  |
|
Els drets vulnerats per l'assetjament psicològic en l'àmbit laboral dels poders públics
|
|  |
|
Enviat el Diumenge, 16 abril a les 21:09:22
Collaboraci de fesibacat
|
|
|
|
|
Per a identificar els béns jurídicament tutelats dels treballadors que
resulten lesionats concretament pel fenomen de l'assetjament psicològic
laboral, hem de tenir en compte, abans que res, el que estableixen els
tractats internacionals i la pròpia Constitució Nacional, com així
també les recomanacions de l'Organització Internacional del Treball
(OIT) l'operativitat del qual resulta indiscutida.
Si bé totes aquestes disposicions reforcen el garantisme normatiu, no
podem esbiaixar els aspectes més significatius i rellevants de les
recents investigacions de la doctrina especialitzada de la qual els
seus valuosos aportaments ens permetran valorar i mesurar, en el seu
just abast, les conseqüències ètiques i jurídiques d'aquesta
problemàtica.
El que s'exposarà tot seguit, com és obvi, resulta d'aplicació també
als treballadors de l'àmbit privat encara que aquí, donat l'enfocament
del nostre treball, estem eximits d'analitzar, en particular, l'abast
de les lleis laborals que regeixen en tal sector.
Els drets vulnerats. Els drets humans
El creixent desenvolupament de la cultura dels drets inherents a la
persona humana ens ha permès reconèixer i detectar formes cada vegada
més subtils de violència que també afecten la vida i la integritat
psicofísica i moral de les persones i a la societat.
Hem de tenir en compte que el fenomen sociolaboral de l'assetjament
moral ha sigut caracteritzat per diversos científics i psicòlegs, com
la situació en què una persona (o en rares ocasions un grup de
persones) exerceixen una violència psicològica extrema, de forma
sistemàtica i recurrent i durant un temps prolongat sobre una altra
persona o persones al lloc de treball amb la finalitat de destruir les
xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, arruïnar la seva
reputació, pertorbar l'exercici de les seves feines i aconseguir que
finalment aquesta persona o persones abandonin el lloc de treball i que
pot implicar, a més, la destrucció de la imatge pública i de la carrera
professional del treballador, si no s'esmenten els casos més radicals
(com la seva mort moral) o la seva desaparició física.
Totes aquestes circumstàncies donen una idea tan sols aproximada del
problema social d'aquesta perversa forma de violència moral en el
treball, que vulnera els drets humans reconeguts mitjançant tractats
internacionals amb jerarquia constitucional.
En efecte, adverteixi's que l'art. 23 de la Declaració Universal de
Drets Humans de 1948 estableix que tota persona té dret a condicions
equitatives i satisfactòries de treball i a una remuneració –També
equitativa i satisfactòria- que li asseguri, així com a la seva
família, una existència conforme a la dignitat humana.
L'art. XIV de la Declaració Americana dels Drets i Deures de l'Home
disposa que tota persona té dret al treball en condicions dignes.
Per la seva banda, l'art. 5è, inc. 1r, de la Convenció Americana de
Drets Humans (Pacte de San José de Costa Rica) estableix que tota
persona té dret que es respecti la seva integritat física, psíquica i
moral i agrega, en l'inc. 2, que ningú ha de ser sotmès a tractes
cruels, inhumans o degradants. I en l'article 11 s’estableix
expressament que tota persona té dret al respecte de la seva honra i al
reconeixement de la seva dignitat. D'altra banda, la Convenció contra
la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants
disposa en l'art. 16 que “Tot Estat Part es comprometrà a prohibir en
qualsevol territori sota la seva jurisdicció altres actes que
constitueixin tractes o penes cruels, inhumans o degradants i que no
arribin a ser tortura tal com es defineix en l'art. 1r, quan aquests
actes siguin comesos per un funcionari públic i una altra persona que
actuï en l'exercici de les funcions oficials, o per instigació o amb el
consentiment o l'aquiescència de tal funcionari o personal”.
Així mateix, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i
Culturals en el seu art. 6 estableix que l'Estat ha de garantir el dret
de tota persona de guanyar-se la vida mitjançant un treball, prenent
totes les mesures necessàries per a això, en particular, perquè tingui
una ocupació plena i efectiva, amb condicions que garanteixin les
llibertats polítiques i econòmiques fonamentals de la persona humana.
Dels enunciats precedents resulta evident que la integritat física,
psíquica i moral del treballador, el respecte de la seva honra, el dret
al reconeixement de la seva dignitat i a no ser discriminat i de les
llibertats fonamentals de la persona humana es veuen intensament
degrades pels comportaments que en les seves diverses modalitats
constitueixen assetjament moral o psicològic.
Vegem el que diu respecte d'això Molina Navarrete. És indubtable que la
integritat física i psíquica resulta compromesa per quant l'assetjament
moral es revela, en tot cas, com una agressió a la salut del
treballador-víctima atès que els seus efectes perjudiquen el seu
equilibri emocional i psíquic, multiplicant exponencialment les
malalties psicosomàtiques i el risc d'accidents.
També resulta afectat el respecte de la seva honra o el dret a l'honor
-tant en la seva faceta personal com a professional- ja que
l'assetjament moral comprèn, o pot comprendre, conductes atemptatòries
tant contra l'autoestima com contra la reputació de la víctima,
generalment, en graus extrems –Per exemple, ridiculització col·lectiva
o pública, menyspreament, indiferència, marginació, contínues
recriminacions per pretesos dolents resultats, acusacions insidioses
reiterades, etc.-, així com actuacions dirigides a desconsiderar,
ignorar i invalidar la seva activitat laboral. En conseqüència, pocs
dubtes poden cabre respecte a la seva negativa afectació del dret a
l'honor. Representa, per tant, una forma sistemàtica i extrema de
"anihilament" de l'esfera professional del treballador amb pretensions
de projecció exterior i cap al futur, rebaixant fins a la humiliació la
consideració deguda a la vàlua professional del treballador. D'ací que
en determinats estudis s'insisteixi a qualificar tal conducta com una
forma de perversió de la qual les seves manifestacions disvaluoses
contenen un abast lesiu de projecció impredicible i impliquen així
mateix la desacreditació, l'aïllament i la confusió totals del
treballador-víctima, amb la consegüent ruptura dels seus vincles
socials i de grup i, a vegades, fins i tot els familiars.
Tal com va quedar dit regeix així mateix la prohibició de tractes
cruels, inhumans o degradants. Sobre aquest particular, Blanco Barea i
López Parada -seguint els lineaments de rellevants precedents judicials
espanyols- consideren que constitueixen tortura els actes que
envileixen, humilien, vexen o denigren la integritat moral d'un altre.
Així mateix, prenent com a base allò que s'ha resolt en altres
pronunciaments refereixen que el concepte de tractes degradants
encunyat pel Tribunal d'Estrasburg es defineix en relació a
l'existència d'actes que poden crear en les víctimes sentiments de
temor, d'angoixa i d'inferioritat susceptibles de humiliar-los,
d'envilir-los i de trencar la seva resistència física o moral. I
agreguen que el tracte degradant implica potser una conducta des de
l'habitualitat en relació a situacions de menor entitat encara que
sempre feridors a la dignitat perquè suposen, en tot cas, menyspreu i
humiliació. Encara davant l'absència d'una clara definició, conclouen
que s'atempta contra la integritat moral d'una persona quan es vexa la
seva dignitat de ser humà recorrent a formes de pressió sobre la seva
voluntat.
Les llibertats polítiques i econòmiques fonamentals de la persona
humana que consagra en art. 6 del Pacte Internacional de Drets
Econòmics, Socials i Culturals apareixen també vulnerades.
En efecte, en primer lloc, no ens oblidem que la persona es realitza en
l'àmbit laboral i en tot el feix de relacions socials i familiars que
pot sostenir i desenvolupar, en gran manera, gràcies a la remuneració
econòmica que percep pel treball. Per tant, si el procés d'assetjament
li priva de tot això, li està produint un dany més enllà del causat a
la seva “dignitat laboral”. Ho està minant com a persona o, dit d'una
altra manera, l'està atacant en el nucli mateix de la seva condició
humana. D'altra banda, el dret a la llibertat de comunicació
intersubjectiva i/o grupal també es veu trencat perquè una de les
actuacions més rellevants ideades per l'agressor o assetjador és
aconseguir trencar radicalment les xarxes d'informació-comunicació del
treballador a l'empresa, ja sigui amb els seus companys, ja amb la
línia de comandament, ja fins i tot amb l'exterior, de manera que el
treballador-víctima quedi completament aïllat en "la seva" organització
o grup sociolaboral. A aquest respecte, ha de tenir-se en compte que un
dels principals elements que serveixen per a emparar i afavorir l'èxit
de la conducta assetjadora o fustigadora és, precisament, la passivitat
dels restants membres del grup respecte a aquesta situació de
persecució psicològica, facilitant o consentint, per tolerància o
deixadesa o per connivència, l'aïllament i el "buit" al treballador.
En funció del que s'ha dit, creiem que les normes internacionals dels
drets humans, coincidint amb la postura de Maffía, s'erigeixen en eines
útils per a contrarestar aquests abusos.
Finalment, cal assenyalar que en aquesta línia s'enrola també la OIT.
D'una banda, en la Declaració General de 1998 relativa als principis i
drets fonamentals en el treball va quedar expressat el compromís dels
governs i de les organitzacions d'ocupadors i de treballadors de
respectar i defensar els valors humans fonamentals. Al seu torn, en la
Conferència del mateix any es va aprovar el text d'una Declaració de
Principis i Drets Fonamentals entre els quals es troben:“el respecte a
la dignitat del treballador, l'honor, la imatge i la integritat física
i mental”.
31/03/2006 - Dra. Patricia Barbado - Argentina (Transcripció parcial de
l'article publicat en Jurisprudencia Argentina, Buenos Aires, 29.12.04,
t. 2004-IV, suplement de Derecho Administrativo corresponent al
fascicle NÚM. 13)
Extret, i traduït al català, de prevention-world.com
|
|
|
|
| |
|
|
Puntuació Promig: 0
vots: 0
|
|
|
|
|
