CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Miguel Gómez, amb motiu de la presentació de Procés Embat a Barcelona: “Tot el món té dret a posar en pràctica els seus models, però sense hipotecar-nos uns altres 30 anys”

Dilluns, 6 octubre, 2014

- D'on neix Procés Embat?

Proces Embat neix a partir d'una sèrie de debats durant l'any 2013 d'activistes del moviment llibertari que ens trobàvem en sintonia i que compartíem la necessitat de donar una resposta des de l'Anarquisme Organitzat. Compartíem les mateixes anàlisis i hem intentat arribar a un acord en tant a les solucions. D'aquí neix Procés Embat. Les primeres trobades es van convertir gairebé en una teràpia de grup: “Jo estic en tal o en qual organització”, amb tot el món partint de queixes similars, “però bé, això no té empenta, no funciona”, “no aconseguim incidir”. Fins que arriba un moment en el qual vam pensar “ja està, ja ens hem queixat suficient i cal posar-li remei a aquesta queixa”. Per això decidim constituir Procés Embat.

- Llavors, una vegada que sorgeix tot aquest procés de reflexió, decidiu donar un salt endavant i constituir-vos com organització pròpia, però en què consisteix aquesta organització que heu presentat públicament a Barcelona el 3 d'octubre?

Li diem 'procés' perquè encara no és pròpiament una organització sinó que tenim la intenció de crear-la en el futur. Una organització entorn d'uns eixos programàtics, en confluència amb altres processos i grups amb els quals poder treballar per a construir l'Anarquisme Organitzat com alternativa real a la societat capitalista.

No volíem llançar una organització perquè ens semblava pretenciós ja que no teníem capacitat. Pensàvem que calia anar més a poc a poc i no saltar-se etapes. Cal anar sondejant l'ambient per a veure si tenim els suficients aliats en els moviments socials, en els grups anarquistes o, també, en altres moviments polítics. Hi ha un munt de gent que pensa pràcticament com nosaltres i que no s'organitza dintre del moviment llibertari, sinó dintre d'altres moviments (aquí, a Catalunya, per exemple, en l'esquerra independentista o en noves agrupacions de caràcter ciutadà), i molts altres dintre dels moviments socials que estan interessats en aquests plantejaments. Llavors, és necessari posar-nos en contacte i intentar acordar unes línies programàtiques per a avançar, en el sentit de construir un projecte de país des d'un sentit llibertari. És en aquest moment quan podrem llançar l'organització com a tal. Fins a llavors seria saltar-nos etapes.

- Justament, esmentes les noves iniciatives electorals que estan sorgint en els últims mesos, ja sigui Guanyem, a Barcelona, o la sorpresa que va suposar Podem a Catalunya. També han sorgit altres estructures, d'entrada més properes a vosaltres, com la Federació Anarquista de Catalunya... Vosaltres quins aporteu enfront de totes aquestes noves organitzacions?

Les iniciatives electorals es basen en la conquesta del poder. La seva idea és des de les institucions, democratitzar-les i canviar el funcionament social des d'allí. Això és una premissa errònia. Ho és a nivell empíric perquè ja s'ha intentat diverses vegades i no ha funcionat, però, també, perquè els ajuntaments són institucions dintre de l'estructura de l'Estat que no permeten fer el que es vulgui. A més de que la mateixa necessitat d'aconseguir vots per a arribar a altres capes de la societat et fa perdre el caràcter transformador inicial. En aquest sentit, corren el risc d'enxampar-se els dits davant certes aliances amb sectors econòmics ja que ràpidament necessitaran finançament. Des del segle XIX porta passant el mateix. Un munt de nous partits socialistes, fins i tot integrats per anarquistes que es passaven al socialisme (ho intentaven per aquesta via), en menys de deu anys ja havien canviat completament les seves finalitats.

Nosaltres pensem que es pot intentar una via no institucional per a canviar la societat. Que, de fet, és com s'han de canviar les coses i com ara defensen que es canviïn les coses aquests mateixos moviments electorals. Per això nosaltres ens volem centrar en el que hi ha fora de les institucions, sense desmerèixer a nivell individual a tots els companys i companyes que estan militant en aquestes iniciatives. Tot el món té dret a intentar tots els experiments que cregui convenient. Si és necessari el combatre la institucionalització i el procés acomodatici d'aquests partits i aquí estem nosaltres, per a lluitar des del carrer i ajudar a tots els moviments a mantenir-se autònoms respecte al poder.

Pel que fa a la Federació Anarquista. Aquesta es basa en grups d'afinitat, en col·lectius locals tipus assemblees de barri, on tot el món es coneix. Això fa que d'una banda siguin grups pròxims a nivell personal però molt diversos a nivell ideològic. La qual cosa, dut a un nivell de coordinació superior fa que la Federació perdi eficàcia, que no pugui prendre decisions àgils o que no pugui ser presa en compte com actor polític vàlid. Encara que, és cert, que molts d'aquests grups estan fent una tasca molt seriosa a nivell de debat i de difusió. De fet, el pensament llibertari està ara més present a Barcelona que des de fa dècades i és gràcies a aquests col·lectius.

- 'Confluència', 'generositat' són les paraules més repetides per totes les iniciatives i partits que estan apostant per la via institucional Quin significat atorgueu vosaltres a aquestes paraules?

Nosaltres entenem aquesta 'confluència' a nivell social. Tenim els braços oberts quan hi ha un conflicte social que es resol des de baix. Tenim els exemples de Gamonal o Can Vies, on la via institucional s'ha intentat fins al cansament i al final, la cosa explota. I és en els carrers on es donen aquestes 'complicitats' d'autoorganització. És en aquest aspecte en el qual 'confluirem'. Si el seu treball institucional els va separant dels conflictes reals de la gent, ens començaran a tenir primer allunyats i després al davant.

Quant a 'generositat', tot el món té dret a una oportunitat de posar en pràctica els seus models polítics però clar, sense acabar hipotecant als altres una altres 30 anys. En qualsevol cas, no és el mateix un govern del PP que de Podem o Guanyem i no s'ha de caure en la dicotomia de 'tots són iguals'.

- Des de Procés Embat com veieu el panorama a curt i mig termini a Catalunya. Quins problemes, quins punts il·lusionants i què aneu a aportar com iniciativa?

Positiu és que s'està mobilitzant la societat civil. No es pot pensar que aquest és un procés de dalt-baix. Tot el contrari. És la societat la que en cert moment trenca simbòlicament amb l'estat, comença a mobilitzar-se i arrossega als ajuntaments, institucions... fins que es va involucrant en aquest procés la petita burgesia catalana i els partits com CIU es veuen obligats a reaccionar. Ara és en els partits on sorgeixen divergències. Quan es veuen en la situació de desobeir la llei de l'estat. D'aquí al 9-N serà un altre cantar i si s'arribés a votar creiem que cal provocar la màxima ruptura possible amb les institucions de l'Estat. Per això, nosaltres donem suport estratègicament en la consulta al 'Si-Si'.

Altres grups llibertaris estan difonent el 'No-Si' amb el sentit de 'no a l'Estat però si a la independència a la Troica i al capital'. El que també tindria sentit perquè és un vot nul dintre d'una votació il·legal. Des del món llibertari podem aportar més aviat poc a aquest procés perquè ja les coses estan desfermades i hi arribem tard, fora de temps i sense una veu comuna.

- Tornant a la pregunta anterior Més enllà del 9N que pot aportar Procés Embat en aquest procés a mitjà termini?

Nosaltres seguirem participant i acompanyant en els camins que generin les pròpies persones, tractarem d'enfrontar-nos a les contradiccions que es van generant (com deixar tot en mans d'aquells que hem denunciat com els nostres enemics o com fiar el nostre futur a personatges ja assenyalats com indesitjables). Finalment, fiscalitzar com es desenvolupen les promeses i estar aquí, quan les persones esclatin, si aquestes no es compleixen. És a dir, ser part i no un agent oportunista.

* Entrevista realitzada per Sancho Ruíz publicada a la revista Diagonal.

>>> Web de Procés Embat: http://procesembat.wordpress.com/

El Procés Embat planteja la reconstrucció de l'anarquisme social i organitzat a Catalunya

Una vuitantena de persones participen a la presentació a Barcelona de la iniciativa a l'Ateneu la Base el 3 d'octubre

“Durruti torna”. El creixement experimentat pel moviment llibertari els darrers anys comença a traduir-se en una sèrie de processos que pretenen retornar la veu a una corrent de pensament que, en altres moments històrics, ha tingut un paper protagonista dins el panorama polític català. Dissabte a la tarda, una vuitantena de persones van aconseguir encabir-se al poblesequí Ateneu La Base per tal de tirar endavant el Procés Embat, que treballarà “per la construcció de l'anarquisme social i organitzat”.

L'aposta d'Embat, com detalla a la declaració de principis, veu necessari accelerar el camí cap a la “superació del capitalisme i la seva substitució per la propietat col·lectiva gestionada per la classe treballadora; volem la substitució de l'Estat per estructures populars d'arrel assembleària i participativa”. Al document es pren consciència, a la vegada, que “la militància anarquista no farà la revolució sola, ja que les revolucions les fa el poble. Aleshores, si no militem a les lluites de les classes populars, si no acompanyem el poble, no tindrem cap possibilitat”.

El Procés Embat, segons explicaven dissabte les seves impulsores, neix en un moment en què “a les places es fan pràctiques i discursos llibertaris... i després això deriva en la formació de partits: alguna cosa estem fent malament”. Voluntat d'autocrítica i voluntat “d'enderrocar els guetos” seran dos dels pilars de la iniciativa, nascuda arran del debat informal entre companyes de la militància anarcosindicalista: “ens vam posar d'acord de seguida i vèiem la necessitat de portar la reflexió al carrer”.

Allunyar-se del sectarisme

El cooperativista Miguel Gómez sintetitza el consens en tres punts: “Ideologia, propaganda i potenciació de totes les lluites populars que enfronten el sistema capitalista”. Procés Embat, procés de debat i creació de discurs que no pretén absorbir ni suplantar altres lluites llibertàries, sinó complementar-les: “no volem anar contra ningú ni muntar un xiringuito, el sectarisme no va amb nosaltres. Al revés, volem participar del que ja es fa, sovint des de fora de l'anarquisme tradicional”, assenyala Gómez.

“Segur que ens equivocarem, segur que entre nosaltres hi haurà algú que ens deixarà en un temps. Dins d'aquesta premissa, preferim experimentar”, comenta Emili Cortavitarte, sindicalista i professor d'història. Prefereix “una definició més pràctica, vivencial i d'acció per a l'anarquisme: amb les etiquetes i l'identitarisme no arribarem enlloc”. “Però no podem suportar que es muntin candidatures electorals amb programes que copien el discurs de les places i arrasin a les eleccions europees. Aixo no ho volem i volem contribuir a tot el contrari: els canvis es fan des de baix, amb la gent, de manera assembleària, amb portaveus rotatius,...”, conclou Contravitarte.

Les seves impulsores reiteren que el procés Embat no es planteja com una campanya “precuinada”, sinó que té una vocació oberta i es convertirà en el que decideixin horitzontalment les persones que a partir d'ara hi participin. “Si la gent vol canviar-li el nom, doncs es canvia”. Després de l'èxit de la primera trobada, els debats continuaran des de quarts d'onze del matí el proper dissabte 11 a Can Batlló, també a través xarxes socials.

* Un article de Marc Rude publicat al setmanari Directa.