"Ja n’estem TTIPs" . Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP - CGTCatalunya.cat
Què és la CGT | On trobar-nos | Afiliació | Butlletí
C/ Burgos 59, baixos - 08014 Barcelona - Telèfon: 935 120 481 - http://www.cgtcatalunya.cat - spccc@cgtcatalunya.cat

"Ja n’estem TTIPs" . Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP
Document de CGT amb motiu de la mobilització estatal realitzada el 18 d’abril, dins la campanya contra la signatura, per part dels Estats Units i la Unió Europea, del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP).
dilluns 20 d'abril de 2015 / Acció Social / Visites: 1564
Menéame

"Ja n’estem TTIPs"
Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió entre Estats Units i Europa. La mobilització s’emmarca en una convocatòria internacional on hi van participar més de 400 ciutats

Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

Còmplices i responsablesProfessorat i famílies fan una cadena humana per allunyar la premsa de l’institut Joan Fuster
Rere el lema “les persones i el planeta abans que el capital”, vora 30.000 persones, segons l’organització, es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les sigles en anglès).

Si els acords, que s’estan duent de manera secreta entre els Estats Units i la Comissió Europea, prosperessin, podrien significar una greu rebaixa de tots els drets socials, ja que es tracta d’homogeneïtzar legislacions i normatives de cara a ampliar el mercat d’una banda i l’altra de l’Atlàntic. Les negociacions, segons explicava un dels representants de la campanya No al TTIP a Catalunya, Carles Seijó, “sempre aniran a la baixa”, sobretot pel que fa a drets laborals i mediambientals. Amb l’esglògan "Ja n’estem TTIPs", la protesta també va recalcar els perills que pot comportar un acord similar entre Canadà i Europa, el CETA, que es troba en una fase més avançada, i el TISA que, segons documents filtrats, pretén la liberalització dels serveis públics.

La manifestació es va convocar davant l’oficina del Parlament Europeu i va anar baixant per Passeig de Gràcia, al pas de tres tractors de la Unió de Pagesos. La capçalera en honor al dia mundial de la lluita camperola, que es va celebrar el 17 d’abril, posava l’èmfasi en un dels sectors que es pot veure més afectat si s’arriba a aprovar el tractat. Per una banda, augmentaria la pressió al petit i mitjà agricultor en favor dels latifundis i, per l’altra, probablement s’estendria l’ús de transgènics.

La marxa va ser una amalgama de grups molt heterogenis: moviments com Attac, assemblees del 15M o els Iaioflautas; sindicats, com CGT, CCOO o UGT; agrupacions feministes; entitats ecologistes com Greenpeace; partits polítics com Podemos, la CUP, ICV-EUiA, JERC; i una llarga llista aglutinada per la preocupació del que poden comportar uns pactes realitzats a esquenes de la ciutadania.

A l’altura de la Borsa de Barcelona i després de fer-hi una parada de rigor, la manifestació va girar per Gran Via fins a Pau Claris, des d’on va desembocar a Via Laietana. A Jaume I la gent va acomiadar amb un aplaudiment els tractors, que no van poder entrar a la plaça per manca de permís de la Guàrdia Urbana.

Els acords podrien significar una greu rebaixa de tots els drets socials, ja que es tracta d’homogeneïtzar legislacions i normatives
En aquest punt, molts manifestants van començar a marxar i d’altres es van quedar a la plaça Sant Jaume escoltant les intervencions de rebuig al TTIP, que diversos dels col·lectius van llançar des del micròfon de l’organització. També van aprofitar per fer difusió d’altres causes: es van demanar firmes per la ILP a favor d’una educació pública de qualitat i diners per la caixa de resistència dels vaguistes de Movistar que, durant tot el recorregut, van estar fent força rebombori per donar a conèixer les seves demandes. Cap a dos quarts de vuit, després de fer una crida a què tothom expliqui al seu entorn en què consisteix el Tractat, els representants de la campanya del No al TTIP van donar per acabada la mobilització.

FONT: LA DIRECTA


Convocatòries manifestacions contra el TTIP a Catalunya:

BARCELONA:

Manifestació contra el tractat de Lliure comerç i inversions (TTIP). Dissabte 18 d’abril, a les 17:00h., que anirà des de l’Oficina de la Unió Europea a Barcelona (Passeig de Gràcia/Provença) fins a la Plaça de Sant Jaume.


Què és el TTIP? Mobilització estatal el 18 d’abril #18AnoalTTIP . Manifestació a Barcelona i Xerrada a Tortosa #18A

Barcelona, dimarts 14 abril 2015, 19h, Casal del Pou de la Figuera (C/Sant Pere més baix, 70)

Amb la participació de representants de:

VSF-Justícia Alimentària Global, Unió de Pagesos, CST, Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació, CCOO, UGT, CGT, i la Campanya Catalunya NO al TTIP.

A més s’ha convidat a representants de: ERC, ICV-Euia, CUP, PSC, Podem, Barcelona en Comú, Ciutadans, CIU per conèixer el seu posicionament sobre el TTIP

Manifestació plural contra els tractats TTIP - CETA i TISA

LLOC: Passeig de Gràcia 18 de abril de 2015
HORA:17:00
https://www.globaltradeday.org/events/article/manifestacio

TORTOSA:
Un model econòmic de futur per a Tortosa

Xerrades:
Economia del bé comú
Xarxa d’economia solidaria
Pam a pam
La segona volta
LLOC: carrer alfara de carles 18 de abril de 2015
HORA:11:00
https://www.globaltradeday.org/events/article/un-model-economic-de-futur-per-a

Més informació:
- WEB NO AL TTIP

Què és el TTIP?

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès) entre EUA i la UE és un tractat de lliure comerç que s’està negociant d’esquenes a la ciutadania, sense consultar a la societat civil, entre les grans empreses multinacionals i les elits polítiques de les dues regions, amb l’objectiu de constituir la major zona de lliure comerç del món. Té com objectiu real desregular i eliminar drets socials, laborals, normatives mediambientals, etc ... així com privatitzar els serveis públics: la salut, l’educació, l’aigua, els transports, la gestió de residus, etc ...) per aconseguir cada vegada més i més beneficis i augmentar constantment la taxa de guany.

Per a això s’han de garantir les inversions de les empreses per sobre de les lleis dels estats, als quals aquests hauran d’indemnitzar si veuen disminuït el nivell previst dels seus guanys, a través de l’Instrument de Resolució de Conflictes entre Inversors i Estats (ISDS ), els famosos tribunals d’arbitratge, no sotmesos a la justícia ordinària dels Estats.

El TTIP és un pas més per intentar acabar amb els drets de la ciutadania i disciplinar els treballadors i treballadores, en accentuar els processos de retallades, privatització i liberalització de fluxos de capitals, augmentant encara més el poder del gran capital, tal com ha succeït amb altres tractats (un exemple clar és el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord entre EUA, Canadà i Mèxic). Des d’aquesta perspectiva, si se signa, les seves conseqüències seran molt negatives per als drets socials i laborals, l’ocupació, l’agricultura, l’alimentació, el món rural i el medi ambient.

Què suposarà per als treballadors i treballadores?

- Conseqüències per a l’ocupació

Segons informes favorables a la signatura del TTIP, es crearien dos milions de llocs de treball als EUA i la UE i un augment del Producte Interior Brut (PIB) a la UE entre l’1% i el 0,5% fins 2027, però la mateixa Comissió Europea el redueix al 0,1%. Es destruirien llocs de treball en la indústria càrnia, el sector dels fertilitzants, el bioetanol, el sucre, béns d’equip el sector metal·lúrgic i en l’agricultura, destruint la vida rural i la indústria local.

Un estudi alternatiu i crític amb el TTIP, amb una metodologia (Model de les Nacions Unides de Política Global) utilitzada pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), realitzat per la Universitat de Tufts, conclou, entre altres coses, que es perdrien 600.000 llocs de treball a la UE, les rendes de treball es reduirien en la seva participació en el PIB i es perdrien ingressos públics.

Les conclusions favorables a la creació d’ocupació a causa del TTIP, són negades per l’experiència d’altres tractats com l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), signat el 1994, on s’afirmava que es crearien un total de 20 milions de llocs de treball, però, lluny d’això, hi va haver una pèrdua d’un milió de llocs de treball i es va destruir el subsector del blat de moro mexicà per la invasió del blat de moro transgènic nord-americà amb preus molt baixos.

- Impacte en els drets laborals

Pel que fa als drets laborals, cal tenir en compte la "harmonització" de la regulació, la igualació a la baixa. Es rebaixaran els drets laborals de la UE al nivell existent en EUA

Així, als EUA els drets laborals brillen per la seva gairebé total absència ia la Unió Europea per ara estan garantits, però no harmonitzats, almenys formalment, però es conculquen cada vegada més.

EUA no ha signat els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT) relatius a la negociació col·lectiva i al dret d’organització i associació, així com els que es refereixen a la igualtat de remuneració entre homes i dones, al suport als treballadors i treballadores amb responsabilitats familiars, el treball domèstic, així com el conveni sobre la protecció de la maternitat (regulen els permisos, prestacions, dret a la lactància ...).

Tampoc ha ratificat la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació de la dona (CEDAW per les sigles en anglès), que va ser aprovat el 18 de desembre de 1979 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el qual va entrar en vigor el 3 setembre 1981; ni el Pacte Internacional de Drets Econòmics (inclosos els drets laborals i de salut), Socials i Culturals, adoptat per l’Assemblea, mitjançant la resolució 2200 A (XXI) de 16 de desembre de 1966 i que va entrar en vigor el 3 de gener de 1976.

A més, entre els estats de la Unió hi ha una gran competitivitat per atreure inversors, tant d’altres estats com de països estrangers, per a això en 24 d’ells han rebaixat els salaris i retallat drets en seguretat i salut laboral. La negociació col·lectiva i la llibertat sindical no estan reconegudes, per tant el dret de vaga i la llibertat sindical han desaparegut del món laboral.

Es donen "facilitats per treballar" (disponibilitat per a l’ocupació o ocupabilitat) en lloc de treball. S’ha implantat l’acceptació de qualsevol lloc de treball sota pressió per part de les persones aturades, que s’anomena paradoxalment right to work (dret a treballar). No està establert el salari mínim, ni la seguretat i la salut en el centre de treball.

Els treballadors i treballadores d’algunes multinacionals, com Wal-Mart i McDonal’s, cobren salaris de fam i, tant és així, que han de sol·licitar els bons d’alimentació que concedeix el govern nord-americà a les persones pobres.

Aquesta és la situació laboral que molt probablement podria implantar-se en els països de la UE, en nom de la competitivitat, si arribés a signar-se el TTIP.

Amb motiu de la mobilització estatal que realitzarem el proper 18 d’abril, vam treure aquesta campanya contra la signatura, per part dels Estats Units i la Unió Europea, del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP).

>>> Podeu descarregar tot el material de la campanya aquí: http://www.cgt.org.es/stop-ttip-ceta-tisa

Aquesta és la situació laboral que succeiria si s’apliqués el TTIP a la UE:

Comparteix
 Convertir a ebook |  Enregistrer au format PDF Guardar com pdf

Fer un conmentari

Vols contactar amb la CGT de Catalunya? Aquí tens informació de com afiliar-te. Pots informar-te d'on trobar-nos aquí. Si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Consulta aquí el llistat de perfils a les principals xarxes socials.

Rànquings 365 últims díes
  1. Noves diligències pel cas de l’accident d’IQOXE indiquen que l’empresa hauria estat funcionant sense cap Pla d’Autoprotecció homologat des de l’inici de la seva activitat
  2. Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i que les fagin fixes
  3. Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
  4. Formulari d’afiliació (beta)
  5. La Generalitat posa en perill d’acomiadament 25000 treballadores del servei de menjador
  6. Generalitat i Gobierno abandonen milers de treballadors i treballadores de la Conca d’Òdena
  7. La CGT denuncia un cas de semiesclavatge laboral en una empresa de Valls
  8. El TSJC dóna la raó a la CGT. Els equips sanitaris hauran de ser els adecuats al risc que assumeixen
  9. Un cop presentat l’ERTO...retornen l’exagerat volum de trucades als canals comercials telefònics del RACC
  10. Valoració d’urgència davant l’anunci del president del govern espanyol d’aturada de les activitats econòmiques no essencials

Llicència de Creative Commons Subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons
Lloc desenvolupat amb SPIP 3.2.3 [20352] | Squelette basat en el tema visual dissenyat per Fuksia
Webmaster - webcat@cgtcatalunya.cat | RSS | XHTML vàlid