No a la privatització de l'ensenyament públic. Les dades suspenen la Llei d’Educació Catalana - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

No a la privatització de l’ensenyament públic. Les dades suspenen la Llei d’Educació Catalana
dimarts 18 de desembre de 2007 / Comunicats / Visites: 4380
Menéame

Malgrat que la parcialitat de les dades de la Fundació Bofill –al no analitzar l’efecte de la privatització dels darrers anys amb els concerts- volen servir com a fonament de la nova Llei d’Educació Catalana –com abans van servir per a implantar la sisena hora-, no poden amagar que el problema central de l’ensenyament és el de la inversió en relació al PIB, la qual cosa, qüestiona les mateixes bases de la LEC del Tripartit.

Despesa

Així l’informe Bofill assenyala com a crucial la manca d’inversió pública a l’ensenyament en relació al PIB (2,1%) i no trobareu a les bases cap garantia de que per llei, s’inverteixi un determinat percentatge malgrat que hauria de ser la base de qualsevol millora. Nosaltres pensem que aquesta hauria de ser la primera base i que donat que la mitjana de l’OCDE és del 5,4% del PIB, caldria com a mínim el 6% per a començar a recuperar les inversions. Però al contrari, si a la presentació del seu programa electoral, Saura –soci del Tripartit, que encara es pot llegir a la seva webdenunciava que el PIB era de només el 2,71%, haurem de concloure que amb el seu govern, encara que ha pujat la despesa, no ho ha fet igual que el PIB, sinó que proporcionalment s’ha reduït. És el mateix que feia el PP en el govern: publicitar l’increment de despesa amagant que respecte al PIB, anàvem enrere: i així estem!.

Repartiment de la despesa: pública/privada

A més aquesta inversió no va a l’escola pública –cosa que no diu l’informe Bofill-, sinó que es reparteix entre la pública i la concertada. Cal recordar el que sí diu l’informe de l’OCDE presentat pel MEC a setembre 07: l’estat espanyol és l’únic país de l’OCDE en que, malgrat augmentar el pes del sector privat, decreix la inversió privada i creix la pública i el MEC ho atribueix a l’increment dels concerts. Aquest desviament de fons públics a Catalunya va ser superior a la mitjana estatal i va quasi duplicar-se en concerts entre el 95-05. Després encara s’afegirien els concerts d’infantil, la renovació de Marta Cid de tots els existents fins 2010 –inclosos els d’escoles d’èlit i de l’Opus Dei que paguen quotes fabuloses-, i les ampliacions.

Els actuals concerts que al 97 representaven el 4% dels ingressos de la privada, al 2004 ja eren el 51% (dades estatals de l’INE), mentre que no s’han abaratit les quotes de les famílies sinó que han pujat. Lògicament això ha representat un sucós increment dels beneficis de la concertada, suposadament sense ànim de lucre. I representa que els 3500 de despesa per alumne que presenta com insuficients l’informe Bofill, només ho són per l’alumnat dels centres públics, ja que a la privada a aquesta xifra cal afegir la inversió de les famílies. És a dir que és amb diners públics com es finança part d’aquesta diferència ja que els qui tenen més, ho sumen al que l’estat posa per tots, i els que tenen menys, es queden amb els 3500.

Segur que la patronal privada hi estarà d’acord: però què diran els alumnes i pares dels centres públics?. Per amagar-ho, la LEC parla del «servei públic d’educació» on barreja tots els centres finançats amb diner públic, amagant que un bon pessic de la inversió pública va directament a benefici de la patronal a costa de l’escola pública.

La LEC que necessitem ha de dir les coses pel seu nom: cal que tota la inversió pública vagi als centres públics i que això sigui una altre de les seves bases.

Fracàs escolar i «resultats»

Parlen de fracàs escolar i d’abandonament dels estudis, però els que van «inventar» que un sector de l’alumnat quedés fora del sistema educatiu a l’acabar els estudis obligatoris va ser el PSOE amb la LOGSE. I ho van canviar perquè la patronal es queixava de la «massificació» de titulacions que els dificultava imposar els contractes escombraries. Les dades de l’informe Bofill també diu que un dels problemes és que el mercat
laboral demana mà d’obra desqualificada. Per a poder pagar-li per sota dels mileuristes, afegim nosaltres.

La nova llei, manté l’expulsió dels sistema de l’alumnat, i només vol que pujar les xifres d’aprovats –»avaluació del rendiment»- com un problema estadístic. Volen aplicar als centres públics els mateixos criteris de «resultats» de la concertada. Com la concertada -que amb diners públics selecciona alumnat i no agafa ni els sectors més deprimits ni els nouvinguts- li sembla «l’excel·lència» al Conseller, tracta d’imposar el seu model de gestió a la pública. Però més aprovats simplement baixant el nivell d’estudis comporta una davaluació molt perillosa del
sistema d’ensenyament públic.

Però tampoc els «resultats» de la privada no són tan «excel·lents» si mirem la gràfica que publica el MEC
procedent de l’OCDE 2007, on resulta que l’alumnat amb menys nivell econòmic treu resultats superiors a la mitjana de l’OCDE, a diferència del més benestant –evidentment a la privada- que queda sensiblement per sota de la mitjana. La pública té moltes deficiències que cal superar, però segons aquest gràfic està més a prop de «l’excel·lència» que no pas la concertada, malgrat el que deia el senyor Maragall.

La nova llei es posa d’esquenes al que les xifres demostren. Cal una llei catalana que:
• Comenci per determinar el percentatge del PIB destinat a educació;
• Plantegi un pla de reducció dels concerts fins a la seva supressió –amb ingrés a la xarxa pública dels centres concertats que vulguin i calgui, o del seu professorat en centres públics nous- per a garantir que tots els recursos públics vagin als centres i serveis educatius públics i a garantir la seva qualitat –com a Finlàndia que tant esmenten per la seva «excel·lència»-. Ni un euro a la privada!
• Integri el dret a l’escolarització 0-3 anys, amb xarxa pública.
• Suposi una reducció de les ràtios a l’ensenyament, començant per P·3 i el parvulari; que reconegui que les ràtios han de reduir-se amb alumnes que tenen especial dificultat.
• Doni suport a les tutories, amb professorat de suport i especialistes.
• Elimini la sisena i garanteixi els reforços i, perquè no, apliqui la jornada continuada.
• Faciliti el desdoblament de grups per potenciar un ensenyament més proper a l’alumne.
• Integri la formació dins l’horari laboral donant suport i recursos a propostes d’innovació.
• Reconegui que també per la persona adulta l’ensenyament públic és un dret i desplegui una xarxa que ofereixi tots els nivells per tot el territori.

El Conseller Maragall posa el carro davant dels bous, i en lloc d’avaluar-se primer ells com a govern i posar
mesures per «aprovar», garantint la inversió necessària –com els diuen totes les dades-, comencen per l’avaluació de centres i mestres, -que ningú no negaamb els mateixos mecanismes que aplica la privada –que sí que neguem quan encara no ha demostrat, ni a nosaltres ni a la OCDE, que doni millors resultats.

Què diu la Llei d’Educació Catalana ?

El Conseller va avançar divendres passat la futura Llei d’Educació catalana, uns dies abans de presentar-la al Parlament, amb la intenció de fer efectiva la seva aplicació el curs vinent. Aquí van algunes de les «novetats» que us ressaltem, de moment sense afegir comentaris ni valoracions, parlen per si mateixes, a partir de les declaracions del Conseller i del document: «Bases per a la Llei d’educació de Catalunya» (que podeu consultar
íntegre a la web del Departament).

«La Llei d’Educació de Catalunya preveu l’avaluació dels docents i els centres escolars. Les direccions ampliaran les seves competències i podran consolidar el seu equip de docents i administratius, i definir el perfil del professor que millor els convingui.» :
• L’aplicació de la llei determinarà un model educatiu propi que girarà a més sobre tres conceptes: autonomia, direcció i avaluació.
• La llei crearà un institut d’avaluació i ordenació curricular que farà un seguiment dels centres educatius i del cos de funcionaris docents, a més d’actualitzar les funcions de la inspecció.
• Aquesta norma marcarà la necessitat d’un estatut docent que reguli els aspectes generals de la professió, com la carrera professional, i es definirà l’accés a la funció pública, per a la qual es requerirà el domini d’una llengua estrangera i l’ús normal de les TIC -tecnologies de la informació-.
• A més, la llei establirà les pràctiques obligatòries per als docents que s’incorporin de nou als centres de tal manera que es convertiran, en realitat, en un sistema de selecció real d’aquests professionals, ja que podran ser rebutjats del lloc si no compleixen els objectius.
• L’aposta per l’autonomia farà que els centres educatius elaborin els seus propis projectes, al mateix temps que les direccions ampliaran les seves competències i podran, per exemple, consolidar el seu equip de docents i administratius, i definir el perfil del professor que més els convé.
• A l’escola pública:
- Possibilitat d’agrupar centres de diferents etapes sota una mateixa direcció, sota un mateix projecte pedagògic.
- Obertura de gestió en casos excepcionals i justificats a una gestió dels centres dirigida per grups de professionals, ajuntaments o entitats sense ànim de lucre que presentin projectes adaptats a les necessitats.
• A l’escola concertada:
- Mecanismes d’estímul a les titularitats de centres diferents a les públiques per incrementar l’oferta, sempre amb la garantia d’escolarització equitativa.
• Funcions del personal docent:
- Programació i ensenyament
- Avaluació de l’alumnat
- Recerca, experimentació i millora dels processos educatius

Federació d’Ensenyament CGT Catalunya


http://www.pangea.org/%7Ecgtense/IMG/pdf/LEC1-privatitzacio-1107color.pdf

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.


Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid