1 de juny del llibre ‘En aquesta gran època… les paraules són punys’, de Jordi Martí Font
Presentació a Reus el dimecres 1 de juny del llibre “En aquesta gran època... les paraules són punys”, a càrrec del seu autor, Jordi Martí Font, presentat per Marta Minguella
A les 19.30h al Casal de les Dones, Plaça Patacada 9, Reus
Organitzen: CUP Reus i CGT Baix Camp-Priorat
“En aquesta gran època... les paraules són punys”
Autor: Jordi Martí Font
Editorial: Edicions del 1979
Col·lecció: Llevat
Pròleg de Xavier Díez
Portada de Jordi Borràs
206 pàgines, Barcelona, setembre de 2015
Fragment del pròleg de Xavier Díez
“L’obra a què s’enfronten els lectors és una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront la injustícia política.”
L'obra
“En aquesta gran època... les paraules són punys” és un text reflexiu i fragmentari sobre la dominació que s'exerceix a través del llenguatge i les possibilitats de subversió que davant d'aquesta dominació tenim.
L'autor parteix d'una estructura volgudament fragmentària a partir de la qual construeix un fresc sobre dominats i dominadors, sobre les paraules del poder i les de la resistència, sobre els continguts i els continents, sobre els significats i els significants... per demostrar que les paraules i el llenguatge, en principi neutres, sempre tenen amos. En la lluita per l'hegemonia, el llenguatge és central.
El llibre s'organitza en tres capítols de llargada molt diferent. El primer,, breu, “Un de tres”, inclou tres reflexions breus sobre l'adequació dels significats a les paraules que els contenen a partir de tres dels fets que van desencadenar la reflexió lingüística en l'autor.
El segon és un recorregut cronològic i personal per molt diversos autors i autores que han reflexionat sobre el llenguatge, sobre la seva adequació a la descripció de la realitat, sobre l'arbitrarietat dels seus significats, sobre qui dóna sentit a les paraules, sobre com ho fa, sobre com es pot desmuntar la dominació... Jordi Martí Font hi parla de Plató, Aristòtil, Habeas Corpus, Tàcit, Montaigne, Saussure, Maragall, Karl Kraus (de qui manlleva el títol del seu article “En aquesta gran època” per donar títol al llibre), Wittgenstein, Brecht, Orwell, Anna Akhmàtova, Hannah Arendt i molts altres.
El tercer capítol és el més extens i s'hi recullen definicions o redefinicions de paraules reapropiades com si es tractés d'un diccionari en què cada un dels mots és definit a partir d'un text de tipologia diversa. Així, les definicions es fan a partir de poemes, petites obres de teatre, diàlegs, proses poètiques, articles periodístiques, petites narracions...
L'autor
Jordi Martí Font és doctor en Filologia Catalana per la URV (2015) també és Màster en Tendències Actuals de l'Estudi de la Literatura (2004) i Màster en Estudis Superiors de en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2013) per la mateixa universitat. Treballa, des de fa deu anys, en l'Ensenyament Secundari públic i ha fet classes de Llengua i Literatura Catalana i Castellana, Llatí i Arts Escèniques. Ha treballat com a home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; i com a corrector lingüístic i periodista durant 15 anys. La seva tesi doctoral porta per títol Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l'anarquia en català i manté el blog Prendre la paraula (http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/)
És soci o membre de molt diversos col·lectius i associacions: Òmnium Cultural, Tarragona Patrimoni de la Pau, el Centre d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, el Casal Sageta de Foc de Tarragona, el Casal Popular Despertaferro de Reus, el Casal Popular Carrasclet del Priorat, l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, l'Ateneu Llibertari de Reus, el Col·lectiu Independentista del Priorat, el Centre Quim Soler Literatura i Vi, la cooperativa de periodistes Crític... Ha estat membre de l'MDT als anys 90, del Col·lectiu Priorat-Chiapas, de Tarragona Zapatista, del Col·lectiu Universitat Andreu Nin, de l’Associació de Professionals i Estudiosos de la Llengua i la Literatura Catalanes (Apellc) i altres.
És cantant i guitarra del grup Llunàtics, amb qui ha publicat dos discos, ha fet programes de ràdio a Ràdio Falset i Tarragona Ràdio i com a comentarista participa actualment a Ràdio Terra. Ha publicat els seus articles en més de setanta capçaleres de paper i digitals, ha coordinat la revista Catalunya de la CGT de Catalunya, sindicat on ha desenvolupat càrrecs a nivell territorial (secretari d'Acció Social al Baix Camp-Priorat i secretari general a Tarragona) i nacional (secretari de Comunicació de la CGT de Catalunya i coordinador del Col·lectiu Catalunya editor de la revista del mateix nom). Ara és membre de la Secció Sindical de la CGT de Tarragona Deixa de ser una illa-CGT. Ha recollit els seus articles en els llibres Ni Nadal ni Setmana Santa. El Camp: deu anys d'opinió crítica (2008) i Visions perifèriques de combat (2012), i ha participat en nombrosos llibres col·lectius com la reedició d'Anarquisme i alliberament nacional (2007), Infectació (2007), Jo sóc aquell que em dic Gerard (2010), Per què volem un estat propi (2012), Mecanismes de porositat (2012) o Hasta luego, Pablo (2015), així com en diversos edicions dels aplecs de poetes La Nit de la poesia a Tarragona o Bouesia. A les Eleccions municipals de 2011 va ser segon en la llista de CUP a Tarragona i en les del Parlament de 2012 va encapçalar la llista per la demarcació de Tarragona. A les municipals del 2015 va ser elegit regidor a Tarragona per aquesta llista.