La instrumentalització de la docència
LA INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA
1. ANTECEDENTS
Una de les mesures de caràcter estratègic de l’Equip de Govern va ser fer aprovar a través del Consell de Govern del 23-I-2014 un nou model de dedicació acadèmica, a l’empara del Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo – l’anomenat “decreto Wert”– que, entre d’altres mesures, estableix en el seu títol II un règim de dedicació variable en les obligacions del professorat funcionari de les universitats.
Com sabeu, el Real Decreto estableix tres perfils de dedicació, en funció exclusivament de les avaluacions positives rebudes sobre l’activitat investigadora: 16 crèdits ECTS, 24 crèdits ECTS i 32 crèdits ECTS. Tanmateix, l’Equip de Govern va instrumentalitzar la normativa anterior per desenvolupar un nou sistema de còmput de l’activitat docent, introduint normes ad hoc de reducció docent al marge de les contingues al Real Decreto i establint un sistema de quantificació de la docència que ha comportat, respecte al sistema vigent fins el curs 2013-2014, una sensible reducció en les hores d’activitat docent reconegudes al professorat per la seva tasca.
2. LES CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA DEDICACIÓ DOCENT REGLADA OFICIAL
A partir del curs 2014-2015 el professorat es va trobar que l’activitat docent que se li consignava per impartir classe en un determinat grup es va veure sensiblement retallada respecte a la que se li reconeixia per haver fet classe en un grup idèntic (mateixa assignatura, mateix nombre d’estudiantes etc.) en el curs 2013-2014 sota el model de còmput de la docència vigent fins llavors. Per quins motius: tant per la desaparició de les hores reconegudes per preparació de classes, 45 hores fins llavors, com per la reducció en la valoració de les tasques de tutorització, seguiment i avaluació d’activitats dirigides. Per una anàlisi detallada podeu consultar el comunicat “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”.
Com a resultat de l’anterior, una part important del professorat ha sofert un increment en la seva docència efectiva presencial respecte a la que havia de donar en el model anterior donat que l’Equip de Govern va imputar sobre aquest professorat els costos del desplegament del seu model i del seu sistema de reduccions a la carta. (Veure enllaç anterior així com taules comparatives).
Alhora, sense haver-ho aprovat en cap òrgan ni informar ningú, l’Equip de Govern va modificar una sèrie de paràmetres fonamentals del full del pla docent individual que ha de signar el professorat, fen molt més opaca i lesiva pels interessos de la majoria la gestió de l’activitat acadèmica (veure annex a peu de plana per a una descripció detallada).
Per últim, el model aprovat conté en la seva pròpia definició un element que distorsiona a la baixa la càrrega docent reconeguda al professorat com a conseqüència de calcular les hores reconegudes per tasques de seguiment segons la mida del grup definida per trams de deu en deu en lloc de fer-ho pel nombre real d’estudiants matriculats (veure apartat 5.2 del reglament de dedicació acadèmica del professorat). Per exemple, un professor/a amb un grup de 59 estudiants matriculats veu reconegudes les mateixes hores d’activitat docent que si en el grup tingués únicament 50 matriculats: 45 hores presencials*(1,5+0,2* Part sencera (59/10))=112,5hores. En realitat, caldria que el model li assignés 120,6 hores (=45*(1,5+0,2*(59/10)) per tal de ser menys biaixat. Això té, òbviament, efectes a l’hora de calcular les necessitats de plantilla: reconèixer menys hores de docència al professorat suposa incrementar de manera fictícia la capacitat teòrica individual de docència i, per tant, reduir la mida teòrica de plantilla. Podeu veure una anàlisi amb més detall al document biaixaments del MDA.
3. LA SUPEDITACIÓ DE LA DEDICACIÓ REGLADA OFICIAL ALS INTERESSOS PRIVATS
Simultàniament, i com a contrapunt a l’anterior, a determinat professorat se li va donar la possibilitat de fruir de reduccions docents en funció del volum de recursos generat per la seva activitat empresarial (en la neollengua de l’Equip: en tasques de transferència; veure apartat 4.3.d del model de dedicació acadèmica) per exemple - però no exclusivament - via l’activitat en spin-offs; empreses de base tecnològica etc.: veure acord 33/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic.
Sense cap escrúpol, es desvirtua també un dels arguments utilitzats per justificar us sistema de dedicació variable en el mateix moment en que el model de dedicació acadèmica en el seu punt 2.5 assimila sota certs supòsits un tram de gestió a un tram de recerca. Així mateix, aprofitant-se de la discrecionalitat que confereix el redactat del model de dedicació acadèmica, professorat que imparteix voluntàriament cursos MOOC (tal vegada perquè el Vicerector Donaire va ser una de les persones que els va iniciar a la UAB?) que no són ni reglats ni oficials, veu reconegut en el seu pla docent oficial una part de les hores que hi dedica (veure aquí així com acord 34/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic).
Un pas més enllà el suposa el fet de que la dedicació en mestratges oficials a preus no subvencionats, impartits a través de la Fundació UAB i que el professorat que els imparteix voluntàriament ho fa a canvi d’importants sobresous, passi a ser reconeguda en el pla docent oficial, tal com sembla desprendre’s del document annex al punt 4.1 del Consell de Govern del passat 10 de març (veure plana dos del document enllaçat).
De fet, una de les claus del model és precisament el menyspreu de la docència reglada oficial a preus públics, en benefici de tasques que no tenen res que veure amb la recerca acadèmica ni amb la docència pública oficial. En aquest sentit, no és excusable la hipocresia que suposa pretendre justificar un sistema de dedicació variable quan una part significativa del professorat funcionari que fa mans i mànigues per reduir-se la seva activitat docent en l’esfera pública de la UAB intenta desprès fer tanta docència com pot en mestratges i cursos en l’esfera privada de la UAB, tant via fundació UAB (que, recordi’s, acumula un important deute) com en centres propis; tant en el si d’espais de l’Esfera UAB com fent, en sentit literal, les Amèriques per tal d’anar a donar classes a canvi de sucosos sobresous en escoles i universitats privades, malgrat l’acord que es va aprovar per majoria en el Claustre de desembre de 16-XII-2010 (vegi’s text de la proposta aquí). Veure també els comunicats Corrupció a la UAB? i La UAB actua com una masia bananera.
Es pot esperar cap mena d’autoregulació d’aquells que s’embutxaquen fins a 407€ nets per cada hora de classe i més de 40.000€ per tasques de coordinació? (podeu consultar el conveni en qüestió aquí; les xifres esmentades les trobareu a la darrera plana del document pdf).
Què dir de l’Equip de Govern, donant el silenci com a resposta a peticions d’informació (la podeu consultar aquí) atesos els vincles d’alguns dels seus membres amb l’entramat muntat. Al respecte, veure el cas del Rector amb la Barcelona Graduate School i el MOVE).
Secció sindical CGT–UAB
https://cgtuab.wordpress.com/
http://twitter.com/CGT_UAB
ANNEX
1.- En molts casos, en especial el del professorat funcionari a temps complert que no està en règim de dedicació de 16 ECTS, el nombre d’hores setmanals que se li va fer constar com a docència impartida en el curs 2014-2015 superava el topall corresponent a la seva dedicació màxima (veure text ressaltat planes 1 i 2 del document 1). Pel curs 2015-2016 aquest fet queda emmascarat per la via de fer desaparèixer del full individual del pla docent la informació relativa a la seva dedicació setmanal (veure document 2). Així mateix, deixen de fer-se constar quantes són les hores nominals que ha de fer el professor/ra així com les hores d’exempció docent a les que pugui tenir-se dret (veure plana 1 document 2).
2.- El període de classes consignant en el full individual deixa de ser continu per passar a ser discontinu: si en una setmana es tenen classes en dies que són festius, com per exemple els corresponents a la festa del dia de la Mercè o la del 8 de desembre, la setmana en qüestió desapareix del període docent declarat al professorat (veure document 2, text ressaltat sobre dates) malgrat es facin activitats de tutories i de preparació de classes.
3.- Atès que una de les variables pel còmput docent és el nombre d’estudiants matriculats, caldria la màxima cura en la correcta quantificació de la xifra. Tanmateix, en la majoria de departaments l’encàrrec docent del professorat per un curs donat es determina de facto a partir de la xifra d’estudiants matriculats en el curs anterior. Suposadament, aquestes dades es corresponent amb les que es publiquen en l’aplicatiu de transparència del pla docent (TPD). No obstant això, es permet que en determinades Facultats es faci una gestió “singular” de determinats ítems, fins i tot una vegada tancades les actes de qualificació de les notes, en particular el que figura sota la denominació de “Alumnes internacionals, llicenciatura i d’altres...” que desprès distribueixen entre el professorat que imparteix l’assignatura de manera discrecional, generant-se greuges comparatius. Aquesta qüestió ja va ser denunciada el juny de l’any passat al Vicerector Donaire, sense que aquest donés, com és habitual, cap resposta. Alhora, hi ha constància documental de professorat al que, una vegada tancades actes, se li modifica a la baixa (per sota del nombre real de matriculats segons l’aplicatiu SIGMA-CDS) el nombre d’estudiants que se li imputa en el full de transparència del pla docent.
https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861/