CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 La CGT davant de la barbàrie a Barcelona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12575 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12575 2017-08-17T18:11:26Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Comunicats Antimilitarisme Antifeixisme Solidaritat <p>Avui ens ha tocat de prop. Aquesta tarda a Les Rambles de Barcelona hi ha hagut un atac contra els i les vianants que ha provocat un nombre indeterminat de víctimes. Mentre seguim amb atenció i preocupació les diferents informacions que ens estan arribant, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès el següent:<br class='autobr' /> Mostrem la nostra solidaritat amb les víctimes d'aquest atac. Una solidaritat que fem extensiva a totes les víctimes civils d'atacs, fets per (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot48" rel="tag">Antimilitarisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot86" rel="tag">Antifeixisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12575-cb4d6.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Avui ens ha tocat de prop. Aquesta tarda a Les Rambles de Barcelona hi ha hagut un atac contra els i les vianants que ha provocat un nombre indeterminat de víctimes. Mentre seguim amb atenció i preocupació les diferents informacions que ens estan arribant, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès el següent:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Mostrem la nostra solidaritat amb les víctimes d'aquest atac. Una solidaritat que fem extensiva a totes les víctimes civils d'atacs, fets per grups armats i exèrcits, a diferents llocs del món avui mateix i altres dies de l'any.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Fem palès, de manera clara, contundent i inequívoca, que la xenofòbia, el racisme i l'odi entre cultures són expressions del feixisme. Els treballadors i treballadores d'arreu del món tenim altres programes de lluita per transformar la societat, que passen per la llibertat, l'internacionalisme, la solidaritat i el suport mutu.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Igualment volem manifestar que la militarització de l'espai públic, com la que fa mesos que estem patint amb policies armats amb metralladores al mig dels carrers de moltes poblacions i barris, no és la solució real per evitar fets com els que han passat avui a Barcelona. Lluitarem, doncs, per evitar que aquesta situació tant tràgica sigui utilitzada pels diferents governs per endurir la legislació penal, amb l'excusa de la lluita antiterrorista, i augmentar la repressió i la militarització del nostre dia a dia.</p> <p>Aturem el feixisme, vingui d'on vingui.</p> <p><strong>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya</strong><br class='autobr' /> 17 d'agost de 2017</p></div> La CGT de Catalunya contra els atacs al dret de vaga http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12573 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12573 2017-08-13T22:00:00Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Anunci Portada Comunicats Mobilitzacions laborals Antirepressió <p>Davant la imminent sortida mitjançant la repressió al conflicte d'Eulen a l'aeroport de Barcelona, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès els següents punts:<br class='autobr' /> Considerem inacceptable el desplegament de cap cos policial per suplantar els vaguistes en els controls d'equipatges de l'aeroport. El precedent que aquesta opció suposa és molt preocupant pel conjunt de la classe treballadora, doncs se'ns estaria dient que mitjançant un cos policial o militar (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH75/arton12573-163df.jpg" width='150' height='75' /> <div class='rss_texte'><p>Davant la imminent sortida mitjançant la repressió al conflicte d'Eulen a l'aeroport de Barcelona, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès els següents punts:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Considerem inacceptable el desplegament de cap cos policial per suplantar els vaguistes en els controls d'equipatges de l'aeroport. El precedent que aquesta opció suposa és molt preocupant pel conjunt de la classe treballadora, doncs se'ns estaria dient que mitjançant un cos policial o militar l'administració pot finalitzar, mitjançant la repressió, una vaga. En aquest punt, <i>gobierno </i> i govern han estat més units que mai, sent l'únic dissentiment el color de l'uniforme que faria la feina bruta contra la plantilla.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Considerem igualment inacceptable el recurs a un arbitratge obligatori imposat des de l'administració. Genera també un precedent en el mateix sentit que el punt anterior: prohibir una vaga com a eina per resoldre el conflicte que l'ha motivat.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> Considerem que la resolució del conflicte plantejat passa per<strong> revertir la privatització d'AENA, recuperar les seves activitats externalitzades</strong> i replantejar quin tipus de treballadors/es han de realitzar les diferents tasques que fan funcionar els aeroports. En aquest sentit, <strong>cal renunciar a empreses de seguretat privada</strong> i cobrir aquests llocs amb treballadors/es directament dependents d'AENA.</p> <p>Les sortides repressives als conflictes laborals suposen greus atacs al conjunt de la població i com a tals cal rebutjar-les. Les mesures plantejades per les administracions i la patronal a l'aeroport de Barcelona no són noves i, durant les darreres setmanes, ja s'havien posat sobre la taula en altres vagues: Quan les empreses no poden doblegar les plantilles, l'administració es posa al seu costat per donar-li un cop de mà atacant els nostres drets.</p> <p>Amb aquesta il·legalització, animada pels habituals tertulians i polítics de tot color, es vol normalitzar el fet de rebentar vagues pel fet que "afecten"... Què han de fer sinó les vagues? En comptes de posar el focus sobre la voracitat de les empreses, es criminalitza un i altre cop a tot col·lectiu que lluiti per millorar els seus drets.</p> <p>Des de la CGT de Catalunya fem una crida a la població a no caure en aquest parany i a defensar el nostre dret de vaga amb dents i ungles. Com s'està demostrant darrerament, és allò que temen un i altre cop els que manen, primer els pot aturar i després els fa retrocedir.</p> <p>Defensem el dret de vaga fent més vagues, més contundents i amb més solidaritat i suport mutu.</p> <p><strong>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya</strong><br class='autobr' /> 14 d'agost de 2017</p></div> De la vagafòbia a la militarització http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12571 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12571 2017-08-12T21:00:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Antimilitarisme Antirepressió <p>Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d'opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l'economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot48" rel="tag">Antimilitarisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH119/arton12571-2c8e6.jpg" width='150' height='119' /> <div class='rss_texte'><p>Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d'opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l'economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha existit, com a mínim sota el capitalisme, aquesta fòbia, la vagafòbia, reneix i torna a créixer. Molts mitjans de comunicació, tertulians i personalitats polítiques hi participen de manera activa.</p> <p>Aquests dies estem vivint un nou episodi on sembla que la vagafòbia i les seves conseqüències han pujat un esglaó. Es tracta del conflicte que hi ha al voltant d'una activitat que la parcialment privatitzada AENA va externalitzar fa temps: el control de seguretat dels equipatges a l'aeroport de El Prat. Al respecte, abans de continuar, vull deixar clar que el sindicat on jo milito ja fa anys va decidir no permetre l'afiliació de “segurates”, de policies privats en entendre que es tractava d'un cos repressiu o potencialment repressiu a les ordres d'empreses capitalistes. Decisió de la que, personalment, me'n sento orgullós. Amb tot, el que està passant ara mateix a l'aeroport de Barcelona (i previsiblement en breu a altres de l'estat) és un nou exponent d'aquesta vagafòbia. Avui divendres, després que el personal d'Eulen dels controls d'equipatges rebutgessin la proposta que empresa i Generalitat havien pactat, tots els mitjans de comunicació grans i una bona part de la classe política, fins i tot personalitats dels “comuns”, reclamaven ordre. I aquest ordre sembla que s'imposarà desplegant la Guardia Civil a l'aeroport de El Prat per suplantar el personal d'Eulen en vaga. Un cos militar per finalitzar una vaga.</p> <p>Com deia, a mi les empreses de seguretat privada no em generen cap simpatia. I els “segurates”, de qui de vegades n'he patit abusos, tampoc. Però el precedent que s'està a punt d'escriure és prou greu com perquè ens hi haguem de posicionar, de manera activa, en contra. Mirem-ho així. Un conflicte afecta l'aeroport, incrementant una mica les cues dels passatgers. En realitat, impacta sobre una part molt petita de la població catalana, tot i que dins de la gent afectada hi deu haver part d'aquells i aquelles que tenen rentes més altes i, estadísticament, quan fan vacances viatgen més freqüentment en avió que la resta. En canvi, l'efecte sobre turistes potser és més gran, tot i que bàsicament consisteixi en més temps d'espera per passar un control. Ningú es queda sense hotel, sense llum o sense atenció mèdica per això. Un sector estratègic pel capital com ara el turisme pot patir un cert desgast en una època que, a més, la majoria de la població posen en entredit les seves suposades virtuts.</p> <p>A partir d'aquí, la premsa se n'ha fet ressò. Alguns han dit, fins i tot, que era un altre atac del govern espanyol contra el “procés català”. D'altres, simplement, han expressat la indignació per haver d'esperar una mica més per agafar un avió. Gairebé ningú ha esmentat que mentre els accionistes privats d'AENA s'omplen les butxaques, la ràtio entre passatgers i treballadors/es d'AENA ha augmentat més d'un 100%. O que les licitacions per serveis externalitzats s'han abaratit entre un 20 i un 30%. No només en els controls de seguretat, sinó també a les empreses de neteja, de handling, etc. Per contra, el problema s'ha presentat únicament com una qüestió d'ordre públic i, com a tal, s'ha reclamat una solució.</p> <p>Les autoritats laborals de la Generalitat també han entrat obertament a jugar aquest joc, encara que si voleu de manera més subtil. Quan la consellera Bassa criminalitza un comitè de vaga per no votar una proposta de la mediació del govern pactada amb l'empresa, nega l'autonomia dels i les vaguistes per decidir lliurement què és acceptable per a ells i què no ho és. Què val la pena discutir i què, simplement, és una opció que no cal ni considerar. En certa mesura, l'Ajuntament de Barcelona ja va jugar aquesta carta durant la darrera vaga del Metro. Ara, sembla, el seu ús es generalitza i, amb l'ajut de la premsa, es normalitza davant l'opinió pública. D'una manera similar sembla que també es vol presentar com a normal, i desitjable, que el govern imposi un arbitratge obligatori que és una manera fina de dir que una vaga s'acaba per decret. Independentment del seu resultat. Que es prohibeix perquè, fent servir altres paraules, en realitat es declara il·legal. En paral·lel a tot això, hi ha el desplegament de la Guardia Civil, un cos militar per deixar sense efecte la vaga.</p> <p>Com deia, la figura del “segurata” no em desperta simpaties. Però el desenllaç de la vaga d'Eulen a l'aeroport de Barcelona pot ser terrible pel conjunt dels i les treballadores. Les mesures que sembla que els governs català i espanyol, amb el beneplàcit de la patronal d'Eulen, de cercles de negocis, de tertulians i de polítics es tiraran endavant no són gens noves. Responen a una estratègia que la patronal ha fet servir reiteradament al llarg del s. XX. De fet, han sigut un dels punts forts de l'aliança entre la burgesia catalana i l'Estat els darrers 175 anys. I tampoc són massa originals actualment. Si recordeu, totes elles van sonar durant la darrera gran vaga a Catalunya, la dels i les treballadores del Metro de Barcelona.</p> <p>La vagafòbia induïda curosament com a eina per fer front a una creixent conflictivitat laboral poc a poc dóna els seus fruits. Ara mateix veiem com s'aplaudeix una imminent solució de “força” a un conflicte laboral, sense entrar a analitzar-ne ni les causes ni cap sortida alternativa. Sortides com podrien ser revertir les externalitzacions i fer que els controls de seguretat el facin treballadors/es normals, sense porra. No, el que es planteja és prohibir la vaga i desplegar un cos militar. Jo, personalment, em temo que l'objectiu d'aquesta operació no és, al final, només el conflicte d'Eulen. Penso que, més enllà, hi ha el normalitzar de cara a l'opinió pública el fer servir les vies obertament repressives en conflictes laborals i, en definitiva, de fer encara més normal la presencia de policies i militars armats en els espais públics. No ens estranyem si en un termini no massa llarg prenen força els suggeriments de regular de manera encara més restrictiva el dret de vaga. En definitiva, la vagafòbia convenientment alimentada ens porta a la militarització. Justifica que els conflictes laborals es venguin com a simples problemes d'ordre públic i, com a tals, resoldre'ls mitjançant la repressió.</p> <p>Qui aquests dies aplaudeixi la sortida en aquests termes del conflicte a l'aeroport de Barcelona faria bé de prendre'n nota. Els seus aplaudiments seran còmplices d'un nou atac contra els mecanismes de defensa que tenim la immensa majoria de la població, aquells i aquelles que vivim del nostre treball.</p> <p><i>* Ermengol Gassiot és Secretari General de la CGT de Catalunya</i><br class='autobr' /> <a href="https://lasaldelaterra.wordpress.com/2017/08/11/de-la-vagafobia-a-la-militaritzacio/amp/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://lasaldelaterra.wordpress.com/2017/08/11/de-la-vagafobia-a-la-militaritzacio/amp/</a></p></div> Mobilització contra la precarietat a Groundforce, el dilluns 14 d'agost a les 13h a l'aeroport del Prat http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12572 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12572 2017-08-12T15:45:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Mobilitzacions laborals Baix Llobregat Transports i Comunicacions agenda agenda_destacat <p>Mobilització contra la precarietat a Groundforce, el dilluns 14 d'agost a les 13h a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat, als mostradors d'Air Europa<br class='autobr' /> A igual treball, mateixos drets, per als treballadors FITP<br class='autobr' /> Com podem constatar diàriament per tot arreu, en aquest país, la precarietat, cada dia que passa és pitjor, i els seus efectes es deixen notar a nivell salarial, de salut, etc. No podem permetre que això destrueixi les nostres vides i relacions familiars.<br class='autobr' /> Fins fa un mes teníem un cap de (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot25" rel="tag">Baix Llobregat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12572-eed6d.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Mobilització contra la precarietat a Groundforce, el dilluns 14 d'agost a les 13h a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat, als mostradors d'Air Europa</p> <p>A igual treball, mateixos drets, per als treballadors FITP</strong></p> <p>Com podem constatar diàriament per tot arreu, en aquest país, la precarietat, cada dia que passa és pitjor, i els seus efectes es deixen notar a nivell salarial, de salut, etc. No podem permetre que això destrueixi les nostres vides i relacions familiars.</p> <p>Fins fa un mes teníem un cap de setmana de cada tres i ara l'empresa ens ha canviat la rotació unilateralment, imposant-nos una rotació en la que només tindrem lliure un cap de setmana de cada sis, i a més treballarem dis dies mes a l'any.</p> <p>Punt de trobada de la mobilització, el dilluns 14 d'agost a les 13h a la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat, en els mostradors de sortida de la companyia Air Europa, a la planta 3, contra les deplorables condicions laborals dels treballadors del handling.</p> <p><strong>Secció Sindical CGT Groundforce Barcelona</strong><br class='autobr' /> <a href="https://www.facebook.com/cgt.g.bcn" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/cgt.g.bcn</a><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/cgtgroundforce" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/cgtgroundforce</a></p> <p><span class='spip_document_7644 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/dg9jrlzxyaizuon-8ce0c.jpg' width='500' height='708' alt="" /></span></p></div> Dimiteix el director de la DGAIA després de les acusacions de la CGT d'afavorir entitats amb les quals ha estat vinculat laboralment http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12570 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12570 2017-08-11T17:08:57Z text/html ca Coordinació del Catalunya Corrupció Ensenyament Ensenyament <p>Plega el director d'Atenció a la Infància, qüestionat pels contractes a centres de menors<br class='autobr' /> Ricard Calvo havia tingut diferents càrrecs en fundacions que reben recursos públics<br class='autobr' /> El director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia), Ricard Calvo, ha deixat el càrrec després de veure's qüestionat pels contractes amb fundacions que gestionen centres de menors tutelats per l'administració. Calvo va ser acusat per la CGT d'afavorir la Fundació Acció Social Infància (FASI) i Plataforma Educativa, (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique156" rel="directory">Sector Social CGT Catalunya</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot145" rel="tag">Corrupció</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH109/arton12570-210e4.jpg" width='150' height='109' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Plega el director d'Atenció a la Infància, qüestionat pels contractes a centres de menors</p> <p>Ricard Calvo havia tingut diferents càrrecs en fundacions que reben recursos públics</strong></p> <p>El director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia), Ricard Calvo, ha deixat el càrrec després de veure's qüestionat pels contractes amb fundacions que gestionen centres de menors tutelats per l'administració. Calvo va ser acusat per la CGT d'afavorir la Fundació Acció Social Infància (FASI) i Plataforma Educativa, on havia treballat abans de començar a dirigir la Dgaia, a principis del 2016. La CUP va denunciar a l'Oficina Antifrau un possible “conflicte d'interessos” i, tot i que sempre va defensar la professionalitat de Calvo, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va explicar fa un mes al Parlament que s'havia obert un expedient d'informació per estudiar si hi havia hagut irregularitats en alguna de les adjudicacions.</p> <p>Ahir mateix, Calvo va deixar l'acta de regidor d'ERC a l'Ajuntament de Girona. En declaracions a l'ACN, va explicar que abandona la primera línia política perquè s'ha vist “sobrepassat per la càrrega i la intensitat” que suposa compaginar el càrrec a la Dgaia amb la regidoria. Sense entrar en detalls, va lamentar que, en alguns casos, les seves responsabilitats transcendissin al pla personal. Va deixar clar que continua com a militant d'ERC, però considera que “és el moment d'apartar-se”.</p> <p>“Seguiré treballant amb anhel i il·lusió per tenir una república independent, però des d'una altra posició”, va explicar Calvo a l'ACN, en una entrevista en què insisteix que en cap moment, tot i els dos càrrecs, ha cobrat dos sous.</p> <p>“La Dgaia és molt exigent, es treballa amb temes sensibles i és constantment focus d'atenció. En algun moment, he sentit un pes afegit perquè la situació s'ha personalitzat massa en la meva figura”, va argumentar Calvo. Una de les qüestions que ha hagut d'assumir ha estat la saturació dels centres de menors. Pel que fa a ser regidor, explica que no es veu amb força per donar-ho tot: “Abans que el projecte vagi coix, prefereixo que s'hi posi algú amb l'energia suficient.”</p> <p>A banda d'un dia a dia complicat en les qüestions de protecció a la infància, Calvo va començar a sentir-se pressionat quan la CGT el va acusar d'afavorir la Fundació Acció Social Infància (FASI) i Plataforma Educativa, que, segons el sindicat, han cobrat 98 milions per la gestió de centres de menors en diferents anys. Es tracta d'entitats on ell havia tingut càrrecs abans del de govern. La CGT va parlar de “perversió del sistema” per les relacions “entre l'empresa privada i el sector públic”. El Protectorat de Fundacions estudia l'acusació. En la mateixa línia, la CUP va denunciar-ho a l'Oficina Antifrau per possible “conflicte d'interessos”.</p> <p>En cas que Calvo es volgués reincorporar a l'anterior feina, no ho pot fer fins que faci dos anys de l'entrada a la Dgaia.</p> <p><i>* Notícia publicada al diari El Punt<br class='autobr' /> <a href="http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1213567-plega-el-director-d-atencio-a-la-infancia-queestionat-pels-contractes-a-centres-de-menors.html?cca=1" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1213567-plega-el-director-d-atencio-a-la-infancia-queestionat-pels-contractes-a-centres-de-menors.html?cca=1</a></i></p> <hr class="spip" /> <p><strong>Dimiteix el director d'Infància per les acusacions d'adjudicar contractes a empreses seves</p> <p>El sindicat CGT va denunciar que Ricard Calvo havia concedit 98 milions per gestionar centres de menors a dues entitats amb les quals ha estat vinculat laboralment</strong></p> <p>El director general d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA), Ricard Calvo, ha dimitit del càrrec pocs mesos després de la denúncia de la CGT de portes giratòries. L'alt càrrec va ser acusat d'afavorir, suposadament, alguns centres de menors amb adjudicacions a fundacions on havia treballat. Calvo deixarà també la seva acta de regidor d'ERC a l'Ajuntament de Girona, càrrec que compaginava amb el de titular de la DGAIA.</p> <p>Calvo, que havia de comparèixer al setembre sl Parlament, va ser acusat pel sindicat CGT d'afavorir entitats a les quals estava vinculat, com la Fundació Acció Social Infància (FASI) i Plataforma Educativa, que han rebut adjudicacions de 98 milions per gestionar centres de menors. Segons va confirmar el departament, abans de començar a dirigir la DGAIA el 2016, Calvo va ser tresorer de Plataforma Educativa i posteriorment responsable tècnic de projectes a FASI. Actualment es troba en excedència d'aquesta darrera feina.</p> <p>En el seu moment, la CGT va criticar una situació de "portes giratòries" i el departament que encapçala la consellera Dolors Bassa va obrir un expedient informatiu sobre l'assumpte. Tot i això, Bassa va defensar "la professionalitat" de Calvo el juliol passat davant la Comissió d'Afers Socials, va lloar que provingués del sector i va assegurar que el director de la DGAIA no intervenia en la contractació.</p> <p>Diversos mitjans que han recollit l'anunci de dimissió del director de la DGAIA han indicat que Calvo l'ha desvinculat d'aquesta polèmica i l'ha justificat per una voluntat de deixar la primera línia de la política, per la qual cosa també deixarà el càrrec de regidor a la ciutat de Girona, encara que continuarà militant a ERC.</p> <p><i>* Notícia publicada al diari El País<br class='autobr' /> <a href="https://cat.elpais.com/cat/2017/08/09/catalunya/1502295383_628856.html" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://cat.elpais.com/cat/2017/08/09/catalunya/1502295383_628856.html</a></i></p></div> És el canvi del model productiu la solució a tots els mals? http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12547 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12547 2017-08-11T16:50:33Z text/html ca Coordinació del Catalunya Economia Crisi Situació econòmica <p>Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autora desmitifica el mantra del canvi de model productiu com a fórmula màgica per millorar l'economia i planteja que el problema és el sistema de relacions de producció en què s'insereix, el capitalisme.<br class='autobr' /> Una de les frases més recurrents entre els tertulians dels mitjans de comunicació és la necessitat de canviar el model productiu per tal d'emular països com Alemanya, els Estats Units o Dinamarca. Però, què és el "model productiu"? I, quines repercussions té (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot121" rel="tag">Economia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot87" rel="tag">Crisi</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot83" rel="tag">Situació econòmica</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH100/arton12547-b06f9.jpg" width='150' height='100' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autora desmitifica el mantra del canvi de model productiu com a fórmula màgica per millorar l'economia i planteja que el problema és el sistema de relacions de producció en què s'insereix, el capitalisme.</strong></p> <p>Una de les frases més recurrents entre els tertulians dels mitjans de comunicació és la necessitat de canviar el model productiu per tal d'emular països com Alemanya, els Estats Units o Dinamarca. Però, què és el "model productiu"? I, quines repercussions té per al nostre benestar?</p> <p>D'una forma molt simple podríem definir el model productiu com el que produeix un país i com ho produeix. I això ens afecta de diverses maneres: el què es produeix determina si es necessitaran més o menys treballadors i de quin tipus seran (més o menys qualificats, per exemple), si els productes que produïm generen més o menys valor afegit i quina part d'aquest valor afegit es quedarà en el país (repercutint doncs en el nostre nivell de renda), entre d'altres. El com es produeix també té repercussions sobre l'ocupació, però també sobre altres elements com, per exemple, el medi ambient. Finalment, el model productiu també acabarà determinant com es distribueix l'activitat econòmica sobre el territori.</p> <p>Si bé el model productiu té importants repercussions sobre la vida en societat, en un sistema capitalista, les decisions sobre el model productiu es prenen molt lluny de la ciutadania. Són les empreses les que decideixen què produir (en funció dels beneficis que esperen obtenir), com produir (en funció dels seus costos de producció i de la tecnologia de què disposen), i on situaran les seves activitats (deslocalitzacions i relocalitzacions). És cert que les regulacions estatals poden incidir en les decisions que prenen les empreses: les regulacions mediambientals, per exemple, poden condicionar la forma de produir, o bé, els governs poden intentar promoure determinats sectors econòmics mitjançant les anomenades 'polítiques industrials', si bé aquestes polítiques, en el nostre país, estan molt limitades per les polítiques de la competència de la Unió Europea i els tractats internacionals de comerç.</p> <p>Així doncs, un primer element que hem de tenir en compte és que la configuració i/o la transformació del model productiu respon exclusivament a les necessitats d'acumulació del capital i no a les necessitats i voluntats de la ciutadania, i que els governs cada cop tenen menys instruments per a incidir en la configuració del model productiu.</p> <p>Des de la crisi dels anys 70, ens trobem en un important procés de transformació del model productiu global. Les noves tecnologies han facilitat la fragmentació dels processos de producció, és a dir, que els diferents components d'un producte es produeixin en localitzacions diferents. S'articulen així 'cadenes de valor globals', controlades normalment per grans empreses transnacionals que són les que controlen la cadena i s'apropien de la major part del valor que genera.</p> <p>El sistema s'ha tornat més inestable. Aquestes cadenes de valor globals estan en contínua reconfiguració: els centres de producció van canviant a mesura que apareixen nous competidors capaços d'oferir costos inferiors (sovint, a costa de major explotació laboral o regulacions ambientals més laxes) o que les noves innovacions converteixen en obsolets sistemes i productes. Però els nuclis decisoris d'aquestes cadenes rarament canvien, continuen estant en mans de les mateixes oligarquies productives i financeres. Els estats han reduït el seu paper al de 'comparses' d'aquestes empreses, a facilitadores del seu procés d'acumulació (per exemple, mitjançant reformes laborals, avantatges fiscals, etc.). Són doncs els nuclis dirigents de les grans corporacions els que acaben decidint què es produeix, què exporta i importa cada país, i conseqüentment, quina és la seva posició en l'economia global.</p> <p>El discurs de canvi del model productiu emfatitza la necessitat d'atreure i mantenir en el territori nacional els sectors de més valor afegit (per exemple, els sectors més tecnològics o l'automòbil) o aquelles fases de producció de la cadena de valor global que generen més valor (les etapes de R+D o el màrqueting, per exemple). Però en cap moment es qüestiona qui s'apropia del valor afegit generat (si els treballadors o els empresaris, si el capital estranger o el nacional) o com es reparteix el valor generat (si beneficia al conjunt de la població –mitjançant millores en l'Estat del benestar, per exemple– o bé és absorbit per una elit).</p> <p>Aquesta 'omissió' és crucial, i més en un país com l'Estat espanyol, on els treballadors s'apropien de poc més del 47% del Valor Afegit Brut (VAB) generat, quan en països com Dinamarca, Alemanya o França aquest percentatge supera el 50%. Per contra, els beneficis empresarials suposen el 42% del VAB mentre que a Dinamarca o França aquest percentatge és del 34% (38% a Alemanya), segons dades d'Eurostat (2017).</p> <p>Un segon element que hem de considerar és que tampoc podem esperar que el canvi del model productiu sigui una panacea que millori sempre el benestar de la població, cal veure com es reparteix la renda que aquest model productiu genera. De fet, podem observar com fins i tot en els països amb models productius més avançats, basats en sectors de més valor afegit, més tecnològics, etc., la participació dels salaris en la distribució de la renda no ha deixat de disminuir des dels anys 70 i hi ha creixents dificultats per millorar la qualitat de vida de les seves poblacions, igualment sotmeses a explotació, a l'atur i al deteriorament dels estats de benestar, etc.</p> <p>En definitiva, el problema de fons no és tant el model productiu, sinó el sistema de relacions de producció en què aquest model productiu s'insereix, el capitalisme. Un sistema on la configuració del model productiu no depèn de les necessitats i la voluntat de la població i on cada cop és més difícil millorar les condicions de vida sense entrar en contradicció amb el motor del sistema, la cerca del benefici privat.</p> <p>* <i>Victòria Soldevila​ és membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa. Aquest article publicat a la <a href="https://directa.cat/actualitat/es-canvi-del-model-productiu-solucio-tots-mals" class='spip_out' rel='external'>Directa</a> forma part d'una sèrie monogràfica al voltant de l'informe 'La despossessió de la vida quotidiana'.</i></p></div> No és turismofòbia, és dignitat http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12569 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12569 2017-08-09T17:55:59Z text/html ca Coordinació del Catalunya <p>El capitalisme és un sistema malalt. Malgrat això, habitualment dóna la impressió de cara enfora d'una extraordinària solidesa. Això ho assoleix gràcies a un consens monolític dels mitjans de comunicació, la classe política i d'una àmplia xarxa d'opinòlegs, tertulians i d'altres partidaris del neoliberalisme que pul·lulen per les xarxes socials que fan la funció d'opinió pública. En aquest país són el “sentit comú”. Fora d'ells no hi ha res. La seva forma de pensar s'expressa en bloc, sense fissures, en el (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L80xH150/arton12569-85dd2.jpg" width='80' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>El capitalisme és un sistema malalt. Malgrat això, habitualment dóna la impressió de cara enfora d'una extraordinària solidesa. Això ho assoleix gràcies a un consens monolític dels mitjans de comunicació, la classe política i d'una àmplia xarxa d'opinòlegs, tertulians i d'altres partidaris del neoliberalisme que pul·lulen per les xarxes socials que fan la funció d'opinió pública. En aquest país són el “sentit comú”. Fora d'ells no hi ha res. La seva forma de pensar s'expressa en bloc, sense fissures, en el moment just. És un bombardeig inapel·lable que ens deixa sense capacitat de resposta – excepte en els nostres petits cercles d'activistes i de persones conscienciades.</p> <p>En aquests dies estem vivint una operació de linxament contra l'organització juvenil Arran (aprofitem per dir que ens solidaritzem fraternalment amb Arran) que ha protagonitzat una acció de denúncia del turisme de masses. Des de fa uns anys els moviments socials de Barcelona porten alertant i denunciant el model turístic especulatiu al qual ens aboca el capitalisme rendista d'aquesta terra. Exemples com ara Barcelona ‘92 o el Fòrum de les Cultures en són paradigmàtics. Els moviments van realitzar accions semblants a les que ha portat a terme Arran, la majoria de les ocasions sense ressò mediàtic. Amb tot la mateixa Generalitat s'uneix al linxament contra les activistes de les nostres companyes, cosa que ens indica que alguna cosa més es cou.</p> <p>Des d'Embat, Organització Llibertària de Catalunya volem fer palesa la idea del desastre que suposa aquest model econòmic basat en la especulació i la mercantilització de totes les coses, convertint el nostre territori (sigui Barcelona, siguin les Illes, la costa, el Pirineu…) en un objecte de consum més. La nostra societat no pot seguir acceptant passivament aquest model socioeconòmic per que no comporta riquesa en absolut. Ans al contrari, comporta treball precari – com podrien testimoniar Las Kellys – feines de temporada, problemes de seguretat i brutícia, destrucció del medi natural, contaminació, creuers de milers de persones, gentrificació dels barris, alienació de les persones autòctones… en definitiva, tot això que ens fa fora de les nostres cases degut a que han fet del nostre entorn un lloc hostil que ja ha deixat de ser nostre.</p> <p>El turisme de masses és un model rendista. El capitalista no produeix res, no fabrica res. No hi ha una riquesa tangible, ja que aquesta desapareix quan els turistes se'n van. Cal afegir que des dels anys 70 i 80 s'ha desmantellat el teixit industrial de les nostres ciutats i pobles, quedant-nos ocupacions més precàries i temporals en un ambient col·lectiu d'impotència i alienació. Se'ns ha fet dependents. Al no poder guanyar-nos el pa amb el nostre esforç se'ns ofereix caritat. Els serveis socials continuen més plens que mai, i ara es planteja una renda mínima garantida.</p> <p>Com a resultat es produeix una situació absurda per la qual la indústria està a l'Àsia, que fabrica els productes que consumim amb avidesa. Els nostres ingressos són producte de feines cada cop de pitjor qualitat i pitjor pagades degut a la desindustrialització. L'única sortida és treballar en el sector turístic.</p> <p>Un altre aspecte del turisme de masses és la destrucció del medi ambient. Paradoxalment un major nombre de turistes necessitarà de més infraestructures, i a més infraestructures menys atractiva serà la destinació. No només això, sinó que malgrat les advertències de la imminència d'un canvi climàtic i pujada del nivell del mar no s'està tenint en compte per buscar un altre model econòmic que garanteixi la sobirania econòmica de la nostra terra.</p> <p>En definitiva, el moviment popular ha de realitzar més accions encaminades a denunciar la precarització de les nostres vides i la destrucció del nostre territori i formes de vida. La situació política que vivim a Catalunya fa que qualsevol acció quedi magnificada perquè se la vincularà amb el referèndum. Entenem que els moviments socials haurien de ser conscients d'aquesta escletxa i aprofitar-la en la mesura de les seves possibilitats, sempre tractant de desbordar la resposta institucional.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> És una lluita contra els fons voltors que ens desnonen i ens fan fora dels nostres barris per edificar hotels i reconvertir les nostres llars en apartaments turístics.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> És una lluita per un model alternatiu a l'especulatiu i rendista, en el qual està participant encantada la burgesia de casa nostra. D'aquí el linxament contra Arran. És un model que ens roba tota mena de sobirania i col·loca el nostre futur en la voluntat dels “mercats internacionals”.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> És una lluita per evitar la precarització de les nostres vides mentre altres s'omplen les butxaques. Els mitjans de producció (hotels, albergs, pisos, restaurants, discoteques…) són privats. No ens beneficien en res. Ans al contrari ens exploten. És una lluita de classes.</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> És una lluita pel territori. El turisme massiu comporta una gran pressió per l'entorn natural. El futur no pot ser un mar de ciment, o una línia de cases que ocupi tota la costa.</p> <p><strong>Per uns barris vius i combatius. Per un país digne de ser viscut. Per un poble en peu</strong>.</p> <p><strong>Embat, agost de 2017</strong></p> <p><a href="http://embat.info/no-es-turismofobia-es-dignitat/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://embat.info/no-es-turismofobia-es-dignitat/</a></p> <p><span class='spip_document_7643 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH938/cartelturismofobiaembat-1-7261f.jpg' width='500' height='938' alt="" /></span></p></div> Vaga de l'11 al 15 d'agost a Ferrovial Serveis Ferroviaris a Bord http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12568 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12568 2017-08-09T17:51:13Z text/html ca Coordinació del Catalunya Comunicats Mobilitzacions laborals Transports i Comunicacions <p>El sindicat ferroviari CGT Serveis a bord torna a convocar una VAGA de cinc dies de l'11 al 15 d'agost<br class='autobr' /> Els motius que porten a plantejar aquesta nova mobilització són els mateixos que la plantilla ve reivindicant en els anteriors cicles de vaga a l'empresa Ferrovial Serveis SA des de 2013, adjudicatària del servei a bord dels trens operats per RENFE AVE i Llarga Distància.<br class='autobr' /> Les treballadores i treballadors segueixen demanant que se'ns garanteixi un acord de Conveni Col·lectiu que reculli els punts (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot11" rel="tag">Transports i Comunicacions</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12568-01716.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p><strong>El sindicat ferroviari CGT Serveis a bord torna a convocar una VAGA de cinc dies de l'11 al 15 d'agost</strong></p> <p>Els motius que porten a plantejar aquesta nova mobilització són els mateixos que la plantilla ve reivindicant en els anteriors cicles de vaga a l'empresa Ferrovial Serveis SA des de 2013, adjudicatària del servei a bord dels trens operats per RENFE AVE i Llarga Distància.</p> <p>Les treballadores i treballadors segueixen demanant que se'ns garanteixi un acord de Conveni Col·lectiu que reculli els punts acordats pels treballadors en les assemblees de gener d'aquest any.</p> <p>Aquests punts sol·liciten, a grans trets, millores per a tots els col·lectius, pujades salarials que contemplin la pujada de l'IPC i garanteixin que la plantilla no perdi poder adquisitiu durant els pròxims anys, mesures encaminades a una millora de la conciliació de la vida familiar i que les hores que els treballadors a bord perden en destinacions de llarg a llarg de la península els siguin computades com a jornada i no caiguin en sac trencat.</p> <p>Després de 18 mesos d'àrdues negociacions i 15 dies de vaga ens trobem amb una proposta acceptada per la resta de sindicats de la Taula Negociadora que, tant per a CGT com per a la plantilla és insuficient i va en detriment de les condicions que fins avui garanteix el Conveni Col·lectiu pel qual ens regim, malgrat totes les reinterpretacions que l'empresa porta a terme.</p> <p>Des de CGT, posant en pràctica l'acordat en assemblees, convoquem mobilitzacions que han estat recolzades per altres seccions sindicals, amb la finalitat que l'empresa abandoni la seva postura intransigent i s'avingui a negociar unes condicions justes que garanteixin un futur digne de tots els seus treballadors i treballadores.</p> <p><strong>Secció Sindical SFF-CGT Ferrovial Serveis a bord</strong></p></div> De nou guanya la plantilla de Bergé Logística de l'Arboç de la mà de la CGT http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12567 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12567 2017-08-08T11:11:05Z text/html ca Coordinació del Catalunya Comunicats Mobilitzacions laborals Baix Penedès Metall <p>DE NOU GUANYA LA PLANTILLA DE LA MÀ DE LA CGT<br class='autobr' /> El proppassat dia 27 de juliol la secció sindical de la CGT va arribar a un acord amb l'empresa, durant la mediació derivada de la convocatòria de Vaga Indefinida. Un acord en el qual s'aconsegueixen exigències històriques. Aquest acord es va ratificar per unanimitat a les Assemblees del dia 3 d'agost. En aquest acord s'aconsegueix:<br class='autobr' /> * Reconeixements de deutes amb els companys. * Lliurament de telèfons mòbils d'empresa per als companys polivalents. * (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot38" rel="tag">Baix Penedès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot24" rel="tag">Metall</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH84/arton12567-886a7.jpg" width='150' height='84' /> <div class='rss_texte'><p><strong>DE NOU GUANYA LA PLANTILLA DE LA MÀ DE LA CGT</strong></p> <p>El proppassat dia 27 de juliol la secció sindical de la CGT va arribar a un acord amb l'empresa, durant la mediació derivada de la convocatòria de Vaga Indefinida. Un acord en el qual s'aconsegueixen exigències històriques. Aquest acord es va ratificar per unanimitat a les Assemblees del dia 3 d'agost. En aquest acord s'aconsegueix:</p> <p>* Reconeixements de deutes amb els companys.<br class='autobr' /> * Lliurament de telèfons mòbils d'empresa per als companys polivalents.<br class='autobr' /> * Ulleres de seguretat graduades pels companys que les necessitin.<br class='autobr' /> * Donar solució a unes imputacions d'IT errònies.<br class='autobr' /> * Reconeixement total de la secció sindical de la CGT.<br class='autobr' /> * Readmissió del company acomiadat per denunciar a l'empresa.</p> <p>A més de tot això gràcies a la denúncia del company readmès i la pressió de la CGT, l'empresa va reconèixer i va pagar un deute adquirit amb els companys d'ETT, derivada d'una mala aplicació del contracte.</p> <p>Des de la Secció Sindical de la CGT volem fer pública l'actuació de la UGT: No només no ha donat suport als companys en aquest conflicte ni en cap dels anteriors, sinó que a més ha intentat fer-li el joc a l'empresa, ridiculitzant la lluita de tots. La venuda UGT ha intentat desmoralitzar i desmobilitzar a la plantilla; suposem que entre això i acoquinar algun company a base de cops de puny aconseguirà algun alliberament.</p> <p>La CGT continuarà lluitant per i per a tots els companys. Continuarà lluitant contra venuts i agressors, i sobretot contra les agressions de l'empresa.</p> <p>VISCA LA NOSTRA LLUITA!</p> <p>VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!!!</p> <p><strong>Secció Sindical de la CGT a Bergé Logística</strong></p> <p>A l'Arboç del Penedès, 7 d'agost de 2017</p></div> Política institucional i Vagafòbia http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12566 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12566 2017-08-06T22:13:01Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya <p>No és cap secret que hem entrat en una certa recuperació de l'ús de la vaga i del seu seguiment. Segons dades de la pròpia patronal CEOE, tots els indicadors del primer semestre de 2017 s'han incrementat molt respecte a l'anterior, concretament el nombre d'hores de vaga (+ 59%) i dels treballadors/es que fan (+101,6%). Això implica que la percepció social de la seva existència sigui àmplia, especialment degut a l'impacte de diverses mobilitzacions en el sector del transport (Metro TMB, Bicing, RENFE, (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH52/arton12566-2f550.jpg" width='150' height='52' /> <div class='rss_texte'><p>No és cap secret que hem entrat en una certa recuperació de l'ús de la vaga i del seu seguiment. Segons dades de la pròpia patronal CEOE, tots els indicadors del primer semestre de 2017 s'han incrementat molt respecte a l'anterior, concretament el nombre d'hores de vaga (+ 59%) i dels treballadors/es que fan (+101,6%). Això implica que la percepció social de la seva existència sigui àmplia, especialment degut a l'impacte de diverses mobilitzacions en el sector del transport (Metro TMB, Bicing, RENFE, Aeroport, taxis, telefèric).</p> <p>Com a conseqüència d'aquest increment de les lluites, estem assolint victòries, més o menys matisades, en diferents sectors (emmagatzematge de cocacola, sector de l'automòbil a Saint Gobain, Metro de TMB, logística Bergé, neteja de ciutat de la justícia i altres). En tots els casos, ni un retrocés en drets i amb bons avenços gràcies a la força de la plantilla. Estem en el bon camí.</p> <p>Fins aquí, a nivell dels mitjans de comunicació, el tractament ha estat l'habitual: l'ocultació del conflicte en el millor dels casos o la típica criminalització de tota la vida: centrar la informació en els efectes de les vagues responsabilitzant als treballadors d'ells. Evidentment, opacitat de les victòries. Com sempre, estem davant els mers elements de transmissió dels interessos de qui mana.</p> <p>Malauradament, en aquests temps de certs nervis a l'àmbit de la política institucional (cadascú buscant fer-se un espai a cops de colze o tensionant els seus en el context del Procés) la presència de tot factor rellevant inevitablement cau sota el foc de l'artilleria pesada de la propaganda més barroera. I li ha arribat el torn a les vagues.</p> <p>Una vaga en solitari de la CGT a Ensenyament era indicativa d'una conxorxa que cercava fer un #PressingCUP per tombar els pressupostos i el procés. Estar a favor de la vaga era, doncs, estar contra Catalunya i ser una mena de tonto útil del CNI. A l'abril es reprèn la lluita a Metro. Ara la CGT és culpable de fer una mena d'atac combinat contra l'ajuntament de Barcelona i el “territori comú” per la suma d'anteriors realitzades a Bus i les noves de Telefèric i Bicing. La criminalització de la vaga i els intents d'enfrontar plantilla i usuaris van ser la resposta consistorial per sortir airosos del que interpretaven com un pols. Sense cap problema, no van dubtar a pressionar per demanar la il·legalització de la vaga i activar els seus contactes suposadament neutrals, com el propi síndic de greuges, en el mateix sentit. Als mitjans de comunicació conceptes negatius com ‘segrest', ‘amenaces', ‘privilegis', ‘radicals', eren el pa nostre de cada dilluns.</p> <p>Arriben més vagues, i amb la signatura del conveni de Metro la pax romana del sector polític de Junts pel Sí contra aquestes finalitza. Entren noves paranoies en escena. Ara, la suma de les vagues de Rodalies i ADIF (fetes a nivell estatal per la CGT), les del transport de Barcelona i la d'un nou conflicte a l'aeroport pel personal de seguretat eren la prova del nou de que ‘alguna cosa estava passant'. Una espècie de comitè central format per patronal, sindicats i les clavegueres de l'estat actuaven amb l'objectiu final de fotre els catalans. Hi havia molts indicis: per què feia només vaga el personal del Prat? Per què no negociaven les empreses? Per què hi havia tantes vagues a Catalunya?</p> <p>A ningú importà que hi ha col·lectius més forts en unes ciutats que en altres, que les empreses no negocien si no és sota fortíssima pressió i que si hi ha més vagues és un motiu d'orgull i d'anys de picar pedra per moltes afiliades que mai s'han rendit malgrat els durs moments que vivim rutinàriament. Per certa gent, les vagues són un element que només cerca segrestar, incomodar i en clau de privilegis o d'obscures raons que no tenen res a veure amb l'àmbit laboral o de classe social. Els sindicats ens movem entre els conceptes de traïdors, manipulats (una forma de pensar molt superba infantilitzar l'altre) o ‘xacra pels serveis públics'.</p> <p>El company Ermengol ha introduït un concepte que il·lustra prou bé aquest ambient: Vagafòbia.</p> <p>L'enfocament reiterat i manipulador de tota vaga com quelcom negatiu, incitant a la desconfiança social i a mantenir l'aïllament amb aquelles que estan lluitant. Els inductors tracten les mobilitzacions de les treballadores com un més dels peons del joc d'escacs en que viuen. Al rebre foc creuat de propaganda i mentides d'uns i altres, s'està contribuint a la deslegitimació de l'ús de la vaga, aplanant el camí per a posteriors atacs en forma de canvis legislatius o creació de consens per a uns serveis mínims-màxims. Ja els va bé doncs cert sindicalisme mai serà domesticat i és preferible afeblir-lo al màxim per treure'l de la partida central.</p> <p>Cal dir-ho més: Vagafòbia. Tota construcció dialèctica que teixeix una connotació negativa sobre la vaga, o que redueixi a les vaguistes a simples zombis en mans de no se sap què o que cerqui enfrontar unes amb altres és un atac contra totes nosaltres. Contra la classe treballadora i les seves lluites. Malgrat que el material propagandístic ens sembli farcit de clares absurditats no podem baixar la guàrdia, doncs ells disparen amb canons mediàtics i nosaltres a penes amb les nostres veus.</p> <p>Hem iniciat un camí de vagues fortes. Estem veient que diferents patronals estan patint i cedint quan la pressió és contundent. Sabem doncs, que hem de redoblar els esforços, redoblar les vagues, redoblar la intensitat. No ens queda altre.</p> <p>Cal tenir en compte sempre que qui faci atacs directes o indirectes a la vaga, sigui del color polític que sigui, fa un dany que no és ni neutre ni casual. Fomenta la vagafòbia entre la nostra classe i ha de ser combatut.</p> <p><strong>Òscar Murciano, Secretari d'Acció Social de la CGT de Catalunya</strong><br class='autobr' /> 7 d'agost de 2017</p></div>