CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/ Confederació General del Treball. Associació de treballadors i treballadores anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, Catalunya ca SPIP - www.spip.net CGTCatalunya.cat http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L72xH106/siteon0-dc90f.gif http://www.cgtcatalunya.cat/ 106 72 Presentació del llibre 'Tal com raja. Reflexions anarcofeministes' el 16 de desembre al Vendrell http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12702 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12702 2017-12-15T15:24:58Z text/html ca Coordinació del Catalunya Baix Penedès Presentacions llibres Gènere <p>Dissabte 16 de desembre a les 19:00h presentació del llibre “Tal com raja. Reflexions anarcofeministes” a càrrec de l'autora, Mireia Redondo Prat. A la sala d'actes de l'edifici sindical, c/Nord 11-13, El Vendrell.<br class='autobr' /> En aquesta presentació, organitzada per la Federació Comarcal de la CGT del Baix Penedès i Arran El Vendrell, l'autora farà un recorregut a través de la història de les dones i de les seves experiències en tallers sobre violència masclista. Podrem debatre sobre les eines per combatre les (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique10" rel="directory">Notícies</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot38" rel="tag">Baix Penedès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot58" rel="tag">Presentacions llibres</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot37" rel="tag">Gènere</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12702-dc545.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Dissabte 16 de desembre a les 19:00h presentació del llibre “Tal com raja. Reflexions anarcofeministes” a càrrec de l'autora, Mireia Redondo Prat. A la sala d'actes de l'edifici sindical, c/Nord 11-13, El Vendrell.</p> <p>En aquesta presentació, organitzada per la Federació Comarcal de la CGT del Baix Penedès i Arran El Vendrell, l'autora farà un recorregut a través de la història de les dones i de les seves experiències en tallers sobre violència masclista. Podrem debatre sobre les eines per combatre les violències de gènere, la importància del feminisme en la lluita contra el feixisme o la necessitat d'una revisió de les teories de revolució social a través de la mirada alliberadora de l'anarcofeminisme.</p> <p><a href="https://cgtbaixpenedes.wordpress.com/2017/12/14/presentacio-del-llibre-tal-com-raja-reflexions-anarcofeministes/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://cgtbaixpenedes.wordpress.com/2017/12/14/presentacio-del-llibre-tal-com-raja-reflexions-anarcofeministes/</a></p> <p><span class='spip_document_7764 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L445xH624/img_5529-78de1.jpg' width='445' height='624' alt="" /></span></p></div> Ens volen robar les pensions públiques http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12701 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12701 2017-12-13T19:01:52Z text/html ca Coordinació del Catalunya Comunicats pensions <p>ENS VOLEN ROBAR LES PENSIONS PÚBLIQUES<br class='autobr' /> Les diferents lleis de reforma del sistema de Seguretat Social quant a Pensions, més enllà de garantir la consolidació del nostre sistema públic, universal i solidari, han suposat una dinamitació del mateix.<br class='autobr' /> La Llei 27/2011 de Zapatero, pactada entre gairebé totes les forces polítiques i els sindicats del règim, més la Llei 23/2013 del PP que regula el factor de sostenibilitat i l'Índex de Revaloració del sistema de Pensions de la Seguretat Social, han suposat, (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot133" rel="tag">pensions</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH91/arton12701-23c1e.jpg" width='150' height='91' /> <div class='rss_texte'><p><strong>ENS VOLEN ROBAR LES PENSIONS PÚBLIQUES</strong></p> <p>Les diferents lleis de reforma del sistema de Seguretat Social quant a Pensions, més enllà de garantir la consolidació del nostre sistema públic, universal i solidari, han suposat una dinamitació del mateix.</p> <p>La Llei 27/2011 de Zapatero, pactada entre gairebé totes les forces polítiques i els sindicats del règim, més la Llei 23/2013 del PP que regula el factor de sostenibilitat i l'Índex de Revaloració del sistema de Pensions de la Seguretat Social, han suposat, la primera una rebaixa mitjana entorn del 20%, mentre que la segona reforma del 2013 sumarà una pèrdua addicional del 15%, per la reducció de la pensió mitjana nominal després de la jubilació.</p> <p>El “sacrosant dèficit” comporta un apalancament de les polítiques denominades de “consolidació fiscal” o, en termes senzills, polítiques de robatori i espoli dels drets socials, sent un dels factors en els comptes generals de l'Estat, que desvia milers i milers de milions de la despesa social (pensions, educació, sanitat i dependència fonamentalment) per complir amb els compromisos amb Brussel·les.</p> <p>Els governs de torn, des del 2011, quan aborden la reforma de l'article 135 de la CE (es garanteix el pagament dels interessos i principal d'un deute il·legítim i il·legal, doncs és el deute dels banquers i especuladors), s'enfronten al següent dilema: o bé aplicar retallades en la despesa o bé pujar els impostos directes i/o indirectes per obtenir majors ingressos.</p> <p>El problema, el financer, per “llei”, obliga als comptes de la Seguretat Social a tenir un equilibri, és a dir, els ingressos menys les despeses, hauríen de ser 0, o tenir superàvit, en cas contrari, les revaloracions de les pensions, amb independència del cost de vida (IPC), solament s'actualitzaran en un 0,25%.</p> <p>La Seguretat Social, subjecta a aquesta “regla sagrada del mercat”, davant la destrucció de milions d'ocupacions des del 2011, la baixada de les cotitzacions empresarials a través de les subvencions i les reduccions, les tarifes planes, l'expulsió de centenars de milers de cotitzadors de les persones “cuidadores” per llei de Dependència i el menor ingrés, a causa que els centenars de milers d'assalariats i assalariades que entren al mercat de treball des del 2011 ho fan amb salaris propers al SMI, col·loquen al sistema públic de Seguretat Social en dèficit continu i permanent, almenys fins al 2022.</p> <p>Tots aquests factors polítics, és a dir, decisions polítiques adoptades pels governs del PSOE i del PP conjuntament amb Brussel·les, ha comportat una deterioració dels comptes públics, i se li imputa a la Seguretat Social un dèficit proper a l'1,5 del PIB a la fi del 2017, és a dir, prop de 18.500 milions d'euros.</p> <p>Contravenint l'article 50 de la CE que diu que “Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat…”, es decideix reduir encara més la “despesa en pensions” (ja s'han reduït substancialment amb l'allargament del període de càlcul, amb el retard en l'edat de jubilació…), per mitjà d'incrementar les pensions solament en el 0,25%, la qual cosa ha servit per finançar part del forat de el “dèficit” i, des del 2019, aplicar el factor de sostenibilitat per a totes les persones que es jubilin a partir d'aquest any.</p> <p>El factor de sostenibilitat, més enllà de la “fórmula pseudo -científica”, és senzillament una reducció en origen de la pensió, en establir el càlcul de la mateixa en funció de l'esperança de vida a aquest moment i el que no s'ha de percebre més que les generacions anteriors. És a dir, es cobrarà menys al mes però durant més anys.</p> <p>Concloent, la Seguretat Social, el nostre sistema públic de Pensions, l'han deixat en situació de fallida de forma premeditada i metòdica per part dels partits governants des de 1980 i per gairebé tot l'arc parlamentari des de 1995.</p> <p>Les persones pensionistes, així com les classes obreres en actiu, no hem estat capaços de generar mobilització social suficient per parar aquest robatori d'un dels nostres drets fonamentals, més si tenim en compte que el 38% de les llars espanyoles depenen del perceptor principal que és pensionista.</p> <p>Fer fallida el sistema públic de Seguretat Social té un objectiu per res amagat: mercantilitzar i lliurar als mercats privats (banquers i asseguradores) el 45% de la partida de la despesa social que actualment es dedica a les pensions públiques. Els privilegiats: mercats, empresaris, executius, capital, es deslliguen de l'obligació de complir amb el principi de solidaritat, no contribuint a la caixa comuna per mitjà de mecanismes d'elusió fiscal que el sistema “legal” els permet.</p> <p>L'empobriment de les persones pensionistes actuals (9 milions de pensions) es reflecteix en el fet que, més de 5 milions perceben una pensió menor del SMI, i amb la NO pujada de les pensions segons el cost de vida -quan no la congelació- i la baixada en origen de la pensió per a totes les persones que es jubilin a partir del 2019, ens trobarem en un futur-present on la desigualtat i l'empobriment seran els senyals d'identitat per a la majoria de la població.</p> <p>CGT considera que es fa necessari una MOBILITZACIÓ social forta i radical per “salvar” el dret social més fonamental: LES PENSIONS PÚBLIQUES UNIVERSALS i SUFICIENTS.</p> <p><strong>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT</strong></p></div> 25 anys de lluita contra la impunitat de l'assassinat de Pedro Álvarez: actes el 12 i 15 de desembre http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12700 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12700 2017-12-11T14:40:29Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antirepressió Justícia Moviments Socials Baix Llobregat Barcelonès agenda agenda_destacat <p>25 anys de lluita contra la impunitat de l'assassinat de Pedro Álvarez La Plataforma Pedro Álvarez celebra aquest 12 de desembre de 2017 l'acte central de la campanya #25AnysSensePedro i segueix així amb la seva lluita per l'esclariment de l'assassinat del jove el 15/12/1992 en l'Avinguda Catalunya de l'Hospitalet de Llobregat. Davant la deixadesa i falta d'implicació tant per part dels jutjats, com pels cossos policials i institucions públiques, la Plataforma Pedro Álvarez, al llarg d'aquest quart (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot25" rel="tag">Baix Llobregat</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot17" rel="tag">Barcelonès</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L109xH150/arton12700-789e2.jpg" width='109' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>25 anys de lluita contra la impunitat de l'assassinat de Pedro Álvarez</strong></p> <p>La Plataforma Pedro Álvarez celebra aquest 12 de desembre de 2017 l'acte central de la campanya #25AnysSensePedro i segueix així amb la seva lluita per l'esclariment de l'assassinat del jove el 15/12/1992 en l'Avinguda Catalunya de l'Hospitalet de Llobregat. Davant la deixadesa i falta d'implicació tant per part dels jutjats, com pels cossos policials i institucions públiques, la Plataforma Pedro Álvarez, al llarg d'aquest quart de segle, s'ha convertit en l'organització antirepressiva més antiga activa a Europa .</p> <p>Pedro Álvarez va ser assassinat a sang freda sense que la justícia ni els cossos policials hagin determinat l'autoria del crim que, 25 anys després, contínua impune. Tot, després d'un procés judicial ineficaç i frustrant per a la família i amics de Pedro, en el qual el jutjat d'instrucció número 3 de l'Hospitalet de Llobregat, va decidir arxivar la causa sense avanços en la recerca i amb la qüestionada posada en llibertat de l'únic sospitós del cas, un policia nacional.</p> <p><strong>L'acte central de la campanya #25AnysSensePedro tindrà lloc el dia 12 de desembre al Centre Cultural Sant Martín</strong> (carrer Selva de Mar, 215. Barcelona) a les 18.30 hores i consistirà en la projecció del documental inèdit ‘La Ciudad Desnuda' que explica el cas. Juanjo Álvarez, pare del noi assassinat, ampliarà tota la informació en una xerrada a continuació responent els dubtes de les persones assistents. La jornada reivindicativa i d'homenatge a Pedro Álvarez, en el 25 aniversari de la seva mort, comptarà també amb les actuacions musicals de Mateólika, Juanito Pikete i Kike Ubieto i amb un pica-tapa per totes les persones assistents.</p> <p><strong>Ofrena floral i manifestació el 15 de desembre </strong></p> <p>Com cada any, des de fa ja 25, <strong>la família Álvarez i la Plataforma que els dóna suport, organitzen una ofrena floral col·lectiva el mateix dia de l'assassinat de Pedro, el divendres 15 de desembre, a les 11 hores en el lloc del succés</strong>: en l'avinguda Catalunya de l'Hospitalet (aproximadament en el número 94 del carrer, enfront de la Plaça de Granada) on també es realitzarà la lectura del manifest reivindicatiu.</p> <p>Posteriorment, <strong>a les 20 hores a la Plaça Universitat de Barcelona es convoca a la manifestació massiva que cada any exigeix la fi de la impunitat en l'assassinat de Pedro i l'esclariment del crim, al mateix temps que exigeix responsabilitats a les autoritats</strong>. Una lluita contra els abusos de poder que la Plataforma Pedro Álvarez ha fet seva, solidaritzant-se i mostrant el seu suport davant cada nou cas que coneix d'abusos de poder policial, judicial, polític o de qualsevol tipus, evidenciant que no són casos aïllats.</p> <p>La manifestació d'aquest any 2017, coincidint amb el 25 aniversari de la mort violenta del jove, serà una jornada especialment simbòlica.</p> <p><strong>Plataforma Pedro Álvarez</strong><br class='autobr' /> <a href="http://www.plataformapedroalvarez.com/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.plataformapedroalvarez.com/</a><br class='autobr' /> plataformapedroalvarez@gmail.com</p> <p><span class='spip_document_7762 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH708/ccsantmarti_pedro_alvarez-25573.jpg' width='500' height='708' alt="" /></span></p> <p><span class='spip_document_7763 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH692/cartel-25-anos-sin-pedro-redes-sociales_1_-fc213.jpg' width='500' height='692' alt="" /></span></p></div> Comunicat sobre la capitalitat de Jerusalem http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12699 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12699 2017-12-10T18:45:44Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Internacionalisme Solidaritat <p>A dia d'avui, 6 de desembre de 2017, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha desfet la política tradicional d'aquest país vers a Palestina i ha anunciat el reconeixement del Jerusalem ocupat com a capital de l'estat creat el 1948 d'Israel i ha ordenat el trasllat de l'ambaixada del seu país a aquesta ciutat. En aquest acte suïcida i provocador, desposseeix al poble palestí de tots els seus drets per donar-los-hi a l'estat genocida d'Israel.<br class='autobr' /> Aquesta decisió irresponsable, tenint en compte la (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot49" rel="tag">Internacionalisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot50" rel="tag">Solidaritat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12699-6a6a1.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p>A dia d'avui, 6 de desembre de 2017, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha desfet la política tradicional d'aquest país vers a Palestina i ha anunciat el reconeixement del Jerusalem ocupat com a capital de l'estat creat el 1948 d'Israel i ha ordenat el trasllat de l'ambaixada del seu país a aquesta ciutat. En aquest acte suïcida i provocador, desposseeix al poble palestí de tots els seus drets per donar-los-hi a l'estat genocida d'Israel.</p> <p>Aquesta decisió irresponsable, tenint en compte la situació d'extrema gravetat (bloqueig, nous assentaments, colons, repressió, militarització, estat de setge, detencions arbitràries, robatori de terres, atur o ruïna econòmica) en que es troben els Territoris Ocupats de Cisjordània i la franja de Gaza, provocarà sens dubte una intensificació sense precedents de les accions de resistència palestina que desembocarà en una voraç i sagnant espiral de violència, que ja ha començat.</p> <p>Durant 70 anys, EEUU ha permès a Israel robar les terres palestines (fins i tot quan pretenia ocultar-ho signant la Resolució 2334) i fer una neteja ètnica. Aquesta decisió de Trump representa una nova fase en l'agressió al poble palestí.</p> <p>La ‘Llei del Gran Jerusalem' de 1980 inclou l'expulsió dels palestins “residents” de la seva ciutat natal amb mil tretes, i des de llavors està il·legalment sota la jurisdicció d'Israel.</p> <p>L'estatus de la part oriental de la ciutat, conquerida el 1967 per Israel, es troba disputat, ja que en aquest sector —referit habitualment com a Jerusalem Est o Jerusalem Oriental, que inclou la Ciutat Vella— és on l'Estat de Palestina pretén establir la seva capital. Israel discuteix les reclamacions palestines i, després de la Guerra dels Sis Dies, considera la ciutat com un tot unificat i un mateix municipi, declarant-la com la seva capital "eterna i indivisible". Aquesta annexió ha provocat un ampli rebuig de la comunitat internacional, materialitzat en la resolució 478 del Consell de Seguretat de la ONU, que la va considerar contrària al Dret internacional, i en senyal de protesta per aquest acte unilateral els estats membres de les Nacions Unides van acabar per traslladar les seves ambaixades a Tel Aviv, tal com demanava la resolució.</p> <p>Tot i que mai va arribar a aplicar-se l'administració internacional que la pròpia ONU va dictaminar en la seva Resolució 181 de l'any 1947, sí hi havia un consens internacional de no reconèixer Jerusalem com a capital de l'estat d'Israel.</p> <p>Aquest acte només pot desencadenar més conflictes ètnics-religiosos a la regió en el compliment del Projecte del Nou Orient Pròxim, fent impossible la creació d'un estat palestí, i de passada, ampliar el negoci de la militarització de la zona, i complir així el “somni” sionista de possessió dels territoris entre el Nil i l'Eufrates, com marca la seva bandera. Un altre dels propòsits d'aquest reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel pot ser forçar a l'Autoritat Palestina a acceptar l'anomenada “Iniciativa de Pau” de Jared Kushner que proposa oblidar-se de l“estat palestí” i del retorn dels refugiats, aconseguir una autonomia com la sobirania d'Israel sobre les fronteres i l'espai aeri de Cisjordània, a canvi de rebre un generós paquet d'ajuda financera destinada a la burgesia palestina.</p> <p>Implica a més a més que EE. UU. ja no considera la presència israeliana a Jerusalem Oriental una ocupació, ni il·legals els assentaments jueus construïts després de la Guerra de 1967, que infringeix el Conveni de Ginebra que estableix que una potència ocupant no té sobirania en el territori que ocupa. Així, EEUU trenca amb els seu compromís formal de complir amb el dret internacional.</p> <p>Aquest acte temerari ha acabat amb dècades de consens internacional sobre l'estat de la ciutat. Fins i tot la Unió Europea, la principal aliada de Washington, ha deixat sol a Trump en aquesta perillosa aventura.</p> <p>També provocarà la intifada d'una gent que no només avui no té res a perdre, sinó que veu com segresten la seva esperança d'un futur diferent. Situació que a més a més propiciarà el protagonisme d'organitzacions com Hamas.</p> <p>Aquesta gesta de Trump està condemnada al fracàs. La qüestió és el nombre de víctimes que deixarà al seu pas i per això, des de l'Equip Palestina de la Secretaria de Relacions Internacionals fem una crida a l'afiliació de CGT a estar atents a l'evolució immediata dels esdeveniments a la Palestina ocupada i, si és possible, a participar en els actes de suport al poble palestí que es desenvolupin en les nostres ciutats.</p> <p>Des d'aquest Equipo no tenim dubtes, Palestina és una terra ocupada.<br class='autobr' /> Considerem a tot Estat com enemic directe de l'autogovern de les persones.</p> <p>Veiem les religions, ateisme inclòs, com a legítima decisió individual, però mai com a justificació d'agressió entre les persones.<br class='autobr' /> La lliure federació de persones ha de permetre als pobles autodeterminar la seva forma de governar-se i conviure.</p> <p>Por tot això ens manifestem clarament per la condemna total i absoluta d'aquest nou gest de guerra per part d'un Imperi vers un poble que reivindica el seu dret a exercir el govern a la terra on sempre ha viscut.</p> <p><strong>Equip Palestina - Secretaria de Relacions Internacionals de CGT</strong></p></div> Concentració l'11 de desembre contra les maniobres militars a Tarragona http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12697 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12697 2017-12-09T15:41:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Tarragona Antimilitarisme Moviments Socials agenda agenda_destacat <p>L'exèrcit, ni aquí ni enlloc<br class='autobr' /> La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau convoca la ciutadania, les organitzacions per a la justícia global i els moviments socials a una concentració el dilluns, 11 de desembre, a les 19 h, a l'estàtua dels Despullats, per mostrar el nostre rebuig a les maniobres militars previstes a Tarragona aquest mes.<br class='autobr' /> Segons hem sabut pels mitjans de comunicació, entre l'11 i el 15 de desembre les unitats de defensa antiaèries de l'exèrcit espanyol desplegaran a Tarragona i (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot8" rel="tag">Tarragona</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot48" rel="tag">Antimilitarisme</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot3" rel="tag">agenda</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot68" rel="tag">agenda_destacat</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L107xH150/arton12697-868b0.jpg" width='107' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>L'exèrcit, ni aquí ni enlloc</p> <p>La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau convoca la ciutadania, les organitzacions per a la justícia global i els moviments socials a una concentració el dilluns, 11 de desembre, a les 19 h, a l'estàtua dels Despullats, per mostrar el nostre rebuig a les maniobres militars previstes a Tarragona aquest mes.</strong></p> <p>Segons hem sabut pels mitjans de comunicació, entre l'11 i el 15 de desembre les unitats de defensa antiaèries de l'exèrcit espanyol desplegaran a Tarragona i Reus l'operació Eagle Eye, unes maniobres destinades a provar les capacitats dels exèrcits de terra, mar i de l'armada. Pel moment s'ha anunciat la participació d'avions EF-2000 i la fragata Almirante Juan de Borbón, a més de la visita de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, sense detallar la localització ni les activitats concretes que suposarà aquest desplegament.</p> <p>Des de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau manifestem la nostra oposició als exèrcits, que mai no poden ser garantia de pau, i rebutgem l'ús de les instal·lacions del Camp de Tarragona (port, trens, aeroport...) com a base d'operacions o maniobres militars. Per desgràcia, les activitats militars al nostre entorn no són res de nou. Aquesta vegada coincideixen amb la situació política que viu Catalunya i amb la convocatòria d'eleccions autonòmiques el 21 de desembre, però no ens enganyem, mai no han marxat. La Delegació de Defensa era i és a la Rambla Vella. La ciutat i el seu port han estat i continuen sent un punt estratègic d'aturada i aprovisionament per als militars, i per això des de fa anys venim denunciant l'atracament de vaixells de guerra al port de la ciutat, la presència de combois amb material bèl·lic, els soldats pels carrers, etc. No només de les forces armades de l'estat espanyol sinó també de l'OTAN i d'altres països.</p> <p>Amb l'operació anomenada Eagle Eye hi haurà a Tarragona uns tres mil soldats. Malgrat no conèixer els detalls concrets, sabem que hi haurà una fragata davant les nostres costes, avions Eurofighters sobrevolant els nostres caps i bateries antiaèries amb míssils als nostres municipis. La intenció és simular la coordinació davant un atac aeri en una zona considerada especialment sensible com la nostra, amb centrals nuclears i indústria petroquímica. Des de la Coordinadora denunciem que aquest joc de simulació no suposa cap prevenció dels conflictes interiors ni internacionals ni afronta els nostres problemes reals, al contrari. Aquestes activitats responen a l'interès de perpetuació de l'exèrcit i de la indústria armamentística, i contribueixen a mantenir la ingent despesa militar espanyola, un vergonyós malbaratament que segons dades del Centre Delàs d'Estudis per la Pau ascendeix a 18.776 milions d'euros, el que representa 51,4 milions diaris i un 1,64% del PIB, si al pressupost inicial del Ministeri de Defensa sumem les partides militars que es troben repartides en altres ministeris, la despesa destinada als anomenats Programes Especials d'Armaments (PEA) i la destinada a les missions militars a l'exterior.</p> <p>Una vegada més diem ben fort i alt que no volem els exèrcits ni a Tarragona ni enlloc. Que el militarisme no ens defensa de res i els exèrcits no actuen sota els principis de l'ajuda humanitària (imparcialitat, independència i neutralitat). Tal com vam fer amb les visites del portaavions JFK i d'altres vaixells de guerra de la VI Flota dels EUA, de l'OTAN o de qualsevol exèrcit, de la mateixa manera que ens plantàvem davant les furgonetes de reclutament o ens mobilitzàvem contra les guerres i els conflictes armats del món, el dilluns 11 de desembre sortim al carrer per fer sentir la nostra veu, denunciar als qui permeten aquestes maniobres i que l'exèrcit sàpiga que no és benvingut. Ni a Tarragona ni enlloc.</p> <p><strong>Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau</strong><br class='autobr' /> <a href="http://tgnapau.blogspot.com.es/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://tgnapau.blogspot.com.es/</a><br class='autobr' /> <a href="https://www.facebook.com/groups/206708392188/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://www.facebook.com/groups/206708392188/</a></p> <p><span class='spip_document_7761 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH703/coordi_11-d-4c1cc.jpg' width='500' height='703' alt="" /></span></p></div> Catalunya després de la tempesta http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12696 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12696 2017-12-07T11:03:13Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Alliberament Nacional Anarquisme <p>Tot el que es construeixi des de baix és bo... tret que s'elevi sobre uns pedestals preparats des de dalt...<br class='autobr' /> Quan està a punt de començar la campanya electoral i tornem a contemplar l'insofrible espectacle de la competició entre partits per collir el màxim nombre de vots, potser sigui bon moment per fer balanç de l'intens període d'enfrontament entre el Govern i l'Estat Espanyol, per una part, i l'aspirant a ser un Estat Català, de l'altra. Un enfrontament en que sectors revolucionaris, així com (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot139" rel="tag">Alliberament Nacional</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot51" rel="tag">Anarquisme</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton12696-f4778.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p>Tot el que es construeixi des de baix és bo... tret que s'elevi sobre uns pedestals preparats des de dalt...</p> <p>Quan està a punt de començar la campanya electoral i tornem a contemplar l'insofrible espectacle de la competició entre partits per collir el màxim nombre de vots, potser sigui bon moment per fer balanç de l'intens període d'enfrontament entre el Govern i l'Estat Espanyol, per una part, i l'aspirant a ser un Estat Català, de l'altra. Un enfrontament en que sectors revolucionaris, així com bastants anarquistes i anarcosindicalistes, es van involucrar en considerar que calia prendre partit, que era necessari ser allà on estava el poble, i que calia optar per lluitar.</p> <p>Avui, la qüestió ja no consisteix a saber si tenia sentit col·laborar, des de postures llibertàries, amb un projecte la finalitat última del qual era la creació d'un Estat, ni si era coherent entrar en la contesa liderada pel nacionalisme català. Ara, es tracta més aviat de saber si la part del moviment anarquista que es va involucrar en aquesta batalla va valorar els pros i contres de la seva marxa, o si, pel contrari, va a elaborar un relat que li permeti justificar la seva participació en la contesa, buscant la confirmació que, finalment, va fer el més adequat en una situació certament complexa.</p> <p>La veritat és que els principals arguments d'aquest relat ja s'estan perfilant i apunten a una mitificació de determinats esdeveniments, magnificant-los fins l'extrem. Si es tractés d'una simple disparitat pel que fa a l'apreciació subjectiva d'aquests esdeveniments, el tema no seria preocupant, la seva rellevància radica que quan ens enganyem a nosaltres mateixos sobre com ha estat el camí que hem recorregut engendrem un seguit de punts cecs que enterboleixen la nostra percepció de com, i per on, seguir avançant.</p> <p>Aquest relat recull el fet cert que el desafiament català presentava unes facetes capaces de motivar la participació dels que es mostren disconformes amb l'statu quo existent. En efecte, el conflicte desencadenat a Catalunya mobilitzava als que desitjaven avançar cap a una societat més justa i més lliure, amb tints de democràcia participativa, acompanyats d'algunes pinzellades anticapitalistes, i s'oposaven, per esmentar tan sols alguns problemes:</p> <p>Al règim del 78, als vergonyants pactes de la transició, a la monarquia, a la monopolització bipartidista del poder polític, i a la sacralització de la Constitució.<br class='autobr' /> Al govern dretà i autoritari d'un Partit Popular corrupte i obstinat a retallar drets socials i llibertats.<br class='autobr' /> A la repressió policial i a la violència de les seves intervencions. <br class='autobr' /> A les traves contra la lliure autodeterminació dels pobles.</p> <p>Els que es van involucrar en la lluita tenen raó en assenyalar la pluralitat dels aspectes que justificaven la seva participació, però, s'autoenganyarien si no reconeguessin, al mateix temps, que les regnes de la batalla contra l'Estat Espanyol estaven totalment en mans del Govern i dels seus associats nacionalistes (ANC i Òmnium Cultural), amb l'únic objectiu de forçar la negociació d'un nou repartiment del Poder, i d'aconseguir, a termini, el reconeixement de l'Estat Català.</p> <p>També s'autoenganyarien si no s'adonessin que el caràcter políticament, i no només socialment, transversal del conflicte català responia, en bona mesura, a la necessitat absolutament imperativa que tenien els artífexs i dirigents de l'embat contra l'Estat Espanyol de construir l'única arma capaç de conferir-los certa capacitat de resistència enfront del seu potent adversari, a saber: la magnitud del suport popular al carrer, on era vital congregar tants sectors com fos possible i, per tant, moltes sensibilitats dispars.</p> <p>El relat justificatiu que està apareixent descansa fortament sobre la mitificació de les jornades del 1r i del 3 d'octubre, i passa per la sobrevaloració de la capacitat d'autoorganització popular que es va manifestar al voltant de la defensa de les urnes.</p> <p>No hi ha cap dubte que el 1r d'Octubre va ser un èxit considerable, no només per l'enorme afluència de votants, en una xifra impossible de verificar, sinó perquè es van burlar tots els impediments aixecats pel Govern. No obstant això, ens enganyem a nosaltres mateixos quan passem per alt que si tantes persones van acudir a les urnes va ser també perquè així ho van demanar les màximes autoritats polítiques del país, des del Govern Català en ple, fins l'alcaldessa de Barcelona, passant per més del 80% dels alcaldes de Catalunya.</p> <p>És totalment cert que es van desobeir les prohibicions del Govern Espanyol, però no convé ignorar que es van obeir les consignes d'un altre Govern i de molts càrrecs institucionals.</p> <p>La mitificació del 1r d'octubre es basa també en magnificar la capacitat d'autoorganització del poble en defensa de les urnes, oblidant que, paral·lelament a les encomiables mostres d'autoorganització, també es va comptar, en tota l'extensió del territori català, amb la disciplinada intervenció de milers de militants dels Partits i de les Organitzacions compromeses amb la independència (des d'ERC a la CUP, i des de l'ANC a Òmnium Cultural). Posar l'accent sobre els inqüestionables exemples d'autoorganització no hauria d'ocultar completament la verticalitat d'una organització que va comptar amb persones entrenades durant anys a complir escrupolosament i disciplinadament en les manifestacions de l'11 de setembre les instruccions rebudes des dels òrgans dirigents de les organitzacions independentistes.</p> <p>Ja sabem, ni que sigui per pròpia experiència, que la desobediència enfront de l'autoritat, l'enfrontament amb la policia, i la lluita col·lectiva contra la repressió, procuren sensacions intenses i inesborrables que teixeixen forts llaços solidaris i afectius entre uns desconeguts que es fonen sobtadament en un «nosaltres» carregat de significat polític i d'energia combativa. Això forma part del llegat més preciós de les lluites, i justifica àmpliament que les valorem amb entusiasme, però, no hauria de servir d'excusa perquè ens enganyem a nosaltres mateixos. Malgrat que va suposar un fracàs estrepitós per a l'Estat Espanyol, el 1r d'octubre no marca un abans i un després, i no reuneix les condicions per passar a la història com un dels actes més emblemàtics de la resistència popular espontània, i ens autoenganyem si així ho creiem.</p> <p>El 3 d'octubre va ser, també, un dia memorable on es va aconseguir paralitzar el país i omplir els carrers amb centenars de milers de manifestants. No obstant això, si no volem autoenganyar-nos i mitificar aquest esdeveniment, hem d'admetre que la vaga general, per molt que els sindicats alternatius la impulsessin amb eficàcia i entusiasme, mai hagués arribat a semblant èxit de no haver estat perquè la «Taula per la democràcia» (composta pels sindicats majoritaris, per part de la patronal, i per les grans organitzacions independentistes) va convocar una «aturada de país», i perquè el Govern va donar suport a aquesta aturada de país tancant les seves dependències i assegurant que no aplicaria la retenció de sou als vaguistes.</p> <p>La constant i multitudinària capacitat de mobilització demostrada per amplis sectors de la població catalana en els mesos de setembre i d'octubre ha fet aflorar la tesi que el Govern va témer perdre el control de la situació. És cert que la por va exercir un paper important en l'erràtica actuació del Govern durant aquests mesos, però no va ser la por a un eventual desbordament promogut pels sectors més radicals de les mobilitzacions el que explica les múltiples renúncies de les autoritats catalanes, sinó la progressiva presa de consciència que no aconseguirien doblegar finalment al seu adversari i que aquest disposava dels suficients recursos de poder per penalitzar severament.</p> <p>Un tercer element que certs sectors llibertaris, alguns d'ells involucrats en els Comitès de Defensa de la República, estan mitificant té a veure amb la perspectiva de construir una República des de baix.</p> <p>Potser perquè he viscut durant dècades en una República (la francesa), potser perquè els meus progenitors mai van lluitar per una República, sinó per construir el comunisme llibertari, i van haver d'enfrontar-se a les institucions republicanes, no aconsegueixo veure la necessitat de situar sota el paraigües republicà l'esforç per construir una societat que tendeixi a fer desaparèixer la dominació, l'opressió i l'explotació.</p> <p>No arribo a entendre la raó per la qual hem d'acudir a uns esquemes convencionals, que només semblen poder distingir entre Monarquia, d'una banda, i la República, per una altra. Convé repetir que lluitar contra la Monarquia no té perquè implicar lluitar per la República, i que no cal referenciar la nostra lluita en la forma juridicopolítica de la societat que volem construir, sinó en el model social que propugnem (anticapitalista, i bel·ligerant contra qualsevol forma de dominació). L'objectiu no hauria d'expressar-se en termes de «construir una república des de baix», sinó en termes de «construir una societat radicalment lliure i autònoma».</p> <p>Per això em sembla interessant reprendre aquí l'expressió utilitzada per Santiago López Petit en un recent text:<br class='autobr' /> (<a href="http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2017/11/27/catalunya-com-a-laboratori-politic/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2017/11/27/catalunya-com-a-laboratori-politic/</a>) <br class='autobr' /> quan diu: «Des d'una lògica d'Estat (i d'un desig d'Estat) mai es podrà canviar la societat», però insistint, per la meva part, en què tampoc es canviarà la societat des de qualsevol «desig de la República».</p> <p>Per descomptat, després de la tempesta que ha sacsejat Catalunya aquests últims mesos no hauríem de deixar que li passi la calma absoluta. Cal treballar perquè no es desaprofitin les energies acumulades, perquè no s'esvaeixin les complicitats establertes, i perquè no es marceixin les il·lusions compartides. Es tracta de no partir des de zero una altra vegada, sinó d'utilitzar el fet per prosseguir en un altre «fer» que eviti la diàspora militant. Recompondre forces no és tasca fàcil, però per aconseguir-ho és imprescindible reflexionar sobre els errors comesos i, sobretot, no enganyar-nos a nosaltres mateixos magnificant els moments més espectaculars de les lluites i sobrevalorant alguns dels seus aspectes més positius.</p> <p>Per descomptat, sigui anarquista o no, cada persona és lliure d'introduir una papereta en una urna si així ho desitja, però, l'últim que ens faltaria a hores d'ara seria que els anarquistes s'involucressin, encara que només fos indirectament en l'actual contesa electoral catalana pensant que aquesta és la forma de mantenir viva l'esperança d'un canvi revolucionari, o, més prosaicament, considerant que aquesta és la forma d'avançar cap al punt final del règim del 78. López Petit lamenta en el seu text, abans citat, que en comptes d'acceptar participar en unes eleccions imposades, els partits polítics no hagin optat per «sabotejar-les mitjançant una abstenció massiva i organitzada». Aquesta és, al meu entendre, l'opció que els sectors llibertaris haurien d'adoptar, i portar a la pràctica, de cara al 21 de desembre.</p> <p><strong>Tomás Ibáñez</strong><br class='autobr' /> Barcelona, divendres 1 de Desembre de 2017</p></div> CGT exigeix que Ensenyament compleixi la Llei de Concerts educatius davant el cas Viaró http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12695 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12695 2017-12-05T11:33:16Z text/html ca Coordinació del Catalunya Ensenyament Ensenyament Comunicats Mobilitzacions laborals <p>La resolució d'Inspecció de Treball implica un incompliment molt greu de les obligacions del concert per part de l'escola Viaró i CGT Ensenyament entra una denúncia al Departament per exigir al rescissió del concert<br class='autobr' /> El Departament d'Ensenyament està eludint la seva responsabilitat davant la resolució que la Inspecció de Treball ha emès contra el procediment de selecció masclista de personal docent de l'Escola Viaró. Per aquest motiu CGT Ensenyament ha decidit entrar una denúncia al Departament ja que (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique9" rel="directory">Comunicats</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot31" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot132" rel="tag">Ensenyament</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot135" rel="tag">Comunicats</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH113/arton12695-9789a.jpg" width='150' height='113' /> <div class='rss_texte'><p><strong>La resolució d'Inspecció de Treball implica un incompliment molt greu de les obligacions del concert per part de l'escola Viaró i CGT Ensenyament entra una denúncia al Departament per exigir al rescissió del concert</strong></p> <p>El Departament d'Ensenyament està eludint la seva responsabilitat davant la resolució que la Inspecció de Treball ha emès contra el procediment de selecció masclista de personal docent de l'Escola Viaró. Per aquest motiu CGT Ensenyament ha decidit entrar una denúncia al Departament ja que considera que és aquest organisme el que té la responsabilitat d'extingir el concert educatiu de l'escola Viaró per un incompliment molt greu de les obligacions derivades del concert consistent en la reiteració d'un incompliment greu comès amb intencionalitat evident i clara pertorbació en la prestació de l'ensenyament. L'Escola Viaró no ha seguit el procediment de selecció del professorat que hauria de fer-se d'acord amb uns criteris que han d'atendre bàsicament els principis de mèrit i capacitat. Aquest incompliment ha quedat provat en la resolució de la Inspecció de treball que ha imposat dues sancions per infraccions molt greus al respecte.</p> <p>CGT Ensenyament vol demostrar que les manifestacions a premsa del Departament d'Ensenyament en què afirma que no té competències en matèria laboral en un centre de titularitat privada són totalment falses. De fet, correspon a l'administració educativa competent verificar que els procediments de selecció del professorat es realitza d'acord amb el que disposa la normativa, i malgrat que el curs passat aquest Departament ja va ser informat per part del Síndic de Greuges de la denúncia interposada per CGT a Inspecció de Treball contra l'escola Viaró per discriminació en la selecció del professorat, fins al moment no ha incoat cap expedient ni ha convocat la comissió de conciliació prescrita en l'article 42.1 del Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius: En cas de conflicte entre el titular del centre i el consell escolar o quan l'Administració consideri que hi pot haver incompliment del concert educatiu, s'haurà de constituir una comissió de conciliació composta per un representant del Departament d'Ensenyament, pel titular del centre i per un representant del consell escolar elegit per la majoria absoluta dels seus components entre els professors o els pares d'alumnes que tinguin la condició de membres d'aquell. Quan es tracti d'un assumpte de caràcter laboral, la comissió podrà acordar la presència del representant legal dels treballadors del centre, amb veu i sense vot.”</p> <p>El fet que a hores d'ara l'administració no hagi instruït cap expedient demostra la seva connivència amb els interessos de l'Escola Viaró i per tant, amb els interessos de l'Opus Dei tot i els incompliments molts greus de la normativa. El Departament també argumenta que ho hi pot fer res perquè el marc legislatiu avala el seu contracte fins al 2020, però segons CGT aquest no seria el cas perquè aquí es prova un incompliment de la normativa de concerts.</p> <p><strong>QUINES SÓN LES RESPONSABILITATS QUE EL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT NEGA TENIR?</strong></p> <p>CGT Ensenyament denuncia que el tipus de contractació masclista de l'Escola Viaró implica un incompliment greu i un incompliment molt greu tal i com queda recollit a la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació i al Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius.</p> <p>L'incompliment greu de les obligacions del concert es justificaria en diferents articulats de la l'article 62.2 de la Llei orgànica 8/1985 i del decret Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius:</p> <p>Article 62.2 de la Llei orgànica: “Separar-se del procediment de selecció i acomiadament del professorat establert als articles precedents” com a causa d'incompliment greu del concert.</p> <p>Article 41.2 del Decret, apartat d'obligacions: “L' incompliment d'aquestes obligacions tindrà caràcter greu quan, de l'expedient administratiu instruït a l'efecte o, si fa el cas, de sentència de la jurisdicció competent, es palesi que hi concorren la reincidència o la reiteració, l'ànim de lucre, la mala fe, l'incompliment deliberat o amb pertorbació manifesta del servei de l'ensenyament. L'incompliment de caràcter greu donarà lloc a la rescissió del concert.[...]”</p> <p>Article 60.1 de la Llei : Les vacants del personal docent que es produeixin en els centres concertats s'han d'anunciar públicament. 2. Als efectes de la seva provisió, el Consell Escolar del centre, d'acord amb el titular, ha d'establir els criteris de selecció, que han d'atendre bàsicament els principis de mèrit i capacitat. 3. El titular del centre, juntament amb el director, ha de procedir a la selecció del personal, d'acord amb els criteris de selecció que tingui establerts el Consell Escolar del centre. 4. El titular del centre ha de donar compte el Consell Escolar del centre de la provisió de professorat que efectuï. 5. L'administració educativa competent ha de verificar que els procediments de selecció i acomiadament del professorat es realitzi d'acord amb el que disposen els apartats anteriors i pot desenvolupar les condicions d'aplicació d'aquests procediments.”</p> <p>Article 27.2 del Decret: La contractació del professorat i, si escau, del personal complementari del centre s'efectuarà d'acord amb criteris de selecció que atendran bàsicament els principis de mèrit i capacitat, prèvia actuació de la comissió establerta a l'article 60 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol. establerta a l'article 60 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol.</p> <p>CGT Ensenyament considera que tot i que la resolució d'Inspecció Treball hauria d'haver fet actuar el Departament d'Ensenyament de manera immediata perquè justifica un incompliment greu, aquesta administració hauria d'haver actuat fins i tot sense aquest document perquè aquests fets s'estan duent a terme des de l'existència del concert educatiu, i tal i com indica la normativa, és aquest organisme qui té l'obligació de vetllar perquè la normativa s'acompleixi.</p> <p>L'incompliment molt greu de les obligacions del concert queda alhora justificat en diversos articles de la mateixa llei orgànica i de l'esmentat decret.</p> <p>Article 62.2 bis de la Llei Orgànica: 2 bis. Són causes d'incompliment molt greu del concert la reiteració o reincidència d'incompliments greus.”</p> <p>La finalització de l'expedient hauria de determinar les sancions que podrien acabar en una multa o en la rescissió del concert i es prova que es tracta d'incompliments reiterats i que per tant li donarien el caràcter de molt greu.</p> <p>Des de CGT Ensenyament insistim en la responsabilitat que té el Departament d'Ensenyament en el compliment de les condicions dels concerts. Alhora volem posar de manifest que ens trobem en una situació d'indefensió quan observem que els membres que formarien la comissió de conciliació serien tres parts interessades: representant del Departament d'Ensenyament- que en aquest cas seria presumiblement el director general de centres concertats, càrrec que des de la reestructuració del Departament duta a terme per la consellera Irene Rigau el 2011 ha ocupat una persona provinent de l'àmbit de l'escola privada concertada-, un titular del centre i un representant del consell escolar.</p> <p>Ens trobem doncs en un cas de doble indefensió, d'una banda les intencions del Departament de no fer un pas endavant i per tant fer la vista grossa mentre les escoles de l'Opus Dei cobren 30.000.000€ anuals tot i que ha quedat demostrada la seva política de discriminació de gènere.</p> <p><strong>CGT Ensenyament</strong><br class='autobr' /> <a href="http://cgtense.pangea.org/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://cgtense.pangea.org/</a><br class='autobr' /> <a href="http://www.facebook.com/CGTENSE" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.facebook.com/CGTENSE</a><br class='autobr' /> <a href="https://twitter.com/CGTEnsenyament" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>https://twitter.com/CGTEnsenyament</a></p></div> Va influir 'l'aturada de país' a la jornada de vaga general del 3 d'octubre? Una aproximació quantitativa http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12694 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12694 2017-12-03T12:51:42Z text/html ca S Comunicació CGT Catalunya Anunci Portada Mobilitzacions laborals <p>Diversos sindicats vam convocar vaga general a Catalunya pel 3 d'octubre de 2017. Aquell dia es va viure una jornada massiva de mobilització que va afectar molt fortament al funcionament econòmic del país, amb centenars de milers de persones al carrer tota la jornada. Unes hores abans l'anomenada ‘taula per la democràcia' (amb la participació d'ANC, Òmnium, CCOO i UGT) havien fet una crida a fer una ‘aturada de país'.<br class='autobr' /> I què era això de l'aturada de país? Suposava que administracions, sindicats i (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique6" rel="directory">Actualitat</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot94" rel="tag">Anunci Portada</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot47" rel="tag">Mobilitzacions laborals</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH85/arton12694-cbea4.jpg" width='150' height='85' /> <div class='rss_texte'><p>Diversos sindicats vam convocar vaga general a Catalunya pel 3 d'octubre de 2017. Aquell dia es va viure una jornada massiva de mobilització que va afectar molt fortament al funcionament econòmic del país, amb centenars de milers de persones al carrer tota la jornada. Unes hores abans l'anomenada ‘taula per la democràcia' (amb la participació d'ANC, Òmnium, CCOO i UGT) havien fet una crida a fer una ‘aturada de país'.</p> <p>I què era això de l'aturada de país? Suposava que administracions, sindicats i patronals pactessin tancaments amb pagament de nòmines a les plantilles (és a dir, que no fessin vaga efectiva amb el descompte corresponent). La durada d'aquests tancaments s'havia d'acordar (uns minuts, unes hores, tot el dia). I pagar.</p> <p>Des del moment del seu anunci, vespre de l'1 d'octubre, es va posar en marxa tota la maquinària de propaganda governamental per projectar que aquell dimarts la impressionant mobilització que es produiria seria possible única i exclusivament per l'acció de govern, patronal i sindicats majoritaris.</p> <p>Amb la recent publicació de les estadístiques de vaga del mes d'octubre tenim l'oportunitat de comprovar diversos aspectes, com intensitat en el seu seguiment respecte altres convocatòries, així com també contrastar si la massiva ocupació dels carrers tot aquell dia va ser possible per pactes ‘patronal-sindicats majoritaris' o bé per treballadors en contra de la voluntat de la seva empresa, fent vaga i comptant doncs a les estadístiques.</p> <p>La data del 3 d'octubre va ser el 3 d'octubre no per casualitat sinó per certs anàlisis previs respecte del moment i l'escenari que es veia com a més probable. El desplegament repressiu de l'estat i accions sense màscara les setmanes prèvies apuntaven no només a una operació repressiva més, sinó a quelcom més preocupant, al marge del volum d'agressions, sobre el que hem de reflexionar totes, doncs ha vingut per quedar-se.</p> <p>Bé, doncs, va tenir influència 'l'aturada de país' en la mobilització del dia 3?. Vejam què diuen les dades.</p> <p>Segons IDESCAT, la població assalariada catalana al sector privat és de 2.382.000 treballadores, mentre que al sector públic és 397.000, d'aquests, 200.922 depenen directament de la Generalitat, 27.176 de l'Administració de l'Estat.</p> <p>Què vol dir això? En una estructura pública pigmea (Catalunya és la comunitat de tot l'estat amb menys percentatge de treballadors públics en relació als del sector privat), és evident que la clau d'una vaga general està en la resposta dels treballadors de l'empresa privada i no dels de la pública. Per tant, el que faci o deixi de fer la Generalitat de Catalunya i ajuntaments propers, és irrellevant respecte el total.</p> <p>Veiem què va passar amb les dades de la vaga pròpiament dita (és a dir assalariats que no van anar a treballar en contra del que pensava el seu patró i van rebre doncs, el descompte corresponent).</p> <p>L'Octubre de 2017, es van fer a Catalunya 9.023.624 hores de vaga. Un any abans, aquest valor va ser de 84.264 hores (és a dir, el 0,9% de les hores del mateix mes al 2017). Per fer-nos una idea del que implica aquest volum, la vaga general del 14-N de 2012, dades sumades de tot l'estat, van ser de 11.599.492. És a dir, el 3-O es van fer el 78% de les hores de la vaga general del 14-N de 2012 a tot l'estat espanyol. Les hores realitzades l'octubre a Catalunya s'acosten molt, també, a les de tot l'estat espanyol per l'any 2016, 11.409.992.</p> <p>Què ens estan dient aquestes dades? A Catalunya va haver la vaga general més gran dels darrers 25 anys, com a mínim. El volum de personal públic que pogués estar afectat per 'l'aturada de país' és molt reduït (El 84% de les treballadores treballa al sector privat, sense tenir en compte personal públic de l'administració de l'estat o ajuntaments). I és prou clar que si no s'hagués fet la maniobra governamental, el seguiment al sector públic hauria estat igualment en la mateixa escala que el comportament massiu del sector privat.</p> <p>A l'empresa privada, excepte anècdotes com supermercats Bon Preu i algunes pimes, la pràctica totalitat de les persones que estaven al carrer hi eren sense pactar res amb la seva empresa. Les dades objectives consolidades indiquen que els vaguistes a Catalunya van estar molt a prop del total de vaguistes de tot l'estat espanyol d'alguna de les vagues convocades el 2012.</p> <p>De fet CCOO i UGT no van ajudar en res. La seva acció sindical el 2 d'octubre va anar en sentit contrari: intentant competir amb la vaga per reconvertir-la en aturadetes pactades. Hem de tenir en compte que cap empresa important va seguir aquests pactes simbòlics, com poden certificar les companyes de SEAT o NISSAN per posar dos exemples.</p> <p>El sindicalisme majoritari es jugava molt aquells dies. Diumenge al matí ja era prou clar que la vaga seria massiva i no tenir absolutament cap paper en una mobilització així, implicava un cop a la línia de flotació de la suposada exclusivitat en la mobilització exitosa de masses obreres, que s'intenta defensar com es pot des d'aquests dos sindicats. Un miratge, al capdavall.</p> <p>Referent a les manifestacions de la tarda a Barcelona, una va omplir el passeig de gràcia i una altra la plaça universitat. A quina va donar minuts i seguiment els mitjans governamentals i processistes?</p> <p>En definitiva, 'l'aturada de país' va ser una operació de propaganda amb una incidència quantitativa ínfima, tal i com diuen les dades i no cap opinió personal. Va ser, doncs, “el procés” la raó del fort seguiment de la vaga general? Bé, potser no exactament. D'aquí pocs dies podrem avaluar el resultat de la vaga general del 8 de novembre (que ja podem intuir), també amb la seva ‘aturada de país' i amb el govern a la presó com a element potenciador.</p> <p>No. El 3 d'octubre es va produir una vaga general impressionant per diverses raons, sent la principal d'elles la tasca brutal que va fer el piquet del Piolín al colpejar intensivament estrats heterogenis d'una població que va quedar en estat de shock. La brutalitat viscuda en primera persona o pels testimonis propers i les imatges a xarxes socials van fer la resta.</p> <p>L'anarcosindicalisme no pot abanderar l'èxit de la vaga general, com si el poguéssim repetir demà o quan vulguem. Som conscients d'on som, el que no implica que sí es va fer un anàlisi acurat uns dies enrere i es va respondre amb l'agilitat que ens fa fortes. El moviment llibertari va estar a l'alçada del moment i cap operació propagandística paragovernamental ens farà creure que no som capaços de prendre la iniciativa quan la situació és propícia, malgrat l'estat, malgrat el sindicalisme de pau social i malgrat els aparells de comunicació de qualsevol poder.</p> <p>Ens queda ser més conscients i seguir actuant en conseqüència, contra tota repressió i per un increment dels intents per passar a l'ofensiva, recuperant drets socials i laborals.</p> <p><strong>Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya</strong><br class='autobr' /> 3 de desembre de 2017</p></div> Ha sortit el número 197 de la revista Catalunya (Novembre 2017) http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12692 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12692 2017-12-02T15:44:50Z text/html ca Coordinació del Catalunya Comunicació alternativa Cultura alternativa / Contracultura annonce <p>Al Catalunya 197, de novembre de 2017, hi trobareu, entre d'altres, els següents articles:<br class='autobr' /> Editorial:<br class='autobr' /> Davant dels actes repressius de l'Estat<br class='autobr' /> Tema del mes:<br class='autobr' /> Moviment llibertari, qüestió nacional, independència:<br class='autobr' /> Acords del IV Congrés de CGT Catalunya sobre ‘Qüestió nacional'<br class='autobr' /> Més enllà de la subordinació institucional<br class='autobr' /> En plena deriva llibertària<br class='autobr' /> Naufragi llibertari? Contradiccions i lluites<br class='autobr' /> Sobre brúixoles, mapes i altres coses<br class='autobr' /> Esperant el Big Bang<br class='autobr' /> Treball-economia:<br class='autobr' /> 8N vaga general a Catalunya (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique15" rel="directory"> Catalunya</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot72" rel="tag">Comunicació alternativa</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot57" rel="tag">Cultura alternativa / Contracultura</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot70" rel="tag">annonce</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L106xH150/arton12692-6aea3.jpg" width='106' height='150' /> <div class='rss_texte'><p>Al Catalunya 197, de novembre de 2017, hi trobareu, entre d'altres, els següents articles:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Editorial: </strong></p> <p>Davant dels actes repressius de l'Estat</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Tema del mes: </strong></p> <p>Moviment llibertari, qüestió nacional, independència:</p> <p>Acords del IV Congrés de CGT Catalunya sobre ‘Qüestió nacional'</p> <p>Més enllà de la subordinació institucional</p> <p>En plena deriva llibertària</p> <p>Naufragi llibertari? Contradiccions i lluites</p> <p>Sobre brúixoles, mapes i altres coses</p> <p>Esperant el Big Bang</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Treball-economia:</strong></p> <p>8N vaga general a Catalunya</p> <p>3 d'octubre: cap hora a recuperar. Vam fer VAGA</p> <p>El sindicalisme davant la fi del treball</p> <p>Interessant sentència del TSJC sobre prevenció de riscos laborals</p> <p>Va ser transformadora la Llei de les vuit hores?</p> <p>Notícies sindicals</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>La Tramuntana</strong></p> <p>Entrevista a Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT Catalunya: “Ens agrada pensar que som hereus de la CNT”</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Sense fronteres: </strong></p> <p>Migrants i refugiades a Catalunya</p> <p>Solidaritat amb les migrants en vaga de fam a Grècia</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Social: </strong></p> <p>Llibertat presos i preses polítiques (també els d'ara)</p> <p>Fem front a la repressió que no s'atura</p> <p>Obre els ulls!</p> <p>En suport dels mestres i professorat de La Seu d'Urgell citats a declarar per 'incitació a l'odi'</p> <p>Educació, no vigilància. Prevenim-nos de la prevenció</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Dinamita de cervell:</strong></p> <p>Carta de Durruti des de la presó</p> <p>Em pensava que ho havia vist tot</p> <p>Ricard Mestre Ventura: un incansable lluitador</p> <p>Qui era Ricard Mestre Ventura?</p> <p>Memòries de Josep Farrés “Universal”</p> <p>Estimat carrer Aurora</p> <p>Ja ha sortit l'Agenda Llibertària 2018</p> <p>Humor social</p> <p>Que no ens tapin la boca</p> <p>Llibres: Feminisme(s) / Ecología o catástrofe. La vida de Murray Bookchin / ECN 1 Radio CNTFAI Barcelona</p> <p>Revistes</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <strong>Entrevista contraportada: </strong></p> <p>Yayo Herrero, militant ecologista: “El classisme ambiental afecta als més pobres”</p> <p>>>> <strong>Podeu veure i descarregar el Catalunya 197 a:</strong></p> <p><a href="http://www.revistacatalunya.cat/" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.revistacatalunya.cat/</a></p> <p><a href="http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2017/12/pdf197.pdf" class='spip_url spip_out auto' rel='nofollow external'>http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2017/12/pdf197.pdf</a></p> <p>Més informació:</p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="http://www.revistacatalunya.cat/" class='spip_out' rel='external'>WEB REVISTA CATALUNYA</a></p> <p><img src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-158df.gif" width='8' height='11' class='puce' alt="-" /> <a href="https://twitter.com/rcatalunya" class='spip_out' rel='external'>TWITTER REVISTA CATALUNYA</a></p> <p><span class='spip_document_7760 spip_documents spip_documents_center'> <img src='http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L500xH710/197_portada_web-dfbe3.jpg' width='500' height='710' alt="" /></span></p></div> Revertir la repressió http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12693 http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12693 2017-12-02T14:30:00Z text/html ca Coordinació del Catalunya Antirepressió Justícia Moviments Socials <p>Sobre la repressió<br class='autobr' /> Fa uns dies una companya em va dir que perquè no mirava d'escriure sobre la repressió i com fer-li front. De fet, em demanava que expliqués el que ja fa un temps vaig dir sobre el judici del cas 27 i més, que no assistiria voluntàriament al jutjat. Em va explicar que hi havia companyes i companys que estaven amoïnats per les conseqüències que una actitud com aquesta em pogués comportar. I més tenint present les nombroses voltes que ha fet la repressió des de fa uns anys, amb cada (...)</p> - <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique55" rel="directory">Articles opinió</a> / <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot63" rel="tag">Antirepressió</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot130" rel="tag">Justícia</a>, <a href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?mot120" rel="tag">Moviments Socials</a> <img class='spip_logos' alt="" align="right" src="http://www.cgtcatalunya.cat/local/cache-vignettes/L150xH150/arton12693-0e759.jpg" width='150' height='150' /> <div class='rss_texte'><p><strong>Sobre la repressió</strong></p> <p>Fa uns dies una companya em va dir que perquè no mirava d'escriure sobre la repressió i com fer-li front. De fet, em demanava que expliqués el que ja fa un temps vaig dir sobre el judici del <a href="https://som27imes.wordpress.com/" class='spip_out' rel='external'>cas 27 i més</a>, que no assistiria voluntàriament al jutjat. Em va explicar que hi havia companyes i companys que estaven amoïnats per les conseqüències que una actitud com aquesta em pogués comportar. I més tenint present les nombroses voltes que ha fet la repressió des de fa uns anys, amb cada vegada més gent a la presó per causes polítiques. La veritat és que quan m'ho va demanar, vaig entendre que era lògic el que em plantejava. I que d'alguna manera hi havia de donar resposta. Ni que fos per clarificar idees, posar-les a sobre la taula i, per tant, permetre debatre-les.</p> <p>En realitat, fer-ho suposa tot un repte. Exigeix pensar bé el que un fa i obliga a fer-se una crítica a un mateix. No amagaré que no és una tasca fàcil, especialment intentar-ho explicar en poques paraules i fer-ho en primera persona. Però com que el que exposaré és fruit d'una opinió personal que vull compartir, ho faré d'aquesta manera. En altres paraules, el que segueix no implica a la resta d'encausades en el cas 27 i més ni tampoc l'organització on milito i per la qual jo hi estic implicat, la CGT.</p> <p>Al llarg de la vida, com tants d'altres companys i companyes de sindicat, moviments socials, etc., hem vist de ben a prop la repressió. De moltes maneres diferents. L'hem patit i l'hem combatut. De tant que l'hem tingut a sobre, se'ns ha acabat fent familiar. I hem anat aprenent el seu funcionament, què busca i com ho busca. Per exemple, hem après que les situacions repressives no són ni particulars ni casuals. És a dir, que no passen una única vegada, sinó que es van repetint de forma similar de manera reiterada, tant quan ens toca de prop com quan ens cau molt més lluny. Per tant, en la mesura que respon a un patró, a una planificació, tampoc és casual. No hi ha errors. Quan es mostra una força bestial reprimint una manifestació, es creen imatges volgudes. Quan s'encausa algú amb arguments esperpèntics, és que es vol atacar aquest algú i, sobretot, normalitzar l'esperpent. Com a eina de repressió futura. De fet, és ben bé allò que deia un detingut pels feixistes quan se l'enduien (per no tornar mai més), “no els perdonis, mare, que saben el que es fan“.</p> <p>També hem après el dolor que causa la repressió. Tant sobre la persona que la rep directament com sobre l'entorn de qui la pateix. Un dolor que, a banda de càstig, cerca desactivar les seves militàncies. Hem vist també com la repressió genera aïllament, fent viure a qui n'és objecte realitats allunyades de les experiències quotidianes de la majoria de la població. Assenyala com a “no normal” a qui la rep i al seu entorn. En fer-ho ens limita la capacitat de comunicar-nos i, conseqüentment, la nostra acció política. De tant que ho hem vist, de tant que ho hem patit, sabem que la repressió és una acció de la política en contra nostre. Que neix del conflicte, de l'explotació i l'opressió, i que és inherent a l'estat, entès com el monopoli de classe de la política.</p> <p>En síntesi, la lluita contra la repressió és política en ella mateix. I, per tant, ens genera un dilema. Respondre-hi és una necessitat imperiosa. A banda del recolzament personal a les persones que la pateixen, la resposta que visualitzem és de caire polític. Això ho tenim molt clar. Però, i aquí radica el problema, es tracta d'una resposta. És a dir, tot acte repressiu imposa un terreny de joc, marca l'espai de la lluita. En el nostra cas, ens pren la iniciativa. Ho hem vist moltes vegades. Fins i tot quan tractem de polititzar el discurs contra la repressió, quan el situem en el terreny de les polítiques de control i submissió social, deixem de parlar d'allò que defineix la nostra lluita per passar a descriure actuacions sobre nosaltres del nostre enemic. I això ens acaba limitant. No és el mateix parlar de com revertim una privatització o de com alliberem un espai que resoldre respostes a empresonaments, multes o judicis.</p> <p>Dit tot això, la qüestió és com resoldre aquesta contradicció. En abstracte crec que és imprescindible intentar no perdre la iniciativa política en tot el procés. Ara, un cop dit, cal concretar què significa això i com posar-ho en pràctica en cada cas concret.</p> <p><strong>I aleshores, què?</strong></p> <p>Com deia, em toca mirar de respondre aquesta pregunta i, concretament, el perquè de l'actuació que he anunciat a companys de sindicat i de militància. Abans, però, vull recordar que a les encausades en aquest cas se'ns acusa d'haver participat en un entramat amb finalitats criminals format per persones de la Coordinadora d'Assemblees de Facultat, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Confederació General del Treball (tot i que l'altre treballador acusat és membre dels Col·lectius Assemblearis Universitaris, el sindicat CAU-IAC). Recollint <a href="https://cgtuab.wordpress.com/2015/03/05/el-rector-ferran-sancho-i-el-seu-equip-pretenen-il%E2%80%A2legalitzar-a-loposicio-politica-a-la-uab/" class='spip_out' rel='external'>les denúncies d'alts càrrecs de la UAB</a>, el fiscal conclou que les persones encausades vam dur a terme un pla preconcebut, amb finalitats criminals, adreçat a enderrocar la institució. I dins d'aquesta fulla de ruta es va muntar una candidatura a rector (que va treure quasi el 80% dels vots, però va perdre), es van presentar mocions al claustre de la UAB, convocar vagues, fer assemblees i, finalment, ocupar el rectorat. És a dir, es van fer coses que formaven part de les tradicions de lluita sindical i estudiantil a la UAB. En general, les persones encausades de manera pública hi havíem participat: érem claustrals, o delegats sindicals, o portantveus, o anàvem a les assemblees, a les manifestacions, etc. I ara, <a href="http://diaritreball.cat/peticio-fiscal-d11-anys-i-5-mesos-de-preso-al-secretari-general-de-la-cgt-25-estudiats-i-un-pas-de-la-uab/" class='spip_out' rel='external'>per tot allò, ens demanen entre 11 i 14 anys de presó a cadascú/na de nosaltres</a>. En el meu cas, per exemple, s'assenyala que vaig participar en una roda de premsa. I, òbviament, ho vaig fer i el que hi vaig dir és públic. En altres encausades es reprodueixen situacions similars.</p> <p>Si ens hi parem a pensar, l'esquema de l'acusació penal que ens portarà a judici és molt simple i segueix un fil d'aquest tipus: «Aquestes persones participen de col·lectius i espais legals, duen a terme actuacions que en si mateixes són legals o permeses, però com que la seva finalitat és il·lícita (enderrocar la institució), aleshores cometen il·legalitats que han de ser perseguides amb la presó». Val la pena remarcar que aquesta línia argumental del fiscal va ser directament promoguda per l'estructura de les denúncies encadenades que van fer, a comissaria, tres membres de l'anterior equip de govern de la UAB, el rector, al secretària general i la vice-rectora d'estudiants. L'acusació ha tirat endavant i ara mateix el jutjat d'instrucció ens està fent arribar l'escrit d'acusació del fiscal, amb un termini per presentar nosaltres el de defensa, pagar la responsabilitat civil, que les acusacions particulars es manifestin i, posteriorment, fixar traslladar-ho tot al jutjat penal que fixarà data de judici.</p> <p>Com he dit en diverses ocasions, jo no penso presentar-me a cap jutjat en relació aquest cas per voluntat pròpia. I en penso assumir les conseqüències. Però, perquè assumeixo una actitud que en principi podria semblar temerària? Per vàries raons. En primer lloc, considero que hem d'intentar no entrar en el terreny d'acció política que ens planteja la repressió. Un escenari que és estrictament defensiva, on es tracta de justificar que no vam fer res dolent i que, per tant, se situa a les antípodes d'allò que hem vingut a fer amb la nostra militància a la universitat: aturar les privatitzacions, revertir la precarietat i construir unes universitats al servei del poble. Potser aquesta no sembli una raó determinant, però n'és una i a la balança ja comença a pesar.</p> <p>Un segon motiu radica en la voluntat de poder triar nosaltres el camp de batalla. És innegable que quan els poders fàctics d'una universitat en procés de privatització i el·litització construeixen una argumentació per enviar-nos a la presó, estem patint un atac del qual hem de defensar-nos i respondre. I això ho podem fer a l'espai que ells, que són qui porten la iniciativa en aquest aspecte, ens han preparat o mirar, nosaltres, de crear un nou terreny de joc. No anant al jutjat sortim d'aquest espai on ara ens estan esperant. N'obrim un de nou i, possiblement, fem créixer la tensió entorn el cas. Una tensió que es traslladarà directament a sobre la universitat, que pot experimentar com (com a mínim, qui sap si també més persones) un treballador seu, un professor que a més és sindicalista, travessa una situació legal complicada per culpa d'una denúncia que encara ara genera incredibilitat a una bona part de la comunitat universitària. La millor forma de desmentir una mentida és que qui l'ha construït ho faci. Més enllà de les persones concretes que en el seu moment van denunciar-nos fent ús dels seu càrrec a la universitat, l'actual equip de govern de la UAB pot dir públicament el que a porta tancada fa temps que reconeixen, i que reconeixien més explícitament quan estaven en campanya electoral. I que encara no han fet formalment. Una passa així suposa desmentir l'anterior rector i companyia. Segurament no l'han dut a terme pel que suposa fer-ho i perquè, fins ara, no han rebut una pressió suficient per recórrer aquest camí. Un camí que deixaria despullat el nucli dur de l'argumentació del fiscal.</p> <p>En tercer lloc, i potser ara és el factor de més pes, és la normalització de la repressió. Aquestes darreres setmanes hem viscut uns episodis inèdits a Catalunya i fa que es parli, per primer cop, de presos polítics [quant de silenci, però, durant aquests darrers anys quan de presos i preses polítiques no ens n'han faltat: anarquistes, autònoms, independentistes, insubmisos, sindicalistes, militants de moviments socials, etc.]. Més enllà de l'estat d'opinió creat en una part de la societat catalana, el que crida l'atenció és l'argumentació que hi ha darrere alguns dels empresonaments actuals. Per exemple, llegint la interlocutòria de la jutgessa Carmen Lamela i que va enviar a en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez a la presó, s'observa una cantarella similar a la que feta servir pel fiscal un any abans en el seu escrit d'acusació en contra nostra: s'organitzen actes «legals» per perseguir finalitats il·legals. És a dir, sembla que en termes de control social i de la dissidència, l'Estat ha obert un nou meló. L'estructura d'aquestes acusacions, si deixem que es generalitzi, és aplicable a qualsevol acció que, independentment del format que prengui, plantegi la voluntat de canviar l'actual estatus. Una manifestació on es pretengui col·lectivitzar l'economia, per exemple, pot ser tractada igual si es decideix que cal reprimir i deixar fora de joc. No cal cap reforma de cap llei. Simplement s'argumenta que una finalitat política en contra l'ordre establert és motiu suficient per empresonar-nos.</p> <p>Aquest darrer punt no ens deixa massa marge. O entrem a parlar aquest nou llenguatge criminalitzador de la lluita o li fem front. Políticament. Ara encara hi som a temps. Aquest nou discurs repressiu tot just està naixent i ens correspon evitar, amb les nostres forces, que es normalitzi. I em temo que ens pertoca a nosaltres, a aquelles i aquells que mai hem defensat l'ordre de l'estat que és qui, en definitiva, l'ha construït. Possiblement si deixem passar el temps i entrem a jugar el seu joc, com aquests dies estem veient que hi ha qui hi està entrant, aquest nou gir repressiu s'intensificarà i se'ns farà més normal. En definitiva, a la repressió política hi responem amb política. Tractant de mantenir el nostre discurs, d'evitar que el seu s'imposi com el marc que regeix les regles de la confrontació i intentant definir nosaltres l'espai de conflicte. D'aquí la decisió presa.</p> <p><i>* Ermengol Gassiot és Secretari General de la CGT de Catalunya</i></p></div>